Son Berga

Imatges.
Dissabte 26 de novembre, un dia que a Sant Llorenç hi havia moltes matances, gens estrany en aquest temps, però si que és veritat que aquestes típiques reunions familiars ens lleven participants, durant l'última setmana escoltárem repetides vegades el mateix comentari: !Ai que em sap de greu, però dissabte no podré venir, tinc matances. Així i tot a les deu, puntuals com sempre, sortírem 25 components del grup de la gent gran caminadora, des de la plaça pel carrer Major, carretera de Manacor fins a la rotonda de la gasolinera, la qual passárem amb molta precaució i procurant molestar el menys possible al transito rodat, vàrem agafar el camí de Son Joi i camina caminaràs embadalits mirant i admirant el paisatge natural i les moltes noves construccions i reformes a les antigues cases ja existents, gairebé sense adonar-nos arribàrem a les barreres de Son Crespí, a la carretera que uneix Són Carrió amb So Negre, prenguérem direcció est i aproximadament un quilòmetre després giràrem a l'esquerra per una camada que ens conduiria a una casa propietat de Margarita Font que molt amablement ens havia convidat ha fer-li una visita. La casa, renovada i decorada amb molt bon gust, sense perdre l'encant de les antigues cases de la pagesia mallorquina, això si, s'han canviat el corral de figueres de moro per un jardí amb gespa i el safareig per regar l'hort s'a convertit en una piscina per llur plaer i divertiment. Ballàrem, cantàrem, dinàrem i després d'haver mig fet la digestió i abans que el bon temps que havíem gaudit tot el dia canviés, ens posàrem altre vegada les cames damunt es coll i per envant s'ha dit. vàrem tornar per la camí de Son Berga, el trajecte, una mica més curt que el del matí, el férem en una hora. en l'entrada del poble ens acomiadem els uns dels altres i cadascun va agafar pel seu carrer cap a ca seva.

DIJOUS BO 2011

Imatges¡¡Cagondena, saps que vàrem riure!! Gràcies a Déu que en la televisió sempre van escassos d'espai i de temps i no posen tot el que graven, que si no, hagués estat gros. Bé, perdonau, vaig a començar pel principi. El dijous dia 17 de novembre, la gent gran de Sant Llorenç havia organitzat una excursió a la fira gran d'Inca, la qual és coneix com a Dijous Bo. (no sé perquè, però fa uns quants anys que sempre cau en dijous, enguany també) Eren un poc abans de les nou, esperàvem l'autocar i... primera sorpresa: La presidenta es va presentar amb dues senyoretes, una portava un micròfon a la mà amb l’anagrama de I B 3 tv. i l'altra sense previ avís va començar a filmar amb la càmera que portava a l'espatlla y la primera a fer preguntes a tothom. Ens varen acompanyar en l'autocar durant tot el camí, us asseguro que el trajecte se'ns va fer curt, resàrem, cantàrem i vàrem dir les mil i una ximpleries devant la càmera, riguérem per les butxaques. Quan arribàrem a la capital del reiguer, la nostra presidenta va obsequiar a l'entrevistadora amb un exemplar del seu llibre "una experiència sana". Al poc temps es varen acomiadar les reporteres de nosaltres, havien d'agafar el tren, arribar als estudis d'I.B.3 i muntar el reportatge per posar-ho en antena en el programa Crònica d'avui. De la fira, poques coses puc explicar que ja no sapigueu, no sóc el més indicat per lloar o criticar una fira, totes em semblen iguals, com més grans i concorregudes són menys m'agraden, Hi havia tractors i molta gent, animals i molta gent, sabates i molta gent, havia de tot i fins i tot molta gent. Després anàrem a dinar a Son Sant Martí, també hi havia molta gent, però allà al manco cadascun té la seva cadira i fan un arròs brut que diu tornem-hi tornei. Amb una paraula, riguérem molt amb la televisió, caminàrem molt (compràrem poc)en la fira, vàrem menjar i ballar molt en el restaurant, va ser una diada completa

Puig Negre de Ses Voltes.

Imatges.El 29 d’octubre, la gent gran caminadora anàrem al Puig Negre de Ses Voltes. Malgrat les previsions meteorològiques adverses i d'un cel poblat de núvols amenaçadors, puntuals com sempre, unes trenta persones partírem a peu des de la plaça a les deu posant rumb a les escoles i camí de Ses Planes, a un quilòmetre després de passar Ses Voltes, a cinc quilòmetes de la nostre partida, seguint el camí de Sa Begura a la esquerra ens trobam el Puig Negre. Al peu de la muntanyeta, a una caseta molt ben arreglada, ens reberen els seus amos, Joan Santandreu i na Tonina la seva dona. Mentre descansàvem una mica de la llarga caminada, anaren arribant els cotxes dels què no poden fer el trajecte caminat però no volen perdre's aquestes reunions foravileres. Era prest per dinar, gairebé tots vàrem estar d'acord a fer una volta fins al cim del puig. Així que la majoria, inclosos els que havien arribat amb cotxe, agafàrem el camí de l'empinada pujada; alguns van haver de fer un descans en el camí, però tira tira anaren arribat. Una vegada a dalt, vàrem tenir temps per descansar, i em va venir a la memòria una estrofa de l'himne de "Els Trescadors" que diu: En arribar al cim i el paisatge contemplar, de cop ens fa oblidar el que per pujar sofrim. Amb les cames descansades i les nostres retines plenes a vessar del paisatge que als nostres peus s'estenia com a catifa de múltiples colors, emprenguérem el camí de baixada cap a les cases amb la satisfacció del deure complit. Allà dinàrem de pa teleca com és costum i també gaudírem de l'hospitalitat i moltes més coses que ens oferiren els amfitrions i els seus fills, que també varen voler estar presents en aquesta memorable ocasió. Amb l'agraïment dels presents, de la junta directiva i la meva gratitud personal a la família Santandreu Sureda, deixam el Puig Negre i abordam el camí de retorn al poble.
P.D. Les amenaces de pluja, es quedaren en això, solament amenaces, el bon temps ens va acompanyar durant tota la jornada.

LES VERGES 2011

Imatges.El 21 d'octubre, festivitat de Santa Úrsula, celebram el dia de les Verges per commemorar el que ens explica la història sobre aquesta Santa i Màrtir.
La història, que amb certesa no se sap si és real, té múltiples variants, com és habitual en aquests relats, un d'ells, potser el més conegut, relata els fets d'aquesta manera: Corria el segle IV quan un rei de Britània (Anglaterra) va prometre a la seva filla Úrsula en matrimoni a un alt personatge de la noblesa del país. El seu futur espòs era pagà i Úrsula cristiana, i no estant conforme amb tal matrimoni, va demanar i va obtenir un període de tres anys per poder peregrinar a Roma. Amb ella viatjaren deu companyes més. De retorn de la seva peregrinació i en arribar a l'actual Colònia, a Alemanya, caigueren en mans dels bàrbars hunos, seguidors d'Àtila (406-453) del que es deia que per on trepitjava el seu cavall, no tornava a créixer l'herba.
Úrsula i les seves companyes es negaren en rodó a les pretensions dels bàrbars, per la qual cosa els salvatges enfuriats, les mataren a totes. Úrsula i les seves companyes varen morir màrtirs per defensar la seva virginitat i seria elevada als altars com a Santa Úrsula.
I per no perdre el costum la gent gran ho celebram amb una bona bunyolada i un bon ball. Amb gran assistència de socis passàrem una vetllada entretinguda i amena; Menjàrem pa amb oli, bunyols amb sucre o amb mel i acabàrem la nit ballant. Molts d’anys a totes les Úrsules i a totes les verges.