Imatges.
El 28 de març, la nostra associació va ser convidada a visitar les seus del Parlament Balear i el Consell Insular de Mallorca. No vàrem voler desaprofitar l'ocasió i en un autocar ben ple de socis a les nou del matí posàrem rumb a Ciutat. La nostra primera visita estava concertada a les onze. En arribar a Palma ens sobrava una mica de temps i el conductor ens va oferir la possibilitat de fer una visita ràpida al Castell de Bellver. Tothom va venir-hi a bé i encara que solament teníem deu minuts i no vàrem tenir temps de fer una visita a l'interior de la fortificació, vàrem poder contemplar d'a prop, el castell més antic d'Europa i l'únic d'Espanya de construcció circular. Situat al Puig de sa Mesquita, a 112m. d'altitud, a uns tres quilòmetres del centre de la capital. És impressionant la panoràmica que des d'aquest lloc es contempla sobre la badia de Palma i part de la ciutat. Bé, ja és hora de començar les nostres visites, comencem pel Parlament de les Illes Balears. A primera vista, és, en dues paraules, (com va dir Jesulín) “IM PRESIONANTE”. A l’any 1848, la societat el Casino Balear va encarregar el projecte per a la construcció de l’edifici a l’arquitecte Antoni Sureda i Villalonga. En 1852 el Casino Balear es fusionà amb el Liceo Mallorquín, i així sorgí una nova societat El Círculo Mallorquín. aquesta nova associaciò ocupá l’edifici dedicant-ho a punt de trobada de les clases burguesa i aristocràtica de l’època. Al 1913 es realitzar una reforma que es perllongà fins al 1918. Amb l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears l’any 1983, l’edifici passà a ser la seu del Parlament. S’hi feren unas adaptacions per a la nova funció, tot conservant els valors arquitectònics de l’edifici. Tota una edició de la revista Flor de Card, no seria suficient per transcriure el que a l'interior ens va explicar Bernat, que ens va acompanyar durant la visita. La visita va començar per la gran entrada del carrer Conquistador, des d'on arranca la monumental escala que porta a les plantes superiors, visitàrem la sala d’Actes protocolaris, reunions i conferències, la biblioteca, la sala Verda, la sala Monte Negro, la sala del Senat i la sala de les Passes Perdudes que ès l’avantsala de la principal estança: La sala de Plens o de les Cariàtides, on els diputats debaten, aproven o rebutgen les iniciatives parlametàries. Idò dins d'aquesta magna sala, va tenir a bé departir unes paraules amb el nostre grup la Presidenta del Parlament, l'Honorable Aina Rado i Ferrando. Molt contents i agraïts seguim el pla de ruta previst, la nostra propera parada: El Consell Insular de Mallorca. L'edifici neogòtic del segle XIX, va ser construït en el solar de l'antiga presó de Palma. Abans de ser ocupat pel Consell, va ser seu de la Diputació Provincial de Balears. Allí ens va rebre una senyoreta que, m'haureu de perdonar però encara que recordo molt bé la seva simpatia i la seva cara bonica, no sóc capaç de recordar el seu nom. Bé, idò aquesta senyoreta ens acompanyà en el llarg recorregut per les moltes dependències de l'emblemàtic edifici. És molt complicat explicar el que es pot admirar allà dins. Decoració en fusta, escultures, tapissos, quadres, tot sota un mantell de colors que la llum natural agafa en passar a través dels vitralls, que són una altra obra d'art. I així, mirant i admirant passadissos i estançes, arribem a la meta final del recorregut: La Sala de Plens. Aquí també vàrem tenir l'honor de comptar amb la presència de la Presidenta l'Honorable Francina Armengol Socías.
Després d'aquest tragí, ja començaven a córrer rates per dins la panxa, era hora de dinar, i ho fèrem al restaurant de l’Hipodrom de Son Pardo. i fins aquí la nostre diada cultural a Ciutat.
lunes, abril 18, 2011
SA FONTPELLA, 26/03/2011
Imatges.
El dissabte 26 de març, la gent gran caminadora ens posàrem en moviment per a fer la nostre mensual caminada. sortírem a les deu des de la plaça pel carrer Església, s’Abeurador i a la placeta des Pou Vell el nostre ja habitual historiador, encara que ell ens va deixar ben clar que no és historiador, però que sempre ha sentit un gran interès per la nostra història. Per a nosaltres en Guillem és: El nostre “Libro gordo de Petete” i estam encantats i agraïts d'escoltar els seus relats històrics i les llegendes de les nostres contrades; En aquesta ocasió el nostre company ens va explicar que el carrer des Pou i un bon tros del camí que anàvem a recórrer (fins a Poca Farina) era el camí que antigament unia els pobles de l'interior amb la zona costanera del sud-est de la illa. Ja que ens trobàvem en el lloc on transcorre gran part del relat, ens va parlar Guillem de la novel•la Flor de Card de mossèn Salvador Galmés (és capellá capirrò) i dels seus principals protagonistes, en Jaume Belluguins i n’Angelina Trebolina. Seguírem el nostre itinarari cap a les Rotes Noves, passàrem per derrere Son Vives. Aquí, a la vista de la possessiò mes emblemàtica de Sant Llorenç, en Guillem ens va recordar la llegenda de la Mare de Déu trobada, i l'embolicada que està aquí la història amb la llegenda referent a si és o no és el lloc on s'ha reconstruït o construït la capella, el mateix lloc on suposadament s'adorava antigament la imatge trobada pel pastor de Son Vives. No teníem temps d'esbrinar el que hi ha de debò o el que solament són rondalles, i per això seguim el camí per a munt, per derrere Poca Farina cap a Són Dragò, fins a un punt on havíem de deixar el camí per ficar-nos per un caminoi de cabres, més ben dit d'ovelles, i travessar dues cuarterades per dins mates i carritxeres de la muntanyeta de Sa Fontpella. Les cases de Sa Fontpella era la nostre meta d’avui. Hi arribàrem de bona hora, en Xesc i n’Hermínia ens esperaven ja amb el foc preparat per a poder torrar. Però,!UEP! esperau un poc , primer ens varen treure el vermout i algunes cosetes per picar, després sí, cadascun va poder torrar el que portava i dinàrem a la carrera de les cases, ja que lluïa un sol molt agradable. A continuació el ball, que ve molt bé per baixar la panxada i fer el camí de retorn més suportable. I ja no em queda més que agrair a N'Hermínia i en Xesc, la rebuda, amabilitat i paciència per aguantar-nos unes quantes hores a la seva casa de Sa Fontpella. Moltes gràcies per tot i fins a una altra si Déu ho vol.
El dissabte 26 de març, la gent gran caminadora ens posàrem en moviment per a fer la nostre mensual caminada. sortírem a les deu des de la plaça pel carrer Església, s’Abeurador i a la placeta des Pou Vell el nostre ja habitual historiador, encara que ell ens va deixar ben clar que no és historiador, però que sempre ha sentit un gran interès per la nostra història. Per a nosaltres en Guillem és: El nostre “Libro gordo de Petete” i estam encantats i agraïts d'escoltar els seus relats històrics i les llegendes de les nostres contrades; En aquesta ocasió el nostre company ens va explicar que el carrer des Pou i un bon tros del camí que anàvem a recórrer (fins a Poca Farina) era el camí que antigament unia els pobles de l'interior amb la zona costanera del sud-est de la illa. Ja que ens trobàvem en el lloc on transcorre gran part del relat, ens va parlar Guillem de la novel•la Flor de Card de mossèn Salvador Galmés (és capellá capirrò) i dels seus principals protagonistes, en Jaume Belluguins i n’Angelina Trebolina. Seguírem el nostre itinarari cap a les Rotes Noves, passàrem per derrere Son Vives. Aquí, a la vista de la possessiò mes emblemàtica de Sant Llorenç, en Guillem ens va recordar la llegenda de la Mare de Déu trobada, i l'embolicada que està aquí la història amb la llegenda referent a si és o no és el lloc on s'ha reconstruït o construït la capella, el mateix lloc on suposadament s'adorava antigament la imatge trobada pel pastor de Son Vives. No teníem temps d'esbrinar el que hi ha de debò o el que solament són rondalles, i per això seguim el camí per a munt, per derrere Poca Farina cap a Són Dragò, fins a un punt on havíem de deixar el camí per ficar-nos per un caminoi de cabres, més ben dit d'ovelles, i travessar dues cuarterades per dins mates i carritxeres de la muntanyeta de Sa Fontpella. Les cases de Sa Fontpella era la nostre meta d’avui. Hi arribàrem de bona hora, en Xesc i n’Hermínia ens esperaven ja amb el foc preparat per a poder torrar. Però,!UEP! esperau un poc , primer ens varen treure el vermout i algunes cosetes per picar, després sí, cadascun va poder torrar el que portava i dinàrem a la carrera de les cases, ja que lluïa un sol molt agradable. A continuació el ball, que ve molt bé per baixar la panxada i fer el camí de retorn més suportable. I ja no em queda més que agrair a N'Hermínia i en Xesc, la rebuda, amabilitat i paciència per aguantar-nos unes quantes hores a la seva casa de Sa Fontpella. Moltes gràcies per tot i fins a una altra si Déu ho vol.
miércoles, abril 13, 2011
ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA, 2011.
Imatges.
El dia 19 de març, la Associació de Jubilats, Pensionistes, tercera edat i consorts de Sant Llorenç, celebrá la Assemblea General Ordinària de l’any 2011. En primer lloc la presidenta, Catalina Pascual, va donar la benvinguda als assistents a l'acte, agraint als allí presents i a tots els socis en general la col•laboració i participació en tots els actes i activitats organitzades per la junta directiva. Na Catalina es va emocionar quan va voler lloar als altres membres de la directiva, destacant d'ells, a més del treball que desinteressadament duen a terme, el companyerisme i recolzament de tots cap a ella. Na Catalina va dir als socis: Amb uns companys així,si vosaltres no m’engegau, tindreu presidenta per llarg. A continuació va prendre la paraula el vicepresident Tomeu Massanet, per a donar a conèixer a la concurrència l'estat de comptes, les activitats dutes a terme durant l'any 2010, que varen ser quaranta-dues (gairebé una per setmana, i encara hi ha qui diu que no fem res) això sense cotar els dos dies per setmana que tenim petanca i les col•laboracions amb altres associacions, com és per exemple, el que esteu llegint, o sigui la col•laboració mensual que fem amb Flor de Card. Va explicar també Tomeu, les activitats previstes per als propers mesos. El secretari Agustín Domenge, va donar informació de les altes i baixes esdevingudes l'últim any en la nostra associació. En l'apartat de precs i preguntes, solament un dels assistents va demanar informació sobre el tan comentat tema del menjar en el local social, suposam que pensant que l'associació tenia alguna cosa que veure amb tot això. Però no és així, i encara que afecta a alguns dels nostres socis, no està a la nostra mà solucionar el problema. per aquest motiu aquesta pregunta la va respondre la nostra delegada a l'ajuntament, Maria Galmés. Va explicar na Maria, que Sanitat havia prohibit el servei de menjars fora del local, per falta d'instal•lacions adequades, com a càmeres de congelació i descongelació i una cuina més àmplia entre altres coses. I va deixar molt clar que el problema és de l'ajuntament, no de l'associació de la tercera edat.
Després hi va haver un petit refrigeri per als assistents, els comentaris que escoltàrem mentre menjàvem la coca amb un got de vi a la mà, eren cent per cent favorables a la nostra gestió.
De part de la presidenta i de tota la junta directiva donam les gràcies per la confiança posada en nosaltres i desitjam poder seguir organitzant diversió i benestar per als socis d'aquesta comunitat d'amics i amigues que és l'Associació de Jubilats,Pensionistes, tercera edat i consorts de Sant Llorenç des Cardassar.
El dia 19 de març, la Associació de Jubilats, Pensionistes, tercera edat i consorts de Sant Llorenç, celebrá la Assemblea General Ordinària de l’any 2011. En primer lloc la presidenta, Catalina Pascual, va donar la benvinguda als assistents a l'acte, agraint als allí presents i a tots els socis en general la col•laboració i participació en tots els actes i activitats organitzades per la junta directiva. Na Catalina es va emocionar quan va voler lloar als altres membres de la directiva, destacant d'ells, a més del treball que desinteressadament duen a terme, el companyerisme i recolzament de tots cap a ella. Na Catalina va dir als socis: Amb uns companys així,si vosaltres no m’engegau, tindreu presidenta per llarg. A continuació va prendre la paraula el vicepresident Tomeu Massanet, per a donar a conèixer a la concurrència l'estat de comptes, les activitats dutes a terme durant l'any 2010, que varen ser quaranta-dues (gairebé una per setmana, i encara hi ha qui diu que no fem res) això sense cotar els dos dies per setmana que tenim petanca i les col•laboracions amb altres associacions, com és per exemple, el que esteu llegint, o sigui la col•laboració mensual que fem amb Flor de Card. Va explicar també Tomeu, les activitats previstes per als propers mesos. El secretari Agustín Domenge, va donar informació de les altes i baixes esdevingudes l'últim any en la nostra associació. En l'apartat de precs i preguntes, solament un dels assistents va demanar informació sobre el tan comentat tema del menjar en el local social, suposam que pensant que l'associació tenia alguna cosa que veure amb tot això. Però no és així, i encara que afecta a alguns dels nostres socis, no està a la nostra mà solucionar el problema. per aquest motiu aquesta pregunta la va respondre la nostra delegada a l'ajuntament, Maria Galmés. Va explicar na Maria, que Sanitat havia prohibit el servei de menjars fora del local, per falta d'instal•lacions adequades, com a càmeres de congelació i descongelació i una cuina més àmplia entre altres coses. I va deixar molt clar que el problema és de l'ajuntament, no de l'associació de la tercera edat.
Després hi va haver un petit refrigeri per als assistents, els comentaris que escoltàrem mentre menjàvem la coca amb un got de vi a la mà, eren cent per cent favorables a la nostra gestió.
De part de la presidenta i de tota la junta directiva donam les gràcies per la confiança posada en nosaltres i desitjam poder seguir organitzant diversió i benestar per als socis d'aquesta comunitat d'amics i amigues que és l'Associació de Jubilats,Pensionistes, tercera edat i consorts de Sant Llorenç des Cardassar.
DINAR DE CARNESTOLTES
Imatges.
La Federació de associacions de persones majors de la part forana de Mallorca, va organitzar el dimarts dia vuit de març, últim dia de carnestoltes, un dinar a Son Sant Martí. Més ben dit, va ser dinar per unes 1400 persones i va ser sopar per les 500 que no tingueren aforament al migdia i varen haver de conformar-se amb acudir a la cita a la nit. La vetllada no sé com va transcórrer, doncs el nostre grup (61 persones) vàrem estar en el dinar. Per aprofitar el dia, ja que sortíem de casa, abans d'anar al restaurant férem una volta pel mercat d’Alcúdia. I d'aquesta manera al mateix temps que ens entreteníem estiràvem les cames i amb l'exercici anàvem cobrant gana. Us dic que ho va ser bo l'arròs brut, la porcella rostida, el gelat, els pastissos, el vi, el cava... !que? es colesterol? no paseu pena, demà farem règim, a més, abans d'agafar l'autocar de tornada a Sant Llorenç, cremàrem molts dels greixos acumulats ballant el Coyote,la Paloma, la camisa negra i algun pasdoble.
Abans d'acabar la festa Don Antonio Niell, president de la Federació, va dirigir unes paraules agraint als socis la massiva assistència a l'acte. També va dirigir unes paraules d'agraïment al respectable, el director del restaurant.
Esperam que el proper any puguem reunir-nos una altra vegada tots plegats amén.
La Federació de associacions de persones majors de la part forana de Mallorca, va organitzar el dimarts dia vuit de març, últim dia de carnestoltes, un dinar a Son Sant Martí. Més ben dit, va ser dinar per unes 1400 persones i va ser sopar per les 500 que no tingueren aforament al migdia i varen haver de conformar-se amb acudir a la cita a la nit. La vetllada no sé com va transcórrer, doncs el nostre grup (61 persones) vàrem estar en el dinar. Per aprofitar el dia, ja que sortíem de casa, abans d'anar al restaurant férem una volta pel mercat d’Alcúdia. I d'aquesta manera al mateix temps que ens entreteníem estiràvem les cames i amb l'exercici anàvem cobrant gana. Us dic que ho va ser bo l'arròs brut, la porcella rostida, el gelat, els pastissos, el vi, el cava... !que? es colesterol? no paseu pena, demà farem règim, a més, abans d'agafar l'autocar de tornada a Sant Llorenç, cremàrem molts dels greixos acumulats ballant el Coyote,la Paloma, la camisa negra i algun pasdoble.
Abans d'acabar la festa Don Antonio Niell, president de la Federació, va dirigir unes paraules agraint als socis la massiva assistència a l'acte. També va dirigir unes paraules d'agraïment al respectable, el director del restaurant.
Esperam que el proper any puguem reunir-nos una altra vegada tots plegats amén.
TÈGER
Imatges.El 26 de febrer, darrer dissabte del mes, tocava caminada, i la vàrem fer. A les 10 partírem pel camí de Calicant, uns tres quilòmetres més endavant agafàrem un camí a la dreta. El camí que ens portaria fins a les cases de la possessió de Tèger. Allá ens esperaven na Margalida (de Tènger) i el seu marit en Tomeu. També hi havia na Pereta i n’Aina, ses germanes de na Margalida. Els amfitrions molt amablement ens ensenyaren la grandiosa casa, en la qual estan fent unes reformes per adaptar-la a les noves necessitats de confort i higiene que no posseïen les llars antigues; la reforma es duu a terme respectant en lo possible els detalls que donen personalitat a la possessió. En la cuina es conserva la gran xemeneia on en las vetlades d’hivern es passava el rosari enrrevoltant la gran foganya, hi ha també una cuina de fogons alts, el cossi on es feia la bugada i els escudallers de marès. en moltes de las dependències es conserva la pedra vista, i a la carrera hi ha el forn i la cisterna amb el coll de pedra i marès fent capelleta. Amb una paraula: Les está quedant una casa que conserva tot el seu antic encant i dotada de les modernes comoditats, els desitjam que puguin gaudir-la per molts anys. Pero la visita a Tènger no va acabar així, no, ni de molt, ens digueren: Acostau-vos a la taula i farem una “picadeta” abans de anar a dinar, una “picadeta” m’has dit?, “patatilla” olives, formatge, galetes d’Inca, coques i més coques, peix fregit i....que sé jo el que ens varen treura, sols i mancà un arros brut per fer els deu reals justs. La caminada havia de continuar, en el programa estava previst que aniríem a dinar a Son Codol, però per problemes de salut de sa madona, vàrem haver de canviar l'itinerari previst i vàrem anar a dinar a Ses Sitges, i més sorpreses, na Magdalena Torres es va presentar amb una graixonera de sopes, us dic que, amb l'aperitiu de Tènger i les sopes de na Magdalena, molt pocs varen ser els que empraren el foc que ens havia preparat en Guillem. la cosa va acabar com sempre, café, herbes dolces, un bon ball i cap al poble manca gent.
DELFÍN MAR, SANTA PONÇA
ImatgesEls dies 18-19 i 20 de febrer, la gent gran de Sant Llorenç ens anàrem de cap de setmana. Gairebé sempre, bé, crec que puc dir que sempre ens ho hem passat molt bé en aquesta classe de sortides. Idó aquesta no es va quedar darrera. És opinió unànime de tots els components del nostre grup (prop de 70 persones) que aquesta darrera sortida ha estat una de les que més còmodes i ben atesos ens hem trobat. La veritat és que no se m'ocorre res per destacar, era tot perfecte, tant si parlem de neteja, conservació, decoració, animació, atenció al client, servei de bar i restaurant, una cosa si que ens va estranyar a gairebé tots, el sabor del menjar, no tenia gust d'hotel, tenia gust casolà. Agraïm el tracte rebut per tot el personal sense excepcions, començant pel primer graó fins al director. Per això jo li poso la nota d'excel•lent a l'Hotel “Delfín Mar****” de Santa Ponça.
A més de ballar i jugar a cartes a l'hotel, en l'exterior, el grup ho va passar molt bé, aprofitant el bon temps vàrem poder passejar pels voltants i visitar les urbanitzacions veïnes.
També vàrem poder visitar en l’entrada de la badia, la gran creu que es va aixecar
per commemorar el desembarcament a la platja de Santa Ponça en 1229 de les tropes del rei Jaume I, moment en què el domini de Mallorca va ser pres als musulmans, per retornar a la cristiandat i entrar a formar part de la cultura catalana. Aquest fet es commemora cada any amb celebracions durant una setmana, al voltant del dia 10 de setembre. Un altre vestigi de la conquesta cristiana, és la capella de la Pedra Sagrada, a l'interior de la qual es guarda una gran pedra, sobre la qual es diu que es va celebrar la primera missa, després del desembarcament de les tropes cristianes, situada al costat de la carretera anant cap a Magaluf.
En el desdejuni del diumenge, vàrem tenir la nota trista del nostre viatge, cuan la nostra companya Antonia Rosselló, va rebre la notícia de la mort del seu germà, descansi en pau.
A més de ballar i jugar a cartes a l'hotel, en l'exterior, el grup ho va passar molt bé, aprofitant el bon temps vàrem poder passejar pels voltants i visitar les urbanitzacions veïnes.
També vàrem poder visitar en l’entrada de la badia, la gran creu que es va aixecar
per commemorar el desembarcament a la platja de Santa Ponça en 1229 de les tropes del rei Jaume I, moment en què el domini de Mallorca va ser pres als musulmans, per retornar a la cristiandat i entrar a formar part de la cultura catalana. Aquest fet es commemora cada any amb celebracions durant una setmana, al voltant del dia 10 de setembre. Un altre vestigi de la conquesta cristiana, és la capella de la Pedra Sagrada, a l'interior de la qual es guarda una gran pedra, sobre la qual es diu que es va celebrar la primera missa, després del desembarcament de les tropes cristianes, situada al costat de la carretera anant cap a Magaluf.
En el desdejuni del diumenge, vàrem tenir la nota trista del nostre viatge, cuan la nostra companya Antonia Rosselló, va rebre la notícia de la mort del seu germà, descansi en pau.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
