SES PAÏSSES I SON BON TEMPS

Imatges
El 27 de febrer, una vegada més la nostra caminada a més de la seva part d'exercici físic, (que no va ser poc) va tenir el seu caire cultural. L'autocar ens va dur fins a Artà, deixant-nos en la rotonda després de l'estació, des d'allà ja caminant dirigim els nostres passos cap al poblat talaiòtic de Ses Païsses, un dels jaciments arqueològics més importants i millor conservats de les Illes Balears; En el seu recorregut podem observar i conèixer com eren els poblats de les gents que habitaven Mallorca fa 3000 anys. En la nostra expedició a l'època talaiòtica, varem ser sorpresos per l'aparició d'entre aquelles grans i antigues roques, de la sibil•la Nuredduna, néta del vell jerarca Summe•sacerdot del poblat de l’alcinar de Ses Païsses, l'acompanyava el geni grec Melisigeni amb la seva lira, suposam que aquesta aparició va ser influenciada per la lectura d'uns versos de l'obra La deixa del geni grec, de Miguel Costa Llobera, recitats per Catalina Pascual i Toni Nadal, també varen ajudar molt a fer-nos retrocedir en el temps, els relats del nostre guia cultural Guillem Pont.
Varem deixar Ses Païsses i els seus encanteris, eren al voltant de les onze quan varem començar a caminar el tram més llarg del nostre recorregut, el camí, llarg, però pla i en bon estat, transcorria entre ametllers florits, encara que els tenguem molt vists és agradable any rere any reviure aquest espectacle que ens brinda la naturalesa durant aquests freds mesos d'hivern. A poc a poc pero sense pauses, (fins i tot mes d’una va trobar una bona manada d’esparegs) anarem fent els prop de sis quilòmetres de la nostre ruta fins arribar a Son Bon Temps, allá ens esperaven l’amo i sa madona: En Pep Fuster i Francisca Aguiló, ja tenien foc fet perque poguesim torrar, així mateix avian preperat taules i cadires perque poguesim dinar tots mes còmodes. Després de les cordials salutacions als amos del lloc i veure, o millor dit admirar la petita però preciosa capella de la possessió, adornada, engalanada i anremallada per a tal ocasió, la gent, un poc cansada de la caminada, va anar agafant lloc en les taules, preparant-se i disposant-se a torrar, Però, quan els primers es disposaven a posar la sobrassada damunt les esgrellas va sonar la potent veu de la presidenta: !!Uep aquí!! per favor, esperau un poc, encara no hem donat permís per a poder començar a menjar; Es va armar un rum rum que va ser massa, i que s'a cregut aquesta,... però que s'a pensat,... i que té més si falten deu minuts per a la una etc... etc... us dic que varen ser llargs aquells set o vuit minuts d'espera... I a la fi, arribaren les sopes, era una sorpresa per gentilesa del restaurant Can Pedro; Valia la pena esperar, els comentaris es tornaren lloances i tots varem menjar un bon plat d'aquelles riquíssimes sopes mallorquines, després sí, per segón plat cadascun es va torrar el que duia, Però res més, perquè l'aigua, el vi, refrescs, taronges, coques i ensaïmades, ho havien desinteressadament preparat els amos de la casa, i per a fer els deu reals justs l'organització va posar el cafè i les herbes dolces, tampoc hi va mancar un bon ball de bot.
Quan encara falten dos quilòmetres per a arribar on ens espera l'autocar, m'acomiado i dono les gràcies a tota aquesta gent de bona voluntat que fan possible que cadascuna de les nostres caminades es converteixi en una entranyable festa.
Moltes gràcies i fins a la pròxima.