PROPERES ACTIVITATS PREVISTES.


En el mes d'abril no hi haurà caminada, participarem el dia 15 en el Pancaritat a Son Vives, com venim fent els últims anys.

Partida a les 16'00 h. de la Plaça.

Dia 5 de maig, excursió caminada al Caló de Betlem

Partida a les 8’30 h. L’autocar ens deixarà a la urbanització de Betlem. Abans de començar a caminar cap al Calo, podrem berenar, pa i taleca. Després anirem a dinar al Restaurant El Puerto de La Colonia de Sant Pere.

Menú: Picada, Paella Mixta, Postres, aigua i vi i café. Preu 19 €.

Dia 5 de maig, si no venim massa cansats, com cada primer dissabte de mes, farem ball a s'Escola Nova.

Dijous dia 17 de maig, excursió cultural guiada, al Port de Palma. Visitarem el Centre d'Interpretació i Sala de Control del Port, molls comercials, moll de Ponent, Dic de l'Oest i el museu i Faro de Porto Pi. La visita dura aproximadament unes tres hores. Dinar a l'Hotel Horizonte. Partida a les 9'00 h. Preu 20 €.

lunes, noviembre 01, 2010

SON ROCA 30-10-10

Imatges.El dissabte 30 d'octubre la gent gran caminadora de Sant Llorenç, es va posar una altra volta en marxa, aquesta vegada sortim a peu a les 9'30 des de la plaça, carrer Major per a vall, carretera de Manacor i camí de Son Avinent, ja fora camí, per unes jinyes de tractor passàrem per baix de Son Roca i un tros amb camí i uns altres sense camí arribàrem a la Basílica de Son Peretó. Aquest jaciment és un tresor de la arqueologia Balear.
La basílica de Son Peretó fou un edifici destinat al culte paleocristià situat a la possessió de Son Peretó, entre les localitats mallorquines de Manacor i Sant Llorenç des Cardessar.
Les seves reste s foren descobertes pel mossèn Joan Aguiló Pinya el 1912 .Posseeix una planta rectangular de vint-i-un metres per catorze dividida en tres naus que se separen per dues sèries de dues columnes.
La capçalera és triple, amb murs rectes, encara que tot sembla indicar que el central posseïa, a l'interior, perfil semicircular.
El baptisteri es va aixecar davant de la façana, separada d'aquesta mitjançant una espècie de nartex, i també posseeix planta rectangular l'extensió de la qual és de deu per catorze metres. En el seu centre es troba una piscina bautismal per immersió amb graons per al baptisme dels catecúmens. Tot això i moltes més coses ens va explicar l'expert en la matèria, el nostre amic i company assidu de les nostres caminades: Gillem Pont. A continuació dirigim els nostres passos cap a Son Trobat. Hotel rural del terme de Sant Llorenç des Cardassar, a mig camí entre les poblacions de Manacor i Sant Llorenç. Disposa de 150.000 m2 de terreny, i està situat en un bell i tranquil paratge, envoltat de nombrosos arbres fruiters . té un confortable centre de relaxació i descans, amb una piscina climatizada, jacuzzi, ampli gimnàs, bany turc, sauna i massatge.
L'Hotel està dotat de Piscina exterior amb àmplies terrasses i pista de tennis de terra batuda i bicicletes tipus mountain bike. Nosaltres no teníem temps de tantes coses, però vàrem poder admirar i passejar pels molt ben cuidats jardins. A l'interior vàrem veure gran part de les dependències i poguérem saludar a Antonia Servera que tan amablement ens havia donat permís per fer-los aquesta visita. Era prest per anar a dinar quan sortírem de l'Hotel, i de comú acord, i perquè la gent gran caminadora tenia ganes de caminar, arribàrem fins a les cases de Son Cabrer, i després vàrem tornar per enrere cap a Son Roca. L'amo’n Jaume ja ens tenia foc fet per poder torrar, taules i cadires preparades davall el porxo perquè no ens molestàs el vent.
Saps que hi estàrem de bé. El nostre agraïment als què desinteressadament es molesten i ens ajuden ha passar aquests dies tan agradables com són les nostres caminades.
Gracies a tothom
I fins una altre

domingo, octubre 31, 2010

VERGES 2010

Imatges.
El 21 d’octubre, com manen els cànons de la tradició, les nostres col•laboradores es varen posar, ja de bon matí a bullir les patates, que juntament amb la farina formen els principals ingredients de la pasta que a la tarda les seves expertes mans convertirien en els tradicionals bunyols que any rere any venim fent per celebrar el dia de les Verges.
Així idò, a les 20 h. a la plaça va haver-hi també pa amb oli per als nostres socis. Més de dos-cents es varen apuntar al sopar i per degustar el tradicional bunyol com a postre. crec que no fa cap falta dir-ho, però com que m'agrada fer-ho, vos ho diré: Els bunyols foren boníssims.
I acabàrem la vetllada amb un ball ben vitenc i molt animat.
I d'aquesta manera esperam poder seguir durant molts anys ajudant a conservar aquesta tradició tan popular. Qui sap si un d'aquests propers anys ens decidim a cantar unes serenates.
Molts anys a totes les verges i a totes les que un dia ho foren.

sábado, octubre 16, 2010

CÚBER-LLUC 25-09-10

ImatgesIdò que vos pensàveu, ja hem començat la tercera temporada de caminades, i ho hem fet, per començar, amb un passeig curtet, però amb uns paisatges encantadors. Així doncs el dissabte 25 de setembre ens dirigírem en autocar a la serra de tramuntana, i en el vessant del mateix Puig Mayor enfront de l'Embassament de Cúber, ens disposem a emprendre la nostra caminada d'avui que consistirà a donar-li la volta a l'estany. Alguns dels components del grup de caminadores i caminadors d'avui, no havien vist mai aquests paratges d'a prop. Per culpa del molt temps que fa que no plou, l'embassament es troba aproximadament a un cinquanta per cent de la seva capacitat, però això no li lleva bellesa i grandiositat a aquest lloc. Començam la nostra caminada per aquesta bella vall envoltada per les muntanyes de la Rateta, Na Franquesa i l'Ofre pel costat sud, i el majestuós Puig Major per la tramuntana. Amb una hora i poc més, havíem envoltat l'estany,havíem caminat entre la naturalesa, amb les seves ovelles, ases, cavalls i vaques inclosos. Amb aquelles panoràmiques encara en les nostres retines, la camiona ens va dur a Lluc. Allà tots junts vàrem menjar les empanades i robiols que havien fet unes quantes voluntàries i alguns membres de la directiva, jo personalment vull donar l'enhorabona a tots els que varen participar en la seva elaboració, estaven boníssimes. i per acabar la jornada el capvespre vàrem fer la volta dels Misteris. I tornada a casa.

lunes, septiembre 27, 2010

Porto Cristo-Cala Rajada

Imatges
El dissabte 4 de setembre, vàrem fer una d'aquestes excursions subvencionades per una casa comercial. Al matí ens varen portar a un conegut restaurant de Porto Cristo, després d'un bon berenar va venir la presentació dels seus productes. Poques varen ser les novetats, doncs ja coneixem bastant bé tot el que s'ofereix en aquestes reunions, però malgrat això i de la crisi, la gent va comprar bastant. Després del negoci venia la diversió, ens varen portar amb l'autocar fins al moll, teníem una hora i mitja abans que ens tornessin a dur al mateix restaurant per dinar.
Ens varen donar entremeses, paella, síndria i cafè i copa, tot boníssim. I sense temps per fer la digestió ens varen embarcar en un catamarà i vàrem recórrer la costa des de Porto Cristo fins a Cala Rajada. A bord tot el grup va ser convidat a un refresc. En Cala Rajada ens esperava el bus que ens portaria de tornada a casa. Un dia complet, sense presses però sense pauses i sense cap esdeveniment rellevant però ho passàrem molt bé, no ens podem queixar de com ens varen tractar els comercials que en tot moment ens varen acompanyar i ens varen atendre durant tot el dia. Fins un altra.

Petanca Mare de Deu 2010

Imatges
Inclòs al programa de festes de la Mare de Déu Trobada 2010, es va celebrar del 30 d'agost al 3 de setembre el segon torneig de Petanca Festes de la Mare de Déu, en el qual varen prendre part 10 equips de tres persones, quedant per jugar les semifinals el divendres dia tres, els conjunts Vermell contra Verd i el Rosa contra Morat, quedant guanyadors i per tant finalistes els equips Vermell i Rosa. La gran final es va celebrar el mateix dia a continuació de les semifinals, amb el resultat de 7 a 13 favorable al grup Rosa, compost per: Magdalena Vives, Francisca Morey i Bartolomé Puigros. Els guanyadors varen ser obsequiats amb uns regals donats i lliurats personalment per Maria Umbert d'UN POC DE TOT.
A continuació tots els assistents a l'esdeveniment, varen gaudir d'un refrigeri, ofert i preparat amb aportacions de tot el conjunt de jugadors que havien pres part en el torneig. De part de la Presidenta de l'Associació de la gent gran i de part de l'organització del torneig, volem agrair als jugadors la seva participació, gràcies als qui heu assistit com a públic i especialment a Un poc de tot per la seva col·laboració.
Esperam que l'any que ve ens surti tot tan bé com aquest.

viernes, agosto 27, 2010

El trempó a Sa Coma 2010

Seguint el que ja és una tradició per a nosaltres, aquest any també vàrem anar al pinaró de Sa Coma a celebrar la popular tremponada. La meitat en coxes particulars i els altres amb l'autocar contractat per a l'ocasió ens reunirem a Sa Coma l'horabaixa del dia 18 d'agost, cent deu comensals. Mentre uns passejaven per la platja, prenien un bany o el sol, uns quants enllestíem taules i cadires col·locant-les entre els pins cercant els llocs més plans i a l'ombre perquè tothom estigues a gust. A continuació dos o tres dels que ajudaven es posaren a plorar, els havia tocat pelar i tallar les cebes, mentre uns altres tallaven els tomàquets i els pebrots per elaborar el trampó,que acompanyat d'olives trencades, fonoll marí i “prebes coens”, comencem a menjar una mica passades les sis i mitja, per cert, segons l'opinió general va sortir boníssim, i ho varen demostrar amb la gran quantitat de trampó que es va consumir aquella tarda a l'ombra dels pins. També vàrem menjar formatge, sobrassada, melmelades i confitures casolanes i síndria.
Cal dir que vàrem ser molts els que trobàrem a faltar a la nostra presidenta, que per assumptes personals no va poder acompanyar-nos aquesta tarda. Els organitzadors volem agrair a l'Ajuntament i a la brigada de serveis les seves atencions.El nostre agraïment també per a la Banca March, per la seva ajuda econòmica i per tenir l'honor de comptar amb la presència i compartir taula amb la simpàtica directora de l'oficina de Sant Llorenç i els seus acompanyants. També és d'agrair l'assistència de la nostra delegada a l'Ajuntament Maria Galmés. A tots els assistents que any rere any feu possible aquestes entranyables reunions, moltes gràcies i fins a la propera.

martes, agosto 17, 2010

SEGON TORNEIG DE PETANCA FESTES DE SANT LLORENÇ

Imatges
Inclòs en el programa de les festes patronals 2010, patrocinat pel excel·lentisim Ajuntament i organitzat per l'Associació de la tercera edat, els dies 2, 3, 4, 5, i 6 d'agost es va disputar el Segon torneig de Petanca Festes de Sant Llorenç.
Després d'unes disputades eliminatòries entre els vuit equips participants, varen quedar classificats i varen disputar les semifinals els equips: VERMELL contra NEGRE i ROSA contra GROC.
El divendres dia 6, últim dia de disputes, varen jugar els equips GROC I VERMELL la partida de consolació, quedant en tercer lloc l'equip Vermell compost per:Catalina Salas, Catalina Galmés i Pedro Galmés. A continuació es va disputar la gran final entre els equips Rosa amb: Magdalena Vives, Francisca Morey i Gaspar Genovart. I el conjunt Negre defensat per:Francisca Galmés, Magalida Planiol i Mateu Amer. Quedant els del color NEGRE com guanyadors absoluts del torneig.
Tot seguit, la nostra presidenta Catalina Pascual i el regidor de festes Pep Jaume varen lliurar medalles commemoratives a tots els participants. Fins i tot el jutge-àrbitre va tenir la seva medalla per la seva imparcialitat i bon fer durant el torneig. Després tots els participants i el públic assistent varen ser obsequiats amb granissada i ensaïmada, i una copa de cava per a brindar pels guanyadors.
Ja estem preparant el segon torneig Mare de Deu Trobada.

sábado, julio 31, 2010

PALMA DE NIT

Imatges
Palma de nit.

El 23 de juliol, l'associació de la gent gran, vàrem organitzar una excursió nocturna al barri antic de Palma.
A les sis de l'horabaixa sortirem cinquanta persones des del punt de partida habitual, cap a Ciutat, l'autocar ens va deixar en la Plaça de La Reina, i allá va començar el nostre passeig fins a la Plaça de Santa Eugenia. En un cantó de la plaça es troba Típika, una botiga de productes autòctons i oficina de rutes i itineraris. Allí ens esperava el nostre guia acompanyant, l'historiador Mateu Masegosa; després de degustar els productes mallorquins per invitació de la casa, ens vàrem disposar a seguir a Mateu pels estrets carrers dels barris de Sa Portella, Es Call i Dalt Murada.
En cada cantó, en cada racó, davant de cadascuna de les moltes, antigues i senyorials mansions, Mateu ,tenia alguna cosa per a contar-nos, els seus relats entre la realitat històrica, mites i llegendes contats amb un toc d'humor, varen ser escoltats amb delit per tots els components del nostre grup. No us puc contar tot el que vàrem aprendre aquesta nit, no acabaríem mai, entre moltes altres coses el nostre guia ens va parlar de Ramón Zaforteza i Pax- Fuster de Vilallonga i Net, mès conegut com a El Comte Mal per les moltes infàmies i maldats que es conten d'ell. Del Drac de Na Coca, una bèstia feroç, que es menjava els infants arrencant-los dels seus bressols, i qualsevol que s'atrevís a sortir de nit podia acabar en le seva gargamella. El feroç Drac va ser mort per Bartomeu Coc en l'any 1776, el regalar a la seva estimada com mostra del seu amor. Avui dia es pot veure embalsamat en el Museu Diocesà de Mallorca el Drac de na Coca, que es tractava d'un cocodril que va viure en aquells anys en el laberint dels claveguerams del barri de Sa Portella. També ens va parlar Mateu, de Na Maria Enganxa, la dona que viu en pous, rius, torrents i altres llocs amb aigua dolça i perillosos per als nens; d'aquesta manera s'espanta als petits perquè no s'acotin aquests llocs, doncs si ho fan, Na Maria els enganxa i els fa caure al fons de l'aigua.
Heu escoltat alguna vegada dir: La Seu plena d'ous? Segur que si, idó aquesta expressió ve que antigament per manca de detergents s'usava el vermell d'ou (per el seu gran contingut en àcids) per a netejar el fum de les xemeneies i dels Vaixells que barrejat amb el salobre del mar es quedava aferrat i enfosquia la façana de la Catedral. També varen ser famoses les disputes i baralles mantingudes durant anys pels Canamunt i els Canavall. El torrent de Sa Riera era la seva frontera natural, la família dels Anglada, vivien en la part alta eren els Canamunt i els Rossinyol en la part baixa eren els Canavall. Sa mà des Moro, l'home del sac... i moltes més varen ser les històries mig realitat i mig llegenda, què en els escenaris naturals on havien ocorregut ens va estar relatant amb encert i gràcia el Senyor Masegosa durant prop de tres hores.
Prop de les onze de la nit ens acomiadem de Mateu, a Montuïri ens estava esperant el sopar i no era cosa de fer esperar a la família que també ens atén sempre que anem a ca na Joana Rafela. I així, amb un bon pa amb oli i companatge, va acabar l'excursió nocturna per el barri antic de Ciutat.

miércoles, julio 07, 2010

Concert del Torret de Pareis 2010

Imatges
Continuant amb el llistat d'activitats previstes i continuant amb les ganes de divertir-nos i passar-lo bé, el diumenge 4 de juliol, amb dos autocars plens de gent xalesta, ens dirigim al Port de Sóller, allá, juntament amb un altre autocar procedent de Son Carrió, vàrem embarcar en un gran catamarà rumb a Sa Calobra; En menys de mitja hora vàrem poder contemplar des del mar la famosa i espectacular desembocadura del Torrent de Pareis; Desembarcàrem en el petitonet moll de Sa Calobra i ens vàrem disposar a passar unes agradables hores, cadascun va triar gaudir a la seva manera aquest matí assolellat i envoltats de naturalesa; alguns, contemplant el paisatge des de les còmodes cadires a l'ombra del quiosquet de la platja, els què varen triar prendre un bany, es varen repartir entre la platja de Sa Calobra i la del Torrent, uns altres prenent-se un gelat miraven l'anar i venir de la gent des de la terrassa d'algun restaurant, uns pocs, més inquiets, varen estirar les cames recorrent aquelles belles i naturals contradas i jo em vaig endinsar uns dos o tres quilòmetres torrent amunt, per a contemplar una vegada més aquesta meravella incomparable i irrepetible que el 30 de gener de 1991 va ser classificat com àrea natural d'especial interès, i el 16 de maig de 2003, va ser declarat Monument Natural; A pesar del cansament i la calor, m'hagués agradat seguir fins a dalt, però no hi havia temps per a més i vaig haver de donar mitja volta, anar a prendre una cervesa molt fresca, que per cert, va ser bona fins que em varen dir el preu (400 pts).
Un poc abans de les tres ens reunim i així tots junts, inclosos els de Son Carrió, vàrem entrar al restaurant “La Calobra” per dinar.
Una hora i mitja després, ben menjats i ben beguts, ens dirigim a l'esplanada del torrent i ens acomodam per a escoltar el concert, que és uns dels esdeveniments musicals més sigulars de l'estiu mallorquí, les audicions començaren l'any 1964, el pintor Josep Coll Bardolet trià aquest escenari natural per la seva bellesa i sonoritat per difondre la música coral i estigé al capdevant de l'organització durant vint anys. A partir d'aquest moment Sa Nostre, caixa de balears, n'assumí la continuació i fins avui ja son 47 els conserts duits a terma. Aquest any vàrem tenir el gust i el plaer de poder escoltar a dos grups extraordinaris: En primer lloc varen actuar tres veus femenines i dos violoncels que formen "AIR SOUl", una combinació poc freqüent en agrupacions corals. A continuació varen actuar el CANTABILE, THE LONDON QUARTET, format per quatre veus masculines que també varen fer les delícies de la concurrència. Finalitzat el concert, cap a l'autocar manca gent, i una vegada més hem de donar les gràcies a la Mare de Déu Trobada per preservar-nos de tot perill i acompanyar-nos de tornada a casa.

domingo, junio 20, 2010

Festa, final d'activitats.

Imatges
El dissabte 12 de juny, per a celebrar el final de les activitats d'hivern, la Conselleria de Benestar Social va organitzar a Felanitx una trobada per a tots els participants en algun dels cursos impartits en els pobles de llevant; Un aplaudiment per a l'organització que en tot moment van tenir sota control i sense aclaparaments a les més de dues mil persones allí congregades; L'enhorabona a la Policia local que sense provocar embusos de tràfic varen guiar fins al recinte ferial als cinquanta autocars arribats des dels diferents pobles participants. La festa va ser un èxit, però no és aquesta festa la què jo volia comentar, m'he posat a escriure per a contar-vos la nostra particular festa de final d'activitats, la què va organitzar el dia 19 de juny l'Associació de la tercera edat de Sant Llorenç. no érem tants com a Felanitx, però van ser més de dos-cents els socis que es van apuntar a l'esdeveniment. La vetllada va començar amb un trempò amb companatge i gelat amb cuarto, els motlles van ser aportats desinteressadament per diverses persones que no vull nomenar per no oblidar-me d'alguna, però des d'aquí, en nom de la presidenta i de tota la junta directiva, volem agrair a totes elles la seva valuosa aportació.
Abans de començar el ball, seguint l'ordre previst però sense molt protocol, la presidenta Catalina Pascual va dirigir unes paraules al respectable i va donar pas i convidà a Maria Galmés, delegada de benestar social del nostre ajuntament, a D. Antoni Niell, president de la Federació d'associacions de gent major de la part forana i al Conseller director insular de Relacions Ciutadanes D. Tolo Aguilar que també ho fessin; Els tres van aportar el seu granet d'arena a la dissertació, entre altres coses varen agrair a la presidenta la invitació a aquesta entranyable vetllada. Nosaltres els agraïm que acceptessin la nostra proposta i ens honressin amb la seva presència en aquesta nit tan esplèndida on solament varen fallar (Gràcies a Déu) les prediccions metereològiques. A continuació s'entregaren uns obsequis de part dels alumnes a Aina Mª Lladonet coordinadora de la zona de llevant i les monitores Maria José i Aina Pont, en agraïment a la seva paciència i bon comportament en el difícil art d'ensenyar a aquestes nines i nins tan grans. I a la fi, va començar el ball, molt ben amenitzat per "Guillem" la gent gran xalesta va aguantar ballant sense aturar fins passada la mitjanit. Arribada aquesta hora, solament em queda per dir: Bona nit si et colgues i fins a una altra.

viernes, junio 18, 2010

CABRERA

Imatges
Com última excursió de la segona temporada de caminades de la gent gran, vàrem escollir fer-nos una passejada per la illa de Cabrera Així idó, el dia 5 de juny, ens desplacem fins a la Colònia de Sant Jordi per a des d'allí dirigir-nos amb barca al què des del 29 d'abril de 1991 és el Parc Nacional marítim terrestre de l'arxipèlag de Cabrera. No més arribar, a peu de moll ens esperaven unes simpàtiques empleades del Parc, que molt amablement i d'una manera clara ens varen explicar el que podíem i el que no podíem fer en la illa; després de la benvinguda, gairebé tots els components del grup ens dirigim al Castell què des d'una altura de 85 metres domina l'entrada al port; El Castell és l'adificació més antiga i amb major interès de Cabrera. Probablement fou construït a la fi del segle XIV per vigilar i defensar l'illa dels atacs dels pirates.Després de pujar per la ziga zaga del camí, un munt de graons en l'exterior i una interminable escala de caragol ja dintre de l'edifici, vàrem arribar al punt més alt de la fortificació, des d'on es pot gaudir d'una vista immillorable del port de Cabrera, així com d'alguns dels cims més importants de l'illa, com na Picamosques,el penyal Blanc i sa Miranda, a més del far d'Ensiola. Valia la pena pujar, a pesar del sol que ens va acompanyar durant tota la jornada. Una vegada de tornada al moll, vàrem prendre un refresc en la cantina abans d'emprendre el camí que ens duria a la platja des Pagés i a l'àrea recreativa. Allí hi ha a disposició del públic taules i bancs sota una envelada per a poder dinar a l'ombra; I així ho ferem la gran majoria, mentre uns altres anaren a dinar a la barca. Després de dinar, uns per aquí uns altres per allà estirant les cames, alguns varen passar l'estona en la platja i uns altres varen romandre a l'ombra fins a l'hora d'iniciar el camí de retorn; camí què encara ens reservava una molt agradable sorpresa per a la majoria de nosaltres que no coneixíem la Cova Blava. És...És....És senzillament impressionant, el blau de l'aigua, em va recordar quan la meva mare posava la roba blanca en remull amb “blavet”, és un color blau però molt transparent, alguns no varen poder resistir la temptació de pegar una capbussada en aquelles cristal·lines aigües. a pesar de veure's en les clares aigües algunes meduses.
Bé idó, d'aquesta manera donem per acabada la segona temporada de les caminades de la gent gran. Esper haver aconseguit el nostre propòsit, què no és altre que el d'entretenir, conèixer noves contrades, aprendre alguna cosa nova en cadascuna de les nostres sortides i l'objectiu principal: Promoure l'exercici físic a l'aire lliure entre la gent gran. Vull donar les gràcies de part de la presidenta, de tota la directiva i en el meu propi, a totes aquelles persones que ens han acompanyat en aquestes excursions, doncs sense caminadors, no hauria caminades. moltes gràcies i fins a setembre.

viernes, mayo 21, 2010

H. TONGA CA'N PICAFORT

Imatges
Els dies 14,15 i 16 de maig, un bon nombre de socis vam anar de cap de setmana a Ca'n Picafort, ens allotgem en el Club Hotel Tonga en règim de tot inclòs. La veritat és que sempre repeteixo el mateix, en l'hotel, el menjar molt bon, bon servei,net,bon equip d'animació, però que voleu que us digui? és la veritat, fins i tot al bon temps ens acompanya sempre. El dissabte al matí uns pocs varem fer una visita al Parc Natural de l'Albufera; el diumenge, gairebé tots varem anar al mercat de Alcudia. Per les tardes teníem dues hores de música de ball, després acompanyar a les dones a visitar botigues, i a la nit teníem un entretingut chow en el saló de l'hotel. Creo que en general la gent va quedar contenta.

SON REUS I S'ALMUDAINA

Imatges
El dia 12 de maig, varem fer una excursió de les què nomenem culturals, al meu entendre va ser molt interessant i espero que hagi servit a més de fer-nos passar un dia entretingut, per a fer-nos comprendre la importància que té el simple i fàcil fet de reciclar; no m'estendré en repetir-vos tot el que ens varen explicar i tot el que varem veure en la nostra visita al Parc de tecnologies mediambientals, més conegut com Son Reus. Solament destacar que el nostre "basurer" està considerat com un dels millors del món, per la seva tècnica i total aprofitament dels nostres desaprofitaments; una altra cosa vull afegir: Per als qui com jo, pensaven el contrari, com més separem nosaltres a casa les nostres escombraries, menys li cobren al nostre ajuntament per reciclar, i recordem que ells paguen amb els nostres diners. La directiva de la gent gran, volem agrair a Maria Galmés delegada de benestar social, a Mateo Frau delegat de medi ambient i a Nieves Andreu tècnica de medi ambient de l'ajuntament de Sant Llorenç per haver-nos acompanyat en aquesta instructiva visita al Parc de tecnologies mediambientals de Mallorca. També agraïm a la direcció i a tot el personal del recinte, l'acollida i el bon tracte que varen tenir amb nosaltres; la coca i les empanades que ens varen servir per a berenar, no sé si eren reciclades o no, però estaven boníssimes.
Acabada la primera visita del matí, ens dirigim sense demora a la segona part del programa, El Palau Real de l'Almudaina, aquest gran palau té els seus orígens més remots en els assentaments megalítics, posteriorment va ser "castrum" romà, residència dels governadors musulmans, després dels reis cristians o els seus representants. El castell va ser pres pel rei Jaume I al conquistar la illa en 1229. Actualment L'Almudaina és utilitzada pel rei per a cerimònies d'estat i recepcions durant l'estiu el nostre recorregut comença entrant per la porta major enfront de la Catedral, varem passar pel pati d'armes, a l'esquerra està el "Tinell" o Sala Major, capella de Santa Ana, a l'oest passam pel palau del Senyor Rei que ocupa una torrassa de tres plantes, i a través del pati del sortidor es passa al Palau de la Senyora Regina situat en la façana que dóna sobre l'Hort del Rei i la rambla. És difícil descriure la fastuosidad i la grandesa d'aquests salons, això cal veure'l, per cert si algú està interessat els dimecres és gratis. Una vegada ben ple el nostre cap de noves tecnologies i antigues històries, ha arribat l'ora d'anar a omplir la panxa, i ja finalment he de comentar un cas curiós que ens va passar, després de dinar no varem ser capaços d'arrencar el ball, així que ens varem anar a casa sense baixar la panxada; una altra vegada serà-

jueves, abril 29, 2010

GALATZÓ

Imatges.
El dissabte 24 d'abril li va tocar el torn a la Reserva del Puig de Galatzó, rebre la visita de la gent gran caminadora de Sant Llorenç; aquesta gent gran, amb molts anys, però d'esperit jove, tal com el nostre himne diu: Molts anys podem tenir, però ens agrada la festa i som una gent xalesta que ens volem divertir; Idó bé, aquest dissabte varem anar a divertir-nos passant un dia envoltats de naturalesa, va ser tan bonic i entretingut caminar escoltant el soroll dels molts salts d'aigua que hi ha al llarg del camí, el cant dels ocells i els crits dels paóns, que ni ens varem adonar de les pujades i baixades, graons i altres dificultats del camí; em refereixo al camí en l'interior del recinte perquè, el que és la carretera, o millor dit el camí, que cal recórrer des de Puigpunyent fins a arribar a aquest paradís, és un infern, principalment si el teu mitjà de transport és un autocar de 55 places. Bé val més no recordar la mala estona que passarem quan l'autocar havia de fer unes quantes maniobres per a aconseguir sortir d'alguna d'aquelles tancades i estretes volteres; així que tornem a seguir la nostra caminada per l'interior del parc, la veritat, val la pena passar el mal camí per a gaudir d'un dia en un ambient diferent. Idó bé ,el nostre caminar transcorria per un caminoi estret, envoltats de verdor, de tant en quan de les altes roques queia l'aigua en cascada formant bells estanys, algun fins a i tot tenien peixos de colors, jalonant el camí hi ha uns rústics però còmodes bancs de pedra o de fusta convidant-te a asseure't una estoneta a contemplar el paisatge i escoltar els típics sorolls de la mare naturalesa. també hi ha animals de diferents espècies, des d'óssos a gallines, porcs, cabres, conills, genetes etc...etc... Abans de la una ja havíem arribat tot el grup a l'esplanada habilitada per a menjar, allí hi ha taules i cadires, unes graelles per a torrar i un rústic quiosquet amb begudes i entrepans; idó això va ser el que varem fer, Torrarem i varem dinar; a continuació, a les dues, ens varen fer una demostració amb aus rapaços, cal veure la destresa d'aquests animals per a enxampar al vol el menjar que els llença el seu preparador. A les tres varem agafar la sendera de tornada, un altre bonic passeig com el del matí, un poc més curt però no menys interessant; aproximadament a les quatre agafàvem l'autocar, ens quedava el mal glop de tornar a passar l'estret camí fins a Puigpunyent, amb l'ajuda de Déu i l'experiència i el bon fer del conductor, ho passarem sense incidències. I així arribam al nostre benvolgut poble, idó fins a una altra si Déu ho vol.

viernes, abril 09, 2010

Sa Berena.

Imatges
Dilluns dia cinc d'abril, segona festa de Pasqua, la gent gran també varem anar d'excursió, no havíem de quedar tot sols en el poble, on varem anar? Que vol dir on varem anar? A Lluc !!, és que hi ha algun mallorquí que no hagi anat alguna vegada ha fer la berena a Lluc? Jo crec que no, idó nosaltres també pujàrem al Santuari a menjar-nos la panada, i a veure la Mare de Déu. Passarem una bona estona per allí gaudint de l'esplèndid temps que ens va acompanyar durant tot el dia. A continuació ens varen baixar fins al Port de Pollença, estirem un poc les cames, els homes mirant les inumerables embarcacions de tot tipus i models allí amarrades, les dones recorrent una a una la llarga filera de botigues amb gran diversitat d'articles. La veritat és que va ser un matí entretingut. Aproximadament a les dues arribarem a Son Sant Martí, vaje un arròs bo que ens varen fer, i la porcella que estava per a xuclar-se els dits, i per a fer els deu reals justs, després d'un bon dinar no podia faltar un bon ball, magistralment amenitzat pel nostre amic Pedro Granados, I vist l'èxit aconseguit aquest any, solament ens queda desitjar que l'any que ve ens vagi igual de bé o millor.

jueves, abril 01, 2010

S'ERBOÇAR

Imatges
Hola amigues i amics seguidors de les cròniques de la gent gran, una vegada més la gent gran caminadora a l'arribar l'últim dissabte del mes, per a no perdre el costum, es posa les cames damunt del coll i cametes em valguin cap a s’Erboçar s’ha dit, Aquesta vegada (el 27 de març) varem batre el rècord d'assistència a una de les nostres caminades, a pesar dels gairebé sis quilòmetres que separen el poble de la bella possessió, al voltant de 70 persones sortim caminant des de la plaça, i exactament 114 érem a l'hora de posar-nos a taula; No ho sé, però, si crec, que l'anunciada paella que hi havia per a dinar, va poder tenir una mica que veure amb aquesta gran assistència de “caminantes” que més d'un ja semblen trescadors, unes dues dotzenes de valents, no satisfets amb el caminat, a l'arribar a les cases, el temps que na Maria pastera enllestia la paella, s’enfilaren fins dalt de la muntanya de s’Esquerda, asseguro als què no heu tingut ocasió de pujar-hi alguna vegada, que el paisatge que des d'allí dalt es contempla, val la pena i recompensa l'esforç de la pujada. Un poc passada la una del migdia i havent baixat ja els muntanyencs, na Maria va tirar l'arròs dins l'olla, en breus moments varem poder degustar l'excel•lent arròs sec al que ens tenen acostumats les nostres expertes cuineres. i com no podia ser menys, després de les postres i el cafè, va venir el ball o l’hora de fer una sesta per alguns, i els què no ballen ni bequen treuen les cartes i fan un “escambrí”. Cuan varem haver baixat un poc la panxada, partirem cap al poble, ja ho diu el refrany: Per avall tots els sants hi ajuden, i en un tres i no res tornarem ser a casa, i com sempre us dic: Arribam cansats, però amb ganes de tornar-hi.

jueves, marzo 18, 2010

Cap de setmana a Santa Ponça

Imatges
El cap de setmana comprès entre els dies 12,13 i 14 de març, un bon nombre de socis de la tercera edat varem anar a passar-lo a Santa Ponça, concretament en el Aparthotel Jardín de Playa, ho passarem molt bé, el temps amb una temperatura agradable durant les hores de sol, convidava a passejar i descobrir bonics racons per aquells voltants. Els vespres, desprès del sopar, arribava per a molts de nosaltres el plat fort de la diversió: El ball, dues nits de frenesí i desenfrenament on els “joves” de la tercera edat es varen moure i contornejar al ritme de la música. L'hotel en general bé, sense luxes però net, el menjar el mateix, sense estudiades presentacions però molt saborós i variat. En una paraula, ens ho passem molt bé. Tan solament el cafè del bar de l'hotel va ser causa d'alguns comentaris desfavorables, la veritat és que era diferent al que estem acostumats a prendre en els bars del nostre poble.

lunes, marzo 15, 2010

Assemblea general ordinària

Imatges
El dia 6 de març l'Associació de pensionistes, jubilats, tercera edat i consorts de Sant Llorenç des Cardassar va celebrar la seva anual assemblea general ordinària.
A les 20'15 h. amb la rectoria ben plena de socis, la presidenta, en segona convocatòria, va donar començament a l'acte.
Després de la salutació protocol•lària, Catalina va exposar al respectable com havia afectat la crisi a l'associació, les subvencions tant dels organismes governamentals com d'entitats privades han sofert una gran restricció, i això ha repercutit desfavorablement en les nostres arques, però a pesar de tots aquests contratemps, inconvenients o problemes, (seguia dient la presidenta) no instaurarem en la nostra associació el pagament de quotes anuals. Entre altres coses va informar també de l'estat de comptes, que resultà ser un poc inferior al de l'any passat. Va demanar també la presidenta consens per a incorporar dues noves persones a la junta rectora, al•legant que de cada dia la nostra comunitat de socis creix i en conseqüència creixen els treballs de l'organització.
El vicepresident va donar lectura a la llarga llista d'activitats portades a terme des de l'anterior assemblea i les previstes a realitzar pròximament.
En l'apartat de precs i preguntes, poques coses a ressaltar, va ser unànime per part dels assistents l'assentiment a tot l'exposat en la reunió.
Amb un tros de coca ens acomiadem i amb una copa de cava brindem amb els millors desitjos per al futur de l'associació.
P. D. Després de l'assemblea general ordinària de 2010, la junta rectora de l'Associació de pensionistes, jubilats, tercera edat i consorts de Sant Llorenç, queda constituïda per les següents persones i càrrecs: Presidenta: Catalina Pascual Pascual, Vicepresident: Bartolomé Massanet Gayá, Secretari: Agustín Domenge Riera, Tresorera: Margarita Font Gomila, i els següents vocals: Margarita Planiol Frau, Magdalena Torres Mestre, Juan Jaume Font, Jose Fullana Dalmau, Catalina Sureda Sureda, Antonio Nadal Roig, Gaspar Genovart Rosselló, Pedro Jaume Soler i Catalina Moragues Llompart.

viernes, marzo 05, 2010

SES PAÏSSES I SON BON TEMPS

Imatges
El 27 de febrer, una vegada més la nostra caminada a més de la seva part d'exercici físic, (que no va ser poc) va tenir el seu caire cultural. L'autocar ens va dur fins a Artà, deixant-nos en la rotonda després de l'estació, des d'allà ja caminant dirigim els nostres passos cap al poblat talaiòtic de Ses Païsses, un dels jaciments arqueològics més importants i millor conservats de les Illes Balears; En el seu recorregut podem observar i conèixer com eren els poblats de les gents que habitaven Mallorca fa 3000 anys. En la nostra expedició a l'època talaiòtica, varem ser sorpresos per l'aparició d'entre aquelles grans i antigues roques, de la sibil•la Nuredduna, néta del vell jerarca Summe•sacerdot del poblat de l’alcinar de Ses Païsses, l'acompanyava el geni grec Melisigeni amb la seva lira, suposam que aquesta aparició va ser influenciada per la lectura d'uns versos de l'obra La deixa del geni grec, de Miguel Costa Llobera, recitats per Catalina Pascual i Toni Nadal, també varen ajudar molt a fer-nos retrocedir en el temps, els relats del nostre guia cultural Guillem Pont.
Varem deixar Ses Païsses i els seus encanteris, eren al voltant de les onze quan varem començar a caminar el tram més llarg del nostre recorregut, el camí, llarg, però pla i en bon estat, transcorria entre ametllers florits, encara que els tenguem molt vists és agradable any rere any reviure aquest espectacle que ens brinda la naturalesa durant aquests freds mesos d'hivern. A poc a poc pero sense pauses, (fins i tot mes d’una va trobar una bona manada d’esparegs) anarem fent els prop de sis quilòmetres de la nostre ruta fins arribar a Son Bon Temps, allá ens esperaven l’amo i sa madona: En Pep Fuster i Francisca Aguiló, ja tenien foc fet perque poguesim torrar, així mateix avian preperat taules i cadires perque poguesim dinar tots mes còmodes. Després de les cordials salutacions als amos del lloc i veure, o millor dit admirar la petita però preciosa capella de la possessió, adornada, engalanada i anremallada per a tal ocasió, la gent, un poc cansada de la caminada, va anar agafant lloc en les taules, preparant-se i disposant-se a torrar, Però, quan els primers es disposaven a posar la sobrassada damunt les esgrellas va sonar la potent veu de la presidenta: !!Uep aquí!! per favor, esperau un poc, encara no hem donat permís per a poder començar a menjar; Es va armar un rum rum que va ser massa, i que s'a cregut aquesta,... però que s'a pensat,... i que té més si falten deu minuts per a la una etc... etc... us dic que varen ser llargs aquells set o vuit minuts d'espera... I a la fi, arribaren les sopes, era una sorpresa per gentilesa del restaurant Can Pedro; Valia la pena esperar, els comentaris es tornaren lloances i tots varem menjar un bon plat d'aquelles riquíssimes sopes mallorquines, després sí, per segón plat cadascun es va torrar el que duia, Però res més, perquè l'aigua, el vi, refrescs, taronges, coques i ensaïmades, ho havien desinteressadament preparat els amos de la casa, i per a fer els deu reals justs l'organització va posar el cafè i les herbes dolces, tampoc hi va mancar un bon ball de bot.
Quan encara falten dos quilòmetres per a arribar on ens espera l'autocar, m'acomiado i dono les gràcies a tota aquesta gent de bona voluntat que fan possible que cadascuna de les nostres caminades es converteixi en una entranyable festa.
Moltes gràcies i fins a la pròxima.

miércoles, febrero 24, 2010

SA RUA 2010.

La tercera edad també volgerem participar a la rua, perque ens agrada posar el nostre granet d’arena sempre que les nostres posibilitats ho permeten, creieu-me que si no miram d’axicar aquestes festes, ens quedarem sense tradicions, despres plorarem. Aquest any el temps no va acompanyar gens, esperem que no cada any plogi i la gent s’animi un poc més.
Bé vos deig unes fotos que vaig fer de la nostre comparsa, a veure si us animau i l’any que ve hi hagui més gent disfressada que public mirat. MOLTS D’ANYS.
Toni Nadal
Febrer/2010.
Imatges

viernes, febrero 19, 2010

MERCAT DE SINEU

Mercat de Sineu
Imatges
Dimecres 17 de febrer ens varem anar al mercat de Sineu, un mercat conegut i visitat per molta gent cada setmana, idó aquesta setmana ens va tocar a nosaltres fer-li una visita a aquest mercat, un dels pocs de Mallorca on es poden comprar animals vius. Després de voltar i enrevoltar per places, carrers i carrerons plens de tota classe de gent que ven tota classe de productes, guiats per Pere Gelabert Salvá, membre de l'associació de cofradies de Sineu.anàrem ha fer unes visites culturals. La primera va ser a la Capella Real del convent de les monges Concepcionistes, seguidament l'església vella, on es guarden 17 dels 19 passos de les cofradies de la vila, y el convent dels Mínims, encara que fou fundat l'any 1667, l'any 1722 el convent fou objecte d'una gran reforma en què es va aixecar el claustre, entre d'altres elements, i des de 1877 constitueix la seu de l'Ajuntament. Després d'acomiadar-nos d’en Pere i agrair-li la seva grata companyia durant aquesta estona, encara va quedar temps per a la visita a l'església de Santa María de Sineu, que constitueix el monument més rellevant del patrimoni arquitectònic de Sineu, aixó sí, els dimecres fan pagar un euro d’entrada per a veure-la. A la una del migdia, varem posar rumb a ca na Joana Rafela de Montuïri, on ens esperava un arròs de peix i....bé l’altre plat no us ho diré perquè era dejuni, però tot va ser molt bo. Tampoc va faltar el ball després de dinar. Perquè molts d’anys podem tenir, però.... quan es tracta de ballar, tant ens dóna una guitarra, com si sonen guitarrons, els peus no ens toquen enterra i no ens podem aturar de remanar els galindons. Au idó, fins a una altra.

miércoles, febrero 03, 2010

Caminada a Son Carrió

Imatges
Semblava que per la seva proximitat i perquè tots els llorencins hem estat allà un munt de vegades, la cosa seria un poc rutinària i poc divertida, idó no, la visita als nostres veïns carrioners va ser molt amena, cultural, alegre i saludable per l'exercici físic realitzat. Però, comencem pel principi; Com ve sent habitual l'últim dissabte de cada mes, la gent gran caminadora ens posem en marxa per a estirar un poc les cames, així idó, el dissabte 30 de gener la nostra destinació va ser Son Carrió. A les 9'30 h. partirem de la plaça en direcció a ses Rotes Noves, varem passar per darrere de Son Vives, varem travessar la carretera de Son Servera i agafant el camí de can Pau Jaques entràrem en el poble per l'estació del tren; Havíem caminat un poc més d'una hora i mitja. Varem tenir temps d'anar a prendre un cafetet abans d'acudir a la nostra cita cultural del dia; A les dotze ens esperava en l'església Mossèn Llorenç Miquel, per a delectar-nos amb les seves explicacions sobre els començaments i primers anys de l'església de Son Carrió. Don Llorenç ens va explicar la història que començar amb la donació d'uns terrenys en 1866 per part de D. Joan Lliteras Llull, i la gran participació del eclesiastic Antoni Maria Alcover i la seva família(que a les hores estaven de amitgers a Sa Torre Nova) en la construcció de l'actual església.
Després de assaciar les nostres ànsies de cultura, era l'hora d'omplir també la nostra panxa, per a això ens dirigim al poliesportiu, on cadascun va poder torrar el que havia portat. Un bon ball per a baixar la panxada i un poc abans de les quatre ens posem les cames dalt del coll i cametes em valguin cap a casa manca gent.
La presidenta, tots els membres de la directiva i un servidor com responsable d'aquestes caminades, volem donar les gràcies a: Maria Galmés la nostre delegada, Maria Monserrat Rosselló delegada de Son Carrió, Pep Jaume i la brigada de serveis, por la seva col•laboració i facilitats que ens han donat per a dur a bon terme el nostre objectiu, que no és altre més que passar-lo bé.

miércoles, enero 27, 2010

Es Gorc

Imatges
El dia 28 de novembre, una vegada més la gent gran caminadora de Sant Llorenç ens posem en marxa , a les 9 del matí, ulls espolsats i fora lleganyes, amb les espardenyes ben fermades partirem de la plaça cap al Gorc de ses Planes. Érem una trentena, la veritat es que jo no esperava tanta de gent aquesta vegada, la tirada era molt llarga. Grasies caminadores i caminadors per la vostre participació en aquesta i totes las demés caminades que hem fetes i les moltes que ens quedan per a fer. A la camada de Ses Voltes, férem un aturadeta per berenar. I camina caminarás deixarem a la dreta Can Roset, a la esquerra Can Pistola amb el gran garballó a la carrera, devant teniem el penyal den Picot, a la camada de Ses Planes ens esperava un altre grup de amics de les caminades, que no havian tengút coratge de fer-la sencera i havian arribat fins allá en cotxe. Tots junt arribarem al Gorc, se’ns feia rar veure aquells paratges tan nets i fora canyes, es veu que estan fent una bona netetge de les voreres del torrent. Aixó ens va permetre poder contemplar sense noses l’aigua que desde la Font den Remena baixa torrent avall fins que desapareix pels forats d’uns avencs. Tambe ens contá la madona Antónia (de ses Planes) que fins fa pocs anys hi havia a nes Gorc unes picas on anaven els veinats a rentar-hi la roba o la llana. A continuació visitarem el molí que hi ha uns quants metres més amunt a la vora del torrent. Del molí, dintre de la caseta, encara es conservan les dues moles de pedra que mogudes per la força de l’aigua engrunaven el blat o l’ordi fins fer-ne farina. També es conserven encara dretes, algunes de les parets que formaven el gros safareig, per amagatzamar l’aigua necesària per moure l’enginy. Poc després les nostres pases ens dugueren a s’Hort de Sa Begura. La construcció de la casa es remunta al segle XVI,i actualment ha estat restaurada mantenint el seu més pur caràcter d’antiga casa rural iconvertida en un Agroturisme de 7 apartaments amb 1 o 2 habitacions, equipades amb les últimes tecnologies peró conservant la seva rústica naturalitat. La finca amés compta de barbacoa, jardí i piscina. Els amos en Guillem i na Maria ens reberen amb els braços oberts, ens ensenyaren la casa, els apartaments i tot el voltant. Des d'aquí, com a responsable de l'expedició i en nom de tots els participants, vull agrair a la Maria i al Guillem la seva rebuda i atencions tingudes amb nosaltres, moltes gràcies de tot cor. Amb tot i amb aixó, s’havien fet ja, les dotze grosses, era hora d’anar a dinar ancara ens quedava una tiradeta per arribar a les cases de ses Planes, que era el lloc triat per a dinar-hi. No em vull allargar massa per explicar-vos l’història de ses Planes, tansols dir-vos que alguns del grup s’enrecordaven que allá i feien escola i havia una capelleta on se celebrave la Santa Missa. El que si vull recalcar és, que si en l'altre lloc ens van rebre molt bé, aquí no es van quedar enrere amb les benvingudes, amabilitats i facilitats perquè ens sentíssim a gust. ...I vage si ens trobàvem a gust, en l'esplanada davant de les cases i gaudint del paisatge. Acabàrem de dinar i.... Que us pensàveu que ja estava tot fet? Idó no, de cop i volta i per sorpresa va aparèixer madò Antónia, el fill, la filla i la nora carregats d'ensaïmades i melons per a tot-hom. Moltes gràcies madò Antónia i família per la vostra amabilitat i paciència i per les ensaïmades. La festa va acabar amb el café i les herbes dolçes. I pancha plena pertirem per avall cap al poble.Ens mencaven uns 5 kilometres per recórrer. Com us dic sempre, arribarem cansats, pero amb ganes de tornar-hi.

martes, enero 19, 2010

Torrada de Sant Antoni.

Imatges
Per a no coincidir ni interferir amb els foguerons del dissabte de Sant Antoni, varem decidir avançar uns dies la festa de la torrada de la gent gran, així tot aquell que li vengui en gana pot assistir als dos, i d'aquesta manera tothom content. Així que el dijous dia 14 al voltant de les sis, brusquejant, varem calar foc a la llenya mullada que ens havien preparat els operaris de la brigada de serveis de l'ajuntament. A força de gas-oil i paciència aconseguírem tenir un bon caliu per a poder torrar a l'hora prevista. El temps que havia estat brusquejant tot el dia i amb forts vents, es va calmar bastant a l’hora de sopar, es veu que tenim molt de bo en la Mare de Deu Trobada i amb una bufada espergí l’anigulada perque podesim tenir la festa amb pau. Sols mancá una ximbomba, ningú es recordá de dur-ne una, i sense instrument, ho provarem, pero no varem ser capaços d’enrengar a cantar a Sant Antoni, dues cançons curtetes va ser tot el que conseguirem entonar. Be idó l’any qui ve hi pensarem a dur sa ximbomba i ja ho veureu si cantarem, i fort.

martes, enero 12, 2010

Nit de cap d'any

Per a acomiadar l'any 2009 i donar la ben vinguda al 2010, la nit de cap d'any, a pesar de ser una festa tradicionalment molt familiar, com també ho és la nit de Nadal, més de cent socis de la tercera edat ho varen celebrar junts, a la plaça. Uns perquè els agraden aquestes festes, altres per no estar sols a casa i uns pocs per aprofitar que aquestes torrades que organitza la tercera edat surten molt barates, la qüestió és, que varen ser bastants els què varen acudir a provar la panxeta,la llonganissa i els botifarrons (tot elaborat en les matances de l'associació). A pesar del punyetero fred, de l’oratge que feia, d'aquell que es diu fred de neu, ben abrigats a l'empara de la calor del foc i ajudats un poc pel vi, la gent va poder torrar les viandes, que pel que sembla, va sortir tot molt bo. I havent sopat en pau i concòrdia, amb la panxa plena i a pesar de l'edat dels nostres socis, més d'un es va quedar fins a les dotze campanades, per a menjar els tradicionals dotze raïms de la sort i començar l'any ballant com un més dels molts de joves congregats en la plaça.

Idó molts d’anys, salut i força, que l'any que ve siguem més i no en falti cap dels qui hi havia enguany.