Puig Negre de Ses Voltes.

Imatges.El 29 d’octubre, la gent gran caminadora anàrem al Puig Negre de Ses Voltes. Malgrat les previsions meteorològiques adverses i d'un cel poblat de núvols amenaçadors, puntuals com sempre, unes trenta persones partírem a peu des de la plaça a les deu posant rumb a les escoles i camí de Ses Planes, a un quilòmetre després de passar Ses Voltes, a cinc quilòmetes de la nostre partida, seguint el camí de Sa Begura a la esquerra ens trobam el Puig Negre. Al peu de la muntanyeta, a una caseta molt ben arreglada, ens reberen els seus amos, Joan Santandreu i na Tonina la seva dona. Mentre descansàvem una mica de la llarga caminada, anaren arribant els cotxes dels què no poden fer el trajecte caminat però no volen perdre's aquestes reunions foravileres. Era prest per dinar, gairebé tots vàrem estar d'acord a fer una volta fins al cim del puig. Així que la majoria, inclosos els que havien arribat amb cotxe, agafàrem el camí de l'empinada pujada; alguns van haver de fer un descans en el camí, però tira tira anaren arribat. Una vegada a dalt, vàrem tenir temps per descansar, i em va venir a la memòria una estrofa de l'himne de "Els Trescadors" que diu: En arribar al cim i el paisatge contemplar, de cop ens fa oblidar el que per pujar sofrim. Amb les cames descansades i les nostres retines plenes a vessar del paisatge que als nostres peus s'estenia com a catifa de múltiples colors, emprenguérem el camí de baixada cap a les cases amb la satisfacció del deure complit. Allà dinàrem de pa teleca com és costum i també gaudírem de l'hospitalitat i moltes més coses que ens oferiren els amfitrions i els seus fills, que també varen voler estar presents en aquesta memorable ocasió. Amb l'agraïment dels presents, de la junta directiva i la meva gratitud personal a la família Santandreu Sureda, deixam el Puig Negre i abordam el camí de retorn al poble.
P.D. Les amenaces de pluja, es quedaren en això, solament amenaces, el bon temps ens va acompanyar durant tota la jornada.