GALATZÓ

Imatges.
El dissabte 24 d'abril li va tocar el torn a la Reserva del Puig de Galatzó, rebre la visita de la gent gran caminadora de Sant Llorenç; aquesta gent gran, amb molts anys, però d'esperit jove, tal com el nostre himne diu: Molts anys podem tenir, però ens agrada la festa i som una gent xalesta que ens volem divertir; Idó bé, aquest dissabte varem anar a divertir-nos passant un dia envoltats de naturalesa, va ser tan bonic i entretingut caminar escoltant el soroll dels molts salts d'aigua que hi ha al llarg del camí, el cant dels ocells i els crits dels paóns, que ni ens varem adonar de les pujades i baixades, graons i altres dificultats del camí; em refereixo al camí en l'interior del recinte perquè, el que és la carretera, o millor dit el camí, que cal recórrer des de Puigpunyent fins a arribar a aquest paradís, és un infern, principalment si el teu mitjà de transport és un autocar de 55 places. Bé val més no recordar la mala estona que passarem quan l'autocar havia de fer unes quantes maniobres per a aconseguir sortir d'alguna d'aquelles tancades i estretes volteres; així que tornem a seguir la nostra caminada per l'interior del parc, la veritat, val la pena passar el mal camí per a gaudir d'un dia en un ambient diferent. Idó bé ,el nostre caminar transcorria per un caminoi estret, envoltats de verdor, de tant en quan de les altes roques queia l'aigua en cascada formant bells estanys, algun fins a i tot tenien peixos de colors, jalonant el camí hi ha uns rústics però còmodes bancs de pedra o de fusta convidant-te a asseure't una estoneta a contemplar el paisatge i escoltar els típics sorolls de la mare naturalesa. també hi ha animals de diferents espècies, des d'óssos a gallines, porcs, cabres, conills, genetes etc...etc... Abans de la una ja havíem arribat tot el grup a l'esplanada habilitada per a menjar, allí hi ha taules i cadires, unes graelles per a torrar i un rústic quiosquet amb begudes i entrepans; idó això va ser el que varem fer, Torrarem i varem dinar; a continuació, a les dues, ens varen fer una demostració amb aus rapaços, cal veure la destresa d'aquests animals per a enxampar al vol el menjar que els llença el seu preparador. A les tres varem agafar la sendera de tornada, un altre bonic passeig com el del matí, un poc més curt però no menys interessant; aproximadament a les quatre agafàvem l'autocar, ens quedava el mal glop de tornar a passar l'estret camí fins a Puigpunyent, amb l'ajuda de Déu i l'experiència i el bon fer del conductor, ho passarem sense incidències. I així arribam al nostre benvolgut poble, idó fins a una altra si Déu ho vol.