DINAR DE NADAL 11/12/11

Imatges.El dia 11 de desembre la gent gran sortírem una vegada més a fer una volta. L'excursió duia el nom de: Dinar de Nadal, a pesar de que era una d'aquestes a les quals anomenam comercials o més conegudes com a "manteros". A les 9 del matí partírem cap a Porto Cristo, concretament al restaurant Can Bernat de sa Parra. Sols ens digueren bon dia, passeu i asseure-us, ja teníem el pa amb oli preparat i acompanyat de dos trossos de pernil, olives trencades, fonoll marí, aigua i vi i fins i tot un bon café. Després vàrem tenir la demostració dels productes de l'empresa patrocinadora. Ens sobraren dues hores per passejar per el port, férem una volta per el mercat, anàrem a veure el poc que queda del pont, quina putada i quina llàstima de pont i de diners que degué costar. Bé jo no sonc ningú per poder criticar el que un jutge a dicidit, a més, guardau-vos d'un ja esta fet. Tornem al fil de la nostre excursió, a les dues teníem hora per dinar, a la una i mitja gairebé tothom estava peu davall taula. Així que abans de les dues començaren a servir-nos el dinar, un bon dinar, una Sopa de Nadal molt gustosa i de segon plat una cuixa d'indiot amb patates fregides i enciam que pocs foren els valents que se la pogueren acabar, llavors varen venir els postres i a un dinar de Nadal no hi podia mancar el torró, ens posàrem com a reis. A continuació ens dugueren a s'Illot, a el Paso, allà hi va haver el fi de festa, del qual gaudírem conjuntament amb dos grups més, uns de Son Roca (Palma) i els altres de Sóller. En Marcos i n'Eli, ballarins, ens feren passar una estona ben alegres, ballaren amb un ritme desenfrenat i fins i tot feren participar el públic en el seu espectacle. Ens divertírem molt, més tard hi va haver una rifa, els llorencins guanyaren dos dels cinc premis que hi havia, no va anar gens malament. Per acabar de posar “la guinda al pastel” ens obsequiaren amb una cistella de Nadal que no era cistella si no una "paellera" per a sis racions plena dels productes típics d'aquestes dates. El problema va ser quan baixàrem de l’autocar, per arribar tan carregats cadascun a ca seva.