Gent major de Sant Llorenç

Torrada popular de Sant Antoni. 2012

2012-01-25T16:25:00.001+01:00

Imatges.Per segon any consecutiu ens reunim els vells i els joves per celebrar junts la torrada popular de Sant Antoni. L'acte va començar a les 19 h. del dissabte 14 de gener amb la presentació de les noves caretes dels dimonis, a continuació els vocals del Sobreposat, amb la rectoria a vessar, donaren l'estat de comptes de l'associació i amb el públic assistent es va fer un assaig general dels gojos de Sant Antoni. Us puc assegurar que la falta de pràctica i en molts casos, el total desconeixement de les notes musicals, va ser suplert per la il•lusió, les ganes i el desig que posava el respectable en cadascuna de les estrofes preparades aquest any per a l'ocasió. Allò no era l’Orfeón Donostiarra ni la Capella Mallorquina, ni l’Agrupació coral Filarmonía de Palma, ni l’Escolanía de Motserrat ni tampoc eran Els Blavets de Lluc, allò era, senyors meus, un poble cantant, un poble cantant a Sant Antoni, un poble amb ganes de festa, en una paraula un poble fent poble. Una vegada entonats els gojos, la gent va anar prenent seient en les cadires i taules preparades a la plaça, i a les 20 h. començaren a desfilar per recollir el corresponent plat de viandes i torrar-les. Després de les postres, a pesar que la nit s'havia refrescat bastant, fèrem un bon ball de bot; Jotes, mateixes, boleros i algun copeo magistralment interpretats per un bon nombre de balladores i balladors, acabaren d'arrodonir la vetllada. Esperem que no sigui l'última vegada que ens reunim joves i majors per fer festa, per fer poble. El Sobreposat i la gent gran donem les gràcies a tots els que desinteressadament donen una mà perquè aquests esdeveniments puguin dur-se a terme. Molts d'anys i visca Sant Antoni.

CAP D’ANY DE LA GENT GRAN DE SANT LLORENÇ

2012-01-05T00:07:00.006+01:00

Imatges.31 de desembre de l'any 2011, cap d'any, s'ha acabat un any més, un any del qual no podem dir que hagi estat molt bo, un any de crisi econòmica, falta de llocs de treball, disminució o en el millor dels casos congelació de sous i pensions, desallotjaments per falta de pagaments, tancament d'un munt de petites i mitjanes empreses, canvi dels governs central i autonòmic (fins i tot fèrem a prop a canviar de batle) . Bé, que us haig d'explicar jo que no sapigueu ja de tot això, tots els mitjans de comunicació ens metrallen tots els dies amb les mateixes històries, també els polítics s'encarreguen de recordar-nos-ho en tot moment repeteix que et repeteix els mateixos arguments, no saben (o no volen) fer una altra cosa que donar-se les culpes els uns als altres. Moltes promeses però no arreglen res de res. Solament en una cosa demostren una mica d'intel•ligència: Retallen de per tot menys del seu sou. No us vull atabalar més, no sé perquè m'ha pegat avui per escriure sobre política, si jo no en tinc ni punyetera idea.
Tornem a començar: 31 de desembre de 2011, cap d'any, s'ha acabat un any més, festa gran per acomiadar el que s'en va i donar la benvinguda al que arriba.
La gent gran, en la mesura de les nostres possibilitats, ja no podem fer miracles, també vàrem voler unir-nos a aquesta multitudinària celebració, per aquest motiu ens anàrem a celebrar-ho a Son Sant Martí, ja hi anàrem l'any passat en el mateix restaurant, be i que, no sé si és perquè ens va agradar molt o si és per que és un dels llocs més barats de la illa, la veritat és que allí ens tracten molt bé, el menjar és abundant i bo, els clients són tots de les mateixes característiques que nosaltres, ens sentim com en família, com a casa. A l'hora de ballar, la música que ens toquen és de la nostra època, música per ballar d’aferrats o això més modern com els balls en línia. Amb una paraula, ens ho passem molt bé, ens divertim molt i gastem poc.
Molts d'anys per a tots, pau al món, harmonia en les famílies i que els nostres amics, segueixin en el 2012 sent els nostres amics.
Toni Nadal, gent gran de Sant Llorenç

DINAR DE NADAL 11/12/11

2011-12-16T12:10:00.003+01:00

Imatges.El dia 11 de desembre la gent gran sortírem una vegada més a fer una volta. L'excursió duia el nom de: Dinar de Nadal, a pesar de que era una d'aquestes a les quals anomenam comercials o més conegudes com a "manteros". A les 9 del matí partírem cap a Porto Cristo, concretament al restaurant Can Bernat de sa Parra. Sols ens digueren bon dia, passeu i asseure-us, ja teníem el pa amb oli preparat i acompanyat de dos trossos de pernil, olives trencades, fonoll marí, aigua i vi i fins i tot un bon café. Després vàrem tenir la demostració dels productes de l'empresa patrocinadora. Ens sobraren dues hores per passejar per el port, férem una volta per el mercat, anàrem a veure el poc que queda del pont, quina putada i quina llàstima de pont i de diners que degué costar. Bé jo no sonc ningú per poder criticar el que un jutge a dicidit, a més, guardau-vos d'un ja esta fet. Tornem al fil de la nostre excursió, a les dues teníem hora per dinar, a la una i mitja gairebé tothom estava peu davall taula. Així que abans de les dues començaren a servir-nos el dinar, un bon dinar, una Sopa de Nadal molt gustosa i de segon plat una cuixa d'indiot amb patates fregides i enciam que pocs foren els valents que se la pogueren acabar, llavors varen venir els postres i a un dinar de Nadal no hi podia mancar el torró, ens posàrem com a reis. A continuació ens dugueren a s'Illot, a el Paso, allà hi va haver el fi de festa, del qual gaudírem conjuntament amb dos grups més, uns de Son Roca (Palma) i els altres de Sóller. En Marcos i n'Eli, ballarins, ens feren passar una estona ben alegres, ballaren amb un ritme desenfrenat i fins i tot feren participar el públic en el seu espectacle. Ens divertírem molt, més tard hi va haver una rifa, els llorencins guanyaren dos dels cinc premis que hi havia, no va anar gens malament. Per acabar de posar “la guinda al pastel” ens obsequiaren amb una cistella de Nadal que no era cistella si no una "paellera" per a sis racions plena dels productes típics d'aquestes dates. El problema va ser quan baixàrem de l’autocar, per arribar tan carregats cadascun a ca seva.

Ses matances. 29/11/11

2011-12-09T21:58:00.000+01:00

Un any més la junta directiva de l'associació de la tercera edat, assistida i ajudada per un gran nombre de socis, organitzàrem les matances. !Ah! les matances, la festa de les matances, perquè no podem oblidar que les matances eren, a més d'un aprovisionament de queviures, una reunió familiar que en moltes ocasions acabava amb un ball i jocs populars als quals assistien amics, veïns i coneguts. Així que el dimarts ben d'hora; !Que dic jo el dimarts? Un o dos mesos abans ja comencen els dilemes per escollir el dia apropiat; aprovada la data, cal repartir treballs i responsabilitats que són moltes. Una vegada superada la fase prèvia i tot preparat arribam al dimarts 29, els voluntaris es reparteixen en tres grups, dos dels quals van a sacrificar un porc cadascun, el tercer grup compost majoritàriament per dones, comença els necessaris preparatius en la cotxera per rebre als dos animals ja morts i començar tots junts el procés d'elaboració dels nostres típics embotits, mentre en un racó del local el grup de cuina comença a pelar patates a l'espera de la fresca carn per elaborar un bon frit de matances pels més de quaranta treballadors. El dia va transcórrer entretingut, amb alegria i sense cap contratemps i a les cinc, amb la satisfacció del treball fet, ens vàrem menjar un bon plat de sopes !boníssimas sopes!.
Escuràrem i ben cansats anàrem a casa. El dimecres seguia la festa per a molts i el treball per a uns pocs. Calia fer arròs i aguiat per 260 comensals i preparar taules i cadires per a tots. A les dues com si de cambrers professionals es tractés començàrem a servir les viandes, postres i cafès. En nom de la nostra presidenta vull agrair als representants de les associacions dels pobles veïns que es varen desplaçar per unir-se a nosaltres en aquest dinar de matances. També és d'agrair la presència del president de la Federació d'Associacions de la gent gran de la part forana Don Toni Niell, de la nostre delegada al ajuntament Donya Maria Galmés, del senyor batle Don mateu Puigros acompayat d’uns cuants regidors i regidores, i en representació del departament de Benestar Social del Consell de Mallorca va compartir taula amb nosaltres Donya Joana Mª. Socías. No puc finalitzar aquesta crònica sense agrair de part de Catalina Pascual, la nostra presidenta, de la junta directiva i de tots els socis en general, a la nostra delegada i a l'Ajuntament incloent la brigada de serveis, per la seva col•laboració en aquesta celebració. El nostre agraïment es fa extensiu a Don Agustín Rosselló i a les empreses Costanera d'Aigües i Santandreu Sureda per la seva desinteressada i valuosa aportació. Moltes gràcies a tots aquells voluntaris que ens donen una mà i a tots els socis que varen compartir aquest dia amb nosaltres. Molts d’anys i fins a l'any que ve.

Son Berga

2011-11-27T20:50:00.002+01:00

Imatges.
Dissabte 26 de novembre, un dia que a Sant Llorenç hi havia moltes matances, gens estrany en aquest temps, però si que és veritat que aquestes típiques reunions familiars ens lleven participants, durant l'última setmana escoltárem repetides vegades el mateix comentari: !Ai que em sap de greu, però dissabte no podré venir, tinc matances. Així i tot a les deu, puntuals com sempre, sortírem 25 components del grup de la gent gran caminadora, des de la plaça pel carrer Major, carretera de Manacor fins a la rotonda de la gasolinera, la qual passárem amb molta precaució i procurant molestar el menys possible al transito rodat, vàrem agafar el camí de Son Joi i camina caminaràs embadalits mirant i admirant el paisatge natural i les moltes noves construccions i reformes a les antigues cases ja existents, gairebé sense adonar-nos arribàrem a les barreres de Son Crespí, a la carretera que uneix Són Carrió amb So Negre, prenguérem direcció est i aproximadament un quilòmetre després giràrem a l'esquerra per una camada que ens conduiria a una casa propietat de Margarita Font que molt amablement ens havia convidat ha fer-li una visita. La casa, renovada i decorada amb molt bon gust, sense perdre l'encant de les antigues cases de la pagesia mallorquina, això si, s'han canviat el corral de figueres de moro per un jardí amb gespa i el safareig per regar l'hort s'a convertit en una piscina per llur plaer i divertiment. Ballàrem, cantàrem, dinàrem i després d'haver mig fet la digestió i abans que el bon temps que havíem gaudit tot el dia canviés, ens posàrem altre vegada les cames damunt es coll i per envant s'ha dit. vàrem tornar per la camí de Son Berga, el trajecte, una mica més curt que el del matí, el férem en una hora. en l'entrada del poble ens acomiadem els uns dels altres i cadascun va agafar pel seu carrer cap a ca seva.

DIJOUS BO 2011

2011-11-23T01:08:00.000+01:00

Imatges¡¡Cagondena, saps que vàrem riure!! Gràcies a Déu que en la televisió sempre van escassos d'espai i de temps i no posen tot el que graven, que si no, hagués estat gros. Bé, perdonau, vaig a començar pel principi. El dijous dia 17 de novembre, la gent gran de Sant Llorenç havia organitzat una excursió a la fira gran d'Inca, la qual és coneix com a Dijous Bo. (no sé perquè, però fa uns quants anys que sempre cau en dijous, enguany també) Eren un poc abans de les nou, esperàvem l'autocar i... primera sorpresa: La presidenta es va presentar amb dues senyoretes, una portava un micròfon a la mà amb l’anagrama de I B 3 tv. i l'altra sense previ avís va començar a filmar amb la càmera que portava a l'espatlla y la primera a fer preguntes a tothom. Ens varen acompanyar en l'autocar durant tot el camí, us asseguro que el trajecte se'ns va fer curt, resàrem, cantàrem i vàrem dir les mil i una ximpleries devant la càmera, riguérem per les butxaques. Quan arribàrem a la capital del reiguer, la nostra presidenta va obsequiar a l'entrevistadora amb un exemplar del seu llibre "una experiència sana". Al poc temps es varen acomiadar les reporteres de nosaltres, havien d'agafar el tren, arribar als estudis d'I.B.3 i muntar el reportatge per posar-ho en antena en el programa Crònica d'avui. De la fira, poques coses puc explicar que ja no sapigueu, no sóc el més indicat per lloar o criticar una fira, totes em semblen iguals, com més grans i concorregudes són menys m'agraden, Hi havia tractors i molta gent, animals i molta gent, sabates i molta gent, havia de tot i fins i tot molta gent. Després anàrem a dinar a Son Sant Martí, també hi havia molta gent, però allà al manco cadascun té la seva cadira i fan un arròs brut que diu tornem-hi tornei. Amb una paraula, riguérem molt amb la televisió, caminàrem molt (compràrem poc)en la fira, vàrem menjar i ballar molt en el restaurant, va ser una diada completa

Puig Negre de Ses Voltes.

2011-11-23T00:36:00.001+01:00

Imatges.El 29 d’octubre, la gent gran caminadora anàrem al Puig Negre de Ses Voltes. Malgrat les previsions meteorològiques adverses i d'un cel poblat de núvols amenaçadors, puntuals com sempre, unes trenta persones partírem a peu des de la plaça a les deu posant rumb a les escoles i camí de Ses Planes, a un quilòmetre després de passar Ses Voltes, a cinc quilòmetes de la nostre partida, seguint el camí de Sa Begura a la esquerra ens trobam el Puig Negre. Al peu de la muntanyeta, a una caseta molt ben arreglada, ens reberen els seus amos, Joan Santandreu i na Tonina la seva dona. Mentre descansàvem una mica de la llarga caminada, anaren arribant els cotxes dels què no poden fer el trajecte caminat però no volen perdre's aquestes reunions foravileres. Era prest per dinar, gairebé tots vàrem estar d'acord a fer una volta fins al cim del puig. Així que la majoria, inclosos els que havien arribat amb cotxe, agafàrem el camí de l'empinada pujada; alguns van haver de fer un descans en el camí, però tira tira anaren arribat. Una vegada a dalt, vàrem tenir temps per descansar, i em va venir a la memòria una estrofa de l'himne de "Els Trescadors" que diu: En arribar al cim i el paisatge contemplar, de cop ens fa oblidar el que per pujar sofrim. Amb les cames descansades i les nostres retines plenes a vessar del paisatge que als nostres peus s'estenia com a catifa de múltiples colors, emprenguérem el camí de baixada cap a les cases amb la satisfacció del deure complit. Allà dinàrem de pa teleca com és costum i també gaudírem de l'hospitalitat i moltes més coses que ens oferiren els amfitrions i els seus fills, que també varen voler estar presents en aquesta memorable ocasió. Amb l'agraïment dels presents, de la junta directiva i la meva gratitud personal a la família Santandreu Sureda, deixam el Puig Negre i abordam el camí de retorn al poble.
P.D. Les amenaces de pluja, es quedaren en això, solament amenaces, el bon temps ens va acompanyar durant tota la jornada.

LES VERGES 2011

2011-11-23T00:30:00.001+01:00

Imatges.El 21 d'octubre, festivitat de Santa Úrsula, celebram el dia de les Verges per commemorar el que ens explica la història sobre aquesta Santa i Màrtir.
La història, que amb certesa no se sap si és real, té múltiples variants, com és habitual en aquests relats, un d'ells, potser el més conegut, relata els fets d'aquesta manera: Corria el segle IV quan un rei de Britània (Anglaterra) va prometre a la seva filla Úrsula en matrimoni a un alt personatge de la noblesa del país. El seu futur espòs era pagà i Úrsula cristiana, i no estant conforme amb tal matrimoni, va demanar i va obtenir un període de tres anys per poder peregrinar a Roma. Amb ella viatjaren deu companyes més. De retorn de la seva peregrinació i en arribar a l'actual Colònia, a Alemanya, caigueren en mans dels bàrbars hunos, seguidors d'Àtila (406-453) del que es deia que per on trepitjava el seu cavall, no tornava a créixer l'herba.
Úrsula i les seves companyes es negaren en rodó a les pretensions dels bàrbars, per la qual cosa els salvatges enfuriats, les mataren a totes. Úrsula i les seves companyes varen morir màrtirs per defensar la seva virginitat i seria elevada als altars com a Santa Úrsula.
I per no perdre el costum la gent gran ho celebram amb una bona bunyolada i un bon ball. Amb gran assistència de socis passàrem una vetllada entretinguda i amena; Menjàrem pa amb oli, bunyols amb sucre o amb mel i acabàrem la nit ballant. Molts d’anys a totes les Úrsules i a totes les verges.

CAP DE SETMANA AL PORT DE POLLENÇA

2011-10-13T21:38:00.001+02:00

Imatges.
El cap de setmana comprès entre els dies 7,8 i 9 d'octubre, el col•lectiu de la tercera edat de Sant Llorenç, anàrem a passar-lo a l'Hotel Pollensa Park del Port de Pollença.
L'hotel, situat en un entorn tranquil, a menys de cent metres de la platja i a deu minuts (caminant) del centre del Port, consta de 316 habitacions i amplis salons, un bon gimnàs i un complet “spa”. En general tot molt bén conservat i net. El personal de servei, atent i amable. El menjar, un assortit bufet de bones viandes on es formaven interminables cues, el mateix que en l'entrada de l'insuficient menjador. En la meva humil opinió, el bufet era petit i mal organitzat, el què no entenc és, que feia a uns metres de distància un altre bufet apagat i fora de servei. A les tardes jugàrem a la petanca, ens divertírem molt, a pesar que la pista era molt diferent de la nostra, això no vol dir que fos millor o pitjor, era diferent. L'entorn d'aquesta part del jardí estava una mica abandonada de la mà del jardiner. Però, en les vetllades ens ho passàvem molt bé, ballant al compàs de la música en viu i juntament amb altres grups de la tercera edat i un parell d'estrangers. També teníem temps (principalment les dones) de mirar i remirar mostradors i interiors de les moltíssimes tendes de totes les classes que ens trobàvem en el nostre passejar. Un d'aquests passejos ens va dur a visitar el local social de la tercera edat d'aquest poble. Magdalena, la presidenta ens va rebre afablement i ens explicar una mica les activitats que ells solen fer. El diumenge de matí agafàrem el bus de línia fins a Pollença, per veure el seu famós mercat; és com el nostre però amb més... moltes més coses, valia la pena fer el petit desplaçament. I ja que èrem allà, alguns, molt pocs, aprofitàrem l'ocasió per pujar els 365 graons de la interminable escala que et porta a l’Oratori del Calvari. construït entre els anys 1795-99. A l'interior, és de destacar un grup escultòric del Crist crucificat amb la Verge en els peus, del segle XIV.
El temps estiuenc ens va acompanyar durant la nostra estada, solament en la nit del divendres-matinada del dissabte, bufava tan fort que més d'un no va poder agafar el son, pel soroll que produïen les fortes ràfegues de vent. Amb una paraula, segons l'opinió general, al conjunt d'aquests dos dies d'esbarjo els podem donar la nota d'aprovat gairebé excel•lent.

EXCURSIÓ AMB CLASIC BALEAR

2011-10-04T01:34:00.002+02:00

Imatges.
El dissabte 1 d'octubre, la gent gran de Sant Llorenç, una vegada més ens posàrem en marxa. aquesta vegada tocava una d'aquestes excursions subvencionades per una casa comercial, cinc dies abans de la data prevista ens la varen anul•lar per fallida i dissolució de l'empresa. Els engranatges dels encarregats d'aquests temes de la nostre associació es posaren en rapidesa en funcionament. A les poques hores teníem una nova empresa encantada de rebre'ns. “ Clasic Balear” ens va rebre a Can Tomeu és pollensi amb un bon pamboli per berenar. A continuació l'amena presentació i ofertes dels seus productes, tots molt interessants però amb poques novetats. Una vegada conclosa la part comercial i seguint el pla previst ens dirigim a la fàbrica de vidres Gordiola.
Quan l'any 1790 Bernardo Gordiola, fill del fundador de Vidres Gordiola, va dir que la seva gamma de canelobres i aranyes de cristall es va dissenyar per “il•luminar els palaus dels reis d'Europa i les mansions dels nobles del món” segurament no imaginava que, dos-cents anys després, les peces fabricades per Gordiola serien admirades i col•leccionades per la reialesa, els famosos i les grans cases de disseny del segle XXI.
Avui dia, els forns de Vidres Gordiola compten amb un equip de deu vidriers que produeixen 27 000 peces a l'any, moltes de les quals es venen en les seves tres tendes de Palma, mentre que unes altres s'exhibeixen en fires internacionals per tot el món, on són reclamades pels millors dissenyadors. L'entusiasme de l'actual propietari, Daniel Aldeguer Gordiola, per l'art i la història de la fabricació del vidre, sens dubte ha contribuït a l'augment del perfil de la companyia mallorquina i al creixent interès que ha despertat en l'alta societat durant les últimes dècades.
La seva fàbrica, a Algaida, ha estat visitada per les famílies reals de diversos països europeus i les seves peces adornen les suites i menjadors d'innombrables hotels de luxe. Amb el pas dels anys, l'empresa Gordiola segueix cuidant la qualitat del seu art.
El que heu llegit fins ara de la fàbrica de vidres Gordiola està copiat de mallorcarus.com
El primer vàrem poder contemplar embaladits com amb solament l'ajuda d'un tub de metall per sostenir la massa de cristall candent, unes simples pinces i les expertes mans de l'artista, anaven sorgint les gracioses i fràgils figures de vidre. I després de fer les oportunes compres, mirar i admirar l'infinit nombre d'obres d'art exposades en el museu i en els prestatges de la tenda, seguint la ruta prevista nostra propera parada era una altra tenda d'artesania; les joies que fabriquen els orfebres de "Lapis". Però, de sobte un !hooo està tancat! va sortir de les boques dels presents, ressonant amb força a l'interior de l'autocar en veure les portes i finestres del local tancades. Quan tornàrem al restaurant, faltava mitja hora per a l'hora concertada perquè en Tomeu llorensi, cuiner de Can Tomeu és pollensi ens tingués el dinar cuit. No era cosa d'estar-se aturats en el restaurant destorbant als cambrers que s'afanyaven preparant les taules. I per no fer nosa, anàrem a visitar l'exposició que Perles Majórica té just al costat. El dinar, un bufet
amb gran varietat de viandes, saboroses i ben presentades, va ser del gust de tots, no vaig escoltar cap comentari desfavorable sobre aquest ni cap altre tema relacionat amb l'excursió. Després una mica de ball per arrodonir la jornada i cap a casa manca gent.

EIVISSA

2011-09-23T15:25:00.002+02:00

Imatges.
El cap de setmana comprès entre els dies 17, 18 i 19 de juny, un bon nombre de socis d'aquesta agrupació d'amics i tan familiar com és l'associació de la gent gran de Sant Llorenç, ens embarcàrem i sortírem de la nostra volguda roqueta per visitar una altra més petita, no per això menys bonica, interessant o important, Eivissa. vàrem haver d'aixecar-nos molt de matí, a les sis agafàvem l'autocar per dirigir-nos al port de Palma i des d'allí al port d'Eivissa, on arribàrem un poc passades les deu. Allí ens esperaven dos autocars, que abans de dirigir-nos a l'hotel ens dugueren a fer una volta pel barri antic de la capital de les Pitiüses. Dalt Vila, o part antiga de la ciutat d'Eivissa, és un conjunt de baluards i muralles renaixentistes construïdes sobre un recinte defensiu d'origen àrab per Felipe II a finals del segle XVI. En aquest conjunt de meravelles que en 1999 va passar a formar part del Patrimoni de la Humanitat, destaca la Catedral del segle XIV. Ja prop de la una ens pujàrem altra vegada als autocars que, aquesta vegada si, ens durien a l'Hotel Barceló Pueblo Playa. Del qual vull dir que durant els tres dies de la nostra estada, no vaig escoltar ni una queixa ni del menjar ni de l'amable i atent personal de totes les dependències.L’hotel está situat en Port del Torrent, una tranquil·la urbanització pertanyent al municipi de Sant Josep. Una vegada haver omplert la panxa amb els suculents menjars exposats en l'ampli menjador i haver reposat una estoneta, vàrem agafar el bus de línia i anàrem a visitar Sant Antoni de Portmany. Passàrem la tarda passejant per aquest bonic poble i el seu ampli passeig per la vorera del mar. De tornada a l'hotel, havent sopat ens varen sorprendre amb una demostració del que són capaces de fer alguns lloros ben entrenats, va ser una atracció entretinguda per passar una estona abans de ficar-nos al llit. El dissabte, uns pocs components del grup varen decidir recórrer l'illa pel seu compte, els altres havíem contractat un autocar perquè ens portés una altra vegada al port d'Eivissa, aquesta vegada per embarcar rumb a la Pitiüssa menor. una vegada allí contractàrem un altre autocar perquè ens dugués a recórrer l'illa. Una visita a Formentera, bé val la pena, fer el curt trajecte que separa les dues illes. El conductor, bon coneixedor dels racons amb més encant, ens va dur a donar un preciós passeig, parant on ell creia convenient. Així que partírem del Port de La Savina, fent la primera parada a Sant Francesc, capital de Formentera, passàrem per Sant Ferrán de les Roques, Caló de Sant Agustí i passant aquesta urbanització comença la pujada a la Mola, si fa no fa a la meitat de la pujada ens aturàrem en un bar restaurant amb un nom molt apropiat a la seva situació, es diu El Mirador. El panorama des d'allà dalt és impressionant, amb vista a les platges de la part nord i a les platges de Migjorn. La veritat és, que és difícil de descriure tanta bellesa en unes poques paraules. Després de prendre un refresc i amb les retines dels nostres ulls plenes d'aquell paisatge, reprenem la marxa fins a la punta més oriental de la petita illa. allà s'aixeca majestuós El far de la Mola, el far està situat a 2'5 km del poble del Pilar de la Mola . Es va construir l'any 1861 amb un projecte de Emili Pou Bonet i consta també de dos habitatges i d'algunes cambres per a l'activitat pròpia de farer. la llum del far es troba a uns 158 m d'alçada des de la mar i es va connectar a la xarxa elèctrica l'any 1971. Produeix una llum blanca amb un abast de 16 milles de llum fixa i de 23 milles de llampada. Durant molts anys hi ha hagut molts de farers que s'encarregaven de connectar la llum del far, però fa uns 10 anys ja no hi ha farer i es connecta tot sol a una hora determinada. Baixàrem per estirar les cames i contemplar d'a prop la torre. S'apropava l'hora de dinar i segons el pla previst pel xofer, ens va dur a la platja del Fonoll Marí, a Els Pujols, un nucli de població no gaire extens que pertany a la Parròquia de Sant Ferran de les Roques. Ens repartírem per uns quants restaurants i uns altres varen aprofitar el pícnic que portàvem de l'hotel. Així que, uns per aquí i uns altres per allà, dinàrem i passàrem la tarda a la platja fins a l'hora del retorn a Eivissa. A la nit, després del sopar ens vàrem oferir un espectacle d'equilibristes i contorsionistes. El diumenge, últim dia d'estada en Port del Torrent, no va haver-hi molt consens a l'hora de triar com passar el matí, es varen formar diversos petits grups amb diferents destinacions. La meva dona i jo, ens agregàrem a un grup que anaven a prendre un cafè a Sant Josep. I a la tarda varen venir els autocars a buscar-nos. Havia acabat la nostra escapada a Eivissa.

Tremponada d’agost.

2011-09-23T12:32:00.000+02:00

El divendres 19, vàrem fer, amb un canvi important, la tradicional tremponada d'agost; no sé, si se li podia dir tradició, però almenys era ja una costum arrelada reunir-nos una tarda després de les festes de Sant Llorenç en el pinar de Sa Coma per degustar aquest plat tan nostre, tan humil, tan senzill, tan fàcil de preparar, tan sa i tan bo com es un trempó. Idò aquest any vàrem haver de rompre aquesta rutina, molt a pesar nostre, no poguérem gaudir de la fresca ombra dels pins per a aquesta reunió. L'amo de la finca exercint els seus drets de propietari, ha posat tots els impediments necessaris perquè no es pugui apropar cap vehicle, d'aquesta manera es feia molt complicat per als operaris de l'ajuntament fer-nos arribar cadires i taules i pels de l'organització per apropar tot el necessari per preparar el berenar. Així que decidírem celebrar la reunió a s'Escola Nova, organitzàrem la festa a la nit per no sofrir la terrible calor de les hores solars. Encara que no és el mateix, també ens divertim, després del trempó ballàrem una bona estona i ens ho passàrem molt bé. La directiva podríem demanar disculpes pel canvi, però creiem que tots els interessats saben que ni nosaltres ni la nostra delegada a l'ajuntament, podem obligar a cap propietari a deixar-nos entrar en la seva propietat.

FESTES DE LA MARE DE DÈU 2011

2011-09-23T12:24:00.003+02:00

Imatges
Quan s'apropa el mes de setembre els llorencins ens preparam per al dia 8 celebrar la festa de la Mare de Déu Trobada. Encara que el patró del poble és Sant Llorenç, al qual dediquam les festes patronals el 10 d'agost; la venerable i venerada Mare de Déu Trobada és...és...és la Mare dels llorencins.
Aquesta tradició o llegenda, aquesta estimació, aquesta veneració per Ella, ens ve de molts segles enrere.
Mosén Joan Font Lliteres, en el seu llibre Petita crònica, publicat en setembre de 2003, diu: Ja en el llunyà segle XVI, els papers freds dels testaments dels habitants de la nostra contrada ens parlen de “deixes” a la Mare de Déu Trobada; volguent dir això que en els anys 1500 estava ben arrelada dins el Nostre Poble, la Tradició de la Trobada de la Mare de Déu; és, així, la nostra, la Tradició escrita més antiga de Mallorca, de totes les trobades de la Mare de Déu.. Des de fa molts anys, l'Associació de persones majors de Sant Llorenç col•laboram amb alguns dels actes organitzats per celebrar aquests dies de festa, crec que és de destacar el sopar de germanor que celebram any rere añy amb els nostres socis; a aquest acte convidam als directius de les associacions de gent gran dels pobles veïns, tenim l'honor de poder comptar amb la presència de la nostra delegada a l'ajuntament Donya María Galmes, i les altres autoritats presidides per l’Il•lustríssim batle Don Mateu Puigros; també és molt gratificant per a la nostra comunitat de socis poder comptar amb la companyia del president de la Federació d'associacions de gent gran de la part forana Don Antoni Niell.
Després del sopar, la nostra presidenta Catalina Pascual, com és habitual va dirigir unes paraules als socis allí reunits i va convidar a posar-se davant del micròfon al president de la Federació, a la nostra delegada i al Sr. batle. Els tres, després de saludar al públic, varen tenir unes paraules d'agraïment per a la nostra presidenta per haver-los convidat i a tota la junta directiva per l'esforç realitzat per poder dur a terme aquests esdeveniments.
Esperam poder seguir comptant amb les ajudes d'algunes entitats bancàries i de l'ajuntament, que ens acompanyin la salut i les forces, i el més important, que els nostres socis segueixin acudint a aquestes reunions de germanor i a tots els esdeveniments que per ells organitzam amb gran plaure i esperam poder fer-ho molts molts anys més.

Les alumnes del curs de manualitats, exposaren durant aquestes festes en la rectoria, els treballs realitzats durant la passada temporada. Valia la pena apuntar-se a contemplar les obres d'art que són capaces de fer amb les seves mans i molt poques eines, aquestes ” nines” de la tercera edat.

SA TORRE CEGA

2011-09-23T00:36:00.001+02:00

Imatges.El 29 de juliol, a la tarda, ens desplaçàrem a Cala Rajada per visitar els jardins de Sa Torre Cega, també coneguts com els jardins de casa March.
En aquesta finca, adquirida pel matrimoni Joan March- Elionor Servera l'any 1915, existia una antiga torre de vigilància denominada Sa Torre Cega, per ser una de les poques sense contacte visual amb altres talaies de l'època. El proper any, dirigides per l'arquitecte Guillem Reynés, començaren les obres per a la construcció d'una vila d'esbarjo. La casa és de planta quadrada i consta de tres plantes i una torre lateral. L'interior estava distribuït al voltant d'un pati central, en l'exterior una gran terrassa enjardinada envolta l'edifici; és de destacar l'esveltesa i solidesa de les façanes i la llarga escalinata d'accés a l’edifici. En 1930 la casa va sofrir una petita reforma. en els anys 60-70 en passar a ser propietat de D. Bartolomé March Servera, es va tapar el pati i es feren importants modificacions per modernitzar l'interior. És en aquesta època quan neixen els famosos jardins de Sa Torre Cega. D. Bartomeu, que havia heretat de la seva mare la inclinació per l'art i la jardineria, va contractar al paisatgista britànic Russell Page perquè li donés forma a les seves idees, més endavant també varen intervenir en la creació dels jardins el paisatgista Leandro Silva i Gabriel Alomar. Per donar un matís diferent al bellíssim resultat d'uns quants anys de treballs, D. Bartomeu va fer escampar per aquells impressionants espais verds i passadissos, un grapat d'escultures, veritables obres d'art , algunes fetes expressament per a aquesta fi i altres dutes dels seus nombrosos viatges al voltant del món. Idò aquesta meravella va quedar destruïda amb el vendaval de l'onze de novembre del 2001. El 9 d'agost de 2010, després de nou anys de restauració, va ser oficialment reobert amb la presència de SS. MM. els Reis d'Espanya.
Però no va ser fins a l'11 de maig de 2011, quan es va obrir al públic.
En aquesta primera visita no vàrem poder atendre totes les demandes, doncs varen ser molts els socis que volien conèixer aquest renovat racó i solament podíem portar un grup de 45 persones. Així que, el 17 de setembre repetim l'excursió, aprofitant el matí per visitar el mercat de Cala Rajada o visitar el jardí els que no havien tingut ocasió de fer-ho la primera vegada. i després tots plegats anàrem a dinar a Sa Gruta Nova.

TORNEJOS DE PETANCA 2011

2011-09-22T23:26:00.002+02:00

Imatges.Amb dos equips més que en les dues primeres edicions, hem celebrat els tercers tornejos de petanca de les festes de Sant Llorenç i de la Mare de Déu Trobada. Tant l'un com l'altre consideram que ha estat un èxit de participació de jugadors, ja que han estat sis (dos tripletas) els que aquest any s'han afegit a l'amistosa lluita pel triomf. Cal destacar també el progressiu augment de la qualitat i tècnica que dia rere dia van adquirint els jugadors i jugadores. En les dues contendes d'enguany ha resultat guanyador l'equip Morat, compost per: Catalina Campins, Pedro Moliner i Joan Gall. Vagi per a ells la nostra doble enhorabona. I el nostre agraïment als altres equips per la seva participació. L'organització també volem agrair al públic assistent per venir a animar al seu equip preferit.

EXCURSIÓ COMERCIAL 4-05-11

2011-05-22T20:01:00.002+02:00

Imatges.
El dimecres 4 de maig, férem una excursió comercial convidats per Ruygal. A les 9 del matí sortim 70 i pico de persones en un autocar de dos pisos amb destinació a Santa Maria. En el restaurant que porta el mateix nom que l'empresa amfitriona, ens donaren unes galetes i un tassonet de suc de fruites, a continuació vàrem tenir la demostració i ofertes dels productes de l'empresa. Després de prop de dues hores d'entretinguda xerrada, encara que sembla, que per alguna de les persones allí presents, el tema del monòleg del venedor no va ser molt interesant o li importava poc, va haver-hi qui va pegar alguna becadeta. Idò bé, com anava dient, després d'aquestes dues hores i que cadascú adquirís el que li va semblar oportú comprar, els organitzadors ens dugueren a fer una volta per Festival Parc, un grandiós centre comercial i d'esplai, on pots trobar gairebé de tot, hi ha comerços de tot tipus, nombrosos bars i restaurants i parcs infantils, tot això repartit en amplis carrers i places sense trànsit rodat. L'hora i mitja que estàrem en aquell agradable lloc ens va passar volant. Però era hora d'anar a dinar, per a això tornàrem al mateix restaurant i una vegada allí ens varen donar un arròs brut deliciós, boníssim, d'aquells que se sol dir que el brou fa tallada, i una cuixa de pollastre amb patates de segon plat i un gelat i cafè i herbes dolces i..i..i saps que ens varen donar de coses. !AH! i cosa rara en les excussions comercials, també vàremm tenir ball, un senyor que tocava el saxofon i cantava molt bé. La gent va quedar satisfeta, l'excursió va sortir rodona. I tot això solament per dos euros. Increïble però cert.

PASQUA 2011

2011-05-22T18:15:00.005+02:00

Ja ha passat un altre mes i aquí estem per explicar-vos les novetats que hi ha hagut durant aquest període de temps. Han passat les festes de Pasqua i des de la nostra associació com ja és costum hem col•laborat en diversos actes religiosos, com els Dotze Sermons i les Processons, entre altres. El Dijous i el Divendres Sant participàrem en les processons traient el Pas del Hecce Homo, (FOTOS) adornat amb gust i habilitat, acompanyat d'un bon grup de devotes il•luminant el camí al Sant i uns pocs devots que són els encarregats d'empènyer l'engalanada plataforma. El dilluns, segona festa de Pasqua, seguint la tradició ens varem anar de “berena”. (FOTOS) Una “berena” que no és de les què anem a recordar amb nostàlgia dins uns quants anys. No sempre surten les coses com volíem que sortissin. El temps no anava bo: el cel clapejava de niguls espellisats. Un ventil•lo fresc ens feia arrufar el nas cada vegada que provàvem de sortir de l'autocar. Pensàvem berenar en alguna platja del sud de la illa, però varem haver de fer-ho a Campos. Pensàvem arribar fins a l'Arenal, però anàrem a Son Ferriol, pensàvem anar a Alcúdia però ens aturàrem a Inca. Semblàvem polítics organitzant i prometent. Per si això fos poc una companya de viatge es va trobar indisposada i va haver de ser portada d’urgència a l'Hospital d'Inca. L'espera es va fer llarga. Encara que ningú es va queixar de la situació, si, es notava un cert nerviosisme entre els què esperàvem, ja se sap, el que espera, desespera. Amb una mica més de mitja hora de retard, i sabent que la nostra amiga es trobava recuperant-se positivament i que estava atesa i acompanyada per una llorencina que treballa en aquest Hospital, vàrem poder anar-nos, ja més tranquils, a dinar. El temps havia millorat bastant, el fred vent havia amainat ferm, en el cel campejaven més clarianes que núvols, la calitja també s'havia espargit i la Serra de Tramuntana es mostrava esvelta i majestuosa per al goig i deliri de les mirades dels què gaudim de les impressionants vistes que ens ofereix la mare naturalesa. En el restaurant Menestralia de Campanet, ens esperaven per dinar. La paella, (a pesar que havíem avisat de la nostra tardança) els primers ens la vàrem menjar una mica freda, mentre que les tres últimes taules varen haver d'esperar un quart d'hora. Si descartem aquests petits detalls, malgrat tot, la paella era bona. El segon plat, bufet, cadascun va poder triar el que més li agradava i va anar un poc millor. I amb un bon ball (de debò que el ball va estar molt bé) acabam sense pena ni glòria, aquest dia de berena.
La directiva de la tercera edat demanem disculpes per aquesta organització tan ben desorganitzada que ens hem trobat avui. Procurarem que aquesta situació no es repeteixi, de vegades val la pena pagar una mica més i contractar directament el restaurant i els autocars, i no deixar-ho en mans d'aquestes empreses organitzadores d'excursions, que és el que havíem fet aquesta vegada.
Desitjam i esperam que el proper any tinguem més sort el dia de la berena.
Aquest mes com molts ja sabeu, no férem la nostre mensual caminada, la gent gran caminadora ens afegírem a la comitiva del Pancaritat a Son Vives. (FOTOS) Ancara que la caminada fins a l’esmentada possessió es curta, passàrem una tarda entretinguda, assistírem a la celebració de la Santa Missa i ens menjàrem sa panada. També degustàrem l'ensaïmada i brindàrem amb cava per cortesia de l'Ajuntament.

Visita al Parlament i al Consell

2011-04-18T23:19:00.003+02:00

Imatges.
El 28 de març, la nostra associació va ser convidada a visitar les seus del Parlament Balear i el Consell Insular de Mallorca. No vàrem voler desaprofitar l'ocasió i en un autocar ben ple de socis a les nou del matí posàrem rumb a Ciutat. La nostra primera visita estava concertada a les onze. En arribar a Palma ens sobrava una mica de temps i el conductor ens va oferir la possibilitat de fer una visita ràpida al Castell de Bellver. Tothom va venir-hi a bé i encara que solament teníem deu minuts i no vàrem tenir temps de fer una visita a l'interior de la fortificació, vàrem poder contemplar d'a prop, el castell més antic d'Europa i l'únic d'Espanya de construcció circular. Situat al Puig de sa Mesquita, a 112m. d'altitud, a uns tres quilòmetres del centre de la capital. És impressionant la panoràmica que des d'aquest lloc es contempla sobre la badia de Palma i part de la ciutat. Bé, ja és hora de començar les nostres visites, comencem pel Parlament de les Illes Balears. A primera vista, és, en dues paraules, (com va dir Jesulín) “IM PRESIONANTE”. A l’any 1848, la societat el Casino Balear va encarregar el projecte per a la construcció de l’edifici a l’arquitecte Antoni Sureda i Villalonga. En 1852 el Casino Balear es fusionà amb el Liceo Mallorquín, i així sorgí una nova societat El Círculo Mallorquín. aquesta nova associaciò ocupá l’edifici dedicant-ho a punt de trobada de les clases burguesa i aristocràtica de l’època. Al 1913 es realitzar una reforma que es perllongà fins al 1918. Amb l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears l’any 1983, l’edifici passà a ser la seu del Parlament. S’hi feren unas adaptacions per a la nova funció, tot conservant els valors arquitectònics de l’edifici. Tota una edició de la revista Flor de Card, no seria suficient per transcriure el que a l'interior ens va explicar Bernat, que ens va acompanyar durant la visita. La visita va començar per la gran entrada del carrer Conquistador, des d'on arranca la monumental escala que porta a les plantes superiors, visitàrem la sala d’Actes protocolaris, reunions i conferències, la biblioteca, la sala Verda, la sala Monte Negro, la sala del Senat i la sala de les Passes Perdudes que ès l’avantsala de la principal estança: La sala de Plens o de les Cariàtides, on els diputats debaten, aproven o rebutgen les iniciatives parlametàries. Idò dins d'aquesta magna sala, va tenir a bé departir unes paraules amb el nostre grup la Presidenta del Parlament, l'Honorable Aina Rado i Ferrando. Molt contents i agraïts seguim el pla de ruta previst, la nostra propera parada: El Consell Insular de Mallorca. L'edifici neogòtic del segle XIX, va ser construït en el solar de l'antiga presó de Palma. Abans de ser ocupat pel Consell, va ser seu de la Diputació Provincial de Balears. Allí ens va rebre una senyoreta que, m'haureu de perdonar però encara que recordo molt bé la seva simpatia i la seva cara bonica, no sóc capaç de recordar el seu nom. Bé, idò aquesta senyoreta ens acompanyà en el llarg recorregut per les moltes dependències de l'emblemàtic edifici. És molt complicat explicar el que es pot admirar allà dins. Decoració en fusta, escultures, tapissos, quadres, tot sota un mantell de colors que la llum natural agafa en passar a través dels vitralls, que són una altra obra d'art. I així, mirant i admirant passadissos i estançes, arribem a la meta final del recorregut: La Sala de Plens. Aquí també vàrem tenir l'honor de comptar amb la presència de la Presidenta l'Honorable Francina Armengol Socías.
Després d'aquest tragí, ja començaven a córrer rates per dins la panxa, era hora de dinar, i ho fèrem al restaurant de l’Hipodrom de Son Pardo. i fins aquí la nostre diada cultural a Ciutat.

SA FONTPELLA, 26/03/2011

2011-04-18T23:09:00.003+02:00

Imatges.
El dissabte 26 de març, la gent gran caminadora ens posàrem en moviment per a fer la nostre mensual caminada. sortírem a les deu des de la plaça pel carrer Església, s’Abeurador i a la placeta des Pou Vell el nostre ja habitual historiador, encara que ell ens va deixar ben clar que no és historiador, però que sempre ha sentit un gran interès per la nostra història. Per a nosaltres en Guillem és: El nostre “Libro gordo de Petete” i estam encantats i agraïts d'escoltar els seus relats històrics i les llegendes de les nostres contrades; En aquesta ocasió el nostre company ens va explicar que el carrer des Pou i un bon tros del camí que anàvem a recórrer (fins a Poca Farina) era el camí que antigament unia els pobles de l'interior amb la zona costanera del sud-est de la illa. Ja que ens trobàvem en el lloc on transcorre gran part del relat, ens va parlar Guillem de la novel•la Flor de Card de mossèn Salvador Galmés (és capellá capirrò) i dels seus principals protagonistes, en Jaume Belluguins i n’Angelina Trebolina. Seguírem el nostre itinarari cap a les Rotes Noves, passàrem per derrere Son Vives. Aquí, a la vista de la possessiò mes emblemàtica de Sant Llorenç, en Guillem ens va recordar la llegenda de la Mare de Déu trobada, i l'embolicada que està aquí la història amb la llegenda referent a si és o no és el lloc on s'ha reconstruït o construït la capella, el mateix lloc on suposadament s'adorava antigament la imatge trobada pel pastor de Son Vives. No teníem temps d'esbrinar el que hi ha de debò o el que solament són rondalles, i per això seguim el camí per a munt, per derrere Poca Farina cap a Són Dragò, fins a un punt on havíem de deixar el camí per ficar-nos per un caminoi de cabres, més ben dit d'ovelles, i travessar dues cuarterades per dins mates i carritxeres de la muntanyeta de Sa Fontpella. Les cases de Sa Fontpella era la nostre meta d’avui. Hi arribàrem de bona hora, en Xesc i n’Hermínia ens esperaven ja amb el foc preparat per a poder torrar. Però,!UEP! esperau un poc , primer ens varen treure el vermout i algunes cosetes per picar, després sí, cadascun va poder torrar el que portava i dinàrem a la carrera de les cases, ja que lluïa un sol molt agradable. A continuació el ball, que ve molt bé per baixar la panxada i fer el camí de retorn més suportable. I ja no em queda més que agrair a N'Hermínia i en Xesc, la rebuda, amabilitat i paciència per aguantar-nos unes quantes hores a la seva casa de Sa Fontpella. Moltes gràcies per tot i fins a una altra si Déu ho vol.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA, 2011.

2011-04-13T17:01:00.003+02:00

Imatges.
El dia 19 de març, la Associació de Jubilats, Pensionistes, tercera edat i consorts de Sant Llorenç, celebrá la Assemblea General Ordinària de l’any 2011. En primer lloc la presidenta, Catalina Pascual, va donar la benvinguda als assistents a l'acte, agraint als allí presents i a tots els socis en general la col•laboració i participació en tots els actes i activitats organitzades per la junta directiva. Na Catalina es va emocionar quan va voler lloar als altres membres de la directiva, destacant d'ells, a més del treball que desinteressadament duen a terme, el companyerisme i recolzament de tots cap a ella. Na Catalina va dir als socis: Amb uns companys així,si vosaltres no m’engegau, tindreu presidenta per llarg. A continuació va prendre la paraula el vicepresident Tomeu Massanet, per a donar a conèixer a la concurrència l'estat de comptes, les activitats dutes a terme durant l'any 2010, que varen ser quaranta-dues (gairebé una per setmana, i encara hi ha qui diu que no fem res) això sense cotar els dos dies per setmana que tenim petanca i les col•laboracions amb altres associacions, com és per exemple, el que esteu llegint, o sigui la col•laboració mensual que fem amb Flor de Card. Va explicar també Tomeu, les activitats previstes per als propers mesos. El secretari Agustín Domenge, va donar informació de les altes i baixes esdevingudes l'últim any en la nostra associació. En l'apartat de precs i preguntes, solament un dels assistents va demanar informació sobre el tan comentat tema del menjar en el local social, suposam que pensant que l'associació tenia alguna cosa que veure amb tot això. Però no és així, i encara que afecta a alguns dels nostres socis, no està a la nostra mà solucionar el problema. per aquest motiu aquesta pregunta la va respondre la nostra delegada a l'ajuntament, Maria Galmés. Va explicar na Maria, que Sanitat havia prohibit el servei de menjars fora del local, per falta d'instal•lacions adequades, com a càmeres de congelació i descongelació i una cuina més àmplia entre altres coses. I va deixar molt clar que el problema és de l'ajuntament, no de l'associació de la tercera edat.
Després hi va haver un petit refrigeri per als assistents, els comentaris que escoltàrem mentre menjàvem la coca amb un got de vi a la mà, eren cent per cent favorables a la nostra gestió.
De part de la presidenta i de tota la junta directiva donam les gràcies per la confiança posada en nosaltres i desitjam poder seguir organitzant diversió i benestar per als socis d'aquesta comunitat d'amics i amigues que és l'Associació de Jubilats,Pensionistes, tercera edat i consorts de Sant Llorenç des Cardassar.

DINAR DE CARNESTOLTES

2011-04-13T16:59:00.002+02:00

Imatges.
La Federació de associacions de persones majors de la part forana de Mallorca, va organitzar el dimarts dia vuit de març, últim dia de carnestoltes, un dinar a Son Sant Martí. Més ben dit, va ser dinar per unes 1400 persones i va ser sopar per les 500 que no tingueren aforament al migdia i varen haver de conformar-se amb acudir a la cita a la nit. La vetllada no sé com va transcórrer, doncs el nostre grup (61 persones) vàrem estar en el dinar. Per aprofitar el dia, ja que sortíem de casa, abans d'anar al restaurant férem una volta pel mercat d’Alcúdia. I d'aquesta manera al mateix temps que ens entreteníem estiràvem les cames i amb l'exercici anàvem cobrant gana. Us dic que ho va ser bo l'arròs brut, la porcella rostida, el gelat, els pastissos, el vi, el cava... !que? es colesterol? no paseu pena, demà farem règim, a més, abans d'agafar l'autocar de tornada a Sant Llorenç, cremàrem molts dels greixos acumulats ballant el Coyote,la Paloma, la camisa negra i algun pasdoble.
Abans d'acabar la festa Don Antonio Niell, president de la Federació, va dirigir unes paraules agraint als socis la massiva assistència a l'acte. També va dirigir unes paraules d'agraïment al respectable, el director del restaurant.
Esperam que el proper any puguem reunir-nos una altra vegada tots plegats amén.

TÈGER

2011-04-13T16:57:00.002+02:00

Imatges.El 26 de febrer, darrer dissabte del mes, tocava caminada, i la vàrem fer. A les 10 partírem pel camí de Calicant, uns tres quilòmetres més endavant agafàrem un camí a la dreta. El camí que ens portaria fins a les cases de la possessió de Tèger. Allá ens esperaven na Margalida (de Tènger) i el seu marit en Tomeu. També hi havia na Pereta i n’Aina, ses germanes de na Margalida. Els amfitrions molt amablement ens ensenyaren la grandiosa casa, en la qual estan fent unes reformes per adaptar-la a les noves necessitats de confort i higiene que no posseïen les llars antigues; la reforma es duu a terme respectant en lo possible els detalls que donen personalitat a la possessió. En la cuina es conserva la gran xemeneia on en las vetlades d’hivern es passava el rosari enrrevoltant la gran foganya, hi ha també una cuina de fogons alts, el cossi on es feia la bugada i els escudallers de marès. en moltes de las dependències es conserva la pedra vista, i a la carrera hi ha el forn i la cisterna amb el coll de pedra i marès fent capelleta. Amb una paraula: Les está quedant una casa que conserva tot el seu antic encant i dotada de les modernes comoditats, els desitjam que puguin gaudir-la per molts anys. Pero la visita a Tènger no va acabar així, no, ni de molt, ens digueren: Acostau-vos a la taula i farem una “picadeta” abans de anar a dinar, una “picadeta” m’has dit?, “patatilla” olives, formatge, galetes d’Inca, coques i més coques, peix fregit i....que sé jo el que ens varen treura, sols i mancà un arros brut per fer els deu reals justs. La caminada havia de continuar, en el programa estava previst que aniríem a dinar a Son Codol, però per problemes de salut de sa madona, vàrem haver de canviar l'itinerari previst i vàrem anar a dinar a Ses Sitges, i més sorpreses, na Magdalena Torres es va presentar amb una graixonera de sopes, us dic que, amb l'aperitiu de Tènger i les sopes de na Magdalena, molt pocs varen ser els que empraren el foc que ens havia preparat en Guillem. la cosa va acabar com sempre, café, herbes dolces, un bon ball i cap al poble manca gent.

DELFÍN MAR, SANTA PONÇA

2011-04-13T16:52:00.002+02:00

ImatgesEls dies 18-19 i 20 de febrer, la gent gran de Sant Llorenç ens anàrem de cap de setmana. Gairebé sempre, bé, crec que puc dir que sempre ens ho hem passat molt bé en aquesta classe de sortides. Idó aquesta no es va quedar darrera. És opinió unànime de tots els components del nostre grup (prop de 70 persones) que aquesta darrera sortida ha estat una de les que més còmodes i ben atesos ens hem trobat. La veritat és que no se m'ocorre res per destacar, era tot perfecte, tant si parlem de neteja, conservació, decoració, animació, atenció al client, servei de bar i restaurant, una cosa si que ens va estranyar a gairebé tots, el sabor del menjar, no tenia gust d'hotel, tenia gust casolà. Agraïm el tracte rebut per tot el personal sense excepcions, començant pel primer graó fins al director. Per això jo li poso la nota d'excel•lent a l'Hotel “Delfín Mar****” de Santa Ponça.
A més de ballar i jugar a cartes a l'hotel, en l'exterior, el grup ho va passar molt bé, aprofitant el bon temps vàrem poder passejar pels voltants i visitar les urbanitzacions veïnes.
També vàrem poder visitar en l’entrada de la badia, la gran creu que es va aixecar
per commemorar el desembarcament a la platja de Santa Ponça en 1229 de les tropes del rei Jaume I, moment en què el domini de Mallorca va ser pres als musulmans, per retornar a la cristiandat i entrar a formar part de la cultura catalana. Aquest fet es commemora cada any amb celebracions durant una setmana, al voltant del dia 10 de setembre. Un altre vestigi de la conquesta cristiana, és la capella de la Pedra Sagrada, a l'interior de la qual es guarda una gran pedra, sobre la qual es diu que es va celebrar la primera missa, després del desembarcament de les tropes cristianes, situada al costat de la carretera anant cap a Magaluf.
En el desdejuni del diumenge, vàrem tenir la nota trista del nostre viatge, cuan la nostra companya Antonia Rosselló, va rebre la notícia de la mort del seu germà, descansi en pau.

CAVALCADA DE SANT ANTONI 2011

2011-02-14T16:56:00.001+01:00

Sant Antoni està alabat
per aixó toca sa campaneta,
ses nines de sa tercera edat
pesquen en sa seva barqueta.

Amb aquesta glosa penjada davant del tot terreny, en Miguel de les tres jotes estirava la barca, amb el patró mans al timó, Sant Antoni tocant la campaneta i unes quantes “nines” de la tercera edat amb la seva canya cadascuna ha veure qui pesca el peix més gros.
Feia ja uns quants anys que l'associació de la gent gran de Sant Llorenç no participava en les "beneides" de Sant Antoni. aquest any hem volgut posar el nostre granet d'arena a la festa participant amb una carrossa inspirada en la glossa que diu: Sant Antoni va per mar, tocant una campaneta, tots els peixos de la mar li boten dins la barqueta.
En vista de que ens ho passàrem molt bé i ens divertirem molt, ja estem pensant com farem la carrossa de l'any que ve, !VISCA SANT ANTONI!.

EXCURSIÓ CULTURAL

2011-02-14T16:49:00.001+01:00

El dia 7 de gener, va partir a tres quarts de tres des del punt de costum un autocar amb 58 passatgers a bord, destinació: Palma de Mallorca. Allí els va rebre en Jordi, el guia que els acompanyaria durant tot el recorregut de l'excursió. però abans de començar, en Jordi va repartir a cadascun dels assistents un aparell d'aquests de noves tecnologies, consistia en uns auriculars pels quals es podia escoltar perfectament les explicacions que anava donant el guia, cosa molt bona, així no fa cap falta acaramullar-se al voltant del que descriu el que estan veient, ni el que parla ha de cridar per ser escoltat.
Primera visita, el Betlem Napolità del Museu Palau March. Aquest extraordinari pessebre va ser declarat Bé d'Interès Cultural l'any 2003. Està compost per un conjunt de figures del segle XVIII d'incalculable valor, cal veure-ho, és molt difícil d'explicar tal magnitud. En Jordi també els va ensenyar un trosset del museu, varen tenir la sort de poder visitar el primer pis, (no estava previst).
Ara tocava degustació, el guia els va acompanyar a la seva oficina- botiga on atesos per Berta varen ser obsequiats amb una degustació de productes de la nostra terra, com el pa amb oli verjo, sobrassada de porc negre, torró d'ametlles de la Illa, herbes dolces o palo.
A continuació passant per Plateries, en Jordi ens va explicar una mica la història de tan singular carrer i com a nous edificis modernistes intenten desbancar les antigues edificacions de tan estret carrer. Les visites continuan, aquesta vegada li toca el torn al Batlem del convent de les Monges Clarisses. Molt diferent del que havien vist anteriorment, aquest representava el típic betlem mallorquí, hi havia una mostra de gairebé tots els oficis de l'època. Sense luxes, però mereixedor dels elogis dels assistents.
Des del convent directes al forn can Mjquel, més conegut popularment com a forn des Call. Allà després d'esperar una bona estona varen poder provar els famosos cremadillos recentment trets del forn.
Propera parada un batlem particular conegut com el batlem de C&A, per estar instal•lat al costat d'una botiga d'aquesta coneguda marca. Típic mallorquí amb moltes figuritas en moviment, molt laboriós.
Última etapa, La Sang, trobaren tancat, per culpa de l'espera dels cremadillos havien arribat tard, no es pot tenir tot.
Cansants per el que havien trescat i contens per el que havien vist, tornaren cap a Sant Llorenç. però l'aventura no havia acabat, en el centre de la tercera edat els esperava un pamboli de pinyol vermell. Bon profit i fins una altra

CAP D'ANY 2010-11

2011-02-14T16:39:00.002+01:00

Imatges.
No sé, si per que estem en temps de canvis, o per provar coses noves, o per demostrar que la crisi no ens espanta, o simplement per que teníem ganes de sortir de casa, la veritat és que va ser molt fàcil prendre una decisió a la proposta d'anar a celebrar la nit de cap d'any fora del poble, la resposta va ser si, per unanimitat. Gràcies a Déu la idea va ser ben acollida pels nostres socis, dos autocars es varen omplir en temps rècord, més d'un es va quedar amb les ganes d'acompanyar-nos.
Així que la idea havia tingut èxit, i el resultat no va defraudar a ningú.
Eren les vuit de la tarda quan ens posàrem en camí cap al restaurant Són Sant Martí. Ens donaren sopa de Nadal i porcella, postres i torró, una poc abans de les dotze repartiren les borses de “cotillón” i els raïms. a aquestes hores ja portàvem una bona estona ballant, a les dotze es va interrompre la música i menjàrem els raïms al ritme d'un enregistrament d'un rellotge que anava molt de pressa. Després de les mútues felicitacions i desitjos de felicitat va prosseguir el ball, ja passaven de les tres de la matinada quan els de Sant Llorenç varen començar a dir: Que no serà hora de partir?. Crec que tots estàvem ja cansats, i satisfets ens dirigim a l'autocar, cap a casa i bona nit si et colgues.

SON ROCA 30-10-10

2010-11-01T18:09:00.001+01:00

Imatges.El dissabte 30 d'octubre la gent gran caminadora de Sant Llorenç, es va posar una altra volta en marxa, aquesta vegada sortim a peu a les 9'30 des de la plaça, carrer Major per a vall, carretera de Manacor i camí de Son Avinent, ja fora camí, per unes jinyes de tractor passàrem per baix de Son Roca i un tros amb camí i uns altres sense camí arribàrem a la Basílica de Son Peretó. Aquest jaciment és un tresor de la arqueologia Balear.
La basílica de Son Peretó fou un edifici destinat al culte paleocristià situat a la possessió de Son Peretó, entre les localitats mallorquines de Manacor i Sant Llorenç des Cardessar.
Les seves reste s foren descobertes pel mossèn Joan Aguiló Pinya el 1912 .Posseeix una planta rectangular de vint-i-un metres per catorze dividida en tres naus que se separen per dues sèries de dues columnes.
La capçalera és triple, amb murs rectes, encara que tot sembla indicar que el central posseïa, a l'interior, perfil semicircular.
El baptisteri es va aixecar davant de la façana, separada d'aquesta mitjançant una espècie de nartex, i també posseeix planta rectangular l'extensió de la qual és de deu per catorze metres. En el seu centre es troba una piscina bautismal per immersió amb graons per al baptisme dels catecúmens. Tot això i moltes més coses ens va explicar l'expert en la matèria, el nostre amic i company assidu de les nostres caminades: Gillem Pont. A continuació dirigim els nostres passos cap a Son Trobat. Hotel rural del terme de Sant Llorenç des Cardassar, a mig camí entre les poblacions de Manacor i Sant Llorenç. Disposa de 150.000 m2 de terreny, i està situat en un bell i tranquil paratge, envoltat de nombrosos arbres fruiters . té un confortable centre de relaxació i descans, amb una piscina climatizada, jacuzzi, ampli gimnàs, bany turc, sauna i massatge.
L'Hotel està dotat de Piscina exterior amb àmplies terrasses i pista de tennis de terra batuda i bicicletes tipus mountain bike. Nosaltres no teníem temps de tantes coses, però vàrem poder admirar i passejar pels molt ben cuidats jardins. A l'interior vàrem veure gran part de les dependències i poguérem saludar a Antonia Servera que tan amablement ens havia donat permís per fer-los aquesta visita. Era prest per anar a dinar quan sortírem de l'Hotel, i de comú acord, i perquè la gent gran caminadora tenia ganes de caminar, arribàrem fins a les cases de Son Cabrer, i després vàrem tornar per enrere cap a Son Roca. L'amo’n Jaume ja ens tenia foc fet per poder torrar, taules i cadires preparades davall el porxo perquè no ens molestàs el vent.
Saps que hi estàrem de bé. El nostre agraïment als què desinteressadament es molesten i ens ajuden ha passar aquests dies tan agradables com són les nostres caminades.
Gracies a tothom
I fins una altre

VERGES 2010

2010-10-31T21:25:00.003+01:00

Imatges.
El 21 d’octubre, com manen els cànons de la tradició, les nostres col•laboradores es varen posar, ja de bon matí a bullir les patates, que juntament amb la farina formen els principals ingredients de la pasta que a la tarda les seves expertes mans convertirien en els tradicionals bunyols que any rere any venim fent per celebrar el dia de les Verges.
Així idò, a les 20 h. a la plaça va haver-hi també pa amb oli per als nostres socis. Més de dos-cents es varen apuntar al sopar i per degustar el tradicional bunyol com a postre. crec que no fa cap falta dir-ho, però com que m'agrada fer-ho, vos ho diré: Els bunyols foren boníssims.
I acabàrem la vetllada amb un ball ben vitenc i molt animat.
I d'aquesta manera esperam poder seguir durant molts anys ajudant a conservar aquesta tradició tan popular. Qui sap si un d'aquests propers anys ens decidim a cantar unes serenates.
Molts anys a totes les verges i a totes les que un dia ho foren.

CÚBER-LLUC 25-09-10

2010-10-16T22:01:00.003+02:00

ImatgesIdò que vos pensàveu, ja hem començat la tercera temporada de caminades, i ho hem fet, per començar, amb un passeig curtet, però amb uns paisatges encantadors. Així doncs el dissabte 25 de setembre ens dirigírem en autocar a la serra de tramuntana, i en el vessant del mateix Puig Mayor enfront de l'Embassament de Cúber, ens disposem a emprendre la nostra caminada d'avui que consistirà a donar-li la volta a l'estany. Alguns dels components del grup de caminadores i caminadors d'avui, no havien vist mai aquests paratges d'a prop. Per culpa del molt temps que fa que no plou, l'embassament es troba aproximadament a un cinquanta per cent de la seva capacitat, però això no li lleva bellesa i grandiositat a aquest lloc. Començam la nostra caminada per aquesta bella vall envoltada per les muntanyes de la Rateta, Na Franquesa i l'Ofre pel costat sud, i el majestuós Puig Major per la tramuntana. Amb una hora i poc més, havíem envoltat l'estany,havíem caminat entre la naturalesa, amb les seves ovelles, ases, cavalls i vaques inclosos. Amb aquelles panoràmiques encara en les nostres retines, la camiona ens va dur a Lluc. Allà tots junts vàrem menjar les empanades i robiols que havien fet unes quantes voluntàries i alguns membres de la directiva, jo personalment vull donar l'enhorabona a tots els que varen participar en la seva elaboració, estaven boníssimes. i per acabar la jornada el capvespre vàrem fer la volta dels Misteris. I tornada a casa.

Porto Cristo-Cala Rajada

2010-09-27T17:53:00.001+02:00

Imatges
El dissabte 4 de setembre, vàrem fer una d'aquestes excursions subvencionades per una casa comercial. Al matí ens varen portar a un conegut restaurant de Porto Cristo, després d'un bon berenar va venir la presentació dels seus productes. Poques varen ser les novetats, doncs ja coneixem bastant bé tot el que s'ofereix en aquestes reunions, però malgrat això i de la crisi, la gent va comprar bastant. Després del negoci venia la diversió, ens varen portar amb l'autocar fins al moll, teníem una hora i mitja abans que ens tornessin a dur al mateix restaurant per dinar.
Ens varen donar entremeses, paella, síndria i cafè i copa, tot boníssim. I sense temps per fer la digestió ens varen embarcar en un catamarà i vàrem recórrer la costa des de Porto Cristo fins a Cala Rajada. A bord tot el grup va ser convidat a un refresc. En Cala Rajada ens esperava el bus que ens portaria de tornada a casa. Un dia complet, sense presses però sense pauses i sense cap esdeveniment rellevant però ho passàrem molt bé, no ens podem queixar de com ens varen tractar els comercials que en tot moment ens varen acompanyar i ens varen atendre durant tot el dia. Fins un altra.

Petanca Mare de Deu 2010

2010-09-27T17:03:00.002+02:00

Imatges
Inclòs al programa de festes de la Mare de Déu Trobada 2010, es va celebrar del 30 d'agost al 3 de setembre el segon torneig de Petanca Festes de la Mare de Déu, en el qual varen prendre part 10 equips de tres persones, quedant per jugar les semifinals el divendres dia tres, els conjunts Vermell contra Verd i el Rosa contra Morat, quedant guanyadors i per tant finalistes els equips Vermell i Rosa. La gran final es va celebrar el mateix dia a continuació de les semifinals, amb el resultat de 7 a 13 favorable al grup Rosa, compost per: Magdalena Vives, Francisca Morey i Bartolomé Puigros. Els guanyadors varen ser obsequiats amb uns regals donats i lliurats personalment per Maria Umbert d'UN POC DE TOT.
A continuació tots els assistents a l'esdeveniment, varen gaudir d'un refrigeri, ofert i preparat amb aportacions de tot el conjunt de jugadors que havien pres part en el torneig. De part de la Presidenta de l'Associació de la gent gran i de part de l'organització del torneig, volem agrair als jugadors la seva participació, gràcies als qui heu assistit com a públic i especialment a Un poc de tot per la seva col·laboració.
Esperam que l'any que ve ens surti tot tan bé com aquest.

El trempó a Sa Coma 2010

2010-08-27T22:15:00.001+02:00

Seguint el que ja és una tradició per a nosaltres, aquest any també vàrem anar al pinaró de Sa Coma a celebrar la popular tremponada. La meitat en coxes particulars i els altres amb l'autocar contractat per a l'ocasió ens reunirem a Sa Coma l'horabaixa del dia 18 d'agost, cent deu comensals. Mentre uns passejaven per la platja, prenien un bany o el sol, uns quants enllestíem taules i cadires col·locant-les entre els pins cercant els llocs més plans i a l'ombre perquè tothom estigues a gust. A continuació dos o tres dels que ajudaven es posaren a plorar, els havia tocat pelar i tallar les cebes, mentre uns altres tallaven els tomàquets i els pebrots per elaborar el trampó,que acompanyat d'olives trencades, fonoll marí i “prebes coens”, comencem a menjar una mica passades les sis i mitja, per cert, segons l'opinió general va sortir boníssim, i ho varen demostrar amb la gran quantitat de trampó que es va consumir aquella tarda a l'ombra dels pins. També vàrem menjar formatge, sobrassada, melmelades i confitures casolanes i síndria.
Cal dir que vàrem ser molts els que trobàrem a faltar a la nostra presidenta, que per assumptes personals no va poder acompanyar-nos aquesta tarda. Els organitzadors volem agrair a l'Ajuntament i a la brigada de serveis les seves atencions.El nostre agraïment també per a la Banca March, per la seva ajuda econòmica i per tenir l'honor de comptar amb la presència i compartir taula amb la simpàtica directora de l'oficina de Sant Llorenç i els seus acompanyants. També és d'agrair l'assistència de la nostra delegada a l'Ajuntament Maria Galmés. A tots els assistents que any rere any feu possible aquestes entranyables reunions, moltes gràcies i fins a la propera.

SEGON TORNEIG DE PETANCA FESTES DE SANT LLORENÇ

2010-08-17T23:10:00.004+02:00

Imatges
Inclòs en el programa de les festes patronals 2010, patrocinat pel excel·lentisim Ajuntament i organitzat per l'Associació de la tercera edat, els dies 2, 3, 4, 5, i 6 d'agost es va disputar el Segon torneig de Petanca Festes de Sant Llorenç.
Després d'unes disputades eliminatòries entre els vuit equips participants, varen quedar classificats i varen disputar les semifinals els equips: VERMELL contra NEGRE i ROSA contra GROC.
El divendres dia 6, últim dia de disputes, varen jugar els equips GROC I VERMELL la partida de consolació, quedant en tercer lloc l'equip Vermell compost per:Catalina Salas, Catalina Galmés i Pedro Galmés. A continuació es va disputar la gran final entre els equips Rosa amb: Magdalena Vives, Francisca Morey i Gaspar Genovart. I el conjunt Negre defensat per:Francisca Galmés, Magalida Planiol i Mateu Amer. Quedant els del color NEGRE com guanyadors absoluts del torneig.
Tot seguit, la nostra presidenta Catalina Pascual i el regidor de festes Pep Jaume varen lliurar medalles commemoratives a tots els participants. Fins i tot el jutge-àrbitre va tenir la seva medalla per la seva imparcialitat i bon fer durant el torneig. Després tots els participants i el públic assistent varen ser obsequiats amb granissada i ensaïmada, i una copa de cava per a brindar pels guanyadors.
Ja estem preparant el segon torneig Mare de Deu Trobada.

PALMA DE NIT

2010-07-31T19:28:00.003+02:00

Imatges
Palma de nit.

El 23 de juliol, l'associació de la gent gran, vàrem organitzar una excursió nocturna al barri antic de Palma.
A les sis de l'horabaixa sortirem cinquanta persones des del punt de partida habitual, cap a Ciutat, l'autocar ens va deixar en la Plaça de La Reina, i allá va començar el nostre passeig fins a la Plaça de Santa Eugenia. En un cantó de la plaça es troba Típika, una botiga de productes autòctons i oficina de rutes i itineraris. Allí ens esperava el nostre guia acompanyant, l'historiador Mateu Masegosa; després de degustar els productes mallorquins per invitació de la casa, ens vàrem disposar a seguir a Mateu pels estrets carrers dels barris de Sa Portella, Es Call i Dalt Murada.
En cada cantó, en cada racó, davant de cadascuna de les moltes, antigues i senyorials mansions, Mateu ,tenia alguna cosa per a contar-nos, els seus relats entre la realitat històrica, mites i llegendes contats amb un toc d'humor, varen ser escoltats amb delit per tots els components del nostre grup. No us puc contar tot el que vàrem aprendre aquesta nit, no acabaríem mai, entre moltes altres coses el nostre guia ens va parlar de Ramón Zaforteza i Pax- Fuster de Vilallonga i Net, mès conegut com a El Comte Mal per les moltes infàmies i maldats que es conten d'ell. Del Drac de Na Coca, una bèstia feroç, que es menjava els infants arrencant-los dels seus bressols, i qualsevol que s'atrevís a sortir de nit podia acabar en le seva gargamella. El feroç Drac va ser mort per Bartomeu Coc en l'any 1776, el regalar a la seva estimada com mostra del seu amor. Avui dia es pot veure embalsamat en el Museu Diocesà de Mallorca el Drac de na Coca, que es tractava d'un cocodril que va viure en aquells anys en el laberint dels claveguerams del barri de Sa Portella. També ens va parlar Mateu, de Na Maria Enganxa, la dona que viu en pous, rius, torrents i altres llocs amb aigua dolça i perillosos per als nens; d'aquesta manera s'espanta als petits perquè no s'acotin aquests llocs, doncs si ho fan, Na Maria els enganxa i els fa caure al fons de l'aigua.
Heu escoltat alguna vegada dir: La Seu plena d'ous? Segur que si, idó aquesta expressió ve que antigament per manca de detergents s'usava el vermell d'ou (per el seu gran contingut en àcids) per a netejar el fum de les xemeneies i dels Vaixells que barrejat amb el salobre del mar es quedava aferrat i enfosquia la façana de la Catedral. També varen ser famoses les disputes i baralles mantingudes durant anys pels Canamunt i els Canavall. El torrent de Sa Riera era la seva frontera natural, la família dels Anglada, vivien en la part alta eren els Canamunt i els Rossinyol en la part baixa eren els Canavall. Sa mà des Moro, l'home del sac... i moltes més varen ser les històries mig realitat i mig llegenda, què en els escenaris naturals on havien ocorregut ens va estar relatant amb encert i gràcia el Senyor Masegosa durant prop de tres hores.
Prop de les onze de la nit ens acomiadem de Mateu, a Montuïri ens estava esperant el sopar i no era cosa de fer esperar a la família que també ens atén sempre que anem a ca na Joana Rafela. I així, amb un bon pa amb oli i companatge, va acabar l'excursió nocturna per el barri antic de Ciutat.

Concert del Torret de Pareis 2010

2010-07-07T17:25:00.001+02:00

Imatges
Continuant amb el llistat d'activitats previstes i continuant amb les ganes de divertir-nos i passar-lo bé, el diumenge 4 de juliol, amb dos autocars plens de gent xalesta, ens dirigim al Port de Sóller, allá, juntament amb un altre autocar procedent de Son Carrió, vàrem embarcar en un gran catamarà rumb a Sa Calobra; En menys de mitja hora vàrem poder contemplar des del mar la famosa i espectacular desembocadura del Torrent de Pareis; Desembarcàrem en el petitonet moll de Sa Calobra i ens vàrem disposar a passar unes agradables hores, cadascun va triar gaudir a la seva manera aquest matí assolellat i envoltats de naturalesa; alguns, contemplant el paisatge des de les còmodes cadires a l'ombra del quiosquet de la platja, els què varen triar prendre un bany, es varen repartir entre la platja de Sa Calobra i la del Torrent, uns altres prenent-se un gelat miraven l'anar i venir de la gent des de la terrassa d'algun restaurant, uns pocs, més inquiets, varen estirar les cames recorrent aquelles belles i naturals contradas i jo em vaig endinsar uns dos o tres quilòmetres torrent amunt, per a contemplar una vegada més aquesta meravella incomparable i irrepetible que el 30 de gener de 1991 va ser classificat com àrea natural d'especial interès, i el 16 de maig de 2003, va ser declarat Monument Natural; A pesar del cansament i la calor, m'hagués agradat seguir fins a dalt, però no hi havia temps per a més i vaig haver de donar mitja volta, anar a prendre una cervesa molt fresca, que per cert, va ser bona fins que em varen dir el preu (400 pts).
Un poc abans de les tres ens reunim i així tots junts, inclosos els de Son Carrió, vàrem entrar al restaurant “La Calobra” per dinar.
Una hora i mitja després, ben menjats i ben beguts, ens dirigim a l'esplanada del torrent i ens acomodam per a escoltar el concert, que és uns dels esdeveniments musicals més sigulars de l'estiu mallorquí, les audicions començaren l'any 1964, el pintor Josep Coll Bardolet trià aquest escenari natural per la seva bellesa i sonoritat per difondre la música coral i estigé al capdevant de l'organització durant vint anys. A partir d'aquest moment Sa Nostre, caixa de balears, n'assumí la continuació i fins avui ja son 47 els conserts duits a terma. Aquest any vàrem tenir el gust i el plaer de poder escoltar a dos grups extraordinaris: En primer lloc varen actuar tres veus femenines i dos violoncels que formen "AIR SOUl", una combinació poc freqüent en agrupacions corals. A continuació varen actuar el CANTABILE, THE LONDON QUARTET, format per quatre veus masculines que també varen fer les delícies de la concurrència. Finalitzat el concert, cap a l'autocar manca gent, i una vegada més hem de donar les gràcies a la Mare de Déu Trobada per preservar-nos de tot perill i acompanyar-nos de tornada a casa.

Festa, final d'activitats.

2010-06-20T22:42:00.002+02:00

Imatges
El dissabte 12 de juny, per a celebrar el final de les activitats d'hivern, la Conselleria de Benestar Social va organitzar a Felanitx una trobada per a tots els participants en algun dels cursos impartits en els pobles de llevant; Un aplaudiment per a l'organització que en tot moment van tenir sota control i sense aclaparaments a les més de dues mil persones allí congregades; L'enhorabona a la Policia local que sense provocar embusos de tràfic varen guiar fins al recinte ferial als cinquanta autocars arribats des dels diferents pobles participants. La festa va ser un èxit, però no és aquesta festa la què jo volia comentar, m'he posat a escriure per a contar-vos la nostra particular festa de final d'activitats, la què va organitzar el dia 19 de juny l'Associació de la tercera edat de Sant Llorenç. no érem tants com a Felanitx, però van ser més de dos-cents els socis que es van apuntar a l'esdeveniment. La vetllada va començar amb un trempò amb companatge i gelat amb cuarto, els motlles van ser aportats desinteressadament per diverses persones que no vull nomenar per no oblidar-me d'alguna, però des d'aquí, en nom de la presidenta i de tota la junta directiva, volem agrair a totes elles la seva valuosa aportació.
Abans de començar el ball, seguint l'ordre previst però sense molt protocol, la presidenta Catalina Pascual va dirigir unes paraules al respectable i va donar pas i convidà a Maria Galmés, delegada de benestar social del nostre ajuntament, a D. Antoni Niell, president de la Federació d'associacions de gent major de la part forana i al Conseller director insular de Relacions Ciutadanes D. Tolo Aguilar que també ho fessin; Els tres van aportar el seu granet d'arena a la dissertació, entre altres coses varen agrair a la presidenta la invitació a aquesta entranyable vetllada. Nosaltres els agraïm que acceptessin la nostra proposta i ens honressin amb la seva presència en aquesta nit tan esplèndida on solament varen fallar (Gràcies a Déu) les prediccions metereològiques. A continuació s'entregaren uns obsequis de part dels alumnes a Aina Mª Lladonet coordinadora de la zona de llevant i les monitores Maria José i Aina Pont, en agraïment a la seva paciència i bon comportament en el difícil art d'ensenyar a aquestes nines i nins tan grans. I a la fi, va començar el ball, molt ben amenitzat per "Guillem" la gent gran xalesta va aguantar ballant sense aturar fins passada la mitjanit. Arribada aquesta hora, solament em queda per dir: Bona nit si et colgues i fins a una altra.

CABRERA

2010-06-18T00:30:00.003+02:00

Imatges
Com última excursió de la segona temporada de caminades de la gent gran, vàrem escollir fer-nos una passejada per la illa de Cabrera Així idó, el dia 5 de juny, ens desplacem fins a la Colònia de Sant Jordi per a des d'allí dirigir-nos amb barca al què des del 29 d'abril de 1991 és el Parc Nacional marítim terrestre de l'arxipèlag de Cabrera. No més arribar, a peu de moll ens esperaven unes simpàtiques empleades del Parc, que molt amablement i d'una manera clara ens varen explicar el que podíem i el que no podíem fer en la illa; després de la benvinguda, gairebé tots els components del grup ens dirigim al Castell què des d'una altura de 85 metres domina l'entrada al port; El Castell és l'adificació més antiga i amb major interès de Cabrera. Probablement fou construït a la fi del segle XIV per vigilar i defensar l'illa dels atacs dels pirates.Després de pujar per la ziga zaga del camí, un munt de graons en l'exterior i una interminable escala de caragol ja dintre de l'edifici, vàrem arribar al punt més alt de la fortificació, des d'on es pot gaudir d'una vista immillorable del port de Cabrera, així com d'alguns dels cims més importants de l'illa, com na Picamosques,el penyal Blanc i sa Miranda, a més del far d'Ensiola. Valia la pena pujar, a pesar del sol que ens va acompanyar durant tota la jornada. Una vegada de tornada al moll, vàrem prendre un refresc en la cantina abans d'emprendre el camí que ens duria a la platja des Pagés i a l'àrea recreativa. Allí hi ha a disposició del públic taules i bancs sota una envelada per a poder dinar a l'ombra; I així ho ferem la gran majoria, mentre uns altres anaren a dinar a la barca. Després de dinar, uns per aquí uns altres per allà estirant les cames, alguns varen passar l'estona en la platja i uns altres varen romandre a l'ombra fins a l'hora d'iniciar el camí de retorn; camí què encara ens reservava una molt agradable sorpresa per a la majoria de nosaltres que no coneixíem la Cova Blava. És...És....És senzillament impressionant, el blau de l'aigua, em va recordar quan la meva mare posava la roba blanca en remull amb “blavet”, és un color blau però molt transparent, alguns no varen poder resistir la temptació de pegar una capbussada en aquelles cristal·lines aigües. a pesar de veure's en les clares aigües algunes meduses.
Bé idó, d'aquesta manera donem per acabada la segona temporada de les caminades de la gent gran. Esper haver aconseguit el nostre propòsit, què no és altre que el d'entretenir, conèixer noves contrades, aprendre alguna cosa nova en cadascuna de les nostres sortides i l'objectiu principal: Promoure l'exercici físic a l'aire lliure entre la gent gran. Vull donar les gràcies de part de la presidenta, de tota la directiva i en el meu propi, a totes aquelles persones que ens han acompanyat en aquestes excursions, doncs sense caminadors, no hauria caminades. moltes gràcies i fins a setembre.

H. TONGA CA'N PICAFORT

2010-05-21T21:27:00.002+02:00

Imatges
Els dies 14,15 i 16 de maig, un bon nombre de socis vam anar de cap de setmana a Ca'n Picafort, ens allotgem en el Club Hotel Tonga en règim de tot inclòs. La veritat és que sempre repeteixo el mateix, en l'hotel, el menjar molt bon, bon servei,net,bon equip d'animació, però que voleu que us digui? és la veritat, fins i tot al bon temps ens acompanya sempre. El dissabte al matí uns pocs varem fer una visita al Parc Natural de l'Albufera; el diumenge, gairebé tots varem anar al mercat de Alcudia. Per les tardes teníem dues hores de música de ball, després acompanyar a les dones a visitar botigues, i a la nit teníem un entretingut chow en el saló de l'hotel. Creo que en general la gent va quedar contenta.

SON REUS I S'ALMUDAINA

2010-05-21T21:20:00.002+02:00

Imatges
El dia 12 de maig, varem fer una excursió de les què nomenem culturals, al meu entendre va ser molt interessant i espero que hagi servit a més de fer-nos passar un dia entretingut, per a fer-nos comprendre la importància que té el simple i fàcil fet de reciclar; no m'estendré en repetir-vos tot el que ens varen explicar i tot el que varem veure en la nostra visita al Parc de tecnologies mediambientals, més conegut com Son Reus. Solament destacar que el nostre "basurer" està considerat com un dels millors del món, per la seva tècnica i total aprofitament dels nostres desaprofitaments; una altra cosa vull afegir: Per als qui com jo, pensaven el contrari, com més separem nosaltres a casa les nostres escombraries, menys li cobren al nostre ajuntament per reciclar, i recordem que ells paguen amb els nostres diners. La directiva de la gent gran, volem agrair a Maria Galmés delegada de benestar social, a Mateo Frau delegat de medi ambient i a Nieves Andreu tècnica de medi ambient de l'ajuntament de Sant Llorenç per haver-nos acompanyat en aquesta instructiva visita al Parc de tecnologies mediambientals de Mallorca. També agraïm a la direcció i a tot el personal del recinte, l'acollida i el bon tracte que varen tenir amb nosaltres; la coca i les empanades que ens varen servir per a berenar, no sé si eren reciclades o no, però estaven boníssimes.
Acabada la primera visita del matí, ens dirigim sense demora a la segona part del programa, El Palau Real de l'Almudaina, aquest gran palau té els seus orígens més remots en els assentaments megalítics, posteriorment va ser "castrum" romà, residència dels governadors musulmans, després dels reis cristians o els seus representants. El castell va ser pres pel rei Jaume I al conquistar la illa en 1229. Actualment L'Almudaina és utilitzada pel rei per a cerimònies d'estat i recepcions durant l'estiu el nostre recorregut comença entrant per la porta major enfront de la Catedral, varem passar pel pati d'armes, a l'esquerra està el "Tinell" o Sala Major, capella de Santa Ana, a l'oest passam pel palau del Senyor Rei que ocupa una torrassa de tres plantes, i a través del pati del sortidor es passa al Palau de la Senyora Regina situat en la façana que dóna sobre l'Hort del Rei i la rambla. És difícil descriure la fastuosidad i la grandesa d'aquests salons, això cal veure'l, per cert si algú està interessat els dimecres és gratis. Una vegada ben ple el nostre cap de noves tecnologies i antigues històries, ha arribat l'ora d'anar a omplir la panxa, i ja finalment he de comentar un cas curiós que ens va passar, després de dinar no varem ser capaços d'arrencar el ball, així que ens varem anar a casa sense baixar la panxada; una altra vegada serà-

GALATZÓ

2010-04-29T23:29:00.001+02:00

Imatges.
El dissabte 24 d'abril li va tocar el torn a la Reserva del Puig de Galatzó, rebre la visita de la gent gran caminadora de Sant Llorenç; aquesta gent gran, amb molts anys, però d'esperit jove, tal com el nostre himne diu: Molts anys podem tenir, però ens agrada la festa i som una gent xalesta que ens volem divertir; Idó bé, aquest dissabte varem anar a divertir-nos passant un dia envoltats de naturalesa, va ser tan bonic i entretingut caminar escoltant el soroll dels molts salts d'aigua que hi ha al llarg del camí, el cant dels ocells i els crits dels paóns, que ni ens varem adonar de les pujades i baixades, graons i altres dificultats del camí; em refereixo al camí en l'interior del recinte perquè, el que és la carretera, o millor dit el camí, que cal recórrer des de Puigpunyent fins a arribar a aquest paradís, és un infern, principalment si el teu mitjà de transport és un autocar de 55 places. Bé val més no recordar la mala estona que passarem quan l'autocar havia de fer unes quantes maniobres per a aconseguir sortir d'alguna d'aquelles tancades i estretes volteres; així que tornem a seguir la nostra caminada per l'interior del parc, la veritat, val la pena passar el mal camí per a gaudir d'un dia en un ambient diferent. Idó bé ,el nostre caminar transcorria per un caminoi estret, envoltats de verdor, de tant en quan de les altes roques queia l'aigua en cascada formant bells estanys, algun fins a i tot tenien peixos de colors, jalonant el camí hi ha uns rústics però còmodes bancs de pedra o de fusta convidant-te a asseure't una estoneta a contemplar el paisatge i escoltar els típics sorolls de la mare naturalesa. també hi ha animals de diferents espècies, des d'óssos a gallines, porcs, cabres, conills, genetes etc...etc... Abans de la una ja havíem arribat tot el grup a l'esplanada habilitada per a menjar, allí hi ha taules i cadires, unes graelles per a torrar i un rústic quiosquet amb begudes i entrepans; idó això va ser el que varem fer, Torrarem i varem dinar; a continuació, a les dues, ens varen fer una demostració amb aus rapaços, cal veure la destresa d'aquests animals per a enxampar al vol el menjar que els llença el seu preparador. A les tres varem agafar la sendera de tornada, un altre bonic passeig com el del matí, un poc més curt però no menys interessant; aproximadament a les quatre agafàvem l'autocar, ens quedava el mal glop de tornar a passar l'estret camí fins a Puigpunyent, amb l'ajuda de Déu i l'experiència i el bon fer del conductor, ho passarem sense incidències. I així arribam al nostre benvolgut poble, idó fins a una altra si Déu ho vol.

Sa Berena.

2010-04-09T19:25:00.001+02:00

Imatges
Dilluns dia cinc d'abril, segona festa de Pasqua, la gent gran també varem anar d'excursió, no havíem de quedar tot sols en el poble, on varem anar? Que vol dir on varem anar? A Lluc !!, és que hi ha algun mallorquí que no hagi anat alguna vegada ha fer la berena a Lluc? Jo crec que no, idó nosaltres també pujàrem al Santuari a menjar-nos la panada, i a veure la Mare de Déu. Passarem una bona estona per allí gaudint de l'esplèndid temps que ens va acompanyar durant tot el dia. A continuació ens varen baixar fins al Port de Pollença, estirem un poc les cames, els homes mirant les inumerables embarcacions de tot tipus i models allí amarrades, les dones recorrent una a una la llarga filera de botigues amb gran diversitat d'articles. La veritat és que va ser un matí entretingut. Aproximadament a les dues arribarem a Son Sant Martí, vaje un arròs bo que ens varen fer, i la porcella que estava per a xuclar-se els dits, i per a fer els deu reals justs, després d'un bon dinar no podia faltar un bon ball, magistralment amenitzat pel nostre amic Pedro Granados, I vist l'èxit aconseguit aquest any, solament ens queda desitjar que l'any que ve ens vagi igual de bé o millor.

S'ERBOÇAR

2010-04-01T00:01:00.002+02:00

Imatges
Hola amigues i amics seguidors de les cròniques de la gent gran, una vegada més la gent gran caminadora a l'arribar l'últim dissabte del mes, per a no perdre el costum, es posa les cames damunt del coll i cametes em valguin cap a s’Erboçar s’ha dit, Aquesta vegada (el 27 de març) varem batre el rècord d'assistència a una de les nostres caminades, a pesar dels gairebé sis quilòmetres que separen el poble de la bella possessió, al voltant de 70 persones sortim caminant des de la plaça, i exactament 114 érem a l'hora de posar-nos a taula; No ho sé, però, si crec, que l'anunciada paella que hi havia per a dinar, va poder tenir una mica que veure amb aquesta gran assistència de “caminantes” que més d'un ja semblen trescadors, unes dues dotzenes de valents, no satisfets amb el caminat, a l'arribar a les cases, el temps que na Maria pastera enllestia la paella, s’enfilaren fins dalt de la muntanya de s’Esquerda, asseguro als què no heu tingut ocasió de pujar-hi alguna vegada, que el paisatge que des d'allí dalt es contempla, val la pena i recompensa l'esforç de la pujada. Un poc passada la una del migdia i havent baixat ja els muntanyencs, na Maria va tirar l'arròs dins l'olla, en breus moments varem poder degustar l'excel•lent arròs sec al que ens tenen acostumats les nostres expertes cuineres. i com no podia ser menys, després de les postres i el cafè, va venir el ball o l’hora de fer una sesta per alguns, i els què no ballen ni bequen treuen les cartes i fan un “escambrí”. Cuan varem haver baixat un poc la panxada, partirem cap al poble, ja ho diu el refrany: Per avall tots els sants hi ajuden, i en un tres i no res tornarem ser a casa, i com sempre us dic: Arribam cansats, però amb ganes de tornar-hi.

Cap de setmana a Santa Ponça

2010-03-18T22:46:00.003+01:00

Imatges
El cap de setmana comprès entre els dies 12,13 i 14 de març, un bon nombre de socis de la tercera edat varem anar a passar-lo a Santa Ponça, concretament en el Aparthotel Jardín de Playa, ho passarem molt bé, el temps amb una temperatura agradable durant les hores de sol, convidava a passejar i descobrir bonics racons per aquells voltants. Els vespres, desprès del sopar, arribava per a molts de nosaltres el plat fort de la diversió: El ball, dues nits de frenesí i desenfrenament on els “joves” de la tercera edat es varen moure i contornejar al ritme de la música. L'hotel en general bé, sense luxes però net, el menjar el mateix, sense estudiades presentacions però molt saborós i variat. En una paraula, ens ho passem molt bé. Tan solament el cafè del bar de l'hotel va ser causa d'alguns comentaris desfavorables, la veritat és que era diferent al que estem acostumats a prendre en els bars del nostre poble.

Assemblea general ordinària

2010-03-15T18:35:00.001+01:00

Imatges
El dia 6 de març l'Associació de pensionistes, jubilats, tercera edat i consorts de Sant Llorenç des Cardassar va celebrar la seva anual assemblea general ordinària.
A les 20'15 h. amb la rectoria ben plena de socis, la presidenta, en segona convocatòria, va donar començament a l'acte.
Després de la salutació protocol•lària, Catalina va exposar al respectable com havia afectat la crisi a l'associació, les subvencions tant dels organismes governamentals com d'entitats privades han sofert una gran restricció, i això ha repercutit desfavorablement en les nostres arques, però a pesar de tots aquests contratemps, inconvenients o problemes, (seguia dient la presidenta) no instaurarem en la nostra associació el pagament de quotes anuals. Entre altres coses va informar també de l'estat de comptes, que resultà ser un poc inferior al de l'any passat. Va demanar també la presidenta consens per a incorporar dues noves persones a la junta rectora, al•legant que de cada dia la nostra comunitat de socis creix i en conseqüència creixen els treballs de l'organització.
El vicepresident va donar lectura a la llarga llista d'activitats portades a terme des de l'anterior assemblea i les previstes a realitzar pròximament.
En l'apartat de precs i preguntes, poques coses a ressaltar, va ser unànime per part dels assistents l'assentiment a tot l'exposat en la reunió.
Amb un tros de coca ens acomiadem i amb una copa de cava brindem amb els millors desitjos per al futur de l'associació.
P. D. Després de l'assemblea general ordinària de 2010, la junta rectora de l'Associació de pensionistes, jubilats, tercera edat i consorts de Sant Llorenç, queda constituïda per les següents persones i càrrecs: Presidenta: Catalina Pascual Pascual, Vicepresident: Bartolomé Massanet Gayá, Secretari: Agustín Domenge Riera, Tresorera: Margarita Font Gomila, i els següents vocals: Margarita Planiol Frau, Magdalena Torres Mestre, Juan Jaume Font, Jose Fullana Dalmau, Catalina Sureda Sureda, Antonio Nadal Roig, Gaspar Genovart Rosselló, Pedro Jaume Soler i Catalina Moragues Llompart.

SES PAÏSSES I SON BON TEMPS

2010-03-05T00:00:00.002+01:00

Imatges
El 27 de febrer, una vegada més la nostra caminada a més de la seva part d'exercici físic, (que no va ser poc) va tenir el seu caire cultural. L'autocar ens va dur fins a Artà, deixant-nos en la rotonda després de l'estació, des d'allà ja caminant dirigim els nostres passos cap al poblat talaiòtic de Ses Païsses, un dels jaciments arqueològics més importants i millor conservats de les Illes Balears; En el seu recorregut podem observar i conèixer com eren els poblats de les gents que habitaven Mallorca fa 3000 anys. En la nostra expedició a l'època talaiòtica, varem ser sorpresos per l'aparició d'entre aquelles grans i antigues roques, de la sibil•la Nuredduna, néta del vell jerarca Summe•sacerdot del poblat de l’alcinar de Ses Païsses, l'acompanyava el geni grec Melisigeni amb la seva lira, suposam que aquesta aparició va ser influenciada per la lectura d'uns versos de l'obra La deixa del geni grec, de Miguel Costa Llobera, recitats per Catalina Pascual i Toni Nadal, també varen ajudar molt a fer-nos retrocedir en el temps, els relats del nostre guia cultural Guillem Pont.
Varem deixar Ses Païsses i els seus encanteris, eren al voltant de les onze quan varem començar a caminar el tram més llarg del nostre recorregut, el camí, llarg, però pla i en bon estat, transcorria entre ametllers florits, encara que els tenguem molt vists és agradable any rere any reviure aquest espectacle que ens brinda la naturalesa durant aquests freds mesos d'hivern. A poc a poc pero sense pauses, (fins i tot mes d’una va trobar una bona manada d’esparegs) anarem fent els prop de sis quilòmetres de la nostre ruta fins arribar a Son Bon Temps, allá ens esperaven l’amo i sa madona: En Pep Fuster i Francisca Aguiló, ja tenien foc fet perque poguesim torrar, així mateix avian preperat taules i cadires perque poguesim dinar tots mes còmodes. Després de les cordials salutacions als amos del lloc i veure, o millor dit admirar la petita però preciosa capella de la possessió, adornada, engalanada i anremallada per a tal ocasió, la gent, un poc cansada de la caminada, va anar agafant lloc en les taules, preparant-se i disposant-se a torrar, Però, quan els primers es disposaven a posar la sobrassada damunt les esgrellas va sonar la potent veu de la presidenta: !!Uep aquí!! per favor, esperau un poc, encara no hem donat permís per a poder començar a menjar; Es va armar un rum rum que va ser massa, i que s'a cregut aquesta,... però que s'a pensat,... i que té més si falten deu minuts per a la una etc... etc... us dic que varen ser llargs aquells set o vuit minuts d'espera... I a la fi, arribaren les sopes, era una sorpresa per gentilesa del restaurant Can Pedro; Valia la pena esperar, els comentaris es tornaren lloances i tots varem menjar un bon plat d'aquelles riquíssimes sopes mallorquines, després sí, per segón plat cadascun es va torrar el que duia, Però res més, perquè l'aigua, el vi, refrescs, taronges, coques i ensaïmades, ho havien desinteressadament preparat els amos de la casa, i per a fer els deu reals justs l'organització va posar el cafè i les herbes dolces, tampoc hi va mancar un bon ball de bot.
Quan encara falten dos quilòmetres per a arribar on ens espera l'autocar, m'acomiado i dono les gràcies a tota aquesta gent de bona voluntat que fan possible que cadascuna de les nostres caminades es converteixi en una entranyable festa.
Moltes gràcies i fins a la pròxima.

SA RUA 2010.

2010-02-24T22:55:00.002+01:00

La tercera edad també volgerem participar a la rua, perque ens agrada posar el nostre granet d’arena sempre que les nostres posibilitats ho permeten, creieu-me que si no miram d’axicar aquestes festes, ens quedarem sense tradicions, despres plorarem. Aquest any el temps no va acompanyar gens, esperem que no cada any plogi i la gent s’animi un poc més.
Bé vos deig unes fotos que vaig fer de la nostre comparsa, a veure si us animau i l’any que ve hi hagui més gent disfressada que public mirat. MOLTS D’ANYS.
Toni Nadal
Febrer/2010.
Imatges

MERCAT DE SINEU

2010-02-19T20:02:00.006+01:00

Mercat de Sineu
Imatges
Dimecres 17 de febrer ens varem anar al mercat de Sineu, un mercat conegut i visitat per molta gent cada setmana, idó aquesta setmana ens va tocar a nosaltres fer-li una visita a aquest mercat, un dels pocs de Mallorca on es poden comprar animals vius. Després de voltar i enrevoltar per places, carrers i carrerons plens de tota classe de gent que ven tota classe de productes, guiats per Pere Gelabert Salvá, membre de l'associació de cofradies de Sineu.anàrem ha fer unes visites culturals. La primera va ser a la Capella Real del convent de les monges Concepcionistes, seguidament l'església vella, on es guarden 17 dels 19 passos de les cofradies de la vila, y el convent dels Mínims, encara que fou fundat l'any 1667, l'any 1722 el convent fou objecte d'una gran reforma en què es va aixecar el claustre, entre d'altres elements, i des de 1877 constitueix la seu de l'Ajuntament. Després d'acomiadar-nos d’en Pere i agrair-li la seva grata companyia durant aquesta estona, encara va quedar temps per a la visita a l'església de Santa María de Sineu, que constitueix el monument més rellevant del patrimoni arquitectònic de Sineu, aixó sí, els dimecres fan pagar un euro d’entrada per a veure-la. A la una del migdia, varem posar rumb a ca na Joana Rafela de Montuïri, on ens esperava un arròs de peix i....bé l’altre plat no us ho diré perquè era dejuni, però tot va ser molt bo. Tampoc va faltar el ball després de dinar. Perquè molts d’anys podem tenir, però.... quan es tracta de ballar, tant ens dóna una guitarra, com si sonen guitarrons, els peus no ens toquen enterra i no ens podem aturar de remanar els galindons. Au idó, fins a una altra.

Caminada a Son Carrió

2010-02-03T11:27:00.003+01:00

Imatges
Semblava que per la seva proximitat i perquè tots els llorencins hem estat allà un munt de vegades, la cosa seria un poc rutinària i poc divertida, idó no, la visita als nostres veïns carrioners va ser molt amena, cultural, alegre i saludable per l'exercici físic realitzat. Però, comencem pel principi; Com ve sent habitual l'últim dissabte de cada mes, la gent gran caminadora ens posem en marxa per a estirar un poc les cames, així idó, el dissabte 30 de gener la nostra destinació va ser Son Carrió. A les 9'30 h. partirem de la plaça en direcció a ses Rotes Noves, varem passar per darrere de Son Vives, varem travessar la carretera de Son Servera i agafant el camí de can Pau Jaques entràrem en el poble per l'estació del tren; Havíem caminat un poc més d'una hora i mitja. Varem tenir temps d'anar a prendre un cafetet abans d'acudir a la nostra cita cultural del dia; A les dotze ens esperava en l'església Mossèn Llorenç Miquel, per a delectar-nos amb les seves explicacions sobre els començaments i primers anys de l'església de Son Carrió. Don Llorenç ens va explicar la història que començar amb la donació d'uns terrenys en 1866 per part de D. Joan Lliteras Llull, i la gran participació del eclesiastic Antoni Maria Alcover i la seva família(que a les hores estaven de amitgers a Sa Torre Nova) en la construcció de l'actual església.
Després de assaciar les nostres ànsies de cultura, era l'hora d'omplir també la nostra panxa, per a això ens dirigim al poliesportiu, on cadascun va poder torrar el que havia portat. Un bon ball per a baixar la panxada i un poc abans de les quatre ens posem les cames dalt del coll i cametes em valguin cap a casa manca gent.
La presidenta, tots els membres de la directiva i un servidor com responsable d'aquestes caminades, volem donar les gràcies a: Maria Galmés la nostre delegada, Maria Monserrat Rosselló delegada de Son Carrió, Pep Jaume i la brigada de serveis, por la seva col•laboració i facilitats que ens han donat per a dur a bon terme el nostre objectiu, que no és altre més que passar-lo bé.

Es Gorc

2010-01-27T19:10:00.003+01:00

Imatges
El dia 28 de novembre, una vegada més la gent gran caminadora de Sant Llorenç ens posem en marxa , a les 9 del matí, ulls espolsats i fora lleganyes, amb les espardenyes ben fermades partirem de la plaça cap al Gorc de ses Planes. Érem una trentena, la veritat es que jo no esperava tanta de gent aquesta vegada, la tirada era molt llarga. Grasies caminadores i caminadors per la vostre participació en aquesta i totes las demés caminades que hem fetes i les moltes que ens quedan per a fer. A la camada de Ses Voltes, férem un aturadeta per berenar. I camina caminarás deixarem a la dreta Can Roset, a la esquerra Can Pistola amb el gran garballó a la carrera, devant teniem el penyal den Picot, a la camada de Ses Planes ens esperava un altre grup de amics de les caminades, que no havian tengút coratge de fer-la sencera i havian arribat fins allá en cotxe. Tots junt arribarem al Gorc, se’ns feia rar veure aquells paratges tan nets i fora canyes, es veu que estan fent una bona netetge de les voreres del torrent. Aixó ens va permetre poder contemplar sense noses l’aigua que desde la Font den Remena baixa torrent avall fins que desapareix pels forats d’uns avencs. Tambe ens contá la madona Antónia (de ses Planes) que fins fa pocs anys hi havia a nes Gorc unes picas on anaven els veinats a rentar-hi la roba o la llana. A continuació visitarem el molí que hi ha uns quants metres més amunt a la vora del torrent. Del molí, dintre de la caseta, encara es conservan les dues moles de pedra que mogudes per la força de l’aigua engrunaven el blat o l’ordi fins fer-ne farina. També es conserven encara dretes, algunes de les parets que formaven el gros safareig, per amagatzamar l’aigua necesària per moure l’enginy. Poc després les nostres pases ens dugueren a s’Hort de Sa Begura. La construcció de la casa es remunta al segle XVI,i actualment ha estat restaurada mantenint el seu més pur caràcter d’antiga casa rural iconvertida en un Agroturisme de 7 apartaments amb 1 o 2 habitacions, equipades amb les últimes tecnologies peró conservant la seva rústica naturalitat. La finca amés compta de barbacoa, jardí i piscina. Els amos en Guillem i na Maria ens reberen amb els braços oberts, ens ensenyaren la casa, els apartaments i tot el voltant. Des d'aquí, com a responsable de l'expedició i en nom de tots els participants, vull agrair a la Maria i al Guillem la seva rebuda i atencions tingudes amb nosaltres, moltes gràcies de tot cor. Amb tot i amb aixó, s’havien fet ja, les dotze grosses, era hora d’anar a dinar ancara ens quedava una tiradeta per arribar a les cases de ses Planes, que era el lloc triat per a dinar-hi. No em vull allargar massa per explicar-vos l’història de ses Planes, tansols dir-vos que alguns del grup s’enrecordaven que allá i feien escola i havia una capelleta on se celebrave la Santa Missa. El que si vull recalcar és, que si en l'altre lloc ens van rebre molt bé, aquí no es van quedar enrere amb les benvingudes, amabilitats i facilitats perquè ens sentíssim a gust. ...I vage si ens trobàvem a gust, en l'esplanada davant de les cases i gaudint del paisatge. Acabàrem de dinar i.... Que us pensàveu que ja estava tot fet? Idó no, de cop i volta i per sorpresa va aparèixer madò Antónia, el fill, la filla i la nora carregats d'ensaïmades i melons per a tot-hom. Moltes gràcies madò Antónia i família per la vostra amabilitat i paciència i per les ensaïmades. La festa va acabar amb el café i les herbes dolçes. I pancha plena pertirem per avall cap al poble.Ens mencaven uns 5 kilometres per recórrer. Com us dic sempre, arribarem cansats, pero amb ganes de tornar-hi.

Torrada de Sant Antoni.

2010-01-19T15:41:00.000+01:00

Imatges
Per a no coincidir ni interferir amb els foguerons del dissabte de Sant Antoni, varem decidir avançar uns dies la festa de la torrada de la gent gran, així tot aquell que li vengui en gana pot assistir als dos, i d'aquesta manera tothom content. Així que el dijous dia 14 al voltant de les sis, brusquejant, varem calar foc a la llenya mullada que ens havien preparat els operaris de la brigada de serveis de l'ajuntament. A força de gas-oil i paciència aconseguírem tenir un bon caliu per a poder torrar a l'hora prevista. El temps que havia estat brusquejant tot el dia i amb forts vents, es va calmar bastant a l’hora de sopar, es veu que tenim molt de bo en la Mare de Deu Trobada i amb una bufada espergí l’anigulada perque podesim tenir la festa amb pau. Sols mancá una ximbomba, ningú es recordá de dur-ne una, i sense instrument, ho provarem, pero no varem ser capaços d’enrengar a cantar a Sant Antoni, dues cançons curtetes va ser tot el que conseguirem entonar. Be idó l’any qui ve hi pensarem a dur sa ximbomba i ja ho veureu si cantarem, i fort.

Nit de cap d'any

2010-01-12T00:36:00.000+01:00

Per a acomiadar l'any 2009 i donar la ben vinguda al 2010, la nit de cap d'any, a pesar de ser una festa tradicionalment molt familiar, com també ho és la nit de Nadal, més de cent socis de la tercera edat ho varen celebrar junts, a la plaça. Uns perquè els agraden aquestes festes, altres per no estar sols a casa i uns pocs per aprofitar que aquestes torrades que organitza la tercera edat surten molt barates, la qüestió és, que varen ser bastants els què varen acudir a provar la panxeta,la llonganissa i els botifarrons (tot elaborat en les matances de l'associació). A pesar del punyetero fred, de l’oratge que feia, d'aquell que es diu fred de neu, ben abrigats a l'empara de la calor del foc i ajudats un poc pel vi, la gent va poder torrar les viandes, que pel que sembla, va sortir tot molt bo. I havent sopat en pau i concòrdia, amb la panxa plena i a pesar de l'edat dels nostres socis, més d'un es va quedar fins a les dotze campanades, per a menjar els tradicionals dotze raïms de la sort i començar l'any ballant com un més dels molts de joves congregats en la plaça.

Idó molts d’anys, salut i força, que l'any que ve siguem més i no en falti cap dels qui hi havia enguany.

MATANCES

2009-12-20T18:56:00.000+01:00

Imatges

Cuan arriba l’hivern i el fred, arriba el temps de fer matances, i per aixó la gent gran, el 15 de desembre posàrem fil a la agulla i com venim fent ja fa molts d’anys, per no perdre la costum ni la tradició i perquè ens agrada fer-ho, matàrem el porc, be, perdonau, volia dir matàrem els porcs. Foren dos els porcs que matàrem, dos porcarros que entre els dos pesaren mes de quatre-cents cinquanta quilos. encara sort que contàrem com tots els anys, amb un gran nombre de voluntaris, homes i dones que amb la seva desinteressada i sàvia ajuda fan possible dur a terme aquesta dura i alhora delicada tasca de fer una bona sobrassada, botiforrons, quemaiots i també un bon frit per berenar i l’horabaixa unes sopes per xuclar-se es dits. I l’endemà, dia 16, ferem el dinar de matances per a tots els socis, no s’hi apuntaren tots, pero en varen venir molts, érem prop de tres-cents. Contàrem en la presència del Senyor batle D. Mateu Puigrós,la delegada de benestar social Dª Maria Galmés i uns cuans mes regidors i regidores, Don Antoni Niell president de la Federació d’associacions de la Gent Major de la part forana i una representació de les associacions de la gent gran d’alguns pobles vainats nostres. A tots ells les donam les gràcies per haver acceptat la nostra invitació. Per la cara de satisfacció de la gent quan sotien i pel molt que varen menjar, podem deduir que tant l’arros com l’aguiat de pilotes varen sortir “sobresaliente”. Gràcies idó a les cuineres i tots els que en les seves forçes, els seus sebers i molta voluntat es varen embrutar les mans i varen suar la camisa a pesar del fred que va regnar durant tot el dia.
Amb tot i amb aixó, no ens hem oblidar que els autèntics protagonistes, imprescindibles d'aquesta festa, són els porcs, dos porcs grassos que no varen caure del cel, varen ser donats l'u per D. Agustín Rosselló Gomila (en Gostí de ses platges ) i l’altre per Sa Nostra, Caixa de Balears. De part de la presidenta, de tota la directiva i de tots els socis moltes gràcies a ambdós, esperem i desitgem contar amb la vostra ajuda durant molts anys. També donem les gràcies al Excel•lentíssim Ajuntament per cedir-nos aquests dies la cotxeria i a la brigada de serveis per les molèsties que hàgim pogut causar-los. Ara solament queda confiar en el bon treball realitzat i encomanar-nos a Déu perquè els butifarrons surtin bons i la sobrassada no “sa fèrri”. I fins l’any que ve si Déu ho vol.

Excursió a Raixa

2009-12-07T19:16:00.000+01:00

Imatges
L'aigua, un bé molt escàs a Mallorca, ha estat al llarg de la història un factor clau en l'elecció dels emplaçaments humans. Així, les millors possessions de l’illa es troben prop de pous o fonts. Raixa, possessió situada als peus de la Serra de Tramuntana, dintre del municipi de Bunyola, és un bon exemple d'això. Per l'abundància d'aigua i la fertilitat de les terres d'aquest lloc privilegiat, els moros van fundar aquí la alquería Araixa, d'on prové el nom actual de la finca. El personatge més rellevant en la història de Raixa és el Cardenal Antoni Despuig i Dameto, un home molt cult i viatjat del segle XVIII que va transformar l'antiga possessió agrària en un palau d'estil italià envoltat pels jardins més emblemàtics de Mallorca. Després de la Reconquesta catalana, la propietat va passar per diferents mans i famílies, fins que al gener de l'any 2002, la finca de Raixa, que té la qualificació de Bé d'Interès Cultural (BIC), va ser comprada pel consell de Mallorca i el Ministeri de Medi ambient del Govern central, amb l'objectiu de destinar-la a usos públics. Actualment la finca continua oberta al públic mostrant tot l'encant i romanticisme dels exteriors del palau, el pati interior, la capella, els jardins, l'escalinata, el gran estany i els miradors.
La directiva de l'associació de la gent gran de Sant Llorenç, després d'una llarga espera, va aconseguir el pertinent permís per a visitar tan emblemàtic lloc, i així ho férem el dia 17 de novembre. La visita va ser del grat de tot el grup (més de 50 Persones), els exteriors, encara en fase de re habilitació, però ja deixen veure els seus encants, molt amablement explicats per un simpàtic i pacient guia. En els interiors, es pot intuir la grandesa i fastuositat que en temps passats havia de regnar en aquelles grans estances, ara gairebé buides. Sembla ser que abans de ser adquirit per l'ens públic, els anteriors propietaris es van veure en la necessitat de desprendre's de valuosíssims mobles i obres d'art portades en gran part pel Cardenal des d'Itàlia. A mi personal-ment em va decebre la restauració portada a terme en l'interior, grans lámpares, que semblaven de paper xinès, penjaven dels sostres en algunes d'aquelles grans sales, em va sorprendre també trobar en una cuina de varis segles d'antiguitat, una moderna aixeta damunt d'una pica plana de pedra, i en el lloc de la llar, trobar-me amb una cuina de ferro, de les anomenades econòmiques, i uns escudellers que semblaven de plaques de guix prefabricades. Però a pesar d'aquests “petits” detalls, ens ho passarem molt bé, el dinar, en el port de Sóller, va ser boníssim, i això si que és important. En conjunt podem valorar l'excussió amb un nou i mig i “pico”.

Toni Nadal.

De Son Real a Son Serra

2009-12-07T18:18:00.000+01:00

Imatges
El 24 d’octubre la gent gran caminadora es va posar en marxa altre vegada per estirar un poc les cames i coneixer noves contrades. En aquesta ocasió, el nostre passejar començar a les cases de Son Real (Santa Margalida), des d’allí ens dirigim cap a la vorera de la mar, on es troba la necròpolis o cementiri dels Fenicis, que és
un conjunt de 110 tombes de caràcter monumental, utilitzades des de l’edat del ferro fins a l’època romana, que ocupen una superfície de 800 metres quadrats on es van localitzar les restes de 300 persones. Les tombes tenen formes quadrades, circulars, rectangulars i forma de ferradura. Semblen reproduir en petita escala els talayots, les construccions més importants de la prehistòria de Mallorca. Des d'allí es pot contemplar l'illot dels Porros, situat enfront de la necròpoli, a 100 m. de la costa, amb una superfície de 3050 m. quadrats, alberga unes poques tombes individuals i tres grans tombes comunitàries, en les quals els cossos eren inhumats i incinerats, allí van ser 269 els esquelets de persones trobats. Després d'aquestes fúnebres però interessants i educatives contemplacions, vam posar rumb sud-est, per la vora del mar per a arribar després d'una calorosa i pesada caminada per la sorra, a Son Serra de Marina. Asseguts a l'ombra contemplant les barques del moll, us asseguro que el dinar va ser molt bo, i havent dinat i descansat una estoneta vam anar a prendre el cafè a la Colònia de Sant Pere, gairebé tots ho van fer en autocar, solament uns pocs es van atrevir ha fer la travessia a peu. Com sempre, despres d’una caminada, tornam a casa cansats, pero satisfets i amb ganes de tornar-hi.
Toni Nadal.

Les Verges

2009-12-07T17:51:00.000+01:00

Les Verges
Segons la tradició, a mitjan segle V -al final de l’Imperi Romà-, Úrsula i les seves companyes partiren en pelegrinatge de Bretanya cap a Roma. El seu viatge de tornada fou interromput prop de Colònia (Alemanya) per les tropes bàrbares -possiblement els hunnes-, i els soldats martiritzaren les donzelles. Potser només eren onze, encapçalades per Úrsula; però la tradició, creada per alguna confusió en la lectura del primer document sobre el tema, “Dei et Sanctas Mariae ac ipsarum XI m virginum”, en multiplica el nombre i parla de les Onze mil Verges de Colònia .Una tradició ancestral estesa per Mallorca marca que durant la nit o revetla de la festa els joves fan serenates a les al•lotes fadrines, i a canvi reben vi dolç i bunyols. Avui, Acompanyats o no de dolces nits de ronda, els bunyols són els protagonistes gastronòmics de la festa.
Nosaltres, els de la tercera edat, ja no estem per a anar ha cantar serenates, però si, amb totes les nostres forces intentarem mantenir la dolça tradició dels bunyols. Per aquesta raó any rere any quan arriba el 21 d'octubre fem en la plaça, la bunyolada de les Verges. Aquest any ha pesar que el temps no convidava ha sortir de casa, hem repartit prop de dues-centes racions de bunyols, acompanyats de sucre i mel per a mullar-los, i ens agradaria que el pròxim any siguem més, molts més. Per a animar aquesta vetllada contarem amb la col·laboració desinteressada de: N'Andreu i na Bel, monitors de ball de saló, que van actuar de punxa discos y animadors. Moltes gracies a tots els que ajudau a fer posible que aquestes tradicions no es perdin.
Toni Nadal.