Assemblea Extraordinària.

L’Associació de Pensionistes, Jubilats, tercera edat i consorts de Sant Llorenç des Cardassar , va celebrar una Assemblea General Extraordinària convocada per a la renovació de càrrecs.
Es va obrir la sessió en la Rectoria, en segona convocatòria a les 20 h. del dia 30 de març, amb un únic punt en l'ordre del dia: Elecció de la junta directiva. Resultant elegida per assentiment unànime l'única llista presentada, encapçalada per Catalina Pascual Pascual. Quedant constituïda la nova junta directiva per les següents persones i càrrecs:
Presidenta: Catalina Pascual Pascual.
Vicepresident: Bartolomé Massanet Gaya.
Secretari: Antonio Nadal Roig.
Tresorera: Margarita Planiol Frau.
Vocals: Agustín Domenge Riera,
José Fullana Dalmau,
Gaspar Genovart Rosselló,
Juan Jaume Font,
Pedro Jaume Soler,
Catalina Moragues Llompart,
Magdalena Torres Mestre.
A les 20’35 es donar per conclosa la reunió.
Els components de la nova junta directiva i els socis allí reunits van brindar amb cava amb els millors desitjos de prosperitat i cotinuïtat per a la nostra associació.
De part de la presidenta i tots els altres membres de la recentment electa junta directiva donem les gràcies als socis per la seva confiança posada en nosaltres, esperem i desitgem poder dirigir amb encert els propers quatre anys la destinació de l'Associació de Pensionistes, Jubilats, tercera edat i consorts de Sant Llorenç des Cardassar. La vostra Associació.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

Imatges.
El dissabte 24 de març de 2012 l'associació de Pensionistes, Jubilats, tercera edat i consorts de Sant Llorenç des Cardassar, va celebrar la seva anual Assemblea General Ordinària per informar als socis dels moviments esdevinguts en el període de 2011. L'ordre del dia que va ser llegit per Toni Nadal era el següent: punt 1, salutació de la presidenta, punt 2, lectura i aprovació de l'acta anterior, punt 3, informe del moviment de socis, punt 4, informe del moviment econòmic, punt 5, informe de les activitats realitzades durant aquest període i presentació de les previstes per dur a terme en un futur immediat, punt 6, precs i preguntes. Així idò, la vetllada va seguir amb la salutació de Catalina Pascual als socis que varen anteposar aquesta reunió al partit que disputava a la mateixa hora el Reial Madrid, donant-los la benvinguda i agraint la seva presència i el suport que sempre hem rebut tant la presidenta com els altres membres de la junta directiva.
A continuació un servidor va donar lectura a l'acta de l'assemblea anterior que va ser aprovada sense cap objecció. Agustín Domenge, secretari de l'associació, va informar de les altes(29) i baixes(12) que hem tingut en aquest últim any, quedant per tant un augment de 17 socis en total. Després la presidenta va donar les oportunes explicacions sobre l'estat de comptes, que malgrat les reduccions a conseqüència de la crisi, de les subvencions estatals i d'entitats privades, hem aconseguit un lleuger augment en les nostres arques, per aquest motiu (va recalcar la presidenta) seguirem sense cobrar quota als nostres socis. Entre altres coses, també va dir Catalina, que divendres que ve, 30 de Març, dia de l'Assemblea General Extraordinària, la nostra llista amb ella al capdavant estem disposats a continuar endavant amb la tasca de procurar el ben estar, entretenir i divertir a la gent gran de Sant Llorenç.
El vicepresident, Tomeu Massanet, en el seu torn d'intervenció va donar un repàs a les activitats dutes a terme durant aquest any passat. Entre excursions en autocar o a peu, caps de setmana, sortides de la illa, dinars i torradas, en férem 48, ben prop d'una activitat per setmana. També va donar informació “a grosso modo” de les activitats que tenim preparades o en tràmits per als propers mesos. Seguidament va agafar la paraula Maria Galmés, delegada de Benestar Social i igualtat. Na Maria, com a bona política que és, va fer un bon mitin amb moltes referències al tema de moda: la crisi. El resum del seu discurs va ser: no vos queixeu del poc que vos donem, altres pobles no reben tant del seu ajuntament.
Per això no podem ni volem queixar-nos.
A continuació Maria va obrir oficialment el termini, que acabarà el dijous 29 de març a les 13 h. per a la presentació de candidatures per a la presidència de l'associació.
I com a cloenda de la sessió, el president de la Federació d'Associacions de persones majors de la part forana D. Antoni Niell, que va tenir la gentilesa de departir amb nosaltres aquesta vetllada, també va tenir unes paraules per als nostres socis: va dir que estava molt content per la invitació i de veure la gran participació dels socis en tots els esdeveniments programats per la junta. Va lloar la gestió de la presidenta i de tota la junta, expressant la seva estranyesa de com podíem no solament subsitir, sinó que fóssim capaces d'augmentar els fons econòmics gairebé sense subvencions i sense cobrar quota als socis. Va acabar D. Antoni, explicant-nos lo malament que estan les coses pel Govern i el Consell en matèria de subvencions o ajudes. I per acabar bé la vetllada menjàrem tots junts un tros de coca i amb un tassó de vi ens acomiadem i cadascun a ca seva, i fins una altra.

Cap de setmana a Palmanova.

Inatges.
El dia 16 de març l’Hotel Delfín Playa de Palmanova va obrir les portes i va inaugurar la temporada per acollir-nos durant el cap de setmana.
Unes cent deu persones, de les quals una vintena eren de l'associació de la gent gran de Son Carrió, partírem des de Sant Llorenç per gaudir junts un agradable cap de setmana. L'entrada a l'hotel, sempre comporta alguns problemes quan es tracta d'un grup tan nombrós, tots volem ser el primer a veure l'habitació que ens han assignat. Però amb la professionalitat dels recepcionistes i una mica de paciència per la nostra banda, amb poc temps tots vàrem ser allotjats i buidàrem l'entrada perquè en breu poguessin rebre al grup de Manacor, que amb dos autocars plens havia sortit una hora després de nosaltres per evitar fer més caramull a l'arribada.
Va ser una experiència molt positiva l'ajuntar-nos amb altres grups, ja se sap: com més són, més riuen. Us asseguro que més de dos centenars de jubilats/és junts i amb ganes de marxa, fan molt de truy. De dia, amb aquests esplèndid temps d'afable clima, amb un sol una mica avergonyit d'aguaitar, i per tant no molestava, sortíem a passejar en petits grups, uns cap a l'est altres cap a l'oest, uns caminant uns altres aprofitaven l'extensa xarxa d'autobusos per poder arribar a les seves destinacions més ràpid. Però en arribar la nit allò va ser: Grease y Saturday night Fever tot junt; després de sopar el bar/saló/discoteca va quedar ple a vessar, quan va començar la música a sonar ni tan sols quedava lloc per ballar. El divendres teníem un D.J. que ens va posar una música molt apropiada als nostres gustos i necessitats. Unes dues hores després eren pocs els que havien abandonat, el local seguia ple quan aquell home va dir: “Vós pos sa darrera”. I ens anàrem a dormir per reposar forces per l'endemà poder passejar tot el dia i a la nit repetir la vetllada de ball. I així va ser, l'única cosa que va canviar del dissabte vespre va ser el punxa discos, no teníem cap professional, però al compàs de la meva música la gent va ballar i es va divertir el mateix que el divendres.
Bé, de l'Hotel i el menjar us puc dir que en general la gent va quedar molt contenta, solament sentírem algun comentari sobre la mancança de personal, principalment en el bar. Idò res mes per avui, i fins a la pròxima.

Caminada a Son Galianeta.

Imatges.
El dissabte 25 , últim dissabte del mes de febrer, la gent gran caminadora de la nostra associació, per no perdre el sa costum d'estirar les cames i fer una mica d'exercici físic vàrem fer la nostra mensual caminada. Aquest mes, li va tocar el torn a Son Galianeta rebre la visita de la gent gran caminadora. Devés les deu del matí partim un grup d’a prop de quaranta persones cap a "corea" i agafàrem el camí de Ses Planes. Camina caminaràs passàrem la costa que hi ha una mica abans d'arribar al “Pi den Salero” i allà férem una petita aturada per esperar als ressagats. Aturada que va aprofitar en Guillem per fer una enquesta entre els assistents: Que manca i que sobra en al nostre poble? Dues preguntes concises, senzilles, però no per això fàcils de contestar de sobte, sense temps per meditar-les. Va haver-hi una gran diversitat de respostes, la petició més vegades repetida de coses que falten a Sant Llorenç va ser una residència per als nostres majors i servei mèdic les 24 hores. En el segon tema varen ser majoritàries les respostes amb referència a les despeses per part de l'ajuntament, considerat com a despeses inútils, per exemple, els lloguers de locals que s'estan utilitzant per a diversos serveis, tenint locals de propietat pública tancats o sense habilitar. Després de les respostes i els pertinents comentaris, seguim el nostre camí, passem per davant de Ses Voltes i una mica més endavant ens desviem a la dreta per agafar la camada que passant per Ses Planes ens condueix fins a Son Galianeta. On vàrem ser rebuts per na Maria i en Tomeu, que ja ens tenien preparades unes taules perquè poguéssim menjar amb tota comoditat, com encara era prest per posar-nos a dinar férem una amigable tertúlia oberta a tota classe de temes, mentrestant en Guillem seguia amb l'enquesta preguntant l'opinió als què anaven arribant amb cotxe. Es va fer la una i ens va entrar la gana i el foc estava a punt per poder torrar el que cadascun portava preparat i així ho férem, torràrem, dinàrem i despres sa madona ens va repertir “motlles de pasta de cuarto” de diferents sabors, que si un era bo l'altre era millor, també va haver-hi café per tots, algú va treure una botella d'herbes dolces i així acabàrem de fer els deu reals justs. I després d'haver digerit tot això, ens acomiadem i expressem el nostre agraïment a Maria i Tomeu. Ens posàrem una altra vegada en camí cap al poble i cadascú a ca seva i fins a una altra si Déu ho vol.

Torrada popular de Sant Antoni. 2012

Imatges.Per segon any consecutiu ens reunim els vells i els joves per celebrar junts la torrada popular de Sant Antoni. L'acte va començar a les 19 h. del dissabte 14 de gener amb la presentació de les noves caretes dels dimonis, a continuació els vocals del Sobreposat, amb la rectoria a vessar, donaren l'estat de comptes de l'associació i amb el públic assistent es va fer un assaig general dels gojos de Sant Antoni. Us puc assegurar que la falta de pràctica i en molts casos, el total desconeixement de les notes musicals, va ser suplert per la il•lusió, les ganes i el desig que posava el respectable en cadascuna de les estrofes preparades aquest any per a l'ocasió. Allò no era l’Orfeón Donostiarra ni la Capella Mallorquina, ni l’Agrupació coral Filarmonía de Palma, ni l’Escolanía de Motserrat ni tampoc eran Els Blavets de Lluc, allò era, senyors meus, un poble cantant, un poble cantant a Sant Antoni, un poble amb ganes de festa, en una paraula un poble fent poble. Una vegada entonats els gojos, la gent va anar prenent seient en les cadires i taules preparades a la plaça, i a les 20 h. començaren a desfilar per recollir el corresponent plat de viandes i torrar-les. Després de les postres, a pesar que la nit s'havia refrescat bastant, fèrem un bon ball de bot; Jotes, mateixes, boleros i algun copeo magistralment interpretats per un bon nombre de balladores i balladors, acabaren d'arrodonir la vetllada. Esperem que no sigui l'última vegada que ens reunim joves i majors per fer festa, per fer poble. El Sobreposat i la gent gran donem les gràcies a tots els que desinteressadament donen una mà perquè aquests esdeveniments puguin dur-se a terme. Molts d'anys i visca Sant Antoni.

CAP D’ANY DE LA GENT GRAN DE SANT LLORENÇ

Imatges.31 de desembre de l'any 2011, cap d'any, s'ha acabat un any més, un any del qual no podem dir que hagi estat molt bo, un any de crisi econòmica, falta de llocs de treball, disminució o en el millor dels casos congelació de sous i pensions, desallotjaments per falta de pagaments, tancament d'un munt de petites i mitjanes empreses, canvi dels governs central i autonòmic (fins i tot fèrem a prop a canviar de batle) . Bé, que us haig d'explicar jo que no sapigueu ja de tot això, tots els mitjans de comunicació ens metrallen tots els dies amb les mateixes històries, també els polítics s'encarreguen de recordar-nos-ho en tot moment repeteix que et repeteix els mateixos arguments, no saben (o no volen) fer una altra cosa que donar-se les culpes els uns als altres. Moltes promeses però no arreglen res de res. Solament en una cosa demostren una mica d'intel•ligència: Retallen de per tot menys del seu sou. No us vull atabalar més, no sé perquè m'ha pegat avui per escriure sobre política, si jo no en tinc ni punyetera idea.
Tornem a començar: 31 de desembre de 2011, cap d'any, s'ha acabat un any més, festa gran per acomiadar el que s'en va i donar la benvinguda al que arriba.
La gent gran, en la mesura de les nostres possibilitats, ja no podem fer miracles, també vàrem voler unir-nos a aquesta multitudinària celebració, per aquest motiu ens anàrem a celebrar-ho a Son Sant Martí, ja hi anàrem l'any passat en el mateix restaurant, be i que, no sé si és perquè ens va agradar molt o si és per que és un dels llocs més barats de la illa, la veritat és que allí ens tracten molt bé, el menjar és abundant i bo, els clients són tots de les mateixes característiques que nosaltres, ens sentim com en família, com a casa. A l'hora de ballar, la música que ens toquen és de la nostra època, música per ballar d’aferrats o això més modern com els balls en línia. Amb una paraula, ens ho passem molt bé, ens divertim molt i gastem poc.
Molts d'anys per a tots, pau al món, harmonia en les famílies i que els nostres amics, segueixin en el 2012 sent els nostres amics.
Toni Nadal, gent gran de Sant Llorenç

DINAR DE NADAL 11/12/11

Imatges.El dia 11 de desembre la gent gran sortírem una vegada més a fer una volta. L'excursió duia el nom de: Dinar de Nadal, a pesar de que era una d'aquestes a les quals anomenam comercials o més conegudes com a "manteros". A les 9 del matí partírem cap a Porto Cristo, concretament al restaurant Can Bernat de sa Parra. Sols ens digueren bon dia, passeu i asseure-us, ja teníem el pa amb oli preparat i acompanyat de dos trossos de pernil, olives trencades, fonoll marí, aigua i vi i fins i tot un bon café. Després vàrem tenir la demostració dels productes de l'empresa patrocinadora. Ens sobraren dues hores per passejar per el port, férem una volta per el mercat, anàrem a veure el poc que queda del pont, quina putada i quina llàstima de pont i de diners que degué costar. Bé jo no sonc ningú per poder criticar el que un jutge a dicidit, a més, guardau-vos d'un ja esta fet. Tornem al fil de la nostre excursió, a les dues teníem hora per dinar, a la una i mitja gairebé tothom estava peu davall taula. Així que abans de les dues començaren a servir-nos el dinar, un bon dinar, una Sopa de Nadal molt gustosa i de segon plat una cuixa d'indiot amb patates fregides i enciam que pocs foren els valents que se la pogueren acabar, llavors varen venir els postres i a un dinar de Nadal no hi podia mancar el torró, ens posàrem com a reis. A continuació ens dugueren a s'Illot, a el Paso, allà hi va haver el fi de festa, del qual gaudírem conjuntament amb dos grups més, uns de Son Roca (Palma) i els altres de Sóller. En Marcos i n'Eli, ballarins, ens feren passar una estona ben alegres, ballaren amb un ritme desenfrenat i fins i tot feren participar el públic en el seu espectacle. Ens divertírem molt, més tard hi va haver una rifa, els llorencins guanyaren dos dels cinc premis que hi havia, no va anar gens malament. Per acabar de posar “la guinda al pastel” ens obsequiaren amb una cistella de Nadal que no era cistella si no una "paellera" per a sis racions plena dels productes típics d'aquestes dates. El problema va ser quan baixàrem de l’autocar, per arribar tan carregats cadascun a ca seva.

Ses matances. 29/11/11

Un any més la junta directiva de l'associació de la tercera edat, assistida i ajudada per un gran nombre de socis, organitzàrem les matances. !Ah! les matances, la festa de les matances, perquè no podem oblidar que les matances eren, a més d'un aprovisionament de queviures, una reunió familiar que en moltes ocasions acabava amb un ball i jocs populars als quals assistien amics, veïns i coneguts. Així que el dimarts ben d'hora; !Que dic jo el dimarts? Un o dos mesos abans ja comencen els dilemes per escollir el dia apropiat; aprovada la data, cal repartir treballs i responsabilitats que són moltes. Una vegada superada la fase prèvia i tot preparat arribam al dimarts 29, els voluntaris es reparteixen en tres grups, dos dels quals van a sacrificar un porc cadascun, el tercer grup compost majoritàriament per dones, comença els necessaris preparatius en la cotxera per rebre als dos animals ja morts i començar tots junts el procés d'elaboració dels nostres típics embotits, mentre en un racó del local el grup de cuina comença a pelar patates a l'espera de la fresca carn per elaborar un bon frit de matances pels més de quaranta treballadors. El dia va transcórrer entretingut, amb alegria i sense cap contratemps i a les cinc, amb la satisfacció del treball fet, ens vàrem menjar un bon plat de sopes !boníssimas sopes!.
Escuràrem i ben cansats anàrem a casa. El dimecres seguia la festa per a molts i el treball per a uns pocs. Calia fer arròs i aguiat per 260 comensals i preparar taules i cadires per a tots. A les dues com si de cambrers professionals es tractés començàrem a servir les viandes, postres i cafès. En nom de la nostra presidenta vull agrair als representants de les associacions dels pobles veïns que es varen desplaçar per unir-se a nosaltres en aquest dinar de matances. També és d'agrair la presència del president de la Federació d'Associacions de la gent gran de la part forana Don Toni Niell, de la nostre delegada al ajuntament Donya Maria Galmés, del senyor batle Don mateu Puigros acompayat d’uns cuants regidors i regidores, i en representació del departament de Benestar Social del Consell de Mallorca va compartir taula amb nosaltres Donya Joana Mª. Socías. No puc finalitzar aquesta crònica sense agrair de part de Catalina Pascual, la nostra presidenta, de la junta directiva i de tots els socis en general, a la nostra delegada i a l'Ajuntament incloent la brigada de serveis, per la seva col•laboració en aquesta celebració. El nostre agraïment es fa extensiu a Don Agustín Rosselló i a les empreses Costanera d'Aigües i Santandreu Sureda per la seva desinteressada i valuosa aportació. Moltes gràcies a tots aquells voluntaris que ens donen una mà i a tots els socis que varen compartir aquest dia amb nosaltres. Molts d’anys i fins a l'any que ve.

Son Berga

Imatges.
Dissabte 26 de novembre, un dia que a Sant Llorenç hi havia moltes matances, gens estrany en aquest temps, però si que és veritat que aquestes típiques reunions familiars ens lleven participants, durant l'última setmana escoltárem repetides vegades el mateix comentari: !Ai que em sap de greu, però dissabte no podré venir, tinc matances. Així i tot a les deu, puntuals com sempre, sortírem 25 components del grup de la gent gran caminadora, des de la plaça pel carrer Major, carretera de Manacor fins a la rotonda de la gasolinera, la qual passárem amb molta precaució i procurant molestar el menys possible al transito rodat, vàrem agafar el camí de Son Joi i camina caminaràs embadalits mirant i admirant el paisatge natural i les moltes noves construccions i reformes a les antigues cases ja existents, gairebé sense adonar-nos arribàrem a les barreres de Son Crespí, a la carretera que uneix Són Carrió amb So Negre, prenguérem direcció est i aproximadament un quilòmetre després giràrem a l'esquerra per una camada que ens conduiria a una casa propietat de Margarita Font que molt amablement ens havia convidat ha fer-li una visita. La casa, renovada i decorada amb molt bon gust, sense perdre l'encant de les antigues cases de la pagesia mallorquina, això si, s'han canviat el corral de figueres de moro per un jardí amb gespa i el safareig per regar l'hort s'a convertit en una piscina per llur plaer i divertiment. Ballàrem, cantàrem, dinàrem i després d'haver mig fet la digestió i abans que el bon temps que havíem gaudit tot el dia canviés, ens posàrem altre vegada les cames damunt es coll i per envant s'ha dit. vàrem tornar per la camí de Son Berga, el trajecte, una mica més curt que el del matí, el férem en una hora. en l'entrada del poble ens acomiadem els uns dels altres i cadascun va agafar pel seu carrer cap a ca seva.

DIJOUS BO 2011

Imatges¡¡Cagondena, saps que vàrem riure!! Gràcies a Déu que en la televisió sempre van escassos d'espai i de temps i no posen tot el que graven, que si no, hagués estat gros. Bé, perdonau, vaig a començar pel principi. El dijous dia 17 de novembre, la gent gran de Sant Llorenç havia organitzat una excursió a la fira gran d'Inca, la qual és coneix com a Dijous Bo. (no sé perquè, però fa uns quants anys que sempre cau en dijous, enguany també) Eren un poc abans de les nou, esperàvem l'autocar i... primera sorpresa: La presidenta es va presentar amb dues senyoretes, una portava un micròfon a la mà amb l’anagrama de I B 3 tv. i l'altra sense previ avís va començar a filmar amb la càmera que portava a l'espatlla y la primera a fer preguntes a tothom. Ens varen acompanyar en l'autocar durant tot el camí, us asseguro que el trajecte se'ns va fer curt, resàrem, cantàrem i vàrem dir les mil i una ximpleries devant la càmera, riguérem per les butxaques. Quan arribàrem a la capital del reiguer, la nostra presidenta va obsequiar a l'entrevistadora amb un exemplar del seu llibre "una experiència sana". Al poc temps es varen acomiadar les reporteres de nosaltres, havien d'agafar el tren, arribar als estudis d'I.B.3 i muntar el reportatge per posar-ho en antena en el programa Crònica d'avui. De la fira, poques coses puc explicar que ja no sapigueu, no sóc el més indicat per lloar o criticar una fira, totes em semblen iguals, com més grans i concorregudes són menys m'agraden, Hi havia tractors i molta gent, animals i molta gent, sabates i molta gent, havia de tot i fins i tot molta gent. Després anàrem a dinar a Son Sant Martí, també hi havia molta gent, però allà al manco cadascun té la seva cadira i fan un arròs brut que diu tornem-hi tornei. Amb una paraula, riguérem molt amb la televisió, caminàrem molt (compràrem poc)en la fira, vàrem menjar i ballar molt en el restaurant, va ser una diada completa

Puig Negre de Ses Voltes.

Imatges.El 29 d’octubre, la gent gran caminadora anàrem al Puig Negre de Ses Voltes. Malgrat les previsions meteorològiques adverses i d'un cel poblat de núvols amenaçadors, puntuals com sempre, unes trenta persones partírem a peu des de la plaça a les deu posant rumb a les escoles i camí de Ses Planes, a un quilòmetre després de passar Ses Voltes, a cinc quilòmetes de la nostre partida, seguint el camí de Sa Begura a la esquerra ens trobam el Puig Negre. Al peu de la muntanyeta, a una caseta molt ben arreglada, ens reberen els seus amos, Joan Santandreu i na Tonina la seva dona. Mentre descansàvem una mica de la llarga caminada, anaren arribant els cotxes dels què no poden fer el trajecte caminat però no volen perdre's aquestes reunions foravileres. Era prest per dinar, gairebé tots vàrem estar d'acord a fer una volta fins al cim del puig. Així que la majoria, inclosos els que havien arribat amb cotxe, agafàrem el camí de l'empinada pujada; alguns van haver de fer un descans en el camí, però tira tira anaren arribat. Una vegada a dalt, vàrem tenir temps per descansar, i em va venir a la memòria una estrofa de l'himne de "Els Trescadors" que diu: En arribar al cim i el paisatge contemplar, de cop ens fa oblidar el que per pujar sofrim. Amb les cames descansades i les nostres retines plenes a vessar del paisatge que als nostres peus s'estenia com a catifa de múltiples colors, emprenguérem el camí de baixada cap a les cases amb la satisfacció del deure complit. Allà dinàrem de pa teleca com és costum i també gaudírem de l'hospitalitat i moltes més coses que ens oferiren els amfitrions i els seus fills, que també varen voler estar presents en aquesta memorable ocasió. Amb l'agraïment dels presents, de la junta directiva i la meva gratitud personal a la família Santandreu Sureda, deixam el Puig Negre i abordam el camí de retorn al poble.
P.D. Les amenaces de pluja, es quedaren en això, solament amenaces, el bon temps ens va acompanyar durant tota la jornada.

LES VERGES 2011

Imatges.El 21 d'octubre, festivitat de Santa Úrsula, celebram el dia de les Verges per commemorar el que ens explica la història sobre aquesta Santa i Màrtir.
La història, que amb certesa no se sap si és real, té múltiples variants, com és habitual en aquests relats, un d'ells, potser el més conegut, relata els fets d'aquesta manera: Corria el segle IV quan un rei de Britània (Anglaterra) va prometre a la seva filla Úrsula en matrimoni a un alt personatge de la noblesa del país. El seu futur espòs era pagà i Úrsula cristiana, i no estant conforme amb tal matrimoni, va demanar i va obtenir un període de tres anys per poder peregrinar a Roma. Amb ella viatjaren deu companyes més. De retorn de la seva peregrinació i en arribar a l'actual Colònia, a Alemanya, caigueren en mans dels bàrbars hunos, seguidors d'Àtila (406-453) del que es deia que per on trepitjava el seu cavall, no tornava a créixer l'herba.
Úrsula i les seves companyes es negaren en rodó a les pretensions dels bàrbars, per la qual cosa els salvatges enfuriats, les mataren a totes. Úrsula i les seves companyes varen morir màrtirs per defensar la seva virginitat i seria elevada als altars com a Santa Úrsula.
I per no perdre el costum la gent gran ho celebram amb una bona bunyolada i un bon ball. Amb gran assistència de socis passàrem una vetllada entretinguda i amena; Menjàrem pa amb oli, bunyols amb sucre o amb mel i acabàrem la nit ballant. Molts d’anys a totes les Úrsules i a totes les verges.

CAP DE SETMANA AL PORT DE POLLENÇA

Imatges.
El cap de setmana comprès entre els dies 7,8 i 9 d'octubre, el col•lectiu de la tercera edat de Sant Llorenç, anàrem a passar-lo a l'Hotel Pollensa Park del Port de Pollença.
L'hotel, situat en un entorn tranquil, a menys de cent metres de la platja i a deu minuts (caminant) del centre del Port, consta de 316 habitacions i amplis salons, un bon gimnàs i un complet “spa”. En general tot molt bén conservat i net. El personal de servei, atent i amable. El menjar, un assortit bufet de bones viandes on es formaven interminables cues, el mateix que en l'entrada de l'insuficient menjador. En la meva humil opinió, el bufet era petit i mal organitzat, el què no entenc és, que feia a uns metres de distància un altre bufet apagat i fora de servei. A les tardes jugàrem a la petanca, ens divertírem molt, a pesar que la pista era molt diferent de la nostra, això no vol dir que fos millor o pitjor, era diferent. L'entorn d'aquesta part del jardí estava una mica abandonada de la mà del jardiner. Però, en les vetllades ens ho passàvem molt bé, ballant al compàs de la música en viu i juntament amb altres grups de la tercera edat i un parell d'estrangers. També teníem temps (principalment les dones) de mirar i remirar mostradors i interiors de les moltíssimes tendes de totes les classes que ens trobàvem en el nostre passejar. Un d'aquests passejos ens va dur a visitar el local social de la tercera edat d'aquest poble. Magdalena, la presidenta ens va rebre afablement i ens explicar una mica les activitats que ells solen fer. El diumenge de matí agafàrem el bus de línia fins a Pollença, per veure el seu famós mercat; és com el nostre però amb més... moltes més coses, valia la pena fer el petit desplaçament. I ja que èrem allà, alguns, molt pocs, aprofitàrem l'ocasió per pujar els 365 graons de la interminable escala que et porta a l’Oratori del Calvari. construït entre els anys 1795-99. A l'interior, és de destacar un grup escultòric del Crist crucificat amb la Verge en els peus, del segle XIV.
El temps estiuenc ens va acompanyar durant la nostra estada, solament en la nit del divendres-matinada del dissabte, bufava tan fort que més d'un no va poder agafar el son, pel soroll que produïen les fortes ràfegues de vent. Amb una paraula, segons l'opinió general, al conjunt d'aquests dos dies d'esbarjo els podem donar la nota d'aprovat gairebé excel•lent.

EXCURSIÓ AMB CLASIC BALEAR

Imatges.
El dissabte 1 d'octubre, la gent gran de Sant Llorenç, una vegada més ens posàrem en marxa. aquesta vegada tocava una d'aquestes excursions subvencionades per una casa comercial, cinc dies abans de la data prevista ens la varen anul•lar per fallida i dissolució de l'empresa. Els engranatges dels encarregats d'aquests temes de la nostre associació es posaren en rapidesa en funcionament. A les poques hores teníem una nova empresa encantada de rebre'ns. “ Clasic Balear” ens va rebre a Can Tomeu és pollensi amb un bon pamboli per berenar. A continuació l'amena presentació i ofertes dels seus productes, tots molt interessants però amb poques novetats. Una vegada conclosa la part comercial i seguint el pla previst ens dirigim a la fàbrica de vidres Gordiola.
Quan l'any 1790 Bernardo Gordiola, fill del fundador de Vidres Gordiola, va dir que la seva gamma de canelobres i aranyes de cristall es va dissenyar per “il•luminar els palaus dels reis d'Europa i les mansions dels nobles del món” segurament no imaginava que, dos-cents anys després, les peces fabricades per Gordiola serien admirades i col•leccionades per la reialesa, els famosos i les grans cases de disseny del segle XXI.
Avui dia, els forns de Vidres Gordiola compten amb un equip de deu vidriers que produeixen 27 000 peces a l'any, moltes de les quals es venen en les seves tres tendes de Palma, mentre que unes altres s'exhibeixen en fires internacionals per tot el món, on són reclamades pels millors dissenyadors. L'entusiasme de l'actual propietari, Daniel Aldeguer Gordiola, per l'art i la història de la fabricació del vidre, sens dubte ha contribuït a l'augment del perfil de la companyia mallorquina i al creixent interès que ha despertat en l'alta societat durant les últimes dècades.
La seva fàbrica, a Algaida, ha estat visitada per les famílies reals de diversos països europeus i les seves peces adornen les suites i menjadors d'innombrables hotels de luxe. Amb el pas dels anys, l'empresa Gordiola segueix cuidant la qualitat del seu art.
El que heu llegit fins ara de la fàbrica de vidres Gordiola està copiat de mallorcarus.com
El primer vàrem poder contemplar embaladits com amb solament l'ajuda d'un tub de metall per sostenir la massa de cristall candent, unes simples pinces i les expertes mans de l'artista, anaven sorgint les gracioses i fràgils figures de vidre. I després de fer les oportunes compres, mirar i admirar l'infinit nombre d'obres d'art exposades en el museu i en els prestatges de la tenda, seguint la ruta prevista nostra propera parada era una altra tenda d'artesania; les joies que fabriquen els orfebres de "Lapis". Però, de sobte un !hooo està tancat! va sortir de les boques dels presents, ressonant amb força a l'interior de l'autocar en veure les portes i finestres del local tancades. Quan tornàrem al restaurant, faltava mitja hora per a l'hora concertada perquè en Tomeu llorensi, cuiner de Can Tomeu és pollensi ens tingués el dinar cuit. No era cosa d'estar-se aturats en el restaurant destorbant als cambrers que s'afanyaven preparant les taules. I per no fer nosa, anàrem a visitar l'exposició que Perles Majórica té just al costat. El dinar, un bufet
amb gran varietat de viandes, saboroses i ben presentades, va ser del gust de tots, no vaig escoltar cap comentari desfavorable sobre aquest ni cap altre tema relacionat amb l'excursió. Després una mica de ball per arrodonir la jornada i cap a casa manca gent.

EIVISSA

Imatges.
El cap de setmana comprès entre els dies 17, 18 i 19 de juny, un bon nombre de socis d'aquesta agrupació d'amics i tan familiar com és l'associació de la gent gran de Sant Llorenç, ens embarcàrem i sortírem de la nostra volguda roqueta per visitar una altra més petita, no per això menys bonica, interessant o important, Eivissa. vàrem haver d'aixecar-nos molt de matí, a les sis agafàvem l'autocar per dirigir-nos al port de Palma i des d'allí al port d'Eivissa, on arribàrem un poc passades les deu. Allí ens esperaven dos autocars, que abans de dirigir-nos a l'hotel ens dugueren a fer una volta pel barri antic de la capital de les Pitiüses. Dalt Vila, o part antiga de la ciutat d'Eivissa, és un conjunt de baluards i muralles renaixentistes construïdes sobre un recinte defensiu d'origen àrab per Felipe II a finals del segle XVI. En aquest conjunt de meravelles que en 1999 va passar a formar part del Patrimoni de la Humanitat, destaca la Catedral del segle XIV. Ja prop de la una ens pujàrem altra vegada als autocars que, aquesta vegada si, ens durien a l'Hotel Barceló Pueblo Playa. Del qual vull dir que durant els tres dies de la nostra estada, no vaig escoltar ni una queixa ni del menjar ni de l'amable i atent personal de totes les dependències.L’hotel está situat en Port del Torrent, una tranquil·la urbanització pertanyent al municipi de Sant Josep. Una vegada haver omplert la panxa amb els suculents menjars exposats en l'ampli menjador i haver reposat una estoneta, vàrem agafar el bus de línia i anàrem a visitar Sant Antoni de Portmany. Passàrem la tarda passejant per aquest bonic poble i el seu ampli passeig per la vorera del mar. De tornada a l'hotel, havent sopat ens varen sorprendre amb una demostració del que són capaces de fer alguns lloros ben entrenats, va ser una atracció entretinguda per passar una estona abans de ficar-nos al llit. El dissabte, uns pocs components del grup varen decidir recórrer l'illa pel seu compte, els altres havíem contractat un autocar perquè ens portés una altra vegada al port d'Eivissa, aquesta vegada per embarcar rumb a la Pitiüssa menor. una vegada allí contractàrem un altre autocar perquè ens dugués a recórrer l'illa. Una visita a Formentera, bé val la pena, fer el curt trajecte que separa les dues illes. El conductor, bon coneixedor dels racons amb més encant, ens va dur a donar un preciós passeig, parant on ell creia convenient. Així que partírem del Port de La Savina, fent la primera parada a Sant Francesc, capital de Formentera, passàrem per Sant Ferrán de les Roques, Caló de Sant Agustí i passant aquesta urbanització comença la pujada a la Mola, si fa no fa a la meitat de la pujada ens aturàrem en un bar restaurant amb un nom molt apropiat a la seva situació, es diu El Mirador. El panorama des d'allà dalt és impressionant, amb vista a les platges de la part nord i a les platges de Migjorn. La veritat és, que és difícil de descriure tanta bellesa en unes poques paraules. Després de prendre un refresc i amb les retines dels nostres ulls plenes d'aquell paisatge, reprenem la marxa fins a la punta més oriental de la petita illa. allà s'aixeca majestuós El far de la Mola, el far està situat a 2'5 km del poble del Pilar de la Mola . Es va construir l'any 1861 amb un projecte de Emili Pou Bonet i consta també de dos habitatges i d'algunes cambres per a l'activitat pròpia de farer. la llum del far es troba a uns 158 m d'alçada des de la mar i es va connectar a la xarxa elèctrica l'any 1971. Produeix una llum blanca amb un abast de 16 milles de llum fixa i de 23 milles de llampada. Durant molts anys hi ha hagut molts de farers que s'encarregaven de connectar la llum del far, però fa uns 10 anys ja no hi ha farer i es connecta tot sol a una hora determinada. Baixàrem per estirar les cames i contemplar d'a prop la torre. S'apropava l'hora de dinar i segons el pla previst pel xofer, ens va dur a la platja del Fonoll Marí, a Els Pujols, un nucli de població no gaire extens que pertany a la Parròquia de Sant Ferran de les Roques. Ens repartírem per uns quants restaurants i uns altres varen aprofitar el pícnic que portàvem de l'hotel. Així que, uns per aquí i uns altres per allà, dinàrem i passàrem la tarda a la platja fins a l'hora del retorn a Eivissa. A la nit, després del sopar ens vàrem oferir un espectacle d'equilibristes i contorsionistes. El diumenge, últim dia d'estada en Port del Torrent, no va haver-hi molt consens a l'hora de triar com passar el matí, es varen formar diversos petits grups amb diferents destinacions. La meva dona i jo, ens agregàrem a un grup que anaven a prendre un cafè a Sant Josep. I a la tarda varen venir els autocars a buscar-nos. Havia acabat la nostra escapada a Eivissa.

Tremponada d’agost.

El divendres 19, vàrem fer, amb un canvi important, la tradicional tremponada d'agost; no sé, si se li podia dir tradició, però almenys era ja una costum arrelada reunir-nos una tarda després de les festes de Sant Llorenç en el pinar de Sa Coma per degustar aquest plat tan nostre, tan humil, tan senzill, tan fàcil de preparar, tan sa i tan bo com es un trempó. Idò aquest any vàrem haver de rompre aquesta rutina, molt a pesar nostre, no poguérem gaudir de la fresca ombra dels pins per a aquesta reunió. L'amo de la finca exercint els seus drets de propietari, ha posat tots els impediments necessaris perquè no es pugui apropar cap vehicle, d'aquesta manera es feia molt complicat per als operaris de l'ajuntament fer-nos arribar cadires i taules i pels de l'organització per apropar tot el necessari per preparar el berenar. Així que decidírem celebrar la reunió a s'Escola Nova, organitzàrem la festa a la nit per no sofrir la terrible calor de les hores solars. Encara que no és el mateix, també ens divertim, després del trempó ballàrem una bona estona i ens ho passàrem molt bé. La directiva podríem demanar disculpes pel canvi, però creiem que tots els interessats saben que ni nosaltres ni la nostra delegada a l'ajuntament, podem obligar a cap propietari a deixar-nos entrar en la seva propietat.

FESTES DE LA MARE DE DÈU 2011

Imatges
Quan s'apropa el mes de setembre els llorencins ens preparam per al dia 8 celebrar la festa de la Mare de Déu Trobada. Encara que el patró del poble és Sant Llorenç, al qual dediquam les festes patronals el 10 d'agost; la venerable i venerada Mare de Déu Trobada és...és...és la Mare dels llorencins.
Aquesta tradició o llegenda, aquesta estimació, aquesta veneració per Ella, ens ve de molts segles enrere.
Mosén Joan Font Lliteres, en el seu llibre Petita crònica, publicat en setembre de 2003, diu: Ja en el llunyà segle XVI, els papers freds dels testaments dels habitants de la nostra contrada ens parlen de “deixes” a la Mare de Déu Trobada; volguent dir això que en els anys 1500 estava ben arrelada dins el Nostre Poble, la Tradició de la Trobada de la Mare de Déu; és, així, la nostra, la Tradició escrita més antiga de Mallorca, de totes les trobades de la Mare de Déu.. Des de fa molts anys, l'Associació de persones majors de Sant Llorenç col•laboram amb alguns dels actes organitzats per celebrar aquests dies de festa, crec que és de destacar el sopar de germanor que celebram any rere añy amb els nostres socis; a aquest acte convidam als directius de les associacions de gent gran dels pobles veïns, tenim l'honor de poder comptar amb la presència de la nostra delegada a l'ajuntament Donya María Galmes, i les altres autoritats presidides per l’Il•lustríssim batle Don Mateu Puigros; també és molt gratificant per a la nostra comunitat de socis poder comptar amb la companyia del president de la Federació d'associacions de gent gran de la part forana Don Antoni Niell.
Després del sopar, la nostra presidenta Catalina Pascual, com és habitual va dirigir unes paraules als socis allí reunits i va convidar a posar-se davant del micròfon al president de la Federació, a la nostra delegada i al Sr. batle. Els tres, després de saludar al públic, varen tenir unes paraules d'agraïment per a la nostra presidenta per haver-los convidat i a tota la junta directiva per l'esforç realitzat per poder dur a terme aquests esdeveniments.
Esperam poder seguir comptant amb les ajudes d'algunes entitats bancàries i de l'ajuntament, que ens acompanyin la salut i les forces, i el més important, que els nostres socis segueixin acudint a aquestes reunions de germanor i a tots els esdeveniments que per ells organitzam amb gran plaure i esperam poder fer-ho molts molts anys més.

Les alumnes del curs de manualitats, exposaren durant aquestes festes en la rectoria, els treballs realitzats durant la passada temporada. Valia la pena apuntar-se a contemplar les obres d'art que són capaces de fer amb les seves mans i molt poques eines, aquestes ” nines” de la tercera edat.

SA TORRE CEGA

Imatges.El 29 de juliol, a la tarda, ens desplaçàrem a Cala Rajada per visitar els jardins de Sa Torre Cega, també coneguts com els jardins de casa March.
En aquesta finca, adquirida pel matrimoni Joan March- Elionor Servera l'any 1915, existia una antiga torre de vigilància denominada Sa Torre Cega, per ser una de les poques sense contacte visual amb altres talaies de l'època. El proper any, dirigides per l'arquitecte Guillem Reynés, començaren les obres per a la construcció d'una vila d'esbarjo. La casa és de planta quadrada i consta de tres plantes i una torre lateral. L'interior estava distribuït al voltant d'un pati central, en l'exterior una gran terrassa enjardinada envolta l'edifici; és de destacar l'esveltesa i solidesa de les façanes i la llarga escalinata d'accés a l’edifici. En 1930 la casa va sofrir una petita reforma. en els anys 60-70 en passar a ser propietat de D. Bartolomé March Servera, es va tapar el pati i es feren importants modificacions per modernitzar l'interior. És en aquesta època quan neixen els famosos jardins de Sa Torre Cega. D. Bartomeu, que havia heretat de la seva mare la inclinació per l'art i la jardineria, va contractar al paisatgista britànic Russell Page perquè li donés forma a les seves idees, més endavant també varen intervenir en la creació dels jardins el paisatgista Leandro Silva i Gabriel Alomar. Per donar un matís diferent al bellíssim resultat d'uns quants anys de treballs, D. Bartomeu va fer escampar per aquells impressionants espais verds i passadissos, un grapat d'escultures, veritables obres d'art , algunes fetes expressament per a aquesta fi i altres dutes dels seus nombrosos viatges al voltant del món. Idò aquesta meravella va quedar destruïda amb el vendaval de l'onze de novembre del 2001. El 9 d'agost de 2010, després de nou anys de restauració, va ser oficialment reobert amb la presència de SS. MM. els Reis d'Espanya.
Però no va ser fins a l'11 de maig de 2011, quan es va obrir al públic.
En aquesta primera visita no vàrem poder atendre totes les demandes, doncs varen ser molts els socis que volien conèixer aquest renovat racó i solament podíem portar un grup de 45 persones. Així que, el 17 de setembre repetim l'excursió, aprofitant el matí per visitar el mercat de Cala Rajada o visitar el jardí els que no havien tingut ocasió de fer-ho la primera vegada. i després tots plegats anàrem a dinar a Sa Gruta Nova.

TORNEJOS DE PETANCA 2011

Imatges.Amb dos equips més que en les dues primeres edicions, hem celebrat els tercers tornejos de petanca de les festes de Sant Llorenç i de la Mare de Déu Trobada. Tant l'un com l'altre consideram que ha estat un èxit de participació de jugadors, ja que han estat sis (dos tripletas) els que aquest any s'han afegit a l'amistosa lluita pel triomf. Cal destacar també el progressiu augment de la qualitat i tècnica que dia rere dia van adquirint els jugadors i jugadores. En les dues contendes d'enguany ha resultat guanyador l'equip Morat, compost per: Catalina Campins, Pedro Moliner i Joan Gall. Vagi per a ells la nostra doble enhorabona. I el nostre agraïment als altres equips per la seva participació. L'organització també volem agrair al públic assistent per venir a animar al seu equip preferit.

EXCURSIÓ COMERCIAL 4-05-11

Imatges.
El dimecres 4 de maig, férem una excursió comercial convidats per Ruygal. A les 9 del matí sortim 70 i pico de persones en un autocar de dos pisos amb destinació a Santa Maria. En el restaurant que porta el mateix nom que l'empresa amfitriona, ens donaren unes galetes i un tassonet de suc de fruites, a continuació vàrem tenir la demostració i ofertes dels productes de l'empresa. Després de prop de dues hores d'entretinguda xerrada, encara que sembla, que per alguna de les persones allí presents, el tema del monòleg del venedor no va ser molt interesant o li importava poc, va haver-hi qui va pegar alguna becadeta. Idò bé, com anava dient, després d'aquestes dues hores i que cadascú adquirís el que li va semblar oportú comprar, els organitzadors ens dugueren a fer una volta per Festival Parc, un grandiós centre comercial i d'esplai, on pots trobar gairebé de tot, hi ha comerços de tot tipus, nombrosos bars i restaurants i parcs infantils, tot això repartit en amplis carrers i places sense trànsit rodat. L'hora i mitja que estàrem en aquell agradable lloc ens va passar volant. Però era hora d'anar a dinar, per a això tornàrem al mateix restaurant i una vegada allí ens varen donar un arròs brut deliciós, boníssim, d'aquells que se sol dir que el brou fa tallada, i una cuixa de pollastre amb patates de segon plat i un gelat i cafè i herbes dolces i..i..i saps que ens varen donar de coses. !AH! i cosa rara en les excussions comercials, també vàremm tenir ball, un senyor que tocava el saxofon i cantava molt bé. La gent va quedar satisfeta, l'excursió va sortir rodona. I tot això solament per dos euros. Increïble però cert.