Imatges
Palma de nit.
El 23 de juliol, l'associació de la gent gran, vàrem organitzar una excursió nocturna al barri antic de Palma.
A les sis de l'horabaixa sortirem cinquanta persones des del punt de partida habitual, cap a Ciutat, l'autocar ens va deixar en la Plaça de La Reina, i allá va començar el nostre passeig fins a la Plaça de Santa Eugenia. En un cantó de la plaça es troba Típika, una botiga de productes autòctons i oficina de rutes i itineraris. Allí ens esperava el nostre guia acompanyant, l'historiador Mateu Masegosa; després de degustar els productes mallorquins per invitació de la casa, ens vàrem disposar a seguir a Mateu pels estrets carrers dels barris de Sa Portella, Es Call i Dalt Murada.
En cada cantó, en cada racó, davant de cadascuna de les moltes, antigues i senyorials mansions, Mateu ,tenia alguna cosa per a contar-nos, els seus relats entre la realitat històrica, mites i llegendes contats amb un toc d'humor, varen ser escoltats amb delit per tots els components del nostre grup. No us puc contar tot el que vàrem aprendre aquesta nit, no acabaríem mai, entre moltes altres coses el nostre guia ens va parlar de Ramón Zaforteza i Pax- Fuster de Vilallonga i Net, mès conegut com a El Comte Mal per les moltes infàmies i maldats que es conten d'ell. Del Drac de Na Coca, una bèstia feroç, que es menjava els infants arrencant-los dels seus bressols, i qualsevol que s'atrevís a sortir de nit podia acabar en le seva gargamella. El feroç Drac va ser mort per Bartomeu Coc en l'any 1776, el regalar a la seva estimada com mostra del seu amor. Avui dia es pot veure embalsamat en el Museu Diocesà de Mallorca el Drac de na Coca, que es tractava d'un cocodril que va viure en aquells anys en el laberint dels claveguerams del barri de Sa Portella. També ens va parlar Mateu, de Na Maria Enganxa, la dona que viu en pous, rius, torrents i altres llocs amb aigua dolça i perillosos per als nens; d'aquesta manera s'espanta als petits perquè no s'acotin aquests llocs, doncs si ho fan, Na Maria els enganxa i els fa caure al fons de l'aigua.
Heu escoltat alguna vegada dir: La Seu plena d'ous? Segur que si, idó aquesta expressió ve que antigament per manca de detergents s'usava el vermell d'ou (per el seu gran contingut en àcids) per a netejar el fum de les xemeneies i dels Vaixells que barrejat amb el salobre del mar es quedava aferrat i enfosquia la façana de la Catedral. També varen ser famoses les disputes i baralles mantingudes durant anys pels Canamunt i els Canavall. El torrent de Sa Riera era la seva frontera natural, la família dels Anglada, vivien en la part alta eren els Canamunt i els Rossinyol en la part baixa eren els Canavall. Sa mà des Moro, l'home del sac... i moltes més varen ser les històries mig realitat i mig llegenda, què en els escenaris naturals on havien ocorregut ens va estar relatant amb encert i gràcia el Senyor Masegosa durant prop de tres hores.
Prop de les onze de la nit ens acomiadem de Mateu, a Montuïri ens estava esperant el sopar i no era cosa de fer esperar a la família que també ens atén sempre que anem a ca na Joana Rafela. I així, amb un bon pa amb oli i companatge, va acabar l'excursió nocturna per el barri antic de Ciutat.
sábado, julio 31, 2010
miércoles, julio 07, 2010
Concert del Torret de Pareis 2010
Imatges
Continuant amb el llistat d'activitats previstes i continuant amb les ganes de divertir-nos i passar-lo bé, el diumenge 4 de juliol, amb dos autocars plens de gent xalesta, ens dirigim al Port de Sóller, allá, juntament amb un altre autocar procedent de Son Carrió, vàrem embarcar en un gran catamarà rumb a Sa Calobra; En menys de mitja hora vàrem poder contemplar des del mar la famosa i espectacular desembocadura del Torrent de Pareis; Desembarcàrem en el petitonet moll de Sa Calobra i ens vàrem disposar a passar unes agradables hores, cadascun va triar gaudir a la seva manera aquest matí assolellat i envoltats de naturalesa; alguns, contemplant el paisatge des de les còmodes cadires a l'ombra del quiosquet de la platja, els què varen triar prendre un bany, es varen repartir entre la platja de Sa Calobra i la del Torrent, uns altres prenent-se un gelat miraven l'anar i venir de la gent des de la terrassa d'algun restaurant, uns pocs, més inquiets, varen estirar les cames recorrent aquelles belles i naturals contradas i jo em vaig endinsar uns dos o tres quilòmetres torrent amunt, per a contemplar una vegada més aquesta meravella incomparable i irrepetible que el 30 de gener de 1991 va ser classificat com àrea natural d'especial interès, i el 16 de maig de 2003, va ser declarat Monument Natural; A pesar del cansament i la calor, m'hagués agradat seguir fins a dalt, però no hi havia temps per a més i vaig haver de donar mitja volta, anar a prendre una cervesa molt fresca, que per cert, va ser bona fins que em varen dir el preu (400 pts).
Un poc abans de les tres ens reunim i així tots junts, inclosos els de Son Carrió, vàrem entrar al restaurant “La Calobra” per dinar.
Una hora i mitja després, ben menjats i ben beguts, ens dirigim a l'esplanada del torrent i ens acomodam per a escoltar el concert, que és uns dels esdeveniments musicals més sigulars de l'estiu mallorquí, les audicions començaren l'any 1964, el pintor Josep Coll Bardolet trià aquest escenari natural per la seva bellesa i sonoritat per difondre la música coral i estigé al capdevant de l'organització durant vint anys. A partir d'aquest moment Sa Nostre, caixa de balears, n'assumí la continuació i fins avui ja son 47 els conserts duits a terma. Aquest any vàrem tenir el gust i el plaer de poder escoltar a dos grups extraordinaris: En primer lloc varen actuar tres veus femenines i dos violoncels que formen "AIR SOUl", una combinació poc freqüent en agrupacions corals. A continuació varen actuar el CANTABILE, THE LONDON QUARTET, format per quatre veus masculines que també varen fer les delícies de la concurrència. Finalitzat el concert, cap a l'autocar manca gent, i una vegada més hem de donar les gràcies a la Mare de Déu Trobada per preservar-nos de tot perill i acompanyar-nos de tornada a casa.
Continuant amb el llistat d'activitats previstes i continuant amb les ganes de divertir-nos i passar-lo bé, el diumenge 4 de juliol, amb dos autocars plens de gent xalesta, ens dirigim al Port de Sóller, allá, juntament amb un altre autocar procedent de Son Carrió, vàrem embarcar en un gran catamarà rumb a Sa Calobra; En menys de mitja hora vàrem poder contemplar des del mar la famosa i espectacular desembocadura del Torrent de Pareis; Desembarcàrem en el petitonet moll de Sa Calobra i ens vàrem disposar a passar unes agradables hores, cadascun va triar gaudir a la seva manera aquest matí assolellat i envoltats de naturalesa; alguns, contemplant el paisatge des de les còmodes cadires a l'ombra del quiosquet de la platja, els què varen triar prendre un bany, es varen repartir entre la platja de Sa Calobra i la del Torrent, uns altres prenent-se un gelat miraven l'anar i venir de la gent des de la terrassa d'algun restaurant, uns pocs, més inquiets, varen estirar les cames recorrent aquelles belles i naturals contradas i jo em vaig endinsar uns dos o tres quilòmetres torrent amunt, per a contemplar una vegada més aquesta meravella incomparable i irrepetible que el 30 de gener de 1991 va ser classificat com àrea natural d'especial interès, i el 16 de maig de 2003, va ser declarat Monument Natural; A pesar del cansament i la calor, m'hagués agradat seguir fins a dalt, però no hi havia temps per a més i vaig haver de donar mitja volta, anar a prendre una cervesa molt fresca, que per cert, va ser bona fins que em varen dir el preu (400 pts).
Un poc abans de les tres ens reunim i així tots junts, inclosos els de Son Carrió, vàrem entrar al restaurant “La Calobra” per dinar.
Una hora i mitja després, ben menjats i ben beguts, ens dirigim a l'esplanada del torrent i ens acomodam per a escoltar el concert, que és uns dels esdeveniments musicals més sigulars de l'estiu mallorquí, les audicions començaren l'any 1964, el pintor Josep Coll Bardolet trià aquest escenari natural per la seva bellesa i sonoritat per difondre la música coral i estigé al capdevant de l'organització durant vint anys. A partir d'aquest moment Sa Nostre, caixa de balears, n'assumí la continuació i fins avui ja son 47 els conserts duits a terma. Aquest any vàrem tenir el gust i el plaer de poder escoltar a dos grups extraordinaris: En primer lloc varen actuar tres veus femenines i dos violoncels que formen "AIR SOUl", una combinació poc freqüent en agrupacions corals. A continuació varen actuar el CANTABILE, THE LONDON QUARTET, format per quatre veus masculines que també varen fer les delícies de la concurrència. Finalitzat el concert, cap a l'autocar manca gent, i una vegada més hem de donar les gràcies a la Mare de Déu Trobada per preservar-nos de tot perill i acompanyar-nos de tornada a casa.
domingo, junio 20, 2010
Festa, final d'activitats.
Imatges
El dissabte 12 de juny, per a celebrar el final de les activitats d'hivern, la Conselleria de Benestar Social va organitzar a Felanitx una trobada per a tots els participants en algun dels cursos impartits en els pobles de llevant; Un aplaudiment per a l'organització que en tot moment van tenir sota control i sense aclaparaments a les més de dues mil persones allí congregades; L'enhorabona a la Policia local que sense provocar embusos de tràfic varen guiar fins al recinte ferial als cinquanta autocars arribats des dels diferents pobles participants. La festa va ser un èxit, però no és aquesta festa la què jo volia comentar, m'he posat a escriure per a contar-vos la nostra particular festa de final d'activitats, la què va organitzar el dia 19 de juny l'Associació de la tercera edat de Sant Llorenç. no érem tants com a Felanitx, però van ser més de dos-cents els socis que es van apuntar a l'esdeveniment. La vetllada va començar amb un trempò amb companatge i gelat amb cuarto, els motlles van ser aportats desinteressadament per diverses persones que no vull nomenar per no oblidar-me d'alguna, però des d'aquí, en nom de la presidenta i de tota la junta directiva, volem agrair a totes elles la seva valuosa aportació.
Abans de començar el ball, seguint l'ordre previst però sense molt protocol, la presidenta Catalina Pascual va dirigir unes paraules al respectable i va donar pas i convidà a Maria Galmés, delegada de benestar social del nostre ajuntament, a D. Antoni Niell, president de la Federació d'associacions de gent major de la part forana i al Conseller director insular de Relacions Ciutadanes D. Tolo Aguilar que també ho fessin; Els tres van aportar el seu granet d'arena a la dissertació, entre altres coses varen agrair a la presidenta la invitació a aquesta entranyable vetllada. Nosaltres els agraïm que acceptessin la nostra proposta i ens honressin amb la seva presència en aquesta nit tan esplèndida on solament varen fallar (Gràcies a Déu) les prediccions metereològiques. A continuació s'entregaren uns obsequis de part dels alumnes a Aina Mª Lladonet coordinadora de la zona de llevant i les monitores Maria José i Aina Pont, en agraïment a la seva paciència i bon comportament en el difícil art d'ensenyar a aquestes nines i nins tan grans. I a la fi, va començar el ball, molt ben amenitzat per "Guillem" la gent gran xalesta va aguantar ballant sense aturar fins passada la mitjanit. Arribada aquesta hora, solament em queda per dir: Bona nit si et colgues i fins a una altra.
El dissabte 12 de juny, per a celebrar el final de les activitats d'hivern, la Conselleria de Benestar Social va organitzar a Felanitx una trobada per a tots els participants en algun dels cursos impartits en els pobles de llevant; Un aplaudiment per a l'organització que en tot moment van tenir sota control i sense aclaparaments a les més de dues mil persones allí congregades; L'enhorabona a la Policia local que sense provocar embusos de tràfic varen guiar fins al recinte ferial als cinquanta autocars arribats des dels diferents pobles participants. La festa va ser un èxit, però no és aquesta festa la què jo volia comentar, m'he posat a escriure per a contar-vos la nostra particular festa de final d'activitats, la què va organitzar el dia 19 de juny l'Associació de la tercera edat de Sant Llorenç. no érem tants com a Felanitx, però van ser més de dos-cents els socis que es van apuntar a l'esdeveniment. La vetllada va començar amb un trempò amb companatge i gelat amb cuarto, els motlles van ser aportats desinteressadament per diverses persones que no vull nomenar per no oblidar-me d'alguna, però des d'aquí, en nom de la presidenta i de tota la junta directiva, volem agrair a totes elles la seva valuosa aportació.
Abans de començar el ball, seguint l'ordre previst però sense molt protocol, la presidenta Catalina Pascual va dirigir unes paraules al respectable i va donar pas i convidà a Maria Galmés, delegada de benestar social del nostre ajuntament, a D. Antoni Niell, president de la Federació d'associacions de gent major de la part forana i al Conseller director insular de Relacions Ciutadanes D. Tolo Aguilar que també ho fessin; Els tres van aportar el seu granet d'arena a la dissertació, entre altres coses varen agrair a la presidenta la invitació a aquesta entranyable vetllada. Nosaltres els agraïm que acceptessin la nostra proposta i ens honressin amb la seva presència en aquesta nit tan esplèndida on solament varen fallar (Gràcies a Déu) les prediccions metereològiques. A continuació s'entregaren uns obsequis de part dels alumnes a Aina Mª Lladonet coordinadora de la zona de llevant i les monitores Maria José i Aina Pont, en agraïment a la seva paciència i bon comportament en el difícil art d'ensenyar a aquestes nines i nins tan grans. I a la fi, va començar el ball, molt ben amenitzat per "Guillem" la gent gran xalesta va aguantar ballant sense aturar fins passada la mitjanit. Arribada aquesta hora, solament em queda per dir: Bona nit si et colgues i fins a una altra.
viernes, junio 18, 2010
CABRERA
Imatges
Com última excursió de la segona temporada de caminades de la gent gran, vàrem escollir fer-nos una passejada per la illa de Cabrera Així idó, el dia 5 de juny, ens desplacem fins a la Colònia de Sant Jordi per a des d'allí dirigir-nos amb barca al què des del 29 d'abril de 1991 és el Parc Nacional marítim terrestre de l'arxipèlag de Cabrera. No més arribar, a peu de moll ens esperaven unes simpàtiques empleades del Parc, que molt amablement i d'una manera clara ens varen explicar el que podíem i el que no podíem fer en la illa; després de la benvinguda, gairebé tots els components del grup ens dirigim al Castell què des d'una altura de 85 metres domina l'entrada al port; El Castell és l'adificació més antiga i amb major interès de Cabrera. Probablement fou construït a la fi del segle XIV per vigilar i defensar l'illa dels atacs dels pirates.Després de pujar per la ziga zaga del camí, un munt de graons en l'exterior i una interminable escala de caragol ja dintre de l'edifici, vàrem arribar al punt més alt de la fortificació, des d'on es pot gaudir d'una vista immillorable del port de Cabrera, així com d'alguns dels cims més importants de l'illa, com na Picamosques,el penyal Blanc i sa Miranda, a més del far d'Ensiola. Valia la pena pujar, a pesar del sol que ens va acompanyar durant tota la jornada. Una vegada de tornada al moll, vàrem prendre un refresc en la cantina abans d'emprendre el camí que ens duria a la platja des Pagés i a l'àrea recreativa. Allí hi ha a disposició del públic taules i bancs sota una envelada per a poder dinar a l'ombra; I així ho ferem la gran majoria, mentre uns altres anaren a dinar a la barca. Després de dinar, uns per aquí uns altres per allà estirant les cames, alguns varen passar l'estona en la platja i uns altres varen romandre a l'ombra fins a l'hora d'iniciar el camí de retorn; camí què encara ens reservava una molt agradable sorpresa per a la majoria de nosaltres que no coneixíem la Cova Blava. És...És....És senzillament impressionant, el blau de l'aigua, em va recordar quan la meva mare posava la roba blanca en remull amb “blavet”, és un color blau però molt transparent, alguns no varen poder resistir la temptació de pegar una capbussada en aquelles cristal·lines aigües. a pesar de veure's en les clares aigües algunes meduses.
Bé idó, d'aquesta manera donem per acabada la segona temporada de les caminades de la gent gran. Esper haver aconseguit el nostre propòsit, què no és altre que el d'entretenir, conèixer noves contrades, aprendre alguna cosa nova en cadascuna de les nostres sortides i l'objectiu principal: Promoure l'exercici físic a l'aire lliure entre la gent gran. Vull donar les gràcies de part de la presidenta, de tota la directiva i en el meu propi, a totes aquelles persones que ens han acompanyat en aquestes excursions, doncs sense caminadors, no hauria caminades. moltes gràcies i fins a setembre.
Com última excursió de la segona temporada de caminades de la gent gran, vàrem escollir fer-nos una passejada per la illa de Cabrera Així idó, el dia 5 de juny, ens desplacem fins a la Colònia de Sant Jordi per a des d'allí dirigir-nos amb barca al què des del 29 d'abril de 1991 és el Parc Nacional marítim terrestre de l'arxipèlag de Cabrera. No més arribar, a peu de moll ens esperaven unes simpàtiques empleades del Parc, que molt amablement i d'una manera clara ens varen explicar el que podíem i el que no podíem fer en la illa; després de la benvinguda, gairebé tots els components del grup ens dirigim al Castell què des d'una altura de 85 metres domina l'entrada al port; El Castell és l'adificació més antiga i amb major interès de Cabrera. Probablement fou construït a la fi del segle XIV per vigilar i defensar l'illa dels atacs dels pirates.Després de pujar per la ziga zaga del camí, un munt de graons en l'exterior i una interminable escala de caragol ja dintre de l'edifici, vàrem arribar al punt més alt de la fortificació, des d'on es pot gaudir d'una vista immillorable del port de Cabrera, així com d'alguns dels cims més importants de l'illa, com na Picamosques,el penyal Blanc i sa Miranda, a més del far d'Ensiola. Valia la pena pujar, a pesar del sol que ens va acompanyar durant tota la jornada. Una vegada de tornada al moll, vàrem prendre un refresc en la cantina abans d'emprendre el camí que ens duria a la platja des Pagés i a l'àrea recreativa. Allí hi ha a disposició del públic taules i bancs sota una envelada per a poder dinar a l'ombra; I així ho ferem la gran majoria, mentre uns altres anaren a dinar a la barca. Després de dinar, uns per aquí uns altres per allà estirant les cames, alguns varen passar l'estona en la platja i uns altres varen romandre a l'ombra fins a l'hora d'iniciar el camí de retorn; camí què encara ens reservava una molt agradable sorpresa per a la majoria de nosaltres que no coneixíem la Cova Blava. És...És....És senzillament impressionant, el blau de l'aigua, em va recordar quan la meva mare posava la roba blanca en remull amb “blavet”, és un color blau però molt transparent, alguns no varen poder resistir la temptació de pegar una capbussada en aquelles cristal·lines aigües. a pesar de veure's en les clares aigües algunes meduses.
Bé idó, d'aquesta manera donem per acabada la segona temporada de les caminades de la gent gran. Esper haver aconseguit el nostre propòsit, què no és altre que el d'entretenir, conèixer noves contrades, aprendre alguna cosa nova en cadascuna de les nostres sortides i l'objectiu principal: Promoure l'exercici físic a l'aire lliure entre la gent gran. Vull donar les gràcies de part de la presidenta, de tota la directiva i en el meu propi, a totes aquelles persones que ens han acompanyat en aquestes excursions, doncs sense caminadors, no hauria caminades. moltes gràcies i fins a setembre.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
