DINAR DE NADAL 11/12/11

Imatges.El dia 11 de desembre la gent gran sortírem una vegada més a fer una volta. L'excursió duia el nom de: Dinar de Nadal, a pesar de que era una d'aquestes a les quals anomenam comercials o més conegudes com a "manteros". A les 9 del matí partírem cap a Porto Cristo, concretament al restaurant Can Bernat de sa Parra. Sols ens digueren bon dia, passeu i asseure-us, ja teníem el pa amb oli preparat i acompanyat de dos trossos de pernil, olives trencades, fonoll marí, aigua i vi i fins i tot un bon café. Després vàrem tenir la demostració dels productes de l'empresa patrocinadora. Ens sobraren dues hores per passejar per el port, férem una volta per el mercat, anàrem a veure el poc que queda del pont, quina putada i quina llàstima de pont i de diners que degué costar. Bé jo no sonc ningú per poder criticar el que un jutge a dicidit, a més, guardau-vos d'un ja esta fet. Tornem al fil de la nostre excursió, a les dues teníem hora per dinar, a la una i mitja gairebé tothom estava peu davall taula. Així que abans de les dues començaren a servir-nos el dinar, un bon dinar, una Sopa de Nadal molt gustosa i de segon plat una cuixa d'indiot amb patates fregides i enciam que pocs foren els valents que se la pogueren acabar, llavors varen venir els postres i a un dinar de Nadal no hi podia mancar el torró, ens posàrem com a reis. A continuació ens dugueren a s'Illot, a el Paso, allà hi va haver el fi de festa, del qual gaudírem conjuntament amb dos grups més, uns de Son Roca (Palma) i els altres de Sóller. En Marcos i n'Eli, ballarins, ens feren passar una estona ben alegres, ballaren amb un ritme desenfrenat i fins i tot feren participar el públic en el seu espectacle. Ens divertírem molt, més tard hi va haver una rifa, els llorencins guanyaren dos dels cinc premis que hi havia, no va anar gens malament. Per acabar de posar “la guinda al pastel” ens obsequiaren amb una cistella de Nadal que no era cistella si no una "paellera" per a sis racions plena dels productes típics d'aquestes dates. El problema va ser quan baixàrem de l’autocar, per arribar tan carregats cadascun a ca seva.

Ses matances. 29/11/11

Un any més la junta directiva de l'associació de la tercera edat, assistida i ajudada per un gran nombre de socis, organitzàrem les matances. !Ah! les matances, la festa de les matances, perquè no podem oblidar que les matances eren, a més d'un aprovisionament de queviures, una reunió familiar que en moltes ocasions acabava amb un ball i jocs populars als quals assistien amics, veïns i coneguts. Així que el dimarts ben d'hora; !Que dic jo el dimarts? Un o dos mesos abans ja comencen els dilemes per escollir el dia apropiat; aprovada la data, cal repartir treballs i responsabilitats que són moltes. Una vegada superada la fase prèvia i tot preparat arribam al dimarts 29, els voluntaris es reparteixen en tres grups, dos dels quals van a sacrificar un porc cadascun, el tercer grup compost majoritàriament per dones, comença els necessaris preparatius en la cotxera per rebre als dos animals ja morts i començar tots junts el procés d'elaboració dels nostres típics embotits, mentre en un racó del local el grup de cuina comença a pelar patates a l'espera de la fresca carn per elaborar un bon frit de matances pels més de quaranta treballadors. El dia va transcórrer entretingut, amb alegria i sense cap contratemps i a les cinc, amb la satisfacció del treball fet, ens vàrem menjar un bon plat de sopes !boníssimas sopes!.
Escuràrem i ben cansats anàrem a casa. El dimecres seguia la festa per a molts i el treball per a uns pocs. Calia fer arròs i aguiat per 260 comensals i preparar taules i cadires per a tots. A les dues com si de cambrers professionals es tractés començàrem a servir les viandes, postres i cafès. En nom de la nostra presidenta vull agrair als representants de les associacions dels pobles veïns que es varen desplaçar per unir-se a nosaltres en aquest dinar de matances. També és d'agrair la presència del president de la Federació d'Associacions de la gent gran de la part forana Don Toni Niell, de la nostre delegada al ajuntament Donya Maria Galmés, del senyor batle Don mateu Puigros acompayat d’uns cuants regidors i regidores, i en representació del departament de Benestar Social del Consell de Mallorca va compartir taula amb nosaltres Donya Joana Mª. Socías. No puc finalitzar aquesta crònica sense agrair de part de Catalina Pascual, la nostra presidenta, de la junta directiva i de tots els socis en general, a la nostra delegada i a l'Ajuntament incloent la brigada de serveis, per la seva col•laboració en aquesta celebració. El nostre agraïment es fa extensiu a Don Agustín Rosselló i a les empreses Costanera d'Aigües i Santandreu Sureda per la seva desinteressada i valuosa aportació. Moltes gràcies a tots aquells voluntaris que ens donen una mà i a tots els socis que varen compartir aquest dia amb nosaltres. Molts d’anys i fins a l'any que ve.

Son Berga

Imatges.
Dissabte 26 de novembre, un dia que a Sant Llorenç hi havia moltes matances, gens estrany en aquest temps, però si que és veritat que aquestes típiques reunions familiars ens lleven participants, durant l'última setmana escoltárem repetides vegades el mateix comentari: !Ai que em sap de greu, però dissabte no podré venir, tinc matances. Així i tot a les deu, puntuals com sempre, sortírem 25 components del grup de la gent gran caminadora, des de la plaça pel carrer Major, carretera de Manacor fins a la rotonda de la gasolinera, la qual passárem amb molta precaució i procurant molestar el menys possible al transito rodat, vàrem agafar el camí de Son Joi i camina caminaràs embadalits mirant i admirant el paisatge natural i les moltes noves construccions i reformes a les antigues cases ja existents, gairebé sense adonar-nos arribàrem a les barreres de Son Crespí, a la carretera que uneix Són Carrió amb So Negre, prenguérem direcció est i aproximadament un quilòmetre després giràrem a l'esquerra per una camada que ens conduiria a una casa propietat de Margarita Font que molt amablement ens havia convidat ha fer-li una visita. La casa, renovada i decorada amb molt bon gust, sense perdre l'encant de les antigues cases de la pagesia mallorquina, això si, s'han canviat el corral de figueres de moro per un jardí amb gespa i el safareig per regar l'hort s'a convertit en una piscina per llur plaer i divertiment. Ballàrem, cantàrem, dinàrem i després d'haver mig fet la digestió i abans que el bon temps que havíem gaudit tot el dia canviés, ens posàrem altre vegada les cames damunt es coll i per envant s'ha dit. vàrem tornar per la camí de Son Berga, el trajecte, una mica més curt que el del matí, el férem en una hora. en l'entrada del poble ens acomiadem els uns dels altres i cadascun va agafar pel seu carrer cap a ca seva.

DIJOUS BO 2011

Imatges¡¡Cagondena, saps que vàrem riure!! Gràcies a Déu que en la televisió sempre van escassos d'espai i de temps i no posen tot el que graven, que si no, hagués estat gros. Bé, perdonau, vaig a començar pel principi. El dijous dia 17 de novembre, la gent gran de Sant Llorenç havia organitzat una excursió a la fira gran d'Inca, la qual és coneix com a Dijous Bo. (no sé perquè, però fa uns quants anys que sempre cau en dijous, enguany també) Eren un poc abans de les nou, esperàvem l'autocar i... primera sorpresa: La presidenta es va presentar amb dues senyoretes, una portava un micròfon a la mà amb l’anagrama de I B 3 tv. i l'altra sense previ avís va començar a filmar amb la càmera que portava a l'espatlla y la primera a fer preguntes a tothom. Ens varen acompanyar en l'autocar durant tot el camí, us asseguro que el trajecte se'ns va fer curt, resàrem, cantàrem i vàrem dir les mil i una ximpleries devant la càmera, riguérem per les butxaques. Quan arribàrem a la capital del reiguer, la nostra presidenta va obsequiar a l'entrevistadora amb un exemplar del seu llibre "una experiència sana". Al poc temps es varen acomiadar les reporteres de nosaltres, havien d'agafar el tren, arribar als estudis d'I.B.3 i muntar el reportatge per posar-ho en antena en el programa Crònica d'avui. De la fira, poques coses puc explicar que ja no sapigueu, no sóc el més indicat per lloar o criticar una fira, totes em semblen iguals, com més grans i concorregudes són menys m'agraden, Hi havia tractors i molta gent, animals i molta gent, sabates i molta gent, havia de tot i fins i tot molta gent. Després anàrem a dinar a Son Sant Martí, també hi havia molta gent, però allà al manco cadascun té la seva cadira i fan un arròs brut que diu tornem-hi tornei. Amb una paraula, riguérem molt amb la televisió, caminàrem molt (compràrem poc)en la fira, vàrem menjar i ballar molt en el restaurant, va ser una diada completa

Puig Negre de Ses Voltes.

Imatges.El 29 d’octubre, la gent gran caminadora anàrem al Puig Negre de Ses Voltes. Malgrat les previsions meteorològiques adverses i d'un cel poblat de núvols amenaçadors, puntuals com sempre, unes trenta persones partírem a peu des de la plaça a les deu posant rumb a les escoles i camí de Ses Planes, a un quilòmetre després de passar Ses Voltes, a cinc quilòmetes de la nostre partida, seguint el camí de Sa Begura a la esquerra ens trobam el Puig Negre. Al peu de la muntanyeta, a una caseta molt ben arreglada, ens reberen els seus amos, Joan Santandreu i na Tonina la seva dona. Mentre descansàvem una mica de la llarga caminada, anaren arribant els cotxes dels què no poden fer el trajecte caminat però no volen perdre's aquestes reunions foravileres. Era prest per dinar, gairebé tots vàrem estar d'acord a fer una volta fins al cim del puig. Així que la majoria, inclosos els que havien arribat amb cotxe, agafàrem el camí de l'empinada pujada; alguns van haver de fer un descans en el camí, però tira tira anaren arribat. Una vegada a dalt, vàrem tenir temps per descansar, i em va venir a la memòria una estrofa de l'himne de "Els Trescadors" que diu: En arribar al cim i el paisatge contemplar, de cop ens fa oblidar el que per pujar sofrim. Amb les cames descansades i les nostres retines plenes a vessar del paisatge que als nostres peus s'estenia com a catifa de múltiples colors, emprenguérem el camí de baixada cap a les cases amb la satisfacció del deure complit. Allà dinàrem de pa teleca com és costum i també gaudírem de l'hospitalitat i moltes més coses que ens oferiren els amfitrions i els seus fills, que també varen voler estar presents en aquesta memorable ocasió. Amb l'agraïment dels presents, de la junta directiva i la meva gratitud personal a la família Santandreu Sureda, deixam el Puig Negre i abordam el camí de retorn al poble.
P.D. Les amenaces de pluja, es quedaren en això, solament amenaces, el bon temps ens va acompanyar durant tota la jornada.

LES VERGES 2011

Imatges.El 21 d'octubre, festivitat de Santa Úrsula, celebram el dia de les Verges per commemorar el que ens explica la història sobre aquesta Santa i Màrtir.
La història, que amb certesa no se sap si és real, té múltiples variants, com és habitual en aquests relats, un d'ells, potser el més conegut, relata els fets d'aquesta manera: Corria el segle IV quan un rei de Britània (Anglaterra) va prometre a la seva filla Úrsula en matrimoni a un alt personatge de la noblesa del país. El seu futur espòs era pagà i Úrsula cristiana, i no estant conforme amb tal matrimoni, va demanar i va obtenir un període de tres anys per poder peregrinar a Roma. Amb ella viatjaren deu companyes més. De retorn de la seva peregrinació i en arribar a l'actual Colònia, a Alemanya, caigueren en mans dels bàrbars hunos, seguidors d'Àtila (406-453) del que es deia que per on trepitjava el seu cavall, no tornava a créixer l'herba.
Úrsula i les seves companyes es negaren en rodó a les pretensions dels bàrbars, per la qual cosa els salvatges enfuriats, les mataren a totes. Úrsula i les seves companyes varen morir màrtirs per defensar la seva virginitat i seria elevada als altars com a Santa Úrsula.
I per no perdre el costum la gent gran ho celebram amb una bona bunyolada i un bon ball. Amb gran assistència de socis passàrem una vetllada entretinguda i amena; Menjàrem pa amb oli, bunyols amb sucre o amb mel i acabàrem la nit ballant. Molts d’anys a totes les Úrsules i a totes les verges.

CAP DE SETMANA AL PORT DE POLLENÇA

Imatges.
El cap de setmana comprès entre els dies 7,8 i 9 d'octubre, el col•lectiu de la tercera edat de Sant Llorenç, anàrem a passar-lo a l'Hotel Pollensa Park del Port de Pollença.
L'hotel, situat en un entorn tranquil, a menys de cent metres de la platja i a deu minuts (caminant) del centre del Port, consta de 316 habitacions i amplis salons, un bon gimnàs i un complet “spa”. En general tot molt bén conservat i net. El personal de servei, atent i amable. El menjar, un assortit bufet de bones viandes on es formaven interminables cues, el mateix que en l'entrada de l'insuficient menjador. En la meva humil opinió, el bufet era petit i mal organitzat, el què no entenc és, que feia a uns metres de distància un altre bufet apagat i fora de servei. A les tardes jugàrem a la petanca, ens divertírem molt, a pesar que la pista era molt diferent de la nostra, això no vol dir que fos millor o pitjor, era diferent. L'entorn d'aquesta part del jardí estava una mica abandonada de la mà del jardiner. Però, en les vetllades ens ho passàvem molt bé, ballant al compàs de la música en viu i juntament amb altres grups de la tercera edat i un parell d'estrangers. També teníem temps (principalment les dones) de mirar i remirar mostradors i interiors de les moltíssimes tendes de totes les classes que ens trobàvem en el nostre passejar. Un d'aquests passejos ens va dur a visitar el local social de la tercera edat d'aquest poble. Magdalena, la presidenta ens va rebre afablement i ens explicar una mica les activitats que ells solen fer. El diumenge de matí agafàrem el bus de línia fins a Pollença, per veure el seu famós mercat; és com el nostre però amb més... moltes més coses, valia la pena fer el petit desplaçament. I ja que èrem allà, alguns, molt pocs, aprofitàrem l'ocasió per pujar els 365 graons de la interminable escala que et porta a l’Oratori del Calvari. construït entre els anys 1795-99. A l'interior, és de destacar un grup escultòric del Crist crucificat amb la Verge en els peus, del segle XIV.
El temps estiuenc ens va acompanyar durant la nostra estada, solament en la nit del divendres-matinada del dissabte, bufava tan fort que més d'un no va poder agafar el son, pel soroll que produïen les fortes ràfegues de vent. Amb una paraula, segons l'opinió general, al conjunt d'aquests dos dies d'esbarjo els podem donar la nota d'aprovat gairebé excel•lent.

EXCURSIÓ AMB CLASIC BALEAR

Imatges.
El dissabte 1 d'octubre, la gent gran de Sant Llorenç, una vegada més ens posàrem en marxa. aquesta vegada tocava una d'aquestes excursions subvencionades per una casa comercial, cinc dies abans de la data prevista ens la varen anul•lar per fallida i dissolució de l'empresa. Els engranatges dels encarregats d'aquests temes de la nostre associació es posaren en rapidesa en funcionament. A les poques hores teníem una nova empresa encantada de rebre'ns. “ Clasic Balear” ens va rebre a Can Tomeu és pollensi amb un bon pamboli per berenar. A continuació l'amena presentació i ofertes dels seus productes, tots molt interessants però amb poques novetats. Una vegada conclosa la part comercial i seguint el pla previst ens dirigim a la fàbrica de vidres Gordiola.
Quan l'any 1790 Bernardo Gordiola, fill del fundador de Vidres Gordiola, va dir que la seva gamma de canelobres i aranyes de cristall es va dissenyar per “il•luminar els palaus dels reis d'Europa i les mansions dels nobles del món” segurament no imaginava que, dos-cents anys després, les peces fabricades per Gordiola serien admirades i col•leccionades per la reialesa, els famosos i les grans cases de disseny del segle XXI.
Avui dia, els forns de Vidres Gordiola compten amb un equip de deu vidriers que produeixen 27 000 peces a l'any, moltes de les quals es venen en les seves tres tendes de Palma, mentre que unes altres s'exhibeixen en fires internacionals per tot el món, on són reclamades pels millors dissenyadors. L'entusiasme de l'actual propietari, Daniel Aldeguer Gordiola, per l'art i la història de la fabricació del vidre, sens dubte ha contribuït a l'augment del perfil de la companyia mallorquina i al creixent interès que ha despertat en l'alta societat durant les últimes dècades.
La seva fàbrica, a Algaida, ha estat visitada per les famílies reals de diversos països europeus i les seves peces adornen les suites i menjadors d'innombrables hotels de luxe. Amb el pas dels anys, l'empresa Gordiola segueix cuidant la qualitat del seu art.
El que heu llegit fins ara de la fàbrica de vidres Gordiola està copiat de mallorcarus.com
El primer vàrem poder contemplar embaladits com amb solament l'ajuda d'un tub de metall per sostenir la massa de cristall candent, unes simples pinces i les expertes mans de l'artista, anaven sorgint les gracioses i fràgils figures de vidre. I després de fer les oportunes compres, mirar i admirar l'infinit nombre d'obres d'art exposades en el museu i en els prestatges de la tenda, seguint la ruta prevista nostra propera parada era una altra tenda d'artesania; les joies que fabriquen els orfebres de "Lapis". Però, de sobte un !hooo està tancat! va sortir de les boques dels presents, ressonant amb força a l'interior de l'autocar en veure les portes i finestres del local tancades. Quan tornàrem al restaurant, faltava mitja hora per a l'hora concertada perquè en Tomeu llorensi, cuiner de Can Tomeu és pollensi ens tingués el dinar cuit. No era cosa d'estar-se aturats en el restaurant destorbant als cambrers que s'afanyaven preparant les taules. I per no fer nosa, anàrem a visitar l'exposició que Perles Majórica té just al costat. El dinar, un bufet
amb gran varietat de viandes, saboroses i ben presentades, va ser del gust de tots, no vaig escoltar cap comentari desfavorable sobre aquest ni cap altre tema relacionat amb l'excursió. Després una mica de ball per arrodonir la jornada i cap a casa manca gent.

EIVISSA

Imatges.
El cap de setmana comprès entre els dies 17, 18 i 19 de juny, un bon nombre de socis d'aquesta agrupació d'amics i tan familiar com és l'associació de la gent gran de Sant Llorenç, ens embarcàrem i sortírem de la nostra volguda roqueta per visitar una altra més petita, no per això menys bonica, interessant o important, Eivissa. vàrem haver d'aixecar-nos molt de matí, a les sis agafàvem l'autocar per dirigir-nos al port de Palma i des d'allí al port d'Eivissa, on arribàrem un poc passades les deu. Allí ens esperaven dos autocars, que abans de dirigir-nos a l'hotel ens dugueren a fer una volta pel barri antic de la capital de les Pitiüses. Dalt Vila, o part antiga de la ciutat d'Eivissa, és un conjunt de baluards i muralles renaixentistes construïdes sobre un recinte defensiu d'origen àrab per Felipe II a finals del segle XVI. En aquest conjunt de meravelles que en 1999 va passar a formar part del Patrimoni de la Humanitat, destaca la Catedral del segle XIV. Ja prop de la una ens pujàrem altra vegada als autocars que, aquesta vegada si, ens durien a l'Hotel Barceló Pueblo Playa. Del qual vull dir que durant els tres dies de la nostra estada, no vaig escoltar ni una queixa ni del menjar ni de l'amable i atent personal de totes les dependències.L’hotel está situat en Port del Torrent, una tranquil·la urbanització pertanyent al municipi de Sant Josep. Una vegada haver omplert la panxa amb els suculents menjars exposats en l'ampli menjador i haver reposat una estoneta, vàrem agafar el bus de línia i anàrem a visitar Sant Antoni de Portmany. Passàrem la tarda passejant per aquest bonic poble i el seu ampli passeig per la vorera del mar. De tornada a l'hotel, havent sopat ens varen sorprendre amb una demostració del que són capaces de fer alguns lloros ben entrenats, va ser una atracció entretinguda per passar una estona abans de ficar-nos al llit. El dissabte, uns pocs components del grup varen decidir recórrer l'illa pel seu compte, els altres havíem contractat un autocar perquè ens portés una altra vegada al port d'Eivissa, aquesta vegada per embarcar rumb a la Pitiüssa menor. una vegada allí contractàrem un altre autocar perquè ens dugués a recórrer l'illa. Una visita a Formentera, bé val la pena, fer el curt trajecte que separa les dues illes. El conductor, bon coneixedor dels racons amb més encant, ens va dur a donar un preciós passeig, parant on ell creia convenient. Així que partírem del Port de La Savina, fent la primera parada a Sant Francesc, capital de Formentera, passàrem per Sant Ferrán de les Roques, Caló de Sant Agustí i passant aquesta urbanització comença la pujada a la Mola, si fa no fa a la meitat de la pujada ens aturàrem en un bar restaurant amb un nom molt apropiat a la seva situació, es diu El Mirador. El panorama des d'allà dalt és impressionant, amb vista a les platges de la part nord i a les platges de Migjorn. La veritat és, que és difícil de descriure tanta bellesa en unes poques paraules. Després de prendre un refresc i amb les retines dels nostres ulls plenes d'aquell paisatge, reprenem la marxa fins a la punta més oriental de la petita illa. allà s'aixeca majestuós El far de la Mola, el far està situat a 2'5 km del poble del Pilar de la Mola . Es va construir l'any 1861 amb un projecte de Emili Pou Bonet i consta també de dos habitatges i d'algunes cambres per a l'activitat pròpia de farer. la llum del far es troba a uns 158 m d'alçada des de la mar i es va connectar a la xarxa elèctrica l'any 1971. Produeix una llum blanca amb un abast de 16 milles de llum fixa i de 23 milles de llampada. Durant molts anys hi ha hagut molts de farers que s'encarregaven de connectar la llum del far, però fa uns 10 anys ja no hi ha farer i es connecta tot sol a una hora determinada. Baixàrem per estirar les cames i contemplar d'a prop la torre. S'apropava l'hora de dinar i segons el pla previst pel xofer, ens va dur a la platja del Fonoll Marí, a Els Pujols, un nucli de població no gaire extens que pertany a la Parròquia de Sant Ferran de les Roques. Ens repartírem per uns quants restaurants i uns altres varen aprofitar el pícnic que portàvem de l'hotel. Així que, uns per aquí i uns altres per allà, dinàrem i passàrem la tarda a la platja fins a l'hora del retorn a Eivissa. A la nit, després del sopar ens vàrem oferir un espectacle d'equilibristes i contorsionistes. El diumenge, últim dia d'estada en Port del Torrent, no va haver-hi molt consens a l'hora de triar com passar el matí, es varen formar diversos petits grups amb diferents destinacions. La meva dona i jo, ens agregàrem a un grup que anaven a prendre un cafè a Sant Josep. I a la tarda varen venir els autocars a buscar-nos. Havia acabat la nostra escapada a Eivissa.

Tremponada d’agost.

El divendres 19, vàrem fer, amb un canvi important, la tradicional tremponada d'agost; no sé, si se li podia dir tradició, però almenys era ja una costum arrelada reunir-nos una tarda després de les festes de Sant Llorenç en el pinar de Sa Coma per degustar aquest plat tan nostre, tan humil, tan senzill, tan fàcil de preparar, tan sa i tan bo com es un trempó. Idò aquest any vàrem haver de rompre aquesta rutina, molt a pesar nostre, no poguérem gaudir de la fresca ombra dels pins per a aquesta reunió. L'amo de la finca exercint els seus drets de propietari, ha posat tots els impediments necessaris perquè no es pugui apropar cap vehicle, d'aquesta manera es feia molt complicat per als operaris de l'ajuntament fer-nos arribar cadires i taules i pels de l'organització per apropar tot el necessari per preparar el berenar. Així que decidírem celebrar la reunió a s'Escola Nova, organitzàrem la festa a la nit per no sofrir la terrible calor de les hores solars. Encara que no és el mateix, també ens divertim, després del trempó ballàrem una bona estona i ens ho passàrem molt bé. La directiva podríem demanar disculpes pel canvi, però creiem que tots els interessats saben que ni nosaltres ni la nostra delegada a l'ajuntament, podem obligar a cap propietari a deixar-nos entrar en la seva propietat.

FESTES DE LA MARE DE DÈU 2011

Imatges
Quan s'apropa el mes de setembre els llorencins ens preparam per al dia 8 celebrar la festa de la Mare de Déu Trobada. Encara que el patró del poble és Sant Llorenç, al qual dediquam les festes patronals el 10 d'agost; la venerable i venerada Mare de Déu Trobada és...és...és la Mare dels llorencins.
Aquesta tradició o llegenda, aquesta estimació, aquesta veneració per Ella, ens ve de molts segles enrere.
Mosén Joan Font Lliteres, en el seu llibre Petita crònica, publicat en setembre de 2003, diu: Ja en el llunyà segle XVI, els papers freds dels testaments dels habitants de la nostra contrada ens parlen de “deixes” a la Mare de Déu Trobada; volguent dir això que en els anys 1500 estava ben arrelada dins el Nostre Poble, la Tradició de la Trobada de la Mare de Déu; és, així, la nostra, la Tradició escrita més antiga de Mallorca, de totes les trobades de la Mare de Déu.. Des de fa molts anys, l'Associació de persones majors de Sant Llorenç col•laboram amb alguns dels actes organitzats per celebrar aquests dies de festa, crec que és de destacar el sopar de germanor que celebram any rere añy amb els nostres socis; a aquest acte convidam als directius de les associacions de gent gran dels pobles veïns, tenim l'honor de poder comptar amb la presència de la nostra delegada a l'ajuntament Donya María Galmes, i les altres autoritats presidides per l’Il•lustríssim batle Don Mateu Puigros; també és molt gratificant per a la nostra comunitat de socis poder comptar amb la companyia del president de la Federació d'associacions de gent gran de la part forana Don Antoni Niell.
Després del sopar, la nostra presidenta Catalina Pascual, com és habitual va dirigir unes paraules als socis allí reunits i va convidar a posar-se davant del micròfon al president de la Federació, a la nostra delegada i al Sr. batle. Els tres, després de saludar al públic, varen tenir unes paraules d'agraïment per a la nostra presidenta per haver-los convidat i a tota la junta directiva per l'esforç realitzat per poder dur a terme aquests esdeveniments.
Esperam poder seguir comptant amb les ajudes d'algunes entitats bancàries i de l'ajuntament, que ens acompanyin la salut i les forces, i el més important, que els nostres socis segueixin acudint a aquestes reunions de germanor i a tots els esdeveniments que per ells organitzam amb gran plaure i esperam poder fer-ho molts molts anys més.

Les alumnes del curs de manualitats, exposaren durant aquestes festes en la rectoria, els treballs realitzats durant la passada temporada. Valia la pena apuntar-se a contemplar les obres d'art que són capaces de fer amb les seves mans i molt poques eines, aquestes ” nines” de la tercera edat.

SA TORRE CEGA

Imatges.El 29 de juliol, a la tarda, ens desplaçàrem a Cala Rajada per visitar els jardins de Sa Torre Cega, també coneguts com els jardins de casa March.
En aquesta finca, adquirida pel matrimoni Joan March- Elionor Servera l'any 1915, existia una antiga torre de vigilància denominada Sa Torre Cega, per ser una de les poques sense contacte visual amb altres talaies de l'època. El proper any, dirigides per l'arquitecte Guillem Reynés, començaren les obres per a la construcció d'una vila d'esbarjo. La casa és de planta quadrada i consta de tres plantes i una torre lateral. L'interior estava distribuït al voltant d'un pati central, en l'exterior una gran terrassa enjardinada envolta l'edifici; és de destacar l'esveltesa i solidesa de les façanes i la llarga escalinata d'accés a l’edifici. En 1930 la casa va sofrir una petita reforma. en els anys 60-70 en passar a ser propietat de D. Bartolomé March Servera, es va tapar el pati i es feren importants modificacions per modernitzar l'interior. És en aquesta època quan neixen els famosos jardins de Sa Torre Cega. D. Bartomeu, que havia heretat de la seva mare la inclinació per l'art i la jardineria, va contractar al paisatgista britànic Russell Page perquè li donés forma a les seves idees, més endavant també varen intervenir en la creació dels jardins el paisatgista Leandro Silva i Gabriel Alomar. Per donar un matís diferent al bellíssim resultat d'uns quants anys de treballs, D. Bartomeu va fer escampar per aquells impressionants espais verds i passadissos, un grapat d'escultures, veritables obres d'art , algunes fetes expressament per a aquesta fi i altres dutes dels seus nombrosos viatges al voltant del món. Idò aquesta meravella va quedar destruïda amb el vendaval de l'onze de novembre del 2001. El 9 d'agost de 2010, després de nou anys de restauració, va ser oficialment reobert amb la presència de SS. MM. els Reis d'Espanya.
Però no va ser fins a l'11 de maig de 2011, quan es va obrir al públic.
En aquesta primera visita no vàrem poder atendre totes les demandes, doncs varen ser molts els socis que volien conèixer aquest renovat racó i solament podíem portar un grup de 45 persones. Així que, el 17 de setembre repetim l'excursió, aprofitant el matí per visitar el mercat de Cala Rajada o visitar el jardí els que no havien tingut ocasió de fer-ho la primera vegada. i després tots plegats anàrem a dinar a Sa Gruta Nova.

TORNEJOS DE PETANCA 2011

Imatges.Amb dos equips més que en les dues primeres edicions, hem celebrat els tercers tornejos de petanca de les festes de Sant Llorenç i de la Mare de Déu Trobada. Tant l'un com l'altre consideram que ha estat un èxit de participació de jugadors, ja que han estat sis (dos tripletas) els que aquest any s'han afegit a l'amistosa lluita pel triomf. Cal destacar també el progressiu augment de la qualitat i tècnica que dia rere dia van adquirint els jugadors i jugadores. En les dues contendes d'enguany ha resultat guanyador l'equip Morat, compost per: Catalina Campins, Pedro Moliner i Joan Gall. Vagi per a ells la nostra doble enhorabona. I el nostre agraïment als altres equips per la seva participació. L'organització també volem agrair al públic assistent per venir a animar al seu equip preferit.

EXCURSIÓ COMERCIAL 4-05-11

Imatges.
El dimecres 4 de maig, férem una excursió comercial convidats per Ruygal. A les 9 del matí sortim 70 i pico de persones en un autocar de dos pisos amb destinació a Santa Maria. En el restaurant que porta el mateix nom que l'empresa amfitriona, ens donaren unes galetes i un tassonet de suc de fruites, a continuació vàrem tenir la demostració i ofertes dels productes de l'empresa. Després de prop de dues hores d'entretinguda xerrada, encara que sembla, que per alguna de les persones allí presents, el tema del monòleg del venedor no va ser molt interesant o li importava poc, va haver-hi qui va pegar alguna becadeta. Idò bé, com anava dient, després d'aquestes dues hores i que cadascú adquirís el que li va semblar oportú comprar, els organitzadors ens dugueren a fer una volta per Festival Parc, un grandiós centre comercial i d'esplai, on pots trobar gairebé de tot, hi ha comerços de tot tipus, nombrosos bars i restaurants i parcs infantils, tot això repartit en amplis carrers i places sense trànsit rodat. L'hora i mitja que estàrem en aquell agradable lloc ens va passar volant. Però era hora d'anar a dinar, per a això tornàrem al mateix restaurant i una vegada allí ens varen donar un arròs brut deliciós, boníssim, d'aquells que se sol dir que el brou fa tallada, i una cuixa de pollastre amb patates de segon plat i un gelat i cafè i herbes dolces i..i..i saps que ens varen donar de coses. !AH! i cosa rara en les excussions comercials, també vàremm tenir ball, un senyor que tocava el saxofon i cantava molt bé. La gent va quedar satisfeta, l'excursió va sortir rodona. I tot això solament per dos euros. Increïble però cert.

PASQUA 2011

Ja ha passat un altre mes i aquí estem per explicar-vos les novetats que hi ha hagut durant aquest període de temps. Han passat les festes de Pasqua i des de la nostra associació com ja és costum hem col•laborat en diversos actes religiosos, com els Dotze Sermons i les Processons, entre altres. El Dijous i el Divendres Sant participàrem en les processons traient el Pas del Hecce Homo, (FOTOS) adornat amb gust i habilitat, acompanyat d'un bon grup de devotes il•luminant el camí al Sant i uns pocs devots que són els encarregats d'empènyer l'engalanada plataforma. El dilluns, segona festa de Pasqua, seguint la tradició ens varem anar de “berena”. (FOTOS) Una “berena” que no és de les què anem a recordar amb nostàlgia dins uns quants anys. No sempre surten les coses com volíem que sortissin. El temps no anava bo: el cel clapejava de niguls espellisats. Un ventil•lo fresc ens feia arrufar el nas cada vegada que provàvem de sortir de l'autocar. Pensàvem berenar en alguna platja del sud de la illa, però varem haver de fer-ho a Campos. Pensàvem arribar fins a l'Arenal, però anàrem a Son Ferriol, pensàvem anar a Alcúdia però ens aturàrem a Inca. Semblàvem polítics organitzant i prometent. Per si això fos poc una companya de viatge es va trobar indisposada i va haver de ser portada d’urgència a l'Hospital d'Inca. L'espera es va fer llarga. Encara que ningú es va queixar de la situació, si, es notava un cert nerviosisme entre els què esperàvem, ja se sap, el que espera, desespera. Amb una mica més de mitja hora de retard, i sabent que la nostra amiga es trobava recuperant-se positivament i que estava atesa i acompanyada per una llorencina que treballa en aquest Hospital, vàrem poder anar-nos, ja més tranquils, a dinar. El temps havia millorat bastant, el fred vent havia amainat ferm, en el cel campejaven més clarianes que núvols, la calitja també s'havia espargit i la Serra de Tramuntana es mostrava esvelta i majestuosa per al goig i deliri de les mirades dels què gaudim de les impressionants vistes que ens ofereix la mare naturalesa. En el restaurant Menestralia de Campanet, ens esperaven per dinar. La paella, (a pesar que havíem avisat de la nostra tardança) els primers ens la vàrem menjar una mica freda, mentre que les tres últimes taules varen haver d'esperar un quart d'hora. Si descartem aquests petits detalls, malgrat tot, la paella era bona. El segon plat, bufet, cadascun va poder triar el que més li agradava i va anar un poc millor. I amb un bon ball (de debò que el ball va estar molt bé) acabam sense pena ni glòria, aquest dia de berena.
La directiva de la tercera edat demanem disculpes per aquesta organització tan ben desorganitzada que ens hem trobat avui. Procurarem que aquesta situació no es repeteixi, de vegades val la pena pagar una mica més i contractar directament el restaurant i els autocars, i no deixar-ho en mans d'aquestes empreses organitzadores d'excursions, que és el que havíem fet aquesta vegada.
Desitjam i esperam que el proper any tinguem més sort el dia de la berena.
Aquest mes com molts ja sabeu, no férem la nostre mensual caminada, la gent gran caminadora ens afegírem a la comitiva del Pancaritat a Son Vives. (FOTOS) Ancara que la caminada fins a l’esmentada possessió es curta, passàrem una tarda entretinguda, assistírem a la celebració de la Santa Missa i ens menjàrem sa panada. També degustàrem l'ensaïmada i brindàrem amb cava per cortesia de l'Ajuntament.

Visita al Parlament i al Consell

Imatges.
El 28 de març, la nostra associació va ser convidada a visitar les seus del Parlament Balear i el Consell Insular de Mallorca. No vàrem voler desaprofitar l'ocasió i en un autocar ben ple de socis a les nou del matí posàrem rumb a Ciutat. La nostra primera visita estava concertada a les onze. En arribar a Palma ens sobrava una mica de temps i el conductor ens va oferir la possibilitat de fer una visita ràpida al Castell de Bellver. Tothom va venir-hi a bé i encara que solament teníem deu minuts i no vàrem tenir temps de fer una visita a l'interior de la fortificació, vàrem poder contemplar d'a prop, el castell més antic d'Europa i l'únic d'Espanya de construcció circular. Situat al Puig de sa Mesquita, a 112m. d'altitud, a uns tres quilòmetres del centre de la capital. És impressionant la panoràmica que des d'aquest lloc es contempla sobre la badia de Palma i part de la ciutat. Bé, ja és hora de començar les nostres visites, comencem pel Parlament de les Illes Balears. A primera vista, és, en dues paraules, (com va dir Jesulín) “IM PRESIONANTE”. A l’any 1848, la societat el Casino Balear va encarregar el projecte per a la construcció de l’edifici a l’arquitecte Antoni Sureda i Villalonga. En 1852 el Casino Balear es fusionà amb el Liceo Mallorquín, i així sorgí una nova societat El Círculo Mallorquín. aquesta nova associaciò ocupá l’edifici dedicant-ho a punt de trobada de les clases burguesa i aristocràtica de l’època. Al 1913 es realitzar una reforma que es perllongà fins al 1918. Amb l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears l’any 1983, l’edifici passà a ser la seu del Parlament. S’hi feren unas adaptacions per a la nova funció, tot conservant els valors arquitectònics de l’edifici. Tota una edició de la revista Flor de Card, no seria suficient per transcriure el que a l'interior ens va explicar Bernat, que ens va acompanyar durant la visita. La visita va començar per la gran entrada del carrer Conquistador, des d'on arranca la monumental escala que porta a les plantes superiors, visitàrem la sala d’Actes protocolaris, reunions i conferències, la biblioteca, la sala Verda, la sala Monte Negro, la sala del Senat i la sala de les Passes Perdudes que ès l’avantsala de la principal estança: La sala de Plens o de les Cariàtides, on els diputats debaten, aproven o rebutgen les iniciatives parlametàries. Idò dins d'aquesta magna sala, va tenir a bé departir unes paraules amb el nostre grup la Presidenta del Parlament, l'Honorable Aina Rado i Ferrando. Molt contents i agraïts seguim el pla de ruta previst, la nostra propera parada: El Consell Insular de Mallorca. L'edifici neogòtic del segle XIX, va ser construït en el solar de l'antiga presó de Palma. Abans de ser ocupat pel Consell, va ser seu de la Diputació Provincial de Balears. Allí ens va rebre una senyoreta que, m'haureu de perdonar però encara que recordo molt bé la seva simpatia i la seva cara bonica, no sóc capaç de recordar el seu nom. Bé, idò aquesta senyoreta ens acompanyà en el llarg recorregut per les moltes dependències de l'emblemàtic edifici. És molt complicat explicar el que es pot admirar allà dins. Decoració en fusta, escultures, tapissos, quadres, tot sota un mantell de colors que la llum natural agafa en passar a través dels vitralls, que són una altra obra d'art. I així, mirant i admirant passadissos i estançes, arribem a la meta final del recorregut: La Sala de Plens. Aquí també vàrem tenir l'honor de comptar amb la presència de la Presidenta l'Honorable Francina Armengol Socías.
Després d'aquest tragí, ja començaven a córrer rates per dins la panxa, era hora de dinar, i ho fèrem al restaurant de l’Hipodrom de Son Pardo. i fins aquí la nostre diada cultural a Ciutat.

SA FONTPELLA, 26/03/2011

Imatges.
El dissabte 26 de març, la gent gran caminadora ens posàrem en moviment per a fer la nostre mensual caminada. sortírem a les deu des de la plaça pel carrer Església, s’Abeurador i a la placeta des Pou Vell el nostre ja habitual historiador, encara que ell ens va deixar ben clar que no és historiador, però que sempre ha sentit un gran interès per la nostra història. Per a nosaltres en Guillem és: El nostre “Libro gordo de Petete” i estam encantats i agraïts d'escoltar els seus relats històrics i les llegendes de les nostres contrades; En aquesta ocasió el nostre company ens va explicar que el carrer des Pou i un bon tros del camí que anàvem a recórrer (fins a Poca Farina) era el camí que antigament unia els pobles de l'interior amb la zona costanera del sud-est de la illa. Ja que ens trobàvem en el lloc on transcorre gran part del relat, ens va parlar Guillem de la novel•la Flor de Card de mossèn Salvador Galmés (és capellá capirrò) i dels seus principals protagonistes, en Jaume Belluguins i n’Angelina Trebolina. Seguírem el nostre itinarari cap a les Rotes Noves, passàrem per derrere Son Vives. Aquí, a la vista de la possessiò mes emblemàtica de Sant Llorenç, en Guillem ens va recordar la llegenda de la Mare de Déu trobada, i l'embolicada que està aquí la història amb la llegenda referent a si és o no és el lloc on s'ha reconstruït o construït la capella, el mateix lloc on suposadament s'adorava antigament la imatge trobada pel pastor de Son Vives. No teníem temps d'esbrinar el que hi ha de debò o el que solament són rondalles, i per això seguim el camí per a munt, per derrere Poca Farina cap a Són Dragò, fins a un punt on havíem de deixar el camí per ficar-nos per un caminoi de cabres, més ben dit d'ovelles, i travessar dues cuarterades per dins mates i carritxeres de la muntanyeta de Sa Fontpella. Les cases de Sa Fontpella era la nostre meta d’avui. Hi arribàrem de bona hora, en Xesc i n’Hermínia ens esperaven ja amb el foc preparat per a poder torrar. Però,!UEP! esperau un poc , primer ens varen treure el vermout i algunes cosetes per picar, després sí, cadascun va poder torrar el que portava i dinàrem a la carrera de les cases, ja que lluïa un sol molt agradable. A continuació el ball, que ve molt bé per baixar la panxada i fer el camí de retorn més suportable. I ja no em queda més que agrair a N'Hermínia i en Xesc, la rebuda, amabilitat i paciència per aguantar-nos unes quantes hores a la seva casa de Sa Fontpella. Moltes gràcies per tot i fins a una altra si Déu ho vol.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA, 2011.

Imatges.
El dia 19 de març, la Associació de Jubilats, Pensionistes, tercera edat i consorts de Sant Llorenç, celebrá la Assemblea General Ordinària de l’any 2011. En primer lloc la presidenta, Catalina Pascual, va donar la benvinguda als assistents a l'acte, agraint als allí presents i a tots els socis en general la col•laboració i participació en tots els actes i activitats organitzades per la junta directiva. Na Catalina es va emocionar quan va voler lloar als altres membres de la directiva, destacant d'ells, a més del treball que desinteressadament duen a terme, el companyerisme i recolzament de tots cap a ella. Na Catalina va dir als socis: Amb uns companys així,si vosaltres no m’engegau, tindreu presidenta per llarg. A continuació va prendre la paraula el vicepresident Tomeu Massanet, per a donar a conèixer a la concurrència l'estat de comptes, les activitats dutes a terme durant l'any 2010, que varen ser quaranta-dues (gairebé una per setmana, i encara hi ha qui diu que no fem res) això sense cotar els dos dies per setmana que tenim petanca i les col•laboracions amb altres associacions, com és per exemple, el que esteu llegint, o sigui la col•laboració mensual que fem amb Flor de Card. Va explicar també Tomeu, les activitats previstes per als propers mesos. El secretari Agustín Domenge, va donar informació de les altes i baixes esdevingudes l'últim any en la nostra associació. En l'apartat de precs i preguntes, solament un dels assistents va demanar informació sobre el tan comentat tema del menjar en el local social, suposam que pensant que l'associació tenia alguna cosa que veure amb tot això. Però no és així, i encara que afecta a alguns dels nostres socis, no està a la nostra mà solucionar el problema. per aquest motiu aquesta pregunta la va respondre la nostra delegada a l'ajuntament, Maria Galmés. Va explicar na Maria, que Sanitat havia prohibit el servei de menjars fora del local, per falta d'instal•lacions adequades, com a càmeres de congelació i descongelació i una cuina més àmplia entre altres coses. I va deixar molt clar que el problema és de l'ajuntament, no de l'associació de la tercera edat.
Després hi va haver un petit refrigeri per als assistents, els comentaris que escoltàrem mentre menjàvem la coca amb un got de vi a la mà, eren cent per cent favorables a la nostra gestió.
De part de la presidenta i de tota la junta directiva donam les gràcies per la confiança posada en nosaltres i desitjam poder seguir organitzant diversió i benestar per als socis d'aquesta comunitat d'amics i amigues que és l'Associació de Jubilats,Pensionistes, tercera edat i consorts de Sant Llorenç des Cardassar.

DINAR DE CARNESTOLTES

Imatges.
La Federació de associacions de persones majors de la part forana de Mallorca, va organitzar el dimarts dia vuit de març, últim dia de carnestoltes, un dinar a Son Sant Martí. Més ben dit, va ser dinar per unes 1400 persones i va ser sopar per les 500 que no tingueren aforament al migdia i varen haver de conformar-se amb acudir a la cita a la nit. La vetllada no sé com va transcórrer, doncs el nostre grup (61 persones) vàrem estar en el dinar. Per aprofitar el dia, ja que sortíem de casa, abans d'anar al restaurant férem una volta pel mercat d’Alcúdia. I d'aquesta manera al mateix temps que ens entreteníem estiràvem les cames i amb l'exercici anàvem cobrant gana. Us dic que ho va ser bo l'arròs brut, la porcella rostida, el gelat, els pastissos, el vi, el cava... !que? es colesterol? no paseu pena, demà farem règim, a més, abans d'agafar l'autocar de tornada a Sant Llorenç, cremàrem molts dels greixos acumulats ballant el Coyote,la Paloma, la camisa negra i algun pasdoble.
Abans d'acabar la festa Don Antonio Niell, president de la Federació, va dirigir unes paraules agraint als socis la massiva assistència a l'acte. També va dirigir unes paraules d'agraïment al respectable, el director del restaurant.
Esperam que el proper any puguem reunir-nos una altra vegada tots plegats amén.

TÈGER

Imatges.El 26 de febrer, darrer dissabte del mes, tocava caminada, i la vàrem fer. A les 10 partírem pel camí de Calicant, uns tres quilòmetres més endavant agafàrem un camí a la dreta. El camí que ens portaria fins a les cases de la possessió de Tèger. Allá ens esperaven na Margalida (de Tènger) i el seu marit en Tomeu. També hi havia na Pereta i n’Aina, ses germanes de na Margalida. Els amfitrions molt amablement ens ensenyaren la grandiosa casa, en la qual estan fent unes reformes per adaptar-la a les noves necessitats de confort i higiene que no posseïen les llars antigues; la reforma es duu a terme respectant en lo possible els detalls que donen personalitat a la possessió. En la cuina es conserva la gran xemeneia on en las vetlades d’hivern es passava el rosari enrrevoltant la gran foganya, hi ha també una cuina de fogons alts, el cossi on es feia la bugada i els escudallers de marès. en moltes de las dependències es conserva la pedra vista, i a la carrera hi ha el forn i la cisterna amb el coll de pedra i marès fent capelleta. Amb una paraula: Les está quedant una casa que conserva tot el seu antic encant i dotada de les modernes comoditats, els desitjam que puguin gaudir-la per molts anys. Pero la visita a Tènger no va acabar així, no, ni de molt, ens digueren: Acostau-vos a la taula i farem una “picadeta” abans de anar a dinar, una “picadeta” m’has dit?, “patatilla” olives, formatge, galetes d’Inca, coques i més coques, peix fregit i....que sé jo el que ens varen treura, sols i mancà un arros brut per fer els deu reals justs. La caminada havia de continuar, en el programa estava previst que aniríem a dinar a Son Codol, però per problemes de salut de sa madona, vàrem haver de canviar l'itinerari previst i vàrem anar a dinar a Ses Sitges, i més sorpreses, na Magdalena Torres es va presentar amb una graixonera de sopes, us dic que, amb l'aperitiu de Tènger i les sopes de na Magdalena, molt pocs varen ser els que empraren el foc que ens havia preparat en Guillem. la cosa va acabar com sempre, café, herbes dolces, un bon ball i cap al poble manca gent.

DELFÍN MAR, SANTA PONÇA

ImatgesEls dies 18-19 i 20 de febrer, la gent gran de Sant Llorenç ens anàrem de cap de setmana. Gairebé sempre, bé, crec que puc dir que sempre ens ho hem passat molt bé en aquesta classe de sortides. Idó aquesta no es va quedar darrera. És opinió unànime de tots els components del nostre grup (prop de 70 persones) que aquesta darrera sortida ha estat una de les que més còmodes i ben atesos ens hem trobat. La veritat és que no se m'ocorre res per destacar, era tot perfecte, tant si parlem de neteja, conservació, decoració, animació, atenció al client, servei de bar i restaurant, una cosa si que ens va estranyar a gairebé tots, el sabor del menjar, no tenia gust d'hotel, tenia gust casolà. Agraïm el tracte rebut per tot el personal sense excepcions, començant pel primer graó fins al director. Per això jo li poso la nota d'excel•lent a l'Hotel “Delfín Mar****” de Santa Ponça.
A més de ballar i jugar a cartes a l'hotel, en l'exterior, el grup ho va passar molt bé, aprofitant el bon temps vàrem poder passejar pels voltants i visitar les urbanitzacions veïnes.
També vàrem poder visitar en l’entrada de la badia, la gran creu que es va aixecar
per commemorar el desembarcament a la platja de Santa Ponça en 1229 de les tropes del rei Jaume I, moment en què el domini de Mallorca va ser pres als musulmans, per retornar a la cristiandat i entrar a formar part de la cultura catalana. Aquest fet es commemora cada any amb celebracions durant una setmana, al voltant del dia 10 de setembre. Un altre vestigi de la conquesta cristiana, és la capella de la Pedra Sagrada, a l'interior de la qual es guarda una gran pedra, sobre la qual es diu que es va celebrar la primera missa, després del desembarcament de les tropes cristianes, situada al costat de la carretera anant cap a Magaluf.
En el desdejuni del diumenge, vàrem tenir la nota trista del nostre viatge, cuan la nostra companya Antonia Rosselló, va rebre la notícia de la mort del seu germà, descansi en pau.

CAVALCADA DE SANT ANTONI 2011

Sant Antoni està alabat
per aixó toca sa campaneta,
ses nines de sa tercera edat
pesquen en sa seva barqueta.

Amb aquesta glosa penjada davant del tot terreny, en Miguel de les tres jotes estirava la barca, amb el patró mans al timó, Sant Antoni tocant la campaneta i unes quantes “nines” de la tercera edat amb la seva canya cadascuna ha veure qui pesca el peix més gros.
Feia ja uns quants anys que l'associació de la gent gran de Sant Llorenç no participava en les "beneides" de Sant Antoni. aquest any hem volgut posar el nostre granet d'arena a la festa participant amb una carrossa inspirada en la glossa que diu: Sant Antoni va per mar, tocant una campaneta, tots els peixos de la mar li boten dins la barqueta.
En vista de que ens ho passàrem molt bé i ens divertirem molt, ja estem pensant com farem la carrossa de l'any que ve, !VISCA SANT ANTONI!.

EXCURSIÓ CULTURAL

El dia 7 de gener, va partir a tres quarts de tres des del punt de costum un autocar amb 58 passatgers a bord, destinació: Palma de Mallorca. Allí els va rebre en Jordi, el guia que els acompanyaria durant tot el recorregut de l'excursió. però abans de començar, en Jordi va repartir a cadascun dels assistents un aparell d'aquests de noves tecnologies, consistia en uns auriculars pels quals es podia escoltar perfectament les explicacions que anava donant el guia, cosa molt bona, així no fa cap falta acaramullar-se al voltant del que descriu el que estan veient, ni el que parla ha de cridar per ser escoltat.
Primera visita, el Betlem Napolità del Museu Palau March. Aquest extraordinari pessebre va ser declarat Bé d'Interès Cultural l'any 2003. Està compost per un conjunt de figures del segle XVIII d'incalculable valor, cal veure-ho, és molt difícil d'explicar tal magnitud. En Jordi també els va ensenyar un trosset del museu, varen tenir la sort de poder visitar el primer pis, (no estava previst).
Ara tocava degustació, el guia els va acompanyar a la seva oficina- botiga on atesos per Berta varen ser obsequiats amb una degustació de productes de la nostra terra, com el pa amb oli verjo, sobrassada de porc negre, torró d'ametlles de la Illa, herbes dolces o palo.
A continuació passant per Plateries, en Jordi ens va explicar una mica la història de tan singular carrer i com a nous edificis modernistes intenten desbancar les antigues edificacions de tan estret carrer. Les visites continuan, aquesta vegada li toca el torn al Batlem del convent de les Monges Clarisses. Molt diferent del que havien vist anteriorment, aquest representava el típic betlem mallorquí, hi havia una mostra de gairebé tots els oficis de l'època. Sense luxes, però mereixedor dels elogis dels assistents.
Des del convent directes al forn can Mjquel, més conegut popularment com a forn des Call. Allà després d'esperar una bona estona varen poder provar els famosos cremadillos recentment trets del forn.
Propera parada un batlem particular conegut com el batlem de C&A, per estar instal•lat al costat d'una botiga d'aquesta coneguda marca. Típic mallorquí amb moltes figuritas en moviment, molt laboriós.
Última etapa, La Sang, trobaren tancat, per culpa de l'espera dels cremadillos havien arribat tard, no es pot tenir tot.
Cansants per el que havien trescat i contens per el que havien vist, tornaren cap a Sant Llorenç. però l'aventura no havia acabat, en el centre de la tercera edat els esperava un pamboli de pinyol vermell. Bon profit i fins una altra

CAP D'ANY 2010-11

Imatges.
No sé, si per que estem en temps de canvis, o per provar coses noves, o per demostrar que la crisi no ens espanta, o simplement per que teníem ganes de sortir de casa, la veritat és que va ser molt fàcil prendre una decisió a la proposta d'anar a celebrar la nit de cap d'any fora del poble, la resposta va ser si, per unanimitat. Gràcies a Déu la idea va ser ben acollida pels nostres socis, dos autocars es varen omplir en temps rècord, més d'un es va quedar amb les ganes d'acompanyar-nos.
Així que la idea havia tingut èxit, i el resultat no va defraudar a ningú.
Eren les vuit de la tarda quan ens posàrem en camí cap al restaurant Són Sant Martí. Ens donaren sopa de Nadal i porcella, postres i torró, una poc abans de les dotze repartiren les borses de “cotillón” i els raïms. a aquestes hores ja portàvem una bona estona ballant, a les dotze es va interrompre la música i menjàrem els raïms al ritme d'un enregistrament d'un rellotge que anava molt de pressa. Després de les mútues felicitacions i desitjos de felicitat va prosseguir el ball, ja passaven de les tres de la matinada quan els de Sant Llorenç varen començar a dir: Que no serà hora de partir?. Crec que tots estàvem ja cansats, i satisfets ens dirigim a l'autocar, cap a casa i bona nit si et colgues.