La tercera edad també volgerem participar a la rua, perque ens agrada posar el nostre granet d’arena sempre que les nostres posibilitats ho permeten, creieu-me que si no miram d’axicar aquestes festes, ens quedarem sense tradicions, despres plorarem. Aquest any el temps no va acompanyar gens, esperem que no cada any plogi i la gent s’animi un poc més.
Bé vos deig unes fotos que vaig fer de la nostre comparsa, a veure si us animau i l’any que ve hi hagui més gent disfressada que public mirat. MOLTS D’ANYS.
Toni Nadal
Febrer/2010.
Imatges
miércoles, febrero 24, 2010
viernes, febrero 19, 2010
MERCAT DE SINEU
Mercat de Sineu
Imatges
Dimecres 17 de febrer ens varem anar al mercat de Sineu, un mercat conegut i visitat per molta gent cada setmana, idó aquesta setmana ens va tocar a nosaltres fer-li una visita a aquest mercat, un dels pocs de Mallorca on es poden comprar animals vius. Després de voltar i enrevoltar per places, carrers i carrerons plens de tota classe de gent que ven tota classe de productes, guiats per Pere Gelabert Salvá, membre de l'associació de cofradies de Sineu.anàrem ha fer unes visites culturals. La primera va ser a la Capella Real del convent de les monges Concepcionistes, seguidament l'església vella, on es guarden 17 dels 19 passos de les cofradies de la vila, y el convent dels Mínims, encara que fou fundat l'any 1667, l'any 1722 el convent fou objecte d'una gran reforma en què es va aixecar el claustre, entre d'altres elements, i des de 1877 constitueix la seu de l'Ajuntament. Després d'acomiadar-nos d’en Pere i agrair-li la seva grata companyia durant aquesta estona, encara va quedar temps per a la visita a l'església de Santa María de Sineu, que constitueix el monument més rellevant del patrimoni arquitectònic de Sineu, aixó sí, els dimecres fan pagar un euro d’entrada per a veure-la. A la una del migdia, varem posar rumb a ca na Joana Rafela de Montuïri, on ens esperava un arròs de peix i....bé l’altre plat no us ho diré perquè era dejuni, però tot va ser molt bo. Tampoc va faltar el ball després de dinar. Perquè molts d’anys podem tenir, però.... quan es tracta de ballar, tant ens dóna una guitarra, com si sonen guitarrons, els peus no ens toquen enterra i no ens podem aturar de remanar els galindons. Au idó, fins a una altra.
Imatges
Dimecres 17 de febrer ens varem anar al mercat de Sineu, un mercat conegut i visitat per molta gent cada setmana, idó aquesta setmana ens va tocar a nosaltres fer-li una visita a aquest mercat, un dels pocs de Mallorca on es poden comprar animals vius. Després de voltar i enrevoltar per places, carrers i carrerons plens de tota classe de gent que ven tota classe de productes, guiats per Pere Gelabert Salvá, membre de l'associació de cofradies de Sineu.anàrem ha fer unes visites culturals. La primera va ser a la Capella Real del convent de les monges Concepcionistes, seguidament l'església vella, on es guarden 17 dels 19 passos de les cofradies de la vila, y el convent dels Mínims, encara que fou fundat l'any 1667, l'any 1722 el convent fou objecte d'una gran reforma en què es va aixecar el claustre, entre d'altres elements, i des de 1877 constitueix la seu de l'Ajuntament. Després d'acomiadar-nos d’en Pere i agrair-li la seva grata companyia durant aquesta estona, encara va quedar temps per a la visita a l'església de Santa María de Sineu, que constitueix el monument més rellevant del patrimoni arquitectònic de Sineu, aixó sí, els dimecres fan pagar un euro d’entrada per a veure-la. A la una del migdia, varem posar rumb a ca na Joana Rafela de Montuïri, on ens esperava un arròs de peix i....bé l’altre plat no us ho diré perquè era dejuni, però tot va ser molt bo. Tampoc va faltar el ball després de dinar. Perquè molts d’anys podem tenir, però.... quan es tracta de ballar, tant ens dóna una guitarra, com si sonen guitarrons, els peus no ens toquen enterra i no ens podem aturar de remanar els galindons. Au idó, fins a una altra.
miércoles, febrero 03, 2010
Caminada a Son Carrió
Imatges
Semblava que per la seva proximitat i perquè tots els llorencins hem estat allà un munt de vegades, la cosa seria un poc rutinària i poc divertida, idó no, la visita als nostres veïns carrioners va ser molt amena, cultural, alegre i saludable per l'exercici físic realitzat. Però, comencem pel principi; Com ve sent habitual l'últim dissabte de cada mes, la gent gran caminadora ens posem en marxa per a estirar un poc les cames, així idó, el dissabte 30 de gener la nostra destinació va ser Son Carrió. A les 9'30 h. partirem de la plaça en direcció a ses Rotes Noves, varem passar per darrere de Son Vives, varem travessar la carretera de Son Servera i agafant el camí de can Pau Jaques entràrem en el poble per l'estació del tren; Havíem caminat un poc més d'una hora i mitja. Varem tenir temps d'anar a prendre un cafetet abans d'acudir a la nostra cita cultural del dia; A les dotze ens esperava en l'església Mossèn Llorenç Miquel, per a delectar-nos amb les seves explicacions sobre els començaments i primers anys de l'església de Son Carrió. Don Llorenç ens va explicar la història que començar amb la donació d'uns terrenys en 1866 per part de D. Joan Lliteras Llull, i la gran participació del eclesiastic Antoni Maria Alcover i la seva família(que a les hores estaven de amitgers a Sa Torre Nova) en la construcció de l'actual església.
Després de assaciar les nostres ànsies de cultura, era l'hora d'omplir també la nostra panxa, per a això ens dirigim al poliesportiu, on cadascun va poder torrar el que havia portat. Un bon ball per a baixar la panxada i un poc abans de les quatre ens posem les cames dalt del coll i cametes em valguin cap a casa manca gent.
La presidenta, tots els membres de la directiva i un servidor com responsable d'aquestes caminades, volem donar les gràcies a: Maria Galmés la nostre delegada, Maria Monserrat Rosselló delegada de Son Carrió, Pep Jaume i la brigada de serveis, por la seva col•laboració i facilitats que ens han donat per a dur a bon terme el nostre objectiu, que no és altre més que passar-lo bé.
Semblava que per la seva proximitat i perquè tots els llorencins hem estat allà un munt de vegades, la cosa seria un poc rutinària i poc divertida, idó no, la visita als nostres veïns carrioners va ser molt amena, cultural, alegre i saludable per l'exercici físic realitzat. Però, comencem pel principi; Com ve sent habitual l'últim dissabte de cada mes, la gent gran caminadora ens posem en marxa per a estirar un poc les cames, així idó, el dissabte 30 de gener la nostra destinació va ser Son Carrió. A les 9'30 h. partirem de la plaça en direcció a ses Rotes Noves, varem passar per darrere de Son Vives, varem travessar la carretera de Son Servera i agafant el camí de can Pau Jaques entràrem en el poble per l'estació del tren; Havíem caminat un poc més d'una hora i mitja. Varem tenir temps d'anar a prendre un cafetet abans d'acudir a la nostra cita cultural del dia; A les dotze ens esperava en l'església Mossèn Llorenç Miquel, per a delectar-nos amb les seves explicacions sobre els començaments i primers anys de l'església de Son Carrió. Don Llorenç ens va explicar la història que començar amb la donació d'uns terrenys en 1866 per part de D. Joan Lliteras Llull, i la gran participació del eclesiastic Antoni Maria Alcover i la seva família(que a les hores estaven de amitgers a Sa Torre Nova) en la construcció de l'actual església.
Després de assaciar les nostres ànsies de cultura, era l'hora d'omplir també la nostra panxa, per a això ens dirigim al poliesportiu, on cadascun va poder torrar el que havia portat. Un bon ball per a baixar la panxada i un poc abans de les quatre ens posem les cames dalt del coll i cametes em valguin cap a casa manca gent.
La presidenta, tots els membres de la directiva i un servidor com responsable d'aquestes caminades, volem donar les gràcies a: Maria Galmés la nostre delegada, Maria Monserrat Rosselló delegada de Son Carrió, Pep Jaume i la brigada de serveis, por la seva col•laboració i facilitats que ens han donat per a dur a bon terme el nostre objectiu, que no és altre més que passar-lo bé.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
