ImatgesEls dies 18-19 i 20 de febrer, la gent gran de Sant Llorenç ens anàrem de cap de setmana. Gairebé sempre, bé, crec que puc dir que sempre ens ho hem passat molt bé en aquesta classe de sortides. Idó aquesta no es va quedar darrera. És opinió unànime de tots els components del nostre grup (prop de 70 persones) que aquesta darrera sortida ha estat una de les que més còmodes i ben atesos ens hem trobat. La veritat és que no se m'ocorre res per destacar, era tot perfecte, tant si parlem de neteja, conservació, decoració, animació, atenció al client, servei de bar i restaurant, una cosa si que ens va estranyar a gairebé tots, el sabor del menjar, no tenia gust d'hotel, tenia gust casolà. Agraïm el tracte rebut per tot el personal sense excepcions, començant pel primer graó fins al director. Per això jo li poso la nota d'excel•lent a l'Hotel “Delfín Mar****” de Santa Ponça.
A més de ballar i jugar a cartes a l'hotel, en l'exterior, el grup ho va passar molt bé, aprofitant el bon temps vàrem poder passejar pels voltants i visitar les urbanitzacions veïnes.
També vàrem poder visitar en l’entrada de la badia, la gran creu que es va aixecar
per commemorar el desembarcament a la platja de Santa Ponça en 1229 de les tropes del rei Jaume I, moment en què el domini de Mallorca va ser pres als musulmans, per retornar a la cristiandat i entrar a formar part de la cultura catalana. Aquest fet es commemora cada any amb celebracions durant una setmana, al voltant del dia 10 de setembre. Un altre vestigi de la conquesta cristiana, és la capella de la Pedra Sagrada, a l'interior de la qual es guarda una gran pedra, sobre la qual es diu que es va celebrar la primera missa, després del desembarcament de les tropes cristianes, situada al costat de la carretera anant cap a Magaluf.
En el desdejuni del diumenge, vàrem tenir la nota trista del nostre viatge, cuan la nostra companya Antonia Rosselló, va rebre la notícia de la mort del seu germà, descansi en pau.
miércoles, abril 13, 2011
lunes, febrero 14, 2011
CAVALCADA DE SANT ANTONI 2011
Sant Antoni està alabat
per aixó toca sa campaneta,
ses nines de sa tercera edat
pesquen en sa seva barqueta.
Amb aquesta glosa penjada davant del tot terreny, en Miguel de les tres jotes estirava la barca, amb el patró mans al timó, Sant Antoni tocant la campaneta i unes quantes “nines” de la tercera edat amb la seva canya cadascuna ha veure qui pesca el peix més gros.
Feia ja uns quants anys que l'associació de la gent gran de Sant Llorenç no participava en les "beneides" de Sant Antoni. aquest any hem volgut posar el nostre granet d'arena a la festa participant amb una carrossa inspirada en la glossa que diu: Sant Antoni va per mar, tocant una campaneta, tots els peixos de la mar li boten dins la barqueta.
En vista de que ens ho passàrem molt bé i ens divertirem molt, ja estem pensant com farem la carrossa de l'any que ve, !VISCA SANT ANTONI!.
per aixó toca sa campaneta,
ses nines de sa tercera edat
pesquen en sa seva barqueta.
Amb aquesta glosa penjada davant del tot terreny, en Miguel de les tres jotes estirava la barca, amb el patró mans al timó, Sant Antoni tocant la campaneta i unes quantes “nines” de la tercera edat amb la seva canya cadascuna ha veure qui pesca el peix més gros.
Feia ja uns quants anys que l'associació de la gent gran de Sant Llorenç no participava en les "beneides" de Sant Antoni. aquest any hem volgut posar el nostre granet d'arena a la festa participant amb una carrossa inspirada en la glossa que diu: Sant Antoni va per mar, tocant una campaneta, tots els peixos de la mar li boten dins la barqueta.
En vista de que ens ho passàrem molt bé i ens divertirem molt, ja estem pensant com farem la carrossa de l'any que ve, !VISCA SANT ANTONI!.
EXCURSIÓ CULTURAL
El dia 7 de gener, va partir a tres quarts de tres des del punt de costum un autocar amb 58 passatgers a bord, destinació: Palma de Mallorca. Allí els va rebre en Jordi, el guia que els acompanyaria durant tot el recorregut de l'excursió. però abans de començar, en Jordi va repartir a cadascun dels assistents un aparell d'aquests de noves tecnologies, consistia en uns auriculars pels quals es podia escoltar perfectament les explicacions que anava donant el guia, cosa molt bona, així no fa cap falta acaramullar-se al voltant del que descriu el que estan veient, ni el que parla ha de cridar per ser escoltat.
Primera visita, el Betlem Napolità del Museu Palau March. Aquest extraordinari pessebre va ser declarat Bé d'Interès Cultural l'any 2003. Està compost per un conjunt de figures del segle XVIII d'incalculable valor, cal veure-ho, és molt difícil d'explicar tal magnitud. En Jordi també els va ensenyar un trosset del museu, varen tenir la sort de poder visitar el primer pis, (no estava previst).
Ara tocava degustació, el guia els va acompanyar a la seva oficina- botiga on atesos per Berta varen ser obsequiats amb una degustació de productes de la nostra terra, com el pa amb oli verjo, sobrassada de porc negre, torró d'ametlles de la Illa, herbes dolces o palo.
A continuació passant per Plateries, en Jordi ens va explicar una mica la història de tan singular carrer i com a nous edificis modernistes intenten desbancar les antigues edificacions de tan estret carrer. Les visites continuan, aquesta vegada li toca el torn al Batlem del convent de les Monges Clarisses. Molt diferent del que havien vist anteriorment, aquest representava el típic betlem mallorquí, hi havia una mostra de gairebé tots els oficis de l'època. Sense luxes, però mereixedor dels elogis dels assistents.
Des del convent directes al forn can Mjquel, més conegut popularment com a forn des Call. Allà després d'esperar una bona estona varen poder provar els famosos cremadillos recentment trets del forn.
Propera parada un batlem particular conegut com el batlem de C&A, per estar instal•lat al costat d'una botiga d'aquesta coneguda marca. Típic mallorquí amb moltes figuritas en moviment, molt laboriós.
Última etapa, La Sang, trobaren tancat, per culpa de l'espera dels cremadillos havien arribat tard, no es pot tenir tot.
Cansants per el que havien trescat i contens per el que havien vist, tornaren cap a Sant Llorenç. però l'aventura no havia acabat, en el centre de la tercera edat els esperava un pamboli de pinyol vermell. Bon profit i fins una altra
Primera visita, el Betlem Napolità del Museu Palau March. Aquest extraordinari pessebre va ser declarat Bé d'Interès Cultural l'any 2003. Està compost per un conjunt de figures del segle XVIII d'incalculable valor, cal veure-ho, és molt difícil d'explicar tal magnitud. En Jordi també els va ensenyar un trosset del museu, varen tenir la sort de poder visitar el primer pis, (no estava previst).
Ara tocava degustació, el guia els va acompanyar a la seva oficina- botiga on atesos per Berta varen ser obsequiats amb una degustació de productes de la nostra terra, com el pa amb oli verjo, sobrassada de porc negre, torró d'ametlles de la Illa, herbes dolces o palo.
A continuació passant per Plateries, en Jordi ens va explicar una mica la història de tan singular carrer i com a nous edificis modernistes intenten desbancar les antigues edificacions de tan estret carrer. Les visites continuan, aquesta vegada li toca el torn al Batlem del convent de les Monges Clarisses. Molt diferent del que havien vist anteriorment, aquest representava el típic betlem mallorquí, hi havia una mostra de gairebé tots els oficis de l'època. Sense luxes, però mereixedor dels elogis dels assistents.
Des del convent directes al forn can Mjquel, més conegut popularment com a forn des Call. Allà després d'esperar una bona estona varen poder provar els famosos cremadillos recentment trets del forn.
Propera parada un batlem particular conegut com el batlem de C&A, per estar instal•lat al costat d'una botiga d'aquesta coneguda marca. Típic mallorquí amb moltes figuritas en moviment, molt laboriós.
Última etapa, La Sang, trobaren tancat, per culpa de l'espera dels cremadillos havien arribat tard, no es pot tenir tot.
Cansants per el que havien trescat i contens per el que havien vist, tornaren cap a Sant Llorenç. però l'aventura no havia acabat, en el centre de la tercera edat els esperava un pamboli de pinyol vermell. Bon profit i fins una altra
CAP D'ANY 2010-11
Imatges.
No sé, si per que estem en temps de canvis, o per provar coses noves, o per demostrar que la crisi no ens espanta, o simplement per que teníem ganes de sortir de casa, la veritat és que va ser molt fàcil prendre una decisió a la proposta d'anar a celebrar la nit de cap d'any fora del poble, la resposta va ser si, per unanimitat. Gràcies a Déu la idea va ser ben acollida pels nostres socis, dos autocars es varen omplir en temps rècord, més d'un es va quedar amb les ganes d'acompanyar-nos.
Així que la idea havia tingut èxit, i el resultat no va defraudar a ningú.
Eren les vuit de la tarda quan ens posàrem en camí cap al restaurant Són Sant Martí. Ens donaren sopa de Nadal i porcella, postres i torró, una poc abans de les dotze repartiren les borses de “cotillón” i els raïms. a aquestes hores ja portàvem una bona estona ballant, a les dotze es va interrompre la música i menjàrem els raïms al ritme d'un enregistrament d'un rellotge que anava molt de pressa. Després de les mútues felicitacions i desitjos de felicitat va prosseguir el ball, ja passaven de les tres de la matinada quan els de Sant Llorenç varen començar a dir: Que no serà hora de partir?. Crec que tots estàvem ja cansats, i satisfets ens dirigim a l'autocar, cap a casa i bona nit si et colgues.
No sé, si per que estem en temps de canvis, o per provar coses noves, o per demostrar que la crisi no ens espanta, o simplement per que teníem ganes de sortir de casa, la veritat és que va ser molt fàcil prendre una decisió a la proposta d'anar a celebrar la nit de cap d'any fora del poble, la resposta va ser si, per unanimitat. Gràcies a Déu la idea va ser ben acollida pels nostres socis, dos autocars es varen omplir en temps rècord, més d'un es va quedar amb les ganes d'acompanyar-nos.
Així que la idea havia tingut èxit, i el resultat no va defraudar a ningú.
Eren les vuit de la tarda quan ens posàrem en camí cap al restaurant Són Sant Martí. Ens donaren sopa de Nadal i porcella, postres i torró, una poc abans de les dotze repartiren les borses de “cotillón” i els raïms. a aquestes hores ja portàvem una bona estona ballant, a les dotze es va interrompre la música i menjàrem els raïms al ritme d'un enregistrament d'un rellotge que anava molt de pressa. Després de les mútues felicitacions i desitjos de felicitat va prosseguir el ball, ja passaven de les tres de la matinada quan els de Sant Llorenç varen començar a dir: Que no serà hora de partir?. Crec que tots estàvem ja cansats, i satisfets ens dirigim a l'autocar, cap a casa i bona nit si et colgues.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
