MATANCES

Imatges

Cuan arriba l’hivern i el fred, arriba el temps de fer matances, i per aixó la gent gran, el 15 de desembre posàrem fil a la agulla i com venim fent ja fa molts d’anys, per no perdre la costum ni la tradició i perquè ens agrada fer-ho, matàrem el porc, be, perdonau, volia dir matàrem els porcs. Foren dos els porcs que matàrem, dos porcarros que entre els dos pesaren mes de quatre-cents cinquanta quilos. encara sort que contàrem com tots els anys, amb un gran nombre de voluntaris, homes i dones que amb la seva desinteressada i sàvia ajuda fan possible dur a terme aquesta dura i alhora delicada tasca de fer una bona sobrassada, botiforrons, quemaiots i també un bon frit per berenar i l’horabaixa unes sopes per xuclar-se es dits. I l’endemà, dia 16, ferem el dinar de matances per a tots els socis, no s’hi apuntaren tots, pero en varen venir molts, érem prop de tres-cents. Contàrem en la presència del Senyor batle D. Mateu Puigrós,la delegada de benestar social Dª Maria Galmés i uns cuans mes regidors i regidores, Don Antoni Niell president de la Federació d’associacions de la Gent Major de la part forana i una representació de les associacions de la gent gran d’alguns pobles vainats nostres. A tots ells les donam les gràcies per haver acceptat la nostra invitació. Per la cara de satisfacció de la gent quan sotien i pel molt que varen menjar, podem deduir que tant l’arros com l’aguiat de pilotes varen sortir “sobresaliente”. Gràcies idó a les cuineres i tots els que en les seves forçes, els seus sebers i molta voluntat es varen embrutar les mans i varen suar la camisa a pesar del fred que va regnar durant tot el dia.
Amb tot i amb aixó, no ens hem oblidar que els autèntics protagonistes, imprescindibles d'aquesta festa, són els porcs, dos porcs grassos que no varen caure del cel, varen ser donats l'u per D. Agustín Rosselló Gomila (en Gostí de ses platges ) i l’altre per Sa Nostra, Caixa de Balears. De part de la presidenta, de tota la directiva i de tots els socis moltes gràcies a ambdós, esperem i desitgem contar amb la vostra ajuda durant molts anys. També donem les gràcies al Excel•lentíssim Ajuntament per cedir-nos aquests dies la cotxeria i a la brigada de serveis per les molèsties que hàgim pogut causar-los. Ara solament queda confiar en el bon treball realitzat i encomanar-nos a Déu perquè els butifarrons surtin bons i la sobrassada no “sa fèrri”. I fins l’any que ve si Déu ho vol.

Excursió a Raixa

Imatges
L'aigua, un bé molt escàs a Mallorca, ha estat al llarg de la història un factor clau en l'elecció dels emplaçaments humans. Així, les millors possessions de l’illa es troben prop de pous o fonts. Raixa, possessió situada als peus de la Serra de Tramuntana, dintre del municipi de Bunyola, és un bon exemple d'això. Per l'abundància d'aigua i la fertilitat de les terres d'aquest lloc privilegiat, els moros van fundar aquí la alquería Araixa, d'on prové el nom actual de la finca. El personatge més rellevant en la història de Raixa és el Cardenal Antoni Despuig i Dameto, un home molt cult i viatjat del segle XVIII que va transformar l'antiga possessió agrària en un palau d'estil italià envoltat pels jardins més emblemàtics de Mallorca. Després de la Reconquesta catalana, la propietat va passar per diferents mans i famílies, fins que al gener de l'any 2002, la finca de Raixa, que té la qualificació de Bé d'Interès Cultural (BIC), va ser comprada pel consell de Mallorca i el Ministeri de Medi ambient del Govern central, amb l'objectiu de destinar-la a usos públics. Actualment la finca continua oberta al públic mostrant tot l'encant i romanticisme dels exteriors del palau, el pati interior, la capella, els jardins, l'escalinata, el gran estany i els miradors.
La directiva de l'associació de la gent gran de Sant Llorenç, després d'una llarga espera, va aconseguir el pertinent permís per a visitar tan emblemàtic lloc, i així ho férem el dia 17 de novembre. La visita va ser del grat de tot el grup (més de 50 Persones), els exteriors, encara en fase de re habilitació, però ja deixen veure els seus encants, molt amablement explicats per un simpàtic i pacient guia. En els interiors, es pot intuir la grandesa i fastuositat que en temps passats havia de regnar en aquelles grans estances, ara gairebé buides. Sembla ser que abans de ser adquirit per l'ens públic, els anteriors propietaris es van veure en la necessitat de desprendre's de valuosíssims mobles i obres d'art portades en gran part pel Cardenal des d'Itàlia. A mi personal-ment em va decebre la restauració portada a terme en l'interior, grans lámpares, que semblaven de paper xinès, penjaven dels sostres en algunes d'aquelles grans sales, em va sorprendre també trobar en una cuina de varis segles d'antiguitat, una moderna aixeta damunt d'una pica plana de pedra, i en el lloc de la llar, trobar-me amb una cuina de ferro, de les anomenades econòmiques, i uns escudellers que semblaven de plaques de guix prefabricades. Però a pesar d'aquests “petits” detalls, ens ho passarem molt bé, el dinar, en el port de Sóller, va ser boníssim, i això si que és important. En conjunt podem valorar l'excussió amb un nou i mig i “pico”.

Toni Nadal.

De Son Real a Son Serra

Imatges
El 24 d’octubre la gent gran caminadora es va posar en marxa altre vegada per estirar un poc les cames i coneixer noves contrades. En aquesta ocasió, el nostre passejar començar a les cases de Son Real (Santa Margalida), des d’allí ens dirigim cap a la vorera de la mar, on es troba la necròpolis o cementiri dels Fenicis, que és
un conjunt de 110 tombes de caràcter monumental, utilitzades des de l’edat del ferro fins a l’època romana, que ocupen una superfície de 800 metres quadrats on es van localitzar les restes de 300 persones. Les tombes tenen formes quadrades, circulars, rectangulars i forma de ferradura. Semblen reproduir en petita escala els talayots, les construccions més importants de la prehistòria de Mallorca. Des d'allí es pot contemplar l'illot dels Porros, situat enfront de la necròpoli, a 100 m. de la costa, amb una superfície de 3050 m. quadrats, alberga unes poques tombes individuals i tres grans tombes comunitàries, en les quals els cossos eren inhumats i incinerats, allí van ser 269 els esquelets de persones trobats. Després d'aquestes fúnebres però interessants i educatives contemplacions, vam posar rumb sud-est, per la vora del mar per a arribar després d'una calorosa i pesada caminada per la sorra, a Son Serra de Marina. Asseguts a l'ombra contemplant les barques del moll, us asseguro que el dinar va ser molt bo, i havent dinat i descansat una estoneta vam anar a prendre el cafè a la Colònia de Sant Pere, gairebé tots ho van fer en autocar, solament uns pocs es van atrevir ha fer la travessia a peu. Com sempre, despres d’una caminada, tornam a casa cansats, pero satisfets i amb ganes de tornar-hi.
Toni Nadal.

Les Verges

Les Verges
Segons la tradició, a mitjan segle V -al final de l’Imperi Romà-, Úrsula i les seves companyes partiren en pelegrinatge de Bretanya cap a Roma. El seu viatge de tornada fou interromput prop de Colònia (Alemanya) per les tropes bàrbares -possiblement els hunnes-, i els soldats martiritzaren les donzelles. Potser només eren onze, encapçalades per Úrsula; però la tradició, creada per alguna confusió en la lectura del primer document sobre el tema, “Dei et Sanctas Mariae ac ipsarum XI m virginum”, en multiplica el nombre i parla de les Onze mil Verges de Colònia .Una tradició ancestral estesa per Mallorca marca que durant la nit o revetla de la festa els joves fan serenates a les al•lotes fadrines, i a canvi reben vi dolç i bunyols. Avui, Acompanyats o no de dolces nits de ronda, els bunyols són els protagonistes gastronòmics de la festa.
Nosaltres, els de la tercera edat, ja no estem per a anar ha cantar serenates, però si, amb totes les nostres forces intentarem mantenir la dolça tradició dels bunyols. Per aquesta raó any rere any quan arriba el 21 d'octubre fem en la plaça, la bunyolada de les Verges. Aquest any ha pesar que el temps no convidava ha sortir de casa, hem repartit prop de dues-centes racions de bunyols, acompanyats de sucre i mel per a mullar-los, i ens agradaria que el pròxim any siguem més, molts més. Per a animar aquesta vetllada contarem amb la col·laboració desinteressada de: N'Andreu i na Bel, monitors de ball de saló, que van actuar de punxa discos y animadors. Moltes gracies a tots els que ajudau a fer posible que aquestes tradicions no es perdin.
Toni Nadal.