CAP DE SETMANA AL PORT DE POLLENÇA

Imatges.
El cap de setmana comprès entre els dies 7,8 i 9 d'octubre, el col•lectiu de la tercera edat de Sant Llorenç, anàrem a passar-lo a l'Hotel Pollensa Park del Port de Pollença.
L'hotel, situat en un entorn tranquil, a menys de cent metres de la platja i a deu minuts (caminant) del centre del Port, consta de 316 habitacions i amplis salons, un bon gimnàs i un complet “spa”. En general tot molt bén conservat i net. El personal de servei, atent i amable. El menjar, un assortit bufet de bones viandes on es formaven interminables cues, el mateix que en l'entrada de l'insuficient menjador. En la meva humil opinió, el bufet era petit i mal organitzat, el què no entenc és, que feia a uns metres de distància un altre bufet apagat i fora de servei. A les tardes jugàrem a la petanca, ens divertírem molt, a pesar que la pista era molt diferent de la nostra, això no vol dir que fos millor o pitjor, era diferent. L'entorn d'aquesta part del jardí estava una mica abandonada de la mà del jardiner. Però, en les vetllades ens ho passàvem molt bé, ballant al compàs de la música en viu i juntament amb altres grups de la tercera edat i un parell d'estrangers. També teníem temps (principalment les dones) de mirar i remirar mostradors i interiors de les moltíssimes tendes de totes les classes que ens trobàvem en el nostre passejar. Un d'aquests passejos ens va dur a visitar el local social de la tercera edat d'aquest poble. Magdalena, la presidenta ens va rebre afablement i ens explicar una mica les activitats que ells solen fer. El diumenge de matí agafàrem el bus de línia fins a Pollença, per veure el seu famós mercat; és com el nostre però amb més... moltes més coses, valia la pena fer el petit desplaçament. I ja que èrem allà, alguns, molt pocs, aprofitàrem l'ocasió per pujar els 365 graons de la interminable escala que et porta a l’Oratori del Calvari. construït entre els anys 1795-99. A l'interior, és de destacar un grup escultòric del Crist crucificat amb la Verge en els peus, del segle XIV.
El temps estiuenc ens va acompanyar durant la nostra estada, solament en la nit del divendres-matinada del dissabte, bufava tan fort que més d'un no va poder agafar el son, pel soroll que produïen les fortes ràfegues de vent. Amb una paraula, segons l'opinió general, al conjunt d'aquests dos dies d'esbarjo els podem donar la nota d'aprovat gairebé excel•lent.

EXCURSIÓ AMB CLASIC BALEAR

Imatges.
El dissabte 1 d'octubre, la gent gran de Sant Llorenç, una vegada més ens posàrem en marxa. aquesta vegada tocava una d'aquestes excursions subvencionades per una casa comercial, cinc dies abans de la data prevista ens la varen anul•lar per fallida i dissolució de l'empresa. Els engranatges dels encarregats d'aquests temes de la nostre associació es posaren en rapidesa en funcionament. A les poques hores teníem una nova empresa encantada de rebre'ns. “ Clasic Balear” ens va rebre a Can Tomeu és pollensi amb un bon pamboli per berenar. A continuació l'amena presentació i ofertes dels seus productes, tots molt interessants però amb poques novetats. Una vegada conclosa la part comercial i seguint el pla previst ens dirigim a la fàbrica de vidres Gordiola.
Quan l'any 1790 Bernardo Gordiola, fill del fundador de Vidres Gordiola, va dir que la seva gamma de canelobres i aranyes de cristall es va dissenyar per “il•luminar els palaus dels reis d'Europa i les mansions dels nobles del món” segurament no imaginava que, dos-cents anys després, les peces fabricades per Gordiola serien admirades i col•leccionades per la reialesa, els famosos i les grans cases de disseny del segle XXI.
Avui dia, els forns de Vidres Gordiola compten amb un equip de deu vidriers que produeixen 27 000 peces a l'any, moltes de les quals es venen en les seves tres tendes de Palma, mentre que unes altres s'exhibeixen en fires internacionals per tot el món, on són reclamades pels millors dissenyadors. L'entusiasme de l'actual propietari, Daniel Aldeguer Gordiola, per l'art i la història de la fabricació del vidre, sens dubte ha contribuït a l'augment del perfil de la companyia mallorquina i al creixent interès que ha despertat en l'alta societat durant les últimes dècades.
La seva fàbrica, a Algaida, ha estat visitada per les famílies reals de diversos països europeus i les seves peces adornen les suites i menjadors d'innombrables hotels de luxe. Amb el pas dels anys, l'empresa Gordiola segueix cuidant la qualitat del seu art.
El que heu llegit fins ara de la fàbrica de vidres Gordiola està copiat de mallorcarus.com
El primer vàrem poder contemplar embaladits com amb solament l'ajuda d'un tub de metall per sostenir la massa de cristall candent, unes simples pinces i les expertes mans de l'artista, anaven sorgint les gracioses i fràgils figures de vidre. I després de fer les oportunes compres, mirar i admirar l'infinit nombre d'obres d'art exposades en el museu i en els prestatges de la tenda, seguint la ruta prevista nostra propera parada era una altra tenda d'artesania; les joies que fabriquen els orfebres de "Lapis". Però, de sobte un !hooo està tancat! va sortir de les boques dels presents, ressonant amb força a l'interior de l'autocar en veure les portes i finestres del local tancades. Quan tornàrem al restaurant, faltava mitja hora per a l'hora concertada perquè en Tomeu llorensi, cuiner de Can Tomeu és pollensi ens tingués el dinar cuit. No era cosa d'estar-se aturats en el restaurant destorbant als cambrers que s'afanyaven preparant les taules. I per no fer nosa, anàrem a visitar l'exposició que Perles Majórica té just al costat. El dinar, un bufet
amb gran varietat de viandes, saboroses i ben presentades, va ser del gust de tots, no vaig escoltar cap comentari desfavorable sobre aquest ni cap altre tema relacionat amb l'excursió. Després una mica de ball per arrodonir la jornada i cap a casa manca gent.