Torrada popular de Sant Antoni. 2012

Imatges.Per segon any consecutiu ens reunim els vells i els joves per celebrar junts la torrada popular de Sant Antoni. L'acte va començar a les 19 h. del dissabte 14 de gener amb la presentació de les noves caretes dels dimonis, a continuació els vocals del Sobreposat, amb la rectoria a vessar, donaren l'estat de comptes de l'associació i amb el públic assistent es va fer un assaig general dels gojos de Sant Antoni. Us puc assegurar que la falta de pràctica i en molts casos, el total desconeixement de les notes musicals, va ser suplert per la il•lusió, les ganes i el desig que posava el respectable en cadascuna de les estrofes preparades aquest any per a l'ocasió. Allò no era l’Orfeón Donostiarra ni la Capella Mallorquina, ni l’Agrupació coral Filarmonía de Palma, ni l’Escolanía de Motserrat ni tampoc eran Els Blavets de Lluc, allò era, senyors meus, un poble cantant, un poble cantant a Sant Antoni, un poble amb ganes de festa, en una paraula un poble fent poble. Una vegada entonats els gojos, la gent va anar prenent seient en les cadires i taules preparades a la plaça, i a les 20 h. començaren a desfilar per recollir el corresponent plat de viandes i torrar-les. Després de les postres, a pesar que la nit s'havia refrescat bastant, fèrem un bon ball de bot; Jotes, mateixes, boleros i algun copeo magistralment interpretats per un bon nombre de balladores i balladors, acabaren d'arrodonir la vetllada. Esperem que no sigui l'última vegada que ens reunim joves i majors per fer festa, per fer poble. El Sobreposat i la gent gran donem les gràcies a tots els que desinteressadament donen una mà perquè aquests esdeveniments puguin dur-se a terme. Molts d'anys i visca Sant Antoni.

CAP D’ANY DE LA GENT GRAN DE SANT LLORENÇ

Imatges.31 de desembre de l'any 2011, cap d'any, s'ha acabat un any més, un any del qual no podem dir que hagi estat molt bo, un any de crisi econòmica, falta de llocs de treball, disminució o en el millor dels casos congelació de sous i pensions, desallotjaments per falta de pagaments, tancament d'un munt de petites i mitjanes empreses, canvi dels governs central i autonòmic (fins i tot fèrem a prop a canviar de batle) . Bé, que us haig d'explicar jo que no sapigueu ja de tot això, tots els mitjans de comunicació ens metrallen tots els dies amb les mateixes històries, també els polítics s'encarreguen de recordar-nos-ho en tot moment repeteix que et repeteix els mateixos arguments, no saben (o no volen) fer una altra cosa que donar-se les culpes els uns als altres. Moltes promeses però no arreglen res de res. Solament en una cosa demostren una mica d'intel•ligència: Retallen de per tot menys del seu sou. No us vull atabalar més, no sé perquè m'ha pegat avui per escriure sobre política, si jo no en tinc ni punyetera idea.
Tornem a començar: 31 de desembre de 2011, cap d'any, s'ha acabat un any més, festa gran per acomiadar el que s'en va i donar la benvinguda al que arriba.
La gent gran, en la mesura de les nostres possibilitats, ja no podem fer miracles, també vàrem voler unir-nos a aquesta multitudinària celebració, per aquest motiu ens anàrem a celebrar-ho a Son Sant Martí, ja hi anàrem l'any passat en el mateix restaurant, be i que, no sé si és perquè ens va agradar molt o si és per que és un dels llocs més barats de la illa, la veritat és que allí ens tracten molt bé, el menjar és abundant i bo, els clients són tots de les mateixes característiques que nosaltres, ens sentim com en família, com a casa. A l'hora de ballar, la música que ens toquen és de la nostra època, música per ballar d’aferrats o això més modern com els balls en línia. Amb una paraula, ens ho passem molt bé, ens divertim molt i gastem poc.
Molts d'anys per a tots, pau al món, harmonia en les famílies i que els nostres amics, segueixin en el 2012 sent els nostres amics.
Toni Nadal, gent gran de Sant Llorenç

DINAR DE NADAL 11/12/11

Imatges.El dia 11 de desembre la gent gran sortírem una vegada més a fer una volta. L'excursió duia el nom de: Dinar de Nadal, a pesar de que era una d'aquestes a les quals anomenam comercials o més conegudes com a "manteros". A les 9 del matí partírem cap a Porto Cristo, concretament al restaurant Can Bernat de sa Parra. Sols ens digueren bon dia, passeu i asseure-us, ja teníem el pa amb oli preparat i acompanyat de dos trossos de pernil, olives trencades, fonoll marí, aigua i vi i fins i tot un bon café. Després vàrem tenir la demostració dels productes de l'empresa patrocinadora. Ens sobraren dues hores per passejar per el port, férem una volta per el mercat, anàrem a veure el poc que queda del pont, quina putada i quina llàstima de pont i de diners que degué costar. Bé jo no sonc ningú per poder criticar el que un jutge a dicidit, a més, guardau-vos d'un ja esta fet. Tornem al fil de la nostre excursió, a les dues teníem hora per dinar, a la una i mitja gairebé tothom estava peu davall taula. Així que abans de les dues començaren a servir-nos el dinar, un bon dinar, una Sopa de Nadal molt gustosa i de segon plat una cuixa d'indiot amb patates fregides i enciam que pocs foren els valents que se la pogueren acabar, llavors varen venir els postres i a un dinar de Nadal no hi podia mancar el torró, ens posàrem com a reis. A continuació ens dugueren a s'Illot, a el Paso, allà hi va haver el fi de festa, del qual gaudírem conjuntament amb dos grups més, uns de Son Roca (Palma) i els altres de Sóller. En Marcos i n'Eli, ballarins, ens feren passar una estona ben alegres, ballaren amb un ritme desenfrenat i fins i tot feren participar el públic en el seu espectacle. Ens divertírem molt, més tard hi va haver una rifa, els llorencins guanyaren dos dels cinc premis que hi havia, no va anar gens malament. Per acabar de posar “la guinda al pastel” ens obsequiaren amb una cistella de Nadal que no era cistella si no una "paellera" per a sis racions plena dels productes típics d'aquestes dates. El problema va ser quan baixàrem de l’autocar, per arribar tan carregats cadascun a ca seva.

Ses matances. 29/11/11

Un any més la junta directiva de l'associació de la tercera edat, assistida i ajudada per un gran nombre de socis, organitzàrem les matances. !Ah! les matances, la festa de les matances, perquè no podem oblidar que les matances eren, a més d'un aprovisionament de queviures, una reunió familiar que en moltes ocasions acabava amb un ball i jocs populars als quals assistien amics, veïns i coneguts. Així que el dimarts ben d'hora; !Que dic jo el dimarts? Un o dos mesos abans ja comencen els dilemes per escollir el dia apropiat; aprovada la data, cal repartir treballs i responsabilitats que són moltes. Una vegada superada la fase prèvia i tot preparat arribam al dimarts 29, els voluntaris es reparteixen en tres grups, dos dels quals van a sacrificar un porc cadascun, el tercer grup compost majoritàriament per dones, comença els necessaris preparatius en la cotxera per rebre als dos animals ja morts i començar tots junts el procés d'elaboració dels nostres típics embotits, mentre en un racó del local el grup de cuina comença a pelar patates a l'espera de la fresca carn per elaborar un bon frit de matances pels més de quaranta treballadors. El dia va transcórrer entretingut, amb alegria i sense cap contratemps i a les cinc, amb la satisfacció del treball fet, ens vàrem menjar un bon plat de sopes !boníssimas sopes!.
Escuràrem i ben cansats anàrem a casa. El dimecres seguia la festa per a molts i el treball per a uns pocs. Calia fer arròs i aguiat per 260 comensals i preparar taules i cadires per a tots. A les dues com si de cambrers professionals es tractés començàrem a servir les viandes, postres i cafès. En nom de la nostra presidenta vull agrair als representants de les associacions dels pobles veïns que es varen desplaçar per unir-se a nosaltres en aquest dinar de matances. També és d'agrair la presència del president de la Federació d'Associacions de la gent gran de la part forana Don Toni Niell, de la nostre delegada al ajuntament Donya Maria Galmés, del senyor batle Don mateu Puigros acompayat d’uns cuants regidors i regidores, i en representació del departament de Benestar Social del Consell de Mallorca va compartir taula amb nosaltres Donya Joana Mª. Socías. No puc finalitzar aquesta crònica sense agrair de part de Catalina Pascual, la nostra presidenta, de la junta directiva i de tots els socis en general, a la nostra delegada i a l'Ajuntament incloent la brigada de serveis, per la seva col•laboració en aquesta celebració. El nostre agraïment es fa extensiu a Don Agustín Rosselló i a les empreses Costanera d'Aigües i Santandreu Sureda per la seva desinteressada i valuosa aportació. Moltes gràcies a tots aquells voluntaris que ens donen una mà i a tots els socis que varen compartir aquest dia amb nosaltres. Molts d’anys i fins a l'any que ve.