EIVISSA

Imatges.
El cap de setmana comprès entre els dies 17, 18 i 19 de juny, un bon nombre de socis d'aquesta agrupació d'amics i tan familiar com és l'associació de la gent gran de Sant Llorenç, ens embarcàrem i sortírem de la nostra volguda roqueta per visitar una altra més petita, no per això menys bonica, interessant o important, Eivissa. vàrem haver d'aixecar-nos molt de matí, a les sis agafàvem l'autocar per dirigir-nos al port de Palma i des d'allí al port d'Eivissa, on arribàrem un poc passades les deu. Allí ens esperaven dos autocars, que abans de dirigir-nos a l'hotel ens dugueren a fer una volta pel barri antic de la capital de les Pitiüses. Dalt Vila, o part antiga de la ciutat d'Eivissa, és un conjunt de baluards i muralles renaixentistes construïdes sobre un recinte defensiu d'origen àrab per Felipe II a finals del segle XVI. En aquest conjunt de meravelles que en 1999 va passar a formar part del Patrimoni de la Humanitat, destaca la Catedral del segle XIV. Ja prop de la una ens pujàrem altra vegada als autocars que, aquesta vegada si, ens durien a l'Hotel Barceló Pueblo Playa. Del qual vull dir que durant els tres dies de la nostra estada, no vaig escoltar ni una queixa ni del menjar ni de l'amable i atent personal de totes les dependències.L’hotel está situat en Port del Torrent, una tranquil·la urbanització pertanyent al municipi de Sant Josep. Una vegada haver omplert la panxa amb els suculents menjars exposats en l'ampli menjador i haver reposat una estoneta, vàrem agafar el bus de línia i anàrem a visitar Sant Antoni de Portmany. Passàrem la tarda passejant per aquest bonic poble i el seu ampli passeig per la vorera del mar. De tornada a l'hotel, havent sopat ens varen sorprendre amb una demostració del que són capaces de fer alguns lloros ben entrenats, va ser una atracció entretinguda per passar una estona abans de ficar-nos al llit. El dissabte, uns pocs components del grup varen decidir recórrer l'illa pel seu compte, els altres havíem contractat un autocar perquè ens portés una altra vegada al port d'Eivissa, aquesta vegada per embarcar rumb a la Pitiüssa menor. una vegada allí contractàrem un altre autocar perquè ens dugués a recórrer l'illa. Una visita a Formentera, bé val la pena, fer el curt trajecte que separa les dues illes. El conductor, bon coneixedor dels racons amb més encant, ens va dur a donar un preciós passeig, parant on ell creia convenient. Així que partírem del Port de La Savina, fent la primera parada a Sant Francesc, capital de Formentera, passàrem per Sant Ferrán de les Roques, Caló de Sant Agustí i passant aquesta urbanització comença la pujada a la Mola, si fa no fa a la meitat de la pujada ens aturàrem en un bar restaurant amb un nom molt apropiat a la seva situació, es diu El Mirador. El panorama des d'allà dalt és impressionant, amb vista a les platges de la part nord i a les platges de Migjorn. La veritat és, que és difícil de descriure tanta bellesa en unes poques paraules. Després de prendre un refresc i amb les retines dels nostres ulls plenes d'aquell paisatge, reprenem la marxa fins a la punta més oriental de la petita illa. allà s'aixeca majestuós El far de la Mola, el far està situat a 2'5 km del poble del Pilar de la Mola . Es va construir l'any 1861 amb un projecte de Emili Pou Bonet i consta també de dos habitatges i d'algunes cambres per a l'activitat pròpia de farer. la llum del far es troba a uns 158 m d'alçada des de la mar i es va connectar a la xarxa elèctrica l'any 1971. Produeix una llum blanca amb un abast de 16 milles de llum fixa i de 23 milles de llampada. Durant molts anys hi ha hagut molts de farers que s'encarregaven de connectar la llum del far, però fa uns 10 anys ja no hi ha farer i es connecta tot sol a una hora determinada. Baixàrem per estirar les cames i contemplar d'a prop la torre. S'apropava l'hora de dinar i segons el pla previst pel xofer, ens va dur a la platja del Fonoll Marí, a Els Pujols, un nucli de població no gaire extens que pertany a la Parròquia de Sant Ferran de les Roques. Ens repartírem per uns quants restaurants i uns altres varen aprofitar el pícnic que portàvem de l'hotel. Així que, uns per aquí i uns altres per allà, dinàrem i passàrem la tarda a la platja fins a l'hora del retorn a Eivissa. A la nit, després del sopar ens vàrem oferir un espectacle d'equilibristes i contorsionistes. El diumenge, últim dia d'estada en Port del Torrent, no va haver-hi molt consens a l'hora de triar com passar el matí, es varen formar diversos petits grups amb diferents destinacions. La meva dona i jo, ens agregàrem a un grup que anaven a prendre un cafè a Sant Josep. I a la tarda varen venir els autocars a buscar-nos. Havia acabat la nostra escapada a Eivissa.

Tremponada d’agost.

El divendres 19, vàrem fer, amb un canvi important, la tradicional tremponada d'agost; no sé, si se li podia dir tradició, però almenys era ja una costum arrelada reunir-nos una tarda després de les festes de Sant Llorenç en el pinar de Sa Coma per degustar aquest plat tan nostre, tan humil, tan senzill, tan fàcil de preparar, tan sa i tan bo com es un trempó. Idò aquest any vàrem haver de rompre aquesta rutina, molt a pesar nostre, no poguérem gaudir de la fresca ombra dels pins per a aquesta reunió. L'amo de la finca exercint els seus drets de propietari, ha posat tots els impediments necessaris perquè no es pugui apropar cap vehicle, d'aquesta manera es feia molt complicat per als operaris de l'ajuntament fer-nos arribar cadires i taules i pels de l'organització per apropar tot el necessari per preparar el berenar. Així que decidírem celebrar la reunió a s'Escola Nova, organitzàrem la festa a la nit per no sofrir la terrible calor de les hores solars. Encara que no és el mateix, també ens divertim, després del trempó ballàrem una bona estona i ens ho passàrem molt bé. La directiva podríem demanar disculpes pel canvi, però creiem que tots els interessats saben que ni nosaltres ni la nostra delegada a l'ajuntament, podem obligar a cap propietari a deixar-nos entrar en la seva propietat.

FESTES DE LA MARE DE DÈU 2011

Imatges
Quan s'apropa el mes de setembre els llorencins ens preparam per al dia 8 celebrar la festa de la Mare de Déu Trobada. Encara que el patró del poble és Sant Llorenç, al qual dediquam les festes patronals el 10 d'agost; la venerable i venerada Mare de Déu Trobada és...és...és la Mare dels llorencins.
Aquesta tradició o llegenda, aquesta estimació, aquesta veneració per Ella, ens ve de molts segles enrere.
Mosén Joan Font Lliteres, en el seu llibre Petita crònica, publicat en setembre de 2003, diu: Ja en el llunyà segle XVI, els papers freds dels testaments dels habitants de la nostra contrada ens parlen de “deixes” a la Mare de Déu Trobada; volguent dir això que en els anys 1500 estava ben arrelada dins el Nostre Poble, la Tradició de la Trobada de la Mare de Déu; és, així, la nostra, la Tradició escrita més antiga de Mallorca, de totes les trobades de la Mare de Déu.. Des de fa molts anys, l'Associació de persones majors de Sant Llorenç col•laboram amb alguns dels actes organitzats per celebrar aquests dies de festa, crec que és de destacar el sopar de germanor que celebram any rere añy amb els nostres socis; a aquest acte convidam als directius de les associacions de gent gran dels pobles veïns, tenim l'honor de poder comptar amb la presència de la nostra delegada a l'ajuntament Donya María Galmes, i les altres autoritats presidides per l’Il•lustríssim batle Don Mateu Puigros; també és molt gratificant per a la nostra comunitat de socis poder comptar amb la companyia del president de la Federació d'associacions de gent gran de la part forana Don Antoni Niell.
Després del sopar, la nostra presidenta Catalina Pascual, com és habitual va dirigir unes paraules als socis allí reunits i va convidar a posar-se davant del micròfon al president de la Federació, a la nostra delegada i al Sr. batle. Els tres, després de saludar al públic, varen tenir unes paraules d'agraïment per a la nostra presidenta per haver-los convidat i a tota la junta directiva per l'esforç realitzat per poder dur a terme aquests esdeveniments.
Esperam poder seguir comptant amb les ajudes d'algunes entitats bancàries i de l'ajuntament, que ens acompanyin la salut i les forces, i el més important, que els nostres socis segueixin acudint a aquestes reunions de germanor i a tots els esdeveniments que per ells organitzam amb gran plaure i esperam poder fer-ho molts molts anys més.

Les alumnes del curs de manualitats, exposaren durant aquestes festes en la rectoria, els treballs realitzats durant la passada temporada. Valia la pena apuntar-se a contemplar les obres d'art que són capaces de fer amb les seves mans i molt poques eines, aquestes ” nines” de la tercera edat.

SA TORRE CEGA

Imatges.El 29 de juliol, a la tarda, ens desplaçàrem a Cala Rajada per visitar els jardins de Sa Torre Cega, també coneguts com els jardins de casa March.
En aquesta finca, adquirida pel matrimoni Joan March- Elionor Servera l'any 1915, existia una antiga torre de vigilància denominada Sa Torre Cega, per ser una de les poques sense contacte visual amb altres talaies de l'època. El proper any, dirigides per l'arquitecte Guillem Reynés, començaren les obres per a la construcció d'una vila d'esbarjo. La casa és de planta quadrada i consta de tres plantes i una torre lateral. L'interior estava distribuït al voltant d'un pati central, en l'exterior una gran terrassa enjardinada envolta l'edifici; és de destacar l'esveltesa i solidesa de les façanes i la llarga escalinata d'accés a l’edifici. En 1930 la casa va sofrir una petita reforma. en els anys 60-70 en passar a ser propietat de D. Bartolomé March Servera, es va tapar el pati i es feren importants modificacions per modernitzar l'interior. És en aquesta època quan neixen els famosos jardins de Sa Torre Cega. D. Bartomeu, que havia heretat de la seva mare la inclinació per l'art i la jardineria, va contractar al paisatgista britànic Russell Page perquè li donés forma a les seves idees, més endavant també varen intervenir en la creació dels jardins el paisatgista Leandro Silva i Gabriel Alomar. Per donar un matís diferent al bellíssim resultat d'uns quants anys de treballs, D. Bartomeu va fer escampar per aquells impressionants espais verds i passadissos, un grapat d'escultures, veritables obres d'art , algunes fetes expressament per a aquesta fi i altres dutes dels seus nombrosos viatges al voltant del món. Idò aquesta meravella va quedar destruïda amb el vendaval de l'onze de novembre del 2001. El 9 d'agost de 2010, després de nou anys de restauració, va ser oficialment reobert amb la presència de SS. MM. els Reis d'Espanya.
Però no va ser fins a l'11 de maig de 2011, quan es va obrir al públic.
En aquesta primera visita no vàrem poder atendre totes les demandes, doncs varen ser molts els socis que volien conèixer aquest renovat racó i solament podíem portar un grup de 45 persones. Així que, el 17 de setembre repetim l'excursió, aprofitant el matí per visitar el mercat de Cala Rajada o visitar el jardí els que no havien tingut ocasió de fer-ho la primera vegada. i després tots plegats anàrem a dinar a Sa Gruta Nova.

TORNEJOS DE PETANCA 2011

Imatges.Amb dos equips més que en les dues primeres edicions, hem celebrat els tercers tornejos de petanca de les festes de Sant Llorenç i de la Mare de Déu Trobada. Tant l'un com l'altre consideram que ha estat un èxit de participació de jugadors, ja que han estat sis (dos tripletas) els que aquest any s'han afegit a l'amistosa lluita pel triomf. Cal destacar també el progressiu augment de la qualitat i tècnica que dia rere dia van adquirint els jugadors i jugadores. En les dues contendes d'enguany ha resultat guanyador l'equip Morat, compost per: Catalina Campins, Pedro Moliner i Joan Gall. Vagi per a ells la nostra doble enhorabona. I el nostre agraïment als altres equips per la seva participació. L'organització també volem agrair al públic assistent per venir a animar al seu equip preferit.