GALATZÓ

Imatges.
El dissabte 24 d'abril li va tocar el torn a la Reserva del Puig de Galatzó, rebre la visita de la gent gran caminadora de Sant Llorenç; aquesta gent gran, amb molts anys, però d'esperit jove, tal com el nostre himne diu: Molts anys podem tenir, però ens agrada la festa i som una gent xalesta que ens volem divertir; Idó bé, aquest dissabte varem anar a divertir-nos passant un dia envoltats de naturalesa, va ser tan bonic i entretingut caminar escoltant el soroll dels molts salts d'aigua que hi ha al llarg del camí, el cant dels ocells i els crits dels paóns, que ni ens varem adonar de les pujades i baixades, graons i altres dificultats del camí; em refereixo al camí en l'interior del recinte perquè, el que és la carretera, o millor dit el camí, que cal recórrer des de Puigpunyent fins a arribar a aquest paradís, és un infern, principalment si el teu mitjà de transport és un autocar de 55 places. Bé val més no recordar la mala estona que passarem quan l'autocar havia de fer unes quantes maniobres per a aconseguir sortir d'alguna d'aquelles tancades i estretes volteres; així que tornem a seguir la nostra caminada per l'interior del parc, la veritat, val la pena passar el mal camí per a gaudir d'un dia en un ambient diferent. Idó bé ,el nostre caminar transcorria per un caminoi estret, envoltats de verdor, de tant en quan de les altes roques queia l'aigua en cascada formant bells estanys, algun fins a i tot tenien peixos de colors, jalonant el camí hi ha uns rústics però còmodes bancs de pedra o de fusta convidant-te a asseure't una estoneta a contemplar el paisatge i escoltar els típics sorolls de la mare naturalesa. també hi ha animals de diferents espècies, des d'óssos a gallines, porcs, cabres, conills, genetes etc...etc... Abans de la una ja havíem arribat tot el grup a l'esplanada habilitada per a menjar, allí hi ha taules i cadires, unes graelles per a torrar i un rústic quiosquet amb begudes i entrepans; idó això va ser el que varem fer, Torrarem i varem dinar; a continuació, a les dues, ens varen fer una demostració amb aus rapaços, cal veure la destresa d'aquests animals per a enxampar al vol el menjar que els llença el seu preparador. A les tres varem agafar la sendera de tornada, un altre bonic passeig com el del matí, un poc més curt però no menys interessant; aproximadament a les quatre agafàvem l'autocar, ens quedava el mal glop de tornar a passar l'estret camí fins a Puigpunyent, amb l'ajuda de Déu i l'experiència i el bon fer del conductor, ho passarem sense incidències. I així arribam al nostre benvolgut poble, idó fins a una altra si Déu ho vol.

Sa Berena.

Imatges
Dilluns dia cinc d'abril, segona festa de Pasqua, la gent gran també varem anar d'excursió, no havíem de quedar tot sols en el poble, on varem anar? Que vol dir on varem anar? A Lluc !!, és que hi ha algun mallorquí que no hagi anat alguna vegada ha fer la berena a Lluc? Jo crec que no, idó nosaltres també pujàrem al Santuari a menjar-nos la panada, i a veure la Mare de Déu. Passarem una bona estona per allí gaudint de l'esplèndid temps que ens va acompanyar durant tot el dia. A continuació ens varen baixar fins al Port de Pollença, estirem un poc les cames, els homes mirant les inumerables embarcacions de tot tipus i models allí amarrades, les dones recorrent una a una la llarga filera de botigues amb gran diversitat d'articles. La veritat és que va ser un matí entretingut. Aproximadament a les dues arribarem a Son Sant Martí, vaje un arròs bo que ens varen fer, i la porcella que estava per a xuclar-se els dits, i per a fer els deu reals justs, després d'un bon dinar no podia faltar un bon ball, magistralment amenitzat pel nostre amic Pedro Granados, I vist l'èxit aconseguit aquest any, solament ens queda desitjar que l'any que ve ens vagi igual de bé o millor.

S'ERBOÇAR

Imatges
Hola amigues i amics seguidors de les cròniques de la gent gran, una vegada més la gent gran caminadora a l'arribar l'últim dissabte del mes, per a no perdre el costum, es posa les cames damunt del coll i cametes em valguin cap a s’Erboçar s’ha dit, Aquesta vegada (el 27 de març) varem batre el rècord d'assistència a una de les nostres caminades, a pesar dels gairebé sis quilòmetres que separen el poble de la bella possessió, al voltant de 70 persones sortim caminant des de la plaça, i exactament 114 érem a l'hora de posar-nos a taula; No ho sé, però, si crec, que l'anunciada paella que hi havia per a dinar, va poder tenir una mica que veure amb aquesta gran assistència de “caminantes” que més d'un ja semblen trescadors, unes dues dotzenes de valents, no satisfets amb el caminat, a l'arribar a les cases, el temps que na Maria pastera enllestia la paella, s’enfilaren fins dalt de la muntanya de s’Esquerda, asseguro als què no heu tingut ocasió de pujar-hi alguna vegada, que el paisatge que des d'allí dalt es contempla, val la pena i recompensa l'esforç de la pujada. Un poc passada la una del migdia i havent baixat ja els muntanyencs, na Maria va tirar l'arròs dins l'olla, en breus moments varem poder degustar l'excel•lent arròs sec al que ens tenen acostumats les nostres expertes cuineres. i com no podia ser menys, després de les postres i el cafè, va venir el ball o l’hora de fer una sesta per alguns, i els què no ballen ni bequen treuen les cartes i fan un “escambrí”. Cuan varem haver baixat un poc la panxada, partirem cap al poble, ja ho diu el refrany: Per avall tots els sants hi ajuden, i en un tres i no res tornarem ser a casa, i com sempre us dic: Arribam cansats, però amb ganes de tornar-hi.