S'ERBOÇAR

Imatges
Hola amigues i amics seguidors de les cròniques de la gent gran, una vegada més la gent gran caminadora a l'arribar l'últim dissabte del mes, per a no perdre el costum, es posa les cames damunt del coll i cametes em valguin cap a s’Erboçar s’ha dit, Aquesta vegada (el 27 de març) varem batre el rècord d'assistència a una de les nostres caminades, a pesar dels gairebé sis quilòmetres que separen el poble de la bella possessió, al voltant de 70 persones sortim caminant des de la plaça, i exactament 114 érem a l'hora de posar-nos a taula; No ho sé, però, si crec, que l'anunciada paella que hi havia per a dinar, va poder tenir una mica que veure amb aquesta gran assistència de “caminantes” que més d'un ja semblen trescadors, unes dues dotzenes de valents, no satisfets amb el caminat, a l'arribar a les cases, el temps que na Maria pastera enllestia la paella, s’enfilaren fins dalt de la muntanya de s’Esquerda, asseguro als què no heu tingut ocasió de pujar-hi alguna vegada, que el paisatge que des d'allí dalt es contempla, val la pena i recompensa l'esforç de la pujada. Un poc passada la una del migdia i havent baixat ja els muntanyencs, na Maria va tirar l'arròs dins l'olla, en breus moments varem poder degustar l'excel•lent arròs sec al que ens tenen acostumats les nostres expertes cuineres. i com no podia ser menys, després de les postres i el cafè, va venir el ball o l’hora de fer una sesta per alguns, i els què no ballen ni bequen treuen les cartes i fan un “escambrí”. Cuan varem haver baixat un poc la panxada, partirem cap al poble, ja ho diu el refrany: Per avall tots els sants hi ajuden, i en un tres i no res tornarem ser a casa, i com sempre us dic: Arribam cansats, però amb ganes de tornar-hi.