CABRERA

Imatges
Com última excursió de la segona temporada de caminades de la gent gran, vàrem escollir fer-nos una passejada per la illa de Cabrera Així idó, el dia 5 de juny, ens desplacem fins a la Colònia de Sant Jordi per a des d'allí dirigir-nos amb barca al què des del 29 d'abril de 1991 és el Parc Nacional marítim terrestre de l'arxipèlag de Cabrera. No més arribar, a peu de moll ens esperaven unes simpàtiques empleades del Parc, que molt amablement i d'una manera clara ens varen explicar el que podíem i el que no podíem fer en la illa; després de la benvinguda, gairebé tots els components del grup ens dirigim al Castell què des d'una altura de 85 metres domina l'entrada al port; El Castell és l'adificació més antiga i amb major interès de Cabrera. Probablement fou construït a la fi del segle XIV per vigilar i defensar l'illa dels atacs dels pirates.Després de pujar per la ziga zaga del camí, un munt de graons en l'exterior i una interminable escala de caragol ja dintre de l'edifici, vàrem arribar al punt més alt de la fortificació, des d'on es pot gaudir d'una vista immillorable del port de Cabrera, així com d'alguns dels cims més importants de l'illa, com na Picamosques,el penyal Blanc i sa Miranda, a més del far d'Ensiola. Valia la pena pujar, a pesar del sol que ens va acompanyar durant tota la jornada. Una vegada de tornada al moll, vàrem prendre un refresc en la cantina abans d'emprendre el camí que ens duria a la platja des Pagés i a l'àrea recreativa. Allí hi ha a disposició del públic taules i bancs sota una envelada per a poder dinar a l'ombra; I així ho ferem la gran majoria, mentre uns altres anaren a dinar a la barca. Després de dinar, uns per aquí uns altres per allà estirant les cames, alguns varen passar l'estona en la platja i uns altres varen romandre a l'ombra fins a l'hora d'iniciar el camí de retorn; camí què encara ens reservava una molt agradable sorpresa per a la majoria de nosaltres que no coneixíem la Cova Blava. És...És....És senzillament impressionant, el blau de l'aigua, em va recordar quan la meva mare posava la roba blanca en remull amb “blavet”, és un color blau però molt transparent, alguns no varen poder resistir la temptació de pegar una capbussada en aquelles cristal·lines aigües. a pesar de veure's en les clares aigües algunes meduses.
Bé idó, d'aquesta manera donem per acabada la segona temporada de les caminades de la gent gran. Esper haver aconseguit el nostre propòsit, què no és altre que el d'entretenir, conèixer noves contrades, aprendre alguna cosa nova en cadascuna de les nostres sortides i l'objectiu principal: Promoure l'exercici físic a l'aire lliure entre la gent gran. Vull donar les gràcies de part de la presidenta, de tota la directiva i en el meu propi, a totes aquelles persones que ens han acompanyat en aquestes excursions, doncs sense caminadors, no hauria caminades. moltes gràcies i fins a setembre.