Imatges
El dia 6 de març l'Associació de pensionistes, jubilats, tercera edat i consorts de Sant Llorenç des Cardassar va celebrar la seva anual assemblea general ordinària.
A les 20'15 h. amb la rectoria ben plena de socis, la presidenta, en segona convocatòria, va donar començament a l'acte.
Després de la salutació protocol•lària, Catalina va exposar al respectable com havia afectat la crisi a l'associació, les subvencions tant dels organismes governamentals com d'entitats privades han sofert una gran restricció, i això ha repercutit desfavorablement en les nostres arques, però a pesar de tots aquests contratemps, inconvenients o problemes, (seguia dient la presidenta) no instaurarem en la nostra associació el pagament de quotes anuals. Entre altres coses va informar també de l'estat de comptes, que resultà ser un poc inferior al de l'any passat. Va demanar també la presidenta consens per a incorporar dues noves persones a la junta rectora, al•legant que de cada dia la nostra comunitat de socis creix i en conseqüència creixen els treballs de l'organització.
El vicepresident va donar lectura a la llarga llista d'activitats portades a terme des de l'anterior assemblea i les previstes a realitzar pròximament.
En l'apartat de precs i preguntes, poques coses a ressaltar, va ser unànime per part dels assistents l'assentiment a tot l'exposat en la reunió.
Amb un tros de coca ens acomiadem i amb una copa de cava brindem amb els millors desitjos per al futur de l'associació.
P. D. Després de l'assemblea general ordinària de 2010, la junta rectora de l'Associació de pensionistes, jubilats, tercera edat i consorts de Sant Llorenç, queda constituïda per les següents persones i càrrecs: Presidenta: Catalina Pascual Pascual, Vicepresident: Bartolomé Massanet Gayá, Secretari: Agustín Domenge Riera, Tresorera: Margarita Font Gomila, i els següents vocals: Margarita Planiol Frau, Magdalena Torres Mestre, Juan Jaume Font, Jose Fullana Dalmau, Catalina Sureda Sureda, Antonio Nadal Roig, Gaspar Genovart Rosselló, Pedro Jaume Soler i Catalina Moragues Llompart.
lunes, marzo 15, 2010
viernes, marzo 05, 2010
SES PAÏSSES I SON BON TEMPS
Imatges
El 27 de febrer, una vegada més la nostra caminada a més de la seva part d'exercici físic, (que no va ser poc) va tenir el seu caire cultural. L'autocar ens va dur fins a Artà, deixant-nos en la rotonda després de l'estació, des d'allà ja caminant dirigim els nostres passos cap al poblat talaiòtic de Ses Païsses, un dels jaciments arqueològics més importants i millor conservats de les Illes Balears; En el seu recorregut podem observar i conèixer com eren els poblats de les gents que habitaven Mallorca fa 3000 anys. En la nostra expedició a l'època talaiòtica, varem ser sorpresos per l'aparició d'entre aquelles grans i antigues roques, de la sibil•la Nuredduna, néta del vell jerarca Summe•sacerdot del poblat de l’alcinar de Ses Païsses, l'acompanyava el geni grec Melisigeni amb la seva lira, suposam que aquesta aparició va ser influenciada per la lectura d'uns versos de l'obra La deixa del geni grec, de Miguel Costa Llobera, recitats per Catalina Pascual i Toni Nadal, també varen ajudar molt a fer-nos retrocedir en el temps, els relats del nostre guia cultural Guillem Pont.
Varem deixar Ses Païsses i els seus encanteris, eren al voltant de les onze quan varem començar a caminar el tram més llarg del nostre recorregut, el camí, llarg, però pla i en bon estat, transcorria entre ametllers florits, encara que els tenguem molt vists és agradable any rere any reviure aquest espectacle que ens brinda la naturalesa durant aquests freds mesos d'hivern. A poc a poc pero sense pauses, (fins i tot mes d’una va trobar una bona manada d’esparegs) anarem fent els prop de sis quilòmetres de la nostre ruta fins arribar a Son Bon Temps, allá ens esperaven l’amo i sa madona: En Pep Fuster i Francisca Aguiló, ja tenien foc fet perque poguesim torrar, així mateix avian preperat taules i cadires perque poguesim dinar tots mes còmodes. Després de les cordials salutacions als amos del lloc i veure, o millor dit admirar la petita però preciosa capella de la possessió, adornada, engalanada i anremallada per a tal ocasió, la gent, un poc cansada de la caminada, va anar agafant lloc en les taules, preparant-se i disposant-se a torrar, Però, quan els primers es disposaven a posar la sobrassada damunt les esgrellas va sonar la potent veu de la presidenta: !!Uep aquí!! per favor, esperau un poc, encara no hem donat permís per a poder començar a menjar; Es va armar un rum rum que va ser massa, i que s'a cregut aquesta,... però que s'a pensat,... i que té més si falten deu minuts per a la una etc... etc... us dic que varen ser llargs aquells set o vuit minuts d'espera... I a la fi, arribaren les sopes, era una sorpresa per gentilesa del restaurant Can Pedro; Valia la pena esperar, els comentaris es tornaren lloances i tots varem menjar un bon plat d'aquelles riquíssimes sopes mallorquines, després sí, per segón plat cadascun es va torrar el que duia, Però res més, perquè l'aigua, el vi, refrescs, taronges, coques i ensaïmades, ho havien desinteressadament preparat els amos de la casa, i per a fer els deu reals justs l'organització va posar el cafè i les herbes dolces, tampoc hi va mancar un bon ball de bot.
Quan encara falten dos quilòmetres per a arribar on ens espera l'autocar, m'acomiado i dono les gràcies a tota aquesta gent de bona voluntat que fan possible que cadascuna de les nostres caminades es converteixi en una entranyable festa.
Moltes gràcies i fins a la pròxima.
El 27 de febrer, una vegada més la nostra caminada a més de la seva part d'exercici físic, (que no va ser poc) va tenir el seu caire cultural. L'autocar ens va dur fins a Artà, deixant-nos en la rotonda després de l'estació, des d'allà ja caminant dirigim els nostres passos cap al poblat talaiòtic de Ses Païsses, un dels jaciments arqueològics més importants i millor conservats de les Illes Balears; En el seu recorregut podem observar i conèixer com eren els poblats de les gents que habitaven Mallorca fa 3000 anys. En la nostra expedició a l'època talaiòtica, varem ser sorpresos per l'aparició d'entre aquelles grans i antigues roques, de la sibil•la Nuredduna, néta del vell jerarca Summe•sacerdot del poblat de l’alcinar de Ses Païsses, l'acompanyava el geni grec Melisigeni amb la seva lira, suposam que aquesta aparició va ser influenciada per la lectura d'uns versos de l'obra La deixa del geni grec, de Miguel Costa Llobera, recitats per Catalina Pascual i Toni Nadal, també varen ajudar molt a fer-nos retrocedir en el temps, els relats del nostre guia cultural Guillem Pont.
Varem deixar Ses Païsses i els seus encanteris, eren al voltant de les onze quan varem començar a caminar el tram més llarg del nostre recorregut, el camí, llarg, però pla i en bon estat, transcorria entre ametllers florits, encara que els tenguem molt vists és agradable any rere any reviure aquest espectacle que ens brinda la naturalesa durant aquests freds mesos d'hivern. A poc a poc pero sense pauses, (fins i tot mes d’una va trobar una bona manada d’esparegs) anarem fent els prop de sis quilòmetres de la nostre ruta fins arribar a Son Bon Temps, allá ens esperaven l’amo i sa madona: En Pep Fuster i Francisca Aguiló, ja tenien foc fet perque poguesim torrar, així mateix avian preperat taules i cadires perque poguesim dinar tots mes còmodes. Després de les cordials salutacions als amos del lloc i veure, o millor dit admirar la petita però preciosa capella de la possessió, adornada, engalanada i anremallada per a tal ocasió, la gent, un poc cansada de la caminada, va anar agafant lloc en les taules, preparant-se i disposant-se a torrar, Però, quan els primers es disposaven a posar la sobrassada damunt les esgrellas va sonar la potent veu de la presidenta: !!Uep aquí!! per favor, esperau un poc, encara no hem donat permís per a poder començar a menjar; Es va armar un rum rum que va ser massa, i que s'a cregut aquesta,... però que s'a pensat,... i que té més si falten deu minuts per a la una etc... etc... us dic que varen ser llargs aquells set o vuit minuts d'espera... I a la fi, arribaren les sopes, era una sorpresa per gentilesa del restaurant Can Pedro; Valia la pena esperar, els comentaris es tornaren lloances i tots varem menjar un bon plat d'aquelles riquíssimes sopes mallorquines, després sí, per segón plat cadascun es va torrar el que duia, Però res més, perquè l'aigua, el vi, refrescs, taronges, coques i ensaïmades, ho havien desinteressadament preparat els amos de la casa, i per a fer els deu reals justs l'organització va posar el cafè i les herbes dolces, tampoc hi va mancar un bon ball de bot.
Quan encara falten dos quilòmetres per a arribar on ens espera l'autocar, m'acomiado i dono les gràcies a tota aquesta gent de bona voluntat que fan possible que cadascuna de les nostres caminades es converteixi en una entranyable festa.
Moltes gràcies i fins a la pròxima.
miércoles, febrero 24, 2010
SA RUA 2010.
La tercera edad també volgerem participar a la rua, perque ens agrada posar el nostre granet d’arena sempre que les nostres posibilitats ho permeten, creieu-me que si no miram d’axicar aquestes festes, ens quedarem sense tradicions, despres plorarem. Aquest any el temps no va acompanyar gens, esperem que no cada any plogi i la gent s’animi un poc més.
Bé vos deig unes fotos que vaig fer de la nostre comparsa, a veure si us animau i l’any que ve hi hagui més gent disfressada que public mirat. MOLTS D’ANYS.
Toni Nadal
Febrer/2010.
Imatges
Bé vos deig unes fotos que vaig fer de la nostre comparsa, a veure si us animau i l’any que ve hi hagui més gent disfressada que public mirat. MOLTS D’ANYS.
Toni Nadal
Febrer/2010.
Imatges
viernes, febrero 19, 2010
MERCAT DE SINEU
Mercat de Sineu
Imatges
Dimecres 17 de febrer ens varem anar al mercat de Sineu, un mercat conegut i visitat per molta gent cada setmana, idó aquesta setmana ens va tocar a nosaltres fer-li una visita a aquest mercat, un dels pocs de Mallorca on es poden comprar animals vius. Després de voltar i enrevoltar per places, carrers i carrerons plens de tota classe de gent que ven tota classe de productes, guiats per Pere Gelabert Salvá, membre de l'associació de cofradies de Sineu.anàrem ha fer unes visites culturals. La primera va ser a la Capella Real del convent de les monges Concepcionistes, seguidament l'església vella, on es guarden 17 dels 19 passos de les cofradies de la vila, y el convent dels Mínims, encara que fou fundat l'any 1667, l'any 1722 el convent fou objecte d'una gran reforma en què es va aixecar el claustre, entre d'altres elements, i des de 1877 constitueix la seu de l'Ajuntament. Després d'acomiadar-nos d’en Pere i agrair-li la seva grata companyia durant aquesta estona, encara va quedar temps per a la visita a l'església de Santa María de Sineu, que constitueix el monument més rellevant del patrimoni arquitectònic de Sineu, aixó sí, els dimecres fan pagar un euro d’entrada per a veure-la. A la una del migdia, varem posar rumb a ca na Joana Rafela de Montuïri, on ens esperava un arròs de peix i....bé l’altre plat no us ho diré perquè era dejuni, però tot va ser molt bo. Tampoc va faltar el ball després de dinar. Perquè molts d’anys podem tenir, però.... quan es tracta de ballar, tant ens dóna una guitarra, com si sonen guitarrons, els peus no ens toquen enterra i no ens podem aturar de remanar els galindons. Au idó, fins a una altra.
Imatges
Dimecres 17 de febrer ens varem anar al mercat de Sineu, un mercat conegut i visitat per molta gent cada setmana, idó aquesta setmana ens va tocar a nosaltres fer-li una visita a aquest mercat, un dels pocs de Mallorca on es poden comprar animals vius. Després de voltar i enrevoltar per places, carrers i carrerons plens de tota classe de gent que ven tota classe de productes, guiats per Pere Gelabert Salvá, membre de l'associació de cofradies de Sineu.anàrem ha fer unes visites culturals. La primera va ser a la Capella Real del convent de les monges Concepcionistes, seguidament l'església vella, on es guarden 17 dels 19 passos de les cofradies de la vila, y el convent dels Mínims, encara que fou fundat l'any 1667, l'any 1722 el convent fou objecte d'una gran reforma en què es va aixecar el claustre, entre d'altres elements, i des de 1877 constitueix la seu de l'Ajuntament. Després d'acomiadar-nos d’en Pere i agrair-li la seva grata companyia durant aquesta estona, encara va quedar temps per a la visita a l'església de Santa María de Sineu, que constitueix el monument més rellevant del patrimoni arquitectònic de Sineu, aixó sí, els dimecres fan pagar un euro d’entrada per a veure-la. A la una del migdia, varem posar rumb a ca na Joana Rafela de Montuïri, on ens esperava un arròs de peix i....bé l’altre plat no us ho diré perquè era dejuni, però tot va ser molt bo. Tampoc va faltar el ball després de dinar. Perquè molts d’anys podem tenir, però.... quan es tracta de ballar, tant ens dóna una guitarra, com si sonen guitarrons, els peus no ens toquen enterra i no ens podem aturar de remanar els galindons. Au idó, fins a una altra.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
