H. TONGA CA'N PICAFORT

Imatges
Els dies 14,15 i 16 de maig, un bon nombre de socis vam anar de cap de setmana a Ca'n Picafort, ens allotgem en el Club Hotel Tonga en règim de tot inclòs. La veritat és que sempre repeteixo el mateix, en l'hotel, el menjar molt bon, bon servei,net,bon equip d'animació, però que voleu que us digui? és la veritat, fins i tot al bon temps ens acompanya sempre. El dissabte al matí uns pocs varem fer una visita al Parc Natural de l'Albufera; el diumenge, gairebé tots varem anar al mercat de Alcudia. Per les tardes teníem dues hores de música de ball, després acompanyar a les dones a visitar botigues, i a la nit teníem un entretingut chow en el saló de l'hotel. Creo que en general la gent va quedar contenta.

SON REUS I S'ALMUDAINA

Imatges
El dia 12 de maig, varem fer una excursió de les què nomenem culturals, al meu entendre va ser molt interessant i espero que hagi servit a més de fer-nos passar un dia entretingut, per a fer-nos comprendre la importància que té el simple i fàcil fet de reciclar; no m'estendré en repetir-vos tot el que ens varen explicar i tot el que varem veure en la nostra visita al Parc de tecnologies mediambientals, més conegut com Son Reus. Solament destacar que el nostre "basurer" està considerat com un dels millors del món, per la seva tècnica i total aprofitament dels nostres desaprofitaments; una altra cosa vull afegir: Per als qui com jo, pensaven el contrari, com més separem nosaltres a casa les nostres escombraries, menys li cobren al nostre ajuntament per reciclar, i recordem que ells paguen amb els nostres diners. La directiva de la gent gran, volem agrair a Maria Galmés delegada de benestar social, a Mateo Frau delegat de medi ambient i a Nieves Andreu tècnica de medi ambient de l'ajuntament de Sant Llorenç per haver-nos acompanyat en aquesta instructiva visita al Parc de tecnologies mediambientals de Mallorca. També agraïm a la direcció i a tot el personal del recinte, l'acollida i el bon tracte que varen tenir amb nosaltres; la coca i les empanades que ens varen servir per a berenar, no sé si eren reciclades o no, però estaven boníssimes.
Acabada la primera visita del matí, ens dirigim sense demora a la segona part del programa, El Palau Real de l'Almudaina, aquest gran palau té els seus orígens més remots en els assentaments megalítics, posteriorment va ser "castrum" romà, residència dels governadors musulmans, després dels reis cristians o els seus representants. El castell va ser pres pel rei Jaume I al conquistar la illa en 1229. Actualment L'Almudaina és utilitzada pel rei per a cerimònies d'estat i recepcions durant l'estiu el nostre recorregut comença entrant per la porta major enfront de la Catedral, varem passar pel pati d'armes, a l'esquerra està el "Tinell" o Sala Major, capella de Santa Ana, a l'oest passam pel palau del Senyor Rei que ocupa una torrassa de tres plantes, i a través del pati del sortidor es passa al Palau de la Senyora Regina situat en la façana que dóna sobre l'Hort del Rei i la rambla. És difícil descriure la fastuosidad i la grandesa d'aquests salons, això cal veure'l, per cert si algú està interessat els dimecres és gratis. Una vegada ben ple el nostre cap de noves tecnologies i antigues històries, ha arribat l'ora d'anar a omplir la panxa, i ja finalment he de comentar un cas curiós que ens va passar, després de dinar no varem ser capaços d'arrencar el ball, així que ens varem anar a casa sense baixar la panxada; una altra vegada serà-

GALATZÓ

Imatges.
El dissabte 24 d'abril li va tocar el torn a la Reserva del Puig de Galatzó, rebre la visita de la gent gran caminadora de Sant Llorenç; aquesta gent gran, amb molts anys, però d'esperit jove, tal com el nostre himne diu: Molts anys podem tenir, però ens agrada la festa i som una gent xalesta que ens volem divertir; Idó bé, aquest dissabte varem anar a divertir-nos passant un dia envoltats de naturalesa, va ser tan bonic i entretingut caminar escoltant el soroll dels molts salts d'aigua que hi ha al llarg del camí, el cant dels ocells i els crits dels paóns, que ni ens varem adonar de les pujades i baixades, graons i altres dificultats del camí; em refereixo al camí en l'interior del recinte perquè, el que és la carretera, o millor dit el camí, que cal recórrer des de Puigpunyent fins a arribar a aquest paradís, és un infern, principalment si el teu mitjà de transport és un autocar de 55 places. Bé val més no recordar la mala estona que passarem quan l'autocar havia de fer unes quantes maniobres per a aconseguir sortir d'alguna d'aquelles tancades i estretes volteres; així que tornem a seguir la nostra caminada per l'interior del parc, la veritat, val la pena passar el mal camí per a gaudir d'un dia en un ambient diferent. Idó bé ,el nostre caminar transcorria per un caminoi estret, envoltats de verdor, de tant en quan de les altes roques queia l'aigua en cascada formant bells estanys, algun fins a i tot tenien peixos de colors, jalonant el camí hi ha uns rústics però còmodes bancs de pedra o de fusta convidant-te a asseure't una estoneta a contemplar el paisatge i escoltar els típics sorolls de la mare naturalesa. també hi ha animals de diferents espècies, des d'óssos a gallines, porcs, cabres, conills, genetes etc...etc... Abans de la una ja havíem arribat tot el grup a l'esplanada habilitada per a menjar, allí hi ha taules i cadires, unes graelles per a torrar i un rústic quiosquet amb begudes i entrepans; idó això va ser el que varem fer, Torrarem i varem dinar; a continuació, a les dues, ens varen fer una demostració amb aus rapaços, cal veure la destresa d'aquests animals per a enxampar al vol el menjar que els llença el seu preparador. A les tres varem agafar la sendera de tornada, un altre bonic passeig com el del matí, un poc més curt però no menys interessant; aproximadament a les quatre agafàvem l'autocar, ens quedava el mal glop de tornar a passar l'estret camí fins a Puigpunyent, amb l'ajuda de Déu i l'experiència i el bon fer del conductor, ho passarem sense incidències. I així arribam al nostre benvolgut poble, idó fins a una altra si Déu ho vol.

Sa Berena.

Imatges
Dilluns dia cinc d'abril, segona festa de Pasqua, la gent gran també varem anar d'excursió, no havíem de quedar tot sols en el poble, on varem anar? Que vol dir on varem anar? A Lluc !!, és que hi ha algun mallorquí que no hagi anat alguna vegada ha fer la berena a Lluc? Jo crec que no, idó nosaltres també pujàrem al Santuari a menjar-nos la panada, i a veure la Mare de Déu. Passarem una bona estona per allí gaudint de l'esplèndid temps que ens va acompanyar durant tot el dia. A continuació ens varen baixar fins al Port de Pollença, estirem un poc les cames, els homes mirant les inumerables embarcacions de tot tipus i models allí amarrades, les dones recorrent una a una la llarga filera de botigues amb gran diversitat d'articles. La veritat és que va ser un matí entretingut. Aproximadament a les dues arribarem a Son Sant Martí, vaje un arròs bo que ens varen fer, i la porcella que estava per a xuclar-se els dits, i per a fer els deu reals justs, després d'un bon dinar no podia faltar un bon ball, magistralment amenitzat pel nostre amic Pedro Granados, I vist l'èxit aconseguit aquest any, solament ens queda desitjar que l'any que ve ens vagi igual de bé o millor.