Caminada a Son Carrió

Imatges
Semblava que per la seva proximitat i perquè tots els llorencins hem estat allà un munt de vegades, la cosa seria un poc rutinària i poc divertida, idó no, la visita als nostres veïns carrioners va ser molt amena, cultural, alegre i saludable per l'exercici físic realitzat. Però, comencem pel principi; Com ve sent habitual l'últim dissabte de cada mes, la gent gran caminadora ens posem en marxa per a estirar un poc les cames, així idó, el dissabte 30 de gener la nostra destinació va ser Son Carrió. A les 9'30 h. partirem de la plaça en direcció a ses Rotes Noves, varem passar per darrere de Son Vives, varem travessar la carretera de Son Servera i agafant el camí de can Pau Jaques entràrem en el poble per l'estació del tren; Havíem caminat un poc més d'una hora i mitja. Varem tenir temps d'anar a prendre un cafetet abans d'acudir a la nostra cita cultural del dia; A les dotze ens esperava en l'església Mossèn Llorenç Miquel, per a delectar-nos amb les seves explicacions sobre els començaments i primers anys de l'església de Son Carrió. Don Llorenç ens va explicar la història que començar amb la donació d'uns terrenys en 1866 per part de D. Joan Lliteras Llull, i la gran participació del eclesiastic Antoni Maria Alcover i la seva família(que a les hores estaven de amitgers a Sa Torre Nova) en la construcció de l'actual església.
Després de assaciar les nostres ànsies de cultura, era l'hora d'omplir també la nostra panxa, per a això ens dirigim al poliesportiu, on cadascun va poder torrar el que havia portat. Un bon ball per a baixar la panxada i un poc abans de les quatre ens posem les cames dalt del coll i cametes em valguin cap a casa manca gent.
La presidenta, tots els membres de la directiva i un servidor com responsable d'aquestes caminades, volem donar les gràcies a: Maria Galmés la nostre delegada, Maria Monserrat Rosselló delegada de Son Carrió, Pep Jaume i la brigada de serveis, por la seva col•laboració i facilitats que ens han donat per a dur a bon terme el nostre objectiu, que no és altre més que passar-lo bé.

Es Gorc

Imatges
El dia 28 de novembre, una vegada més la gent gran caminadora de Sant Llorenç ens posem en marxa , a les 9 del matí, ulls espolsats i fora lleganyes, amb les espardenyes ben fermades partirem de la plaça cap al Gorc de ses Planes. Érem una trentena, la veritat es que jo no esperava tanta de gent aquesta vegada, la tirada era molt llarga. Grasies caminadores i caminadors per la vostre participació en aquesta i totes las demés caminades que hem fetes i les moltes que ens quedan per a fer. A la camada de Ses Voltes, férem un aturadeta per berenar. I camina caminarás deixarem a la dreta Can Roset, a la esquerra Can Pistola amb el gran garballó a la carrera, devant teniem el penyal den Picot, a la camada de Ses Planes ens esperava un altre grup de amics de les caminades, que no havian tengút coratge de fer-la sencera i havian arribat fins allá en cotxe. Tots junt arribarem al Gorc, se’ns feia rar veure aquells paratges tan nets i fora canyes, es veu que estan fent una bona netetge de les voreres del torrent. Aixó ens va permetre poder contemplar sense noses l’aigua que desde la Font den Remena baixa torrent avall fins que desapareix pels forats d’uns avencs. Tambe ens contá la madona Antónia (de ses Planes) que fins fa pocs anys hi havia a nes Gorc unes picas on anaven els veinats a rentar-hi la roba o la llana. A continuació visitarem el molí que hi ha uns quants metres més amunt a la vora del torrent. Del molí, dintre de la caseta, encara es conservan les dues moles de pedra que mogudes per la força de l’aigua engrunaven el blat o l’ordi fins fer-ne farina. També es conserven encara dretes, algunes de les parets que formaven el gros safareig, per amagatzamar l’aigua necesària per moure l’enginy. Poc després les nostres pases ens dugueren a s’Hort de Sa Begura. La construcció de la casa es remunta al segle XVI,i actualment ha estat restaurada mantenint el seu més pur caràcter d’antiga casa rural iconvertida en un Agroturisme de 7 apartaments amb 1 o 2 habitacions, equipades amb les últimes tecnologies peró conservant la seva rústica naturalitat. La finca amés compta de barbacoa, jardí i piscina. Els amos en Guillem i na Maria ens reberen amb els braços oberts, ens ensenyaren la casa, els apartaments i tot el voltant. Des d'aquí, com a responsable de l'expedició i en nom de tots els participants, vull agrair a la Maria i al Guillem la seva rebuda i atencions tingudes amb nosaltres, moltes gràcies de tot cor. Amb tot i amb aixó, s’havien fet ja, les dotze grosses, era hora d’anar a dinar ancara ens quedava una tiradeta per arribar a les cases de ses Planes, que era el lloc triat per a dinar-hi. No em vull allargar massa per explicar-vos l’història de ses Planes, tansols dir-vos que alguns del grup s’enrecordaven que allá i feien escola i havia una capelleta on se celebrave la Santa Missa. El que si vull recalcar és, que si en l'altre lloc ens van rebre molt bé, aquí no es van quedar enrere amb les benvingudes, amabilitats i facilitats perquè ens sentíssim a gust. ...I vage si ens trobàvem a gust, en l'esplanada davant de les cases i gaudint del paisatge. Acabàrem de dinar i.... Que us pensàveu que ja estava tot fet? Idó no, de cop i volta i per sorpresa va aparèixer madò Antónia, el fill, la filla i la nora carregats d'ensaïmades i melons per a tot-hom. Moltes gràcies madò Antónia i família per la vostra amabilitat i paciència i per les ensaïmades. La festa va acabar amb el café i les herbes dolçes. I pancha plena pertirem per avall cap al poble.Ens mencaven uns 5 kilometres per recórrer. Com us dic sempre, arribarem cansats, pero amb ganes de tornar-hi.

Torrada de Sant Antoni.

Imatges
Per a no coincidir ni interferir amb els foguerons del dissabte de Sant Antoni, varem decidir avançar uns dies la festa de la torrada de la gent gran, així tot aquell que li vengui en gana pot assistir als dos, i d'aquesta manera tothom content. Així que el dijous dia 14 al voltant de les sis, brusquejant, varem calar foc a la llenya mullada que ens havien preparat els operaris de la brigada de serveis de l'ajuntament. A força de gas-oil i paciència aconseguírem tenir un bon caliu per a poder torrar a l'hora prevista. El temps que havia estat brusquejant tot el dia i amb forts vents, es va calmar bastant a l’hora de sopar, es veu que tenim molt de bo en la Mare de Deu Trobada i amb una bufada espergí l’anigulada perque podesim tenir la festa amb pau. Sols mancá una ximbomba, ningú es recordá de dur-ne una, i sense instrument, ho provarem, pero no varem ser capaços d’enrengar a cantar a Sant Antoni, dues cançons curtetes va ser tot el que conseguirem entonar. Be idó l’any qui ve hi pensarem a dur sa ximbomba i ja ho veureu si cantarem, i fort.

Nit de cap d'any

Per a acomiadar l'any 2009 i donar la ben vinguda al 2010, la nit de cap d'any, a pesar de ser una festa tradicionalment molt familiar, com també ho és la nit de Nadal, més de cent socis de la tercera edat ho varen celebrar junts, a la plaça. Uns perquè els agraden aquestes festes, altres per no estar sols a casa i uns pocs per aprofitar que aquestes torrades que organitza la tercera edat surten molt barates, la qüestió és, que varen ser bastants els què varen acudir a provar la panxeta,la llonganissa i els botifarrons (tot elaborat en les matances de l'associació). A pesar del punyetero fred, de l’oratge que feia, d'aquell que es diu fred de neu, ben abrigats a l'empara de la calor del foc i ajudats un poc pel vi, la gent va poder torrar les viandes, que pel que sembla, va sortir tot molt bo. I havent sopat en pau i concòrdia, amb la panxa plena i a pesar de l'edat dels nostres socis, més d'un es va quedar fins a les dotze campanades, per a menjar els tradicionals dotze raïms de la sort i començar l'any ballant com un més dels molts de joves congregats en la plaça.

Idó molts d’anys, salut i força, que l'any que ve siguem més i no en falti cap dels qui hi havia enguany.