Caminada a Son Galianeta.

Imatges.
El dissabte 25 , últim dissabte del mes de febrer, la gent gran caminadora de la nostra associació, per no perdre el sa costum d'estirar les cames i fer una mica d'exercici físic vàrem fer la nostra mensual caminada. Aquest mes, li va tocar el torn a Son Galianeta rebre la visita de la gent gran caminadora. Devés les deu del matí partim un grup d’a prop de quaranta persones cap a "corea" i agafàrem el camí de Ses Planes. Camina caminaràs passàrem la costa que hi ha una mica abans d'arribar al “Pi den Salero” i allà férem una petita aturada per esperar als ressagats. Aturada que va aprofitar en Guillem per fer una enquesta entre els assistents: Que manca i que sobra en al nostre poble? Dues preguntes concises, senzilles, però no per això fàcils de contestar de sobte, sense temps per meditar-les. Va haver-hi una gran diversitat de respostes, la petició més vegades repetida de coses que falten a Sant Llorenç va ser una residència per als nostres majors i servei mèdic les 24 hores. En el segon tema varen ser majoritàries les respostes amb referència a les despeses per part de l'ajuntament, considerat com a despeses inútils, per exemple, els lloguers de locals que s'estan utilitzant per a diversos serveis, tenint locals de propietat pública tancats o sense habilitar. Després de les respostes i els pertinents comentaris, seguim el nostre camí, passem per davant de Ses Voltes i una mica més endavant ens desviem a la dreta per agafar la camada que passant per Ses Planes ens condueix fins a Son Galianeta. On vàrem ser rebuts per na Maria i en Tomeu, que ja ens tenien preparades unes taules perquè poguéssim menjar amb tota comoditat, com encara era prest per posar-nos a dinar férem una amigable tertúlia oberta a tota classe de temes, mentrestant en Guillem seguia amb l'enquesta preguntant l'opinió als què anaven arribant amb cotxe. Es va fer la una i ens va entrar la gana i el foc estava a punt per poder torrar el que cadascun portava preparat i així ho férem, torràrem, dinàrem i despres sa madona ens va repertir “motlles de pasta de cuarto” de diferents sabors, que si un era bo l'altre era millor, també va haver-hi café per tots, algú va treure una botella d'herbes dolces i així acabàrem de fer els deu reals justs. I després d'haver digerit tot això, ens acomiadem i expressem el nostre agraïment a Maria i Tomeu. Ens posàrem una altra vegada en camí cap al poble i cadascú a ca seva i fins a una altra si Déu ho vol.