TÈGER

Imatges.El 26 de febrer, darrer dissabte del mes, tocava caminada, i la vàrem fer. A les 10 partírem pel camí de Calicant, uns tres quilòmetres més endavant agafàrem un camí a la dreta. El camí que ens portaria fins a les cases de la possessió de Tèger. Allá ens esperaven na Margalida (de Tènger) i el seu marit en Tomeu. També hi havia na Pereta i n’Aina, ses germanes de na Margalida. Els amfitrions molt amablement ens ensenyaren la grandiosa casa, en la qual estan fent unes reformes per adaptar-la a les noves necessitats de confort i higiene que no posseïen les llars antigues; la reforma es duu a terme respectant en lo possible els detalls que donen personalitat a la possessió. En la cuina es conserva la gran xemeneia on en las vetlades d’hivern es passava el rosari enrrevoltant la gran foganya, hi ha també una cuina de fogons alts, el cossi on es feia la bugada i els escudallers de marès. en moltes de las dependències es conserva la pedra vista, i a la carrera hi ha el forn i la cisterna amb el coll de pedra i marès fent capelleta. Amb una paraula: Les está quedant una casa que conserva tot el seu antic encant i dotada de les modernes comoditats, els desitjam que puguin gaudir-la per molts anys. Pero la visita a Tènger no va acabar així, no, ni de molt, ens digueren: Acostau-vos a la taula i farem una “picadeta” abans de anar a dinar, una “picadeta” m’has dit?, “patatilla” olives, formatge, galetes d’Inca, coques i més coques, peix fregit i....que sé jo el que ens varen treura, sols i mancà un arros brut per fer els deu reals justs. La caminada havia de continuar, en el programa estava previst que aniríem a dinar a Son Codol, però per problemes de salut de sa madona, vàrem haver de canviar l'itinerari previst i vàrem anar a dinar a Ses Sitges, i més sorpreses, na Magdalena Torres es va presentar amb una graixonera de sopes, us dic que, amb l'aperitiu de Tènger i les sopes de na Magdalena, molt pocs varen ser els que empraren el foc que ens havia preparat en Guillem. la cosa va acabar com sempre, café, herbes dolces, un bon ball i cap al poble manca gent.