PALMA DE NIT

Imatges
Palma de nit.

El 23 de juliol, l'associació de la gent gran, vàrem organitzar una excursió nocturna al barri antic de Palma.
A les sis de l'horabaixa sortirem cinquanta persones des del punt de partida habitual, cap a Ciutat, l'autocar ens va deixar en la Plaça de La Reina, i allá va començar el nostre passeig fins a la Plaça de Santa Eugenia. En un cantó de la plaça es troba Típika, una botiga de productes autòctons i oficina de rutes i itineraris. Allí ens esperava el nostre guia acompanyant, l'historiador Mateu Masegosa; després de degustar els productes mallorquins per invitació de la casa, ens vàrem disposar a seguir a Mateu pels estrets carrers dels barris de Sa Portella, Es Call i Dalt Murada.
En cada cantó, en cada racó, davant de cadascuna de les moltes, antigues i senyorials mansions, Mateu ,tenia alguna cosa per a contar-nos, els seus relats entre la realitat històrica, mites i llegendes contats amb un toc d'humor, varen ser escoltats amb delit per tots els components del nostre grup. No us puc contar tot el que vàrem aprendre aquesta nit, no acabaríem mai, entre moltes altres coses el nostre guia ens va parlar de Ramón Zaforteza i Pax- Fuster de Vilallonga i Net, mès conegut com a El Comte Mal per les moltes infàmies i maldats que es conten d'ell. Del Drac de Na Coca, una bèstia feroç, que es menjava els infants arrencant-los dels seus bressols, i qualsevol que s'atrevís a sortir de nit podia acabar en le seva gargamella. El feroç Drac va ser mort per Bartomeu Coc en l'any 1776, el regalar a la seva estimada com mostra del seu amor. Avui dia es pot veure embalsamat en el Museu Diocesà de Mallorca el Drac de na Coca, que es tractava d'un cocodril que va viure en aquells anys en el laberint dels claveguerams del barri de Sa Portella. També ens va parlar Mateu, de Na Maria Enganxa, la dona que viu en pous, rius, torrents i altres llocs amb aigua dolça i perillosos per als nens; d'aquesta manera s'espanta als petits perquè no s'acotin aquests llocs, doncs si ho fan, Na Maria els enganxa i els fa caure al fons de l'aigua.
Heu escoltat alguna vegada dir: La Seu plena d'ous? Segur que si, idó aquesta expressió ve que antigament per manca de detergents s'usava el vermell d'ou (per el seu gran contingut en àcids) per a netejar el fum de les xemeneies i dels Vaixells que barrejat amb el salobre del mar es quedava aferrat i enfosquia la façana de la Catedral. També varen ser famoses les disputes i baralles mantingudes durant anys pels Canamunt i els Canavall. El torrent de Sa Riera era la seva frontera natural, la família dels Anglada, vivien en la part alta eren els Canamunt i els Rossinyol en la part baixa eren els Canavall. Sa mà des Moro, l'home del sac... i moltes més varen ser les històries mig realitat i mig llegenda, què en els escenaris naturals on havien ocorregut ens va estar relatant amb encert i gràcia el Senyor Masegosa durant prop de tres hores.
Prop de les onze de la nit ens acomiadem de Mateu, a Montuïri ens estava esperant el sopar i no era cosa de fer esperar a la família que també ens atén sempre que anem a ca na Joana Rafela. I així, amb un bon pa amb oli i companatge, va acabar l'excursió nocturna per el barri antic de Ciutat.