PALMA DE NIT

Imatges
Palma de nit.

El 23 de juliol, l'associació de la gent gran, vàrem organitzar una excursió nocturna al barri antic de Palma.
A les sis de l'horabaixa sortirem cinquanta persones des del punt de partida habitual, cap a Ciutat, l'autocar ens va deixar en la Plaça de La Reina, i allá va començar el nostre passeig fins a la Plaça de Santa Eugenia. En un cantó de la plaça es troba Típika, una botiga de productes autòctons i oficina de rutes i itineraris. Allí ens esperava el nostre guia acompanyant, l'historiador Mateu Masegosa; després de degustar els productes mallorquins per invitació de la casa, ens vàrem disposar a seguir a Mateu pels estrets carrers dels barris de Sa Portella, Es Call i Dalt Murada.
En cada cantó, en cada racó, davant de cadascuna de les moltes, antigues i senyorials mansions, Mateu ,tenia alguna cosa per a contar-nos, els seus relats entre la realitat històrica, mites i llegendes contats amb un toc d'humor, varen ser escoltats amb delit per tots els components del nostre grup. No us puc contar tot el que vàrem aprendre aquesta nit, no acabaríem mai, entre moltes altres coses el nostre guia ens va parlar de Ramón Zaforteza i Pax- Fuster de Vilallonga i Net, mès conegut com a El Comte Mal per les moltes infàmies i maldats que es conten d'ell. Del Drac de Na Coca, una bèstia feroç, que es menjava els infants arrencant-los dels seus bressols, i qualsevol que s'atrevís a sortir de nit podia acabar en le seva gargamella. El feroç Drac va ser mort per Bartomeu Coc en l'any 1776, el regalar a la seva estimada com mostra del seu amor. Avui dia es pot veure embalsamat en el Museu Diocesà de Mallorca el Drac de na Coca, que es tractava d'un cocodril que va viure en aquells anys en el laberint dels claveguerams del barri de Sa Portella. També ens va parlar Mateu, de Na Maria Enganxa, la dona que viu en pous, rius, torrents i altres llocs amb aigua dolça i perillosos per als nens; d'aquesta manera s'espanta als petits perquè no s'acotin aquests llocs, doncs si ho fan, Na Maria els enganxa i els fa caure al fons de l'aigua.
Heu escoltat alguna vegada dir: La Seu plena d'ous? Segur que si, idó aquesta expressió ve que antigament per manca de detergents s'usava el vermell d'ou (per el seu gran contingut en àcids) per a netejar el fum de les xemeneies i dels Vaixells que barrejat amb el salobre del mar es quedava aferrat i enfosquia la façana de la Catedral. També varen ser famoses les disputes i baralles mantingudes durant anys pels Canamunt i els Canavall. El torrent de Sa Riera era la seva frontera natural, la família dels Anglada, vivien en la part alta eren els Canamunt i els Rossinyol en la part baixa eren els Canavall. Sa mà des Moro, l'home del sac... i moltes més varen ser les històries mig realitat i mig llegenda, què en els escenaris naturals on havien ocorregut ens va estar relatant amb encert i gràcia el Senyor Masegosa durant prop de tres hores.
Prop de les onze de la nit ens acomiadem de Mateu, a Montuïri ens estava esperant el sopar i no era cosa de fer esperar a la família que també ens atén sempre que anem a ca na Joana Rafela. I així, amb un bon pa amb oli i companatge, va acabar l'excursió nocturna per el barri antic de Ciutat.

Concert del Torret de Pareis 2010

Imatges
Continuant amb el llistat d'activitats previstes i continuant amb les ganes de divertir-nos i passar-lo bé, el diumenge 4 de juliol, amb dos autocars plens de gent xalesta, ens dirigim al Port de Sóller, allá, juntament amb un altre autocar procedent de Son Carrió, vàrem embarcar en un gran catamarà rumb a Sa Calobra; En menys de mitja hora vàrem poder contemplar des del mar la famosa i espectacular desembocadura del Torrent de Pareis; Desembarcàrem en el petitonet moll de Sa Calobra i ens vàrem disposar a passar unes agradables hores, cadascun va triar gaudir a la seva manera aquest matí assolellat i envoltats de naturalesa; alguns, contemplant el paisatge des de les còmodes cadires a l'ombra del quiosquet de la platja, els què varen triar prendre un bany, es varen repartir entre la platja de Sa Calobra i la del Torrent, uns altres prenent-se un gelat miraven l'anar i venir de la gent des de la terrassa d'algun restaurant, uns pocs, més inquiets, varen estirar les cames recorrent aquelles belles i naturals contradas i jo em vaig endinsar uns dos o tres quilòmetres torrent amunt, per a contemplar una vegada més aquesta meravella incomparable i irrepetible que el 30 de gener de 1991 va ser classificat com àrea natural d'especial interès, i el 16 de maig de 2003, va ser declarat Monument Natural; A pesar del cansament i la calor, m'hagués agradat seguir fins a dalt, però no hi havia temps per a més i vaig haver de donar mitja volta, anar a prendre una cervesa molt fresca, que per cert, va ser bona fins que em varen dir el preu (400 pts).
Un poc abans de les tres ens reunim i així tots junts, inclosos els de Son Carrió, vàrem entrar al restaurant “La Calobra” per dinar.
Una hora i mitja després, ben menjats i ben beguts, ens dirigim a l'esplanada del torrent i ens acomodam per a escoltar el concert, que és uns dels esdeveniments musicals més sigulars de l'estiu mallorquí, les audicions començaren l'any 1964, el pintor Josep Coll Bardolet trià aquest escenari natural per la seva bellesa i sonoritat per difondre la música coral i estigé al capdevant de l'organització durant vint anys. A partir d'aquest moment Sa Nostre, caixa de balears, n'assumí la continuació i fins avui ja son 47 els conserts duits a terma. Aquest any vàrem tenir el gust i el plaer de poder escoltar a dos grups extraordinaris: En primer lloc varen actuar tres veus femenines i dos violoncels que formen "AIR SOUl", una combinació poc freqüent en agrupacions corals. A continuació varen actuar el CANTABILE, THE LONDON QUARTET, format per quatre veus masculines que també varen fer les delícies de la concurrència. Finalitzat el concert, cap a l'autocar manca gent, i una vegada més hem de donar les gràcies a la Mare de Déu Trobada per preservar-nos de tot perill i acompanyar-nos de tornada a casa.