Excursió a Raixa

Imatges
L'aigua, un bé molt escàs a Mallorca, ha estat al llarg de la història un factor clau en l'elecció dels emplaçaments humans. Així, les millors possessions de l’illa es troben prop de pous o fonts. Raixa, possessió situada als peus de la Serra de Tramuntana, dintre del municipi de Bunyola, és un bon exemple d'això. Per l'abundància d'aigua i la fertilitat de les terres d'aquest lloc privilegiat, els moros van fundar aquí la alquería Araixa, d'on prové el nom actual de la finca. El personatge més rellevant en la història de Raixa és el Cardenal Antoni Despuig i Dameto, un home molt cult i viatjat del segle XVIII que va transformar l'antiga possessió agrària en un palau d'estil italià envoltat pels jardins més emblemàtics de Mallorca. Després de la Reconquesta catalana, la propietat va passar per diferents mans i famílies, fins que al gener de l'any 2002, la finca de Raixa, que té la qualificació de Bé d'Interès Cultural (BIC), va ser comprada pel consell de Mallorca i el Ministeri de Medi ambient del Govern central, amb l'objectiu de destinar-la a usos públics. Actualment la finca continua oberta al públic mostrant tot l'encant i romanticisme dels exteriors del palau, el pati interior, la capella, els jardins, l'escalinata, el gran estany i els miradors.
La directiva de l'associació de la gent gran de Sant Llorenç, després d'una llarga espera, va aconseguir el pertinent permís per a visitar tan emblemàtic lloc, i així ho férem el dia 17 de novembre. La visita va ser del grat de tot el grup (més de 50 Persones), els exteriors, encara en fase de re habilitació, però ja deixen veure els seus encants, molt amablement explicats per un simpàtic i pacient guia. En els interiors, es pot intuir la grandesa i fastuositat que en temps passats havia de regnar en aquelles grans estances, ara gairebé buides. Sembla ser que abans de ser adquirit per l'ens públic, els anteriors propietaris es van veure en la necessitat de desprendre's de valuosíssims mobles i obres d'art portades en gran part pel Cardenal des d'Itàlia. A mi personal-ment em va decebre la restauració portada a terme en l'interior, grans lámpares, que semblaven de paper xinès, penjaven dels sostres en algunes d'aquelles grans sales, em va sorprendre també trobar en una cuina de varis segles d'antiguitat, una moderna aixeta damunt d'una pica plana de pedra, i en el lloc de la llar, trobar-me amb una cuina de ferro, de les anomenades econòmiques, i uns escudellers que semblaven de plaques de guix prefabricades. Però a pesar d'aquests “petits” detalls, ens ho passarem molt bé, el dinar, en el port de Sóller, va ser boníssim, i això si que és important. En conjunt podem valorar l'excussió amb un nou i mig i “pico”.

Toni Nadal.