SA FONTPELLA, 26/03/2011

Imatges.
El dissabte 26 de març, la gent gran caminadora ens posàrem en moviment per a fer la nostre mensual caminada. sortírem a les deu des de la plaça pel carrer Església, s’Abeurador i a la placeta des Pou Vell el nostre ja habitual historiador, encara que ell ens va deixar ben clar que no és historiador, però que sempre ha sentit un gran interès per la nostra història. Per a nosaltres en Guillem és: El nostre “Libro gordo de Petete” i estam encantats i agraïts d'escoltar els seus relats històrics i les llegendes de les nostres contrades; En aquesta ocasió el nostre company ens va explicar que el carrer des Pou i un bon tros del camí que anàvem a recórrer (fins a Poca Farina) era el camí que antigament unia els pobles de l'interior amb la zona costanera del sud-est de la illa. Ja que ens trobàvem en el lloc on transcorre gran part del relat, ens va parlar Guillem de la novel•la Flor de Card de mossèn Salvador Galmés (és capellá capirrò) i dels seus principals protagonistes, en Jaume Belluguins i n’Angelina Trebolina. Seguírem el nostre itinarari cap a les Rotes Noves, passàrem per derrere Son Vives. Aquí, a la vista de la possessiò mes emblemàtica de Sant Llorenç, en Guillem ens va recordar la llegenda de la Mare de Déu trobada, i l'embolicada que està aquí la història amb la llegenda referent a si és o no és el lloc on s'ha reconstruït o construït la capella, el mateix lloc on suposadament s'adorava antigament la imatge trobada pel pastor de Son Vives. No teníem temps d'esbrinar el que hi ha de debò o el que solament són rondalles, i per això seguim el camí per a munt, per derrere Poca Farina cap a Són Dragò, fins a un punt on havíem de deixar el camí per ficar-nos per un caminoi de cabres, més ben dit d'ovelles, i travessar dues cuarterades per dins mates i carritxeres de la muntanyeta de Sa Fontpella. Les cases de Sa Fontpella era la nostre meta d’avui. Hi arribàrem de bona hora, en Xesc i n’Hermínia ens esperaven ja amb el foc preparat per a poder torrar. Però,!UEP! esperau un poc , primer ens varen treure el vermout i algunes cosetes per picar, després sí, cadascun va poder torrar el que portava i dinàrem a la carrera de les cases, ja que lluïa un sol molt agradable. A continuació el ball, que ve molt bé per baixar la panxada i fer el camí de retorn més suportable. I ja no em queda més que agrair a N'Hermínia i en Xesc, la rebuda, amabilitat i paciència per aguantar-nos unes quantes hores a la seva casa de Sa Fontpella. Moltes gràcies per tot i fins a una altra si Déu ho vol.